The Age of Kleptocracy. Geopolitical Power, Private Gain
L'article de Foreign Affairs "The Age of Kleptocracy" (L'era de la cleptocràcia), de Cooley i Nexon, aprofundeix en una tesi alarmant: la política exterior estatunidenca ha estat segrestada per interessos privats, transformant l'estat en una eina per a l'enriquiment personal.
A continuació, s'amplia el resum amb detalls específics sobre els mecanismes i les conseqüències d'aquesta transformació:
1. La cleptocràcia com a objectiu final
Els autors distingeixen entre els règims "neopatrimonials" (on la corrupció manté el poder) i la cleptocràcia pura, on l'objectiu de mantenir el càrrec és, directament, l'extracció de recursos i el desviament de riquesa cap a la família i amics del líder. Sostenen que el segon mandat de Trump ha destruït la premissa que la política es dissenya per al bé públic, subordinant la diplomàcia al benefici privat.
2. Desmantellament i "De-institucionalització"
Per operar sense traves, l'administració ha atacat la independència de les institucions professionals:
- Purgues al Departament d'Estat: El 2025 es van acomiadar més de 1.350 empleats de carrera i oficials del servei exterior, i es va tancar completament l'USAID.
- Debilitament de l'NSC: El Consell de Seguretat Nacional es va reduir de 350 a menys de 100 persones, perdent la seva capacitat de coordinació independent.
- Diplomàcia d'amics: S'han substituït professionals per figures com Steve Witkoff (magnat immobiliari sense experiència) o Massad Boulos (consogre de Trump), que gestionen conflictes clau sense sotmetre's a les obligacions de divulgació financera habituals.
3. L'obscuritat dels "Paquets Transaccionals"
L'administració utilitza "megadeals" que barregen acords d'estat amb beneficis personals per fer-los impossibles d'escodrinyar:
- Aràbia Saudita i Qatar: S'anuncien inversions de fins a 1 trilió de dòlars que barregen vendes d'armes (F-35) amb regals personals, com un avió de luxe per a Trump cedit per Qatar, el manteniment del qual costarà milions als contribuents.
- UAE i Criptomonedes: Es va aixecar la prohibició d'exportar xips d'alta tecnologia als Emirats Àrabs Units coincidint amb la compra, per part d'inversors d'aquell país, de milers de milions en "tokens" de la criptomoneda de la família Trump, World Liberty Financial.
- Rendes a Ucraïna: Les negociacions per la pau s'enfoquen cap a l'obtenció de drets de mineria de liti per a aliats com Ronald Lauder.
El "transactional bundling" (agrupament transaccional) és una pràctica central de la política exterior del segon mandat de Donald Trump que consisteix a agrupar en un sol paquet demandes diplomàtiques, inversions econòmiques, pactes comercials, acords de defensa i pagaments privats. A diferència de la diplomàcia tradicional, que també pot ser transaccional, aquesta modalitat es caracteritza per eliminar la supervisió legal i la separació entre l'interès nacional i els negocis personals dels negociadors.
Aquests són els detalls clau per entendre aquest concepte segons les fonts:
- Objectiu d'opacitat: Aquests megadeals estan dissenyats per ocultar la corrupció de manera sistemàtica, utilitzant l'anunci de xifres totals astronòmiques per aclaparar i evitar l'escrutini dels detalls específics.
- Fusió d'interessos: La tècnica col·lapsa la resolució de conflictes internacionals amb arranjaments que beneficien directament els aliats i familiars del president.
- Negociació personalista: En lloc d'utilitzar canals institucionals com el Departament d'Estat, aquests paquets són gestionats per enviats personals i amics del president, com el magnat immobiliari Steve Witkoff o el seu gendre Jared Kushner, que no estan subjectes als mateixos requisits de divulgació financera que els funcionaris de carrera.
Les fonts citen diversos exemples significatius d'aquesta pràctica:
- Orient Mitjà: S'han anunciat paquets d'inversió de fins a un trilió de dòlars amb Aràbia Saudita i Qatar que barregen la venda d'avions de combat F-35 amb ordres massives d'avions Boeing i la modernització de bases militars.
- Beneficis privats directes: Dins d'aquests paquets apareixen "regals" com un avió de luxe per a Trump cedit per Qatar o contractes per a nous gratacels de l'Organització Trump a Dubai.
- Tecnologia i Criptomonedes: Un acord per aixecar les restriccions d'exportació de xips d'alta tecnologia als Emirats Àrabs Units va coincidir temporalment amb una inversió de 2.000 milions de dòlars en World Liberty Financial, l'empresa de criptomonedes de la família Trump.
- Ucraïna i recursos naturals: Les negociacions per posar fi a la guerra s'estan enfocant com una oportunitat per a l'extracció de rendes, incloent l'accés a actius russos congelats i drets de mineria de liti per a aliats polítics de Trump.
En definitiva, les fonts sostenen que el transactional bundling s'utilitza per presentar els beneficis privats cap als "cortesans" del president com si fossin guanys per al treballador estatunidenc, dificultant saber si un acord s'ha pres per interès nacional o perquè un infiltrat de l'administració n'ha rebut una part dels beneficis.
4. Reversió de la lluita contra la corrupció
Trump ha desmantellat dècades de normes internacionals per facilitar aquest model:
- Fi de la FCPA: El febrer de 2025 es va deixar d'aplicar la llei contra el suborn a l'estranger, permetent a les empreses estatunidenques comprar favors fora sense por a la justícia federal.
- Opacitat financera: S'ha suspès l'execució de la Llei de Transparència Corporativa i s'ha eliminat la supervisió de les criptomonedes, facilitant el blanqueig de capitals.
- Indults a la carta: S'ha fet servir el poder d'indult per alliberar figures vinculades al narcotràfic (com l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández) o a delictes financers massius (com el fundador de Binance), si es consideren alineats amb l'agenda del president.
5. El fracàs dels acords precipitats
L'article destaca que prescindir de professionals provoca acords mal redactats que fallen ràpidament. Posa com a exemple el fallit alto el foc al Congo o l'"acord de pau" entre Cambodja i Tailàndia, que va deixar qüestions frontereres sense resoldre i va provocar la represa dels combats setmanes després.
6. Un perill existencial
La fusió de la cleptocràcia amb l'etnonacionalisme (representat per JD Vance o Stephen Miller) fa que la corrupció sigui més resistent, ja que utilitza les minories com a bocs expiatoris per justificar l'espoli públic. Els autors conclouen que aquest model encoratja la corrupció a tot el món i constitueix una amenaça existencial per a la supervivència de les democràcies, inclosa la dels mateixos Estats Units.
PS. Llegeixo avui a LV que hi hagut 962 assajos clínics amb medicaments i alhora constato que dels 46 que ha aprovat la FDA no hi ha cap medicament d'aquí. Ho dic perquè la informació s'oblida del que és més important, una vegada més. Un oblit interessat, diguem-ho tot. Altrament algú es preguntaria, què fem amb tanta recerca?. Només sabem obrir portes.
