El que diuen els autors de l'article:
Fins i tot en una de les societats més igualitàries de la Terra, l'interès propi configura com les persones responen a la desigualtat. Realitzant experiments de camp a Tanzània, vam estudiar l'aversió a la desigualtat entre els hadza, una de les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors que queden i una societat sovint considerada com l'arquetip de l'igualitarisme humà.
Les persones de les societats igualitàries rebutgen la desigualtat per preocupacions de justícia universal o l'interès propi encara hi és present?
Hem descobert que els individus Hadza rebutgen principalment la desigualtat quan els perjudica personalment, no a partir de normes abstractes d'equitat. Això qüestiona les suposicions generalitzades que les societats igualitàries operen basant-se en preferències d'equitat purament basades en els altres. Suggereix que el que sembla "igualitarisme" des de fora pot ser sostingut per respostes individuals racionals al desavantatge personal en lloc d'ideals d'equitat universal.
Potser cal repensar les teories universals de la justícia. El context importa. I l'interès propi sembla ser un motor fonamental del comportament humà, fins i tot en societats on menys ens ho esperaríem.
L'article "The 'I' in egalitarianism: Hadza hunter-gatherers averse to inequality primarily when personally unfavorable" (2026) presenta una investigació experimental sobre les motivacions darrere del comportament igualitari dels Hadza, un grup de caçadors-recol·lectors de Tanzània. L'estudi qüestiona la idea estesa que els humans (i especialment els caçadors-recol·lectors) tenen una preferència intrínseca i universal per la igualtat basada en la generositat.
A continuació se'n presenta un resum amb IA:
1. El debat teòric: Generositat vs. Pressió social
Tradicionalment, s'ha pensat que el repartiment d'aliments en societats de caçadors-recol·lectors respon a un "instint" evolutiu d'altruisme. No obstant això, l'article contraposa aquesta visió amb el model de "repartiment sota demanda" (demand sharing), on el menjar es comparteix no per iniciativa pròpia, sinó per evitar les crítiques, les demandes insistents i la pressió dels companys de campament.
2. Metodologia: El joc de "donar o prendre"
Per imitar millor la realitat del repartiment d'aliments (on agafar és tan important com donar), els investigadors van utilitzar un experiment amb 117 participants Hadza.
- El joc: Es repartien xips de plàtan (banana chips) (com a moneda) entre el participant i un company de campament anònim (identificat per una foto).
- Dues condicions: Alguns començaven amb una desigualtat avantatjosa (8 xips per al participant, 4 per al company) i altres amb una desigualtat desavantatjosa (4 per al participant, 8 per al company).
- Llibertat d'acció: Els participants podien redistribuir els xips com volguessin: donant, agafant o no fent res, tot en privat.
3. Resultats clau: Una aversió selectiva a la desigualtat
L'estudi va revelar que els Hadza no buscaven la igualtat de manera generalitzada, sinó que el seu comportament era majoritàriament autointeressat:
- Tolerància a la desigualtat beneficiosa: En la condició on tenien més xips (avantatjosa), la majoria no va intentar igualar la situació. Tot i que un 40,9% va donar alguna cosa, molts no van donar prou per arribar a la igualtat, i un 30% fins i tot va agafar més xips, augmentant la desigualtat al seu favor.
- Aversió a la desigualtat desfavorable: En la condició on tenien menys xips (desavantatjosa), el 58,8% va optar per agafar xips de l'altre. En aquest cas, els resultats sí que es van aproximar a la igualtat (una mitjana de 5,8 tokens per al receptor de 12 possibles), però molts van agafar més del compte i el 21,4% va prendre-ho tot.
- El pes del "prendre": Els patrons de repartiment reals observats en la vida quotidiana només es van replicar en l'experiment quan els participants tenien l'opció d'agafar recursos en situacions de desavantatge.
4. Factors demogràfics i culturals
L'article identifica variables que influeixen en les decisions:
- Sexe i edat: Els homes i els joves van mostrar-se més pro-socials (més probabilitat de donar en situació d'avantatge i menys d'agafar en desavantatge). Això coincideix amb teories que suggereixen que els homes busquen majors beneficis socials a través del repartiment.
- Exposició a altres cultures: Els individus amb més contacte amb la cultura suahili i els mercats monetaris van mostrar una major tolerància a la desigualtat desavantatjosa (agafaven menys xips quan en tenien pocs). Això suggereix que la integració en el mercat podria estar erosionant les normes tradicionals de "repartiment sota demanda".
5. Conclusió: L'egocentrisme darrere de l'igualitarisme
L'estudi conclou que l'igualitarisme dels Hadza no sembla basar-se en una preferència psicològica estable per la justícia en privat, sinó que és un sistema mantingut per la demanda dels altres i per normes de compliment extern. En un entorn privat i sense risc de reputació, l'egoisme sol prevaldre sobre l'altruisme. Això implica que les societats caçadores-recol·lectores aconsegueixen la igualtat no perquè els seus membres siguin "nobles per naturalesa", sinó perquè ningú permet que l'altre tingui més.
