The Predatory Hegemon. How Trump Wields American Power
L'article de Stephen M. Walt aprofundeix en la nova estratègia exterior dels Estats Units sota el segon mandat de Donald Trump, qualificada com una "hegemonia depredadora". Aquest concepte representa un trencament amb l'hegemonia "benèvola" de la Guerra Freda o la "descurada" de l'era unipolar, on Washington, tot i ser dominant, encara respectava certes regles i el benestar dels seus aliats.
1. El món com un joc de suma zero
L'hegemonia depredadora parteix de la premissa que el benefici de l'un ha de ser la pèrdua de l'altre. Washington ja no busca acords estables o mútuament beneficiosos, sinó que intenta obtenir la "part del lleó" en cada interacció, preferint acords on els socis perdin si això significa que els EUA guanyen més. Aquesta visió és purament transaccional i es basa en la creença de Trump que el mercat de consum estatunidenc és "una gran i bella botiga" que tothom necessita i de la qual tothom vol un tros.
2. L'ús coercitiu de l'economia i els aranzels
L'administració Trump utilitza els aranzels no només com a proteccionisme comercial, sinó com a eines per forçar canvis en polítiques alienes a l'economia:
- Brasil: Es va imposar un aranzel del 40% per pressionar el govern perquè indultés l'expresident Jair Bolsonaro.
- Canadà i Mèxic: Amenaces aranzelàries vinculades a la gestió de la immigració i el tràfic de fentanil.
- Colòmbia: Pressió econòmica arran de les crítiques del president colombià a les operacions navals dels EUA al Carib.
- Índia: Se li va imposar un aranzel del 25% (pujat després al 50%) per la compra de petroli rus i per rebutjar relats diplomàtics de Trump.
3. Seguretat condicional i desmantellament institucional
Trump ha vinculat directament la protecció militar a les concessions econòmiques. Ha generat dubtes deliberats sobre el compliment de les obligacions de l'OTAN i el suport a Taiwan o Ucraïna per extreure acords comercials unilaterals de la UE, el Japó o Corea del Sud. Alhora, saboteja institucions multilaterals com l'ONU, l'OMC o l'Organització Marítima Internacional (OMI), preferint la negociació bilateral on el poder dels EUA és més aclaparador.
4. Geopolítica de l'avarícia i violació de normes
L'estratègia inclou accions que ignoren totalment el dret internacional i la sobirania aliena:
- Annexió de territoris: Trump ha reiterat el seu interès per annexionar Groenlàndia, arribant a amenaçar països europeus que s'hi oposin. També ha especulat amb fer del Canadà el "51è estat".
- Operacions militars unilaterals: El segrest del president veneçolà Nicolás Maduro per ser jutjat a Nova York és citat com un acte de depredació que ignora les normes internacionals.
- Interferència cultural: La National Security Strategy de Trump declara que Europa pateix un "esborrat civilitzacional" i busca promoure-hi el nacionalisme de "sang i terra".
5. Monetització i culte a la personalitat
L'hegemonia depredadora també té un vessant de benefici personal per al president i la seva família:
- Beneficis privats: S'han signat contractes hotelers milionaris amb governs estrangers i s'han facilitat inversions massives en operacions de criptomoneda de Trump (World Liberty Financial) per part d'influents líders dels Emirats Àrabs Units.
- Deferència humiliant: S'espera que els líders estrangers adulin el president per evitar represàlies. Walt descriu com a "vergonyosa" l'actitud del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, qualificant Trump de "pare" benefactor, o el regal d'una corona d'or per part del president de Corea del Sud.
6. Autodestrucció a llarg termini
Finalment, l'autor adverteix que aquesta estratègia és ineficient i perillosa. Està empenyent aliats tradicionals (Canadà, UE) a buscar socis més fiables i a tancar acords comercials amb tercers (com Indonèsia o el Mercosur) per reduir la dependència de Washington. A més, el paper de la Xina com a rival amb un poder econòmic i militar similar permet que països com l'Índia o el Vietnam tinguin alternatives reals, debilitant la xarxa d'influència que els EUA han trigat 75 anys a construir. Walt conclou que l'hegemonia depredadora acabarà provocant que el poder global dels Estats Units disminueixi "primer gradualment, i després de cop".
