The health of nations: Stronger health, stronger economies
L'informe de l'Institut de Salut de McKinsey (MHI) detalla com la inversió en la salut de la població pot transformar l'economia global i el benestar humà cap a l'any 2050. El document sosté que la mala salut imposa una càrrega pesada, però que l'escalabilitat d'intervencions provades podria afegir nou anys de vida saludable i generar guanys econòmics de 12,5 bilions de dòlars anuals.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els punts clau:
1. El context: Un canvi demogràfic i epidemiològic
El món s'enfronta a una transició profunda: les poblacions envelleixen, la fecunditat disminueix i la càrrega de malaltia està passant de les malalties transmissibles a les malalties no transmissibles (MNT), com les cardiovasculars, la diabetis, el càncer i les condicions de salut mental.
- Esperança de vida vs. Salut: Tot i que l'esperança de vida ha augmentat, la gent passa més anys amb mala salut (de 8,7 anys el 2000 a una previsió d'11,4 anys el 2050).
- Pressió econòmica: Per al 2050, la demanda d'atenció sanitària podria créixer l'equivalent a afegir tota la demanda actual dels Estats Units al sistema global. La productivitat perduda per mala salut podria passar del 17% al 23% del PIB mundial.
2. L'impacte de les intervencions provades
L'informe analitza prop de 300 intervencions basades en l'evidència que podrien reduir la càrrega global de malaltia en un 35%.
- Prevenció: Quasi dues terceres parts de l'impacte potencial provenen d'intervencions preventives (tant a nivell poblacional com individual).
- Guanys humans: Es podrien evitar 33 milions de morts prematures i més de 461 milions d'anys viscuts amb discapacitat anualment. Això equival a uns 18 dies saludables addicionals per persona a l'any.
3. El cas econòmic: Un motor de creixement
Millorar la salut no és només un imperatiu moral, sinó una necessitat econòmica amb un retorn de la inversió (ROI) estimat de quatre a un.
- PIB Global: Els guanys podrien augmentar el PIB mundial en un 7% addicional el 2050.
- Força de treball: La millora de la salut generaria uns 288 milions d'anys de treball addicionals, principalment per la reducció de morts prematures i l'augment de la participació laboral, incloent-hi els cuidadors informals (majoritàriament dones) que podrien reincorporar-se al mercat laboral.
4. Full de ruta per a la transformació
L'informe proposa tres accions estratègiques per accelerar aquest futur saludable:
- Alinear els incentius cap a la prevenció: Actualment, la majoria de països de l'OCDE dediquen menys del 2% del seu pressupost a la prevenció. Cal fer visible el valor fiscal de la prevenció mitjançant "comptes de resultats de salut nacional" i adoptar models de pagament basats en el valor i no en el volum de tractaments.
- Impulsar l'acció multisectorial: La salut s'ha de considerar un motor del desenvolupament nacional que implica educació, treball, medi ambient i transport. Les ciutats s'han de dissenyar per promoure comportaments saludables i les empreses han de facilitar opcions saludables per als consumidors.
- Millorar l'eficiència de la despesa sanitària: Es tracta de generar "més salut per cada dòlar". L'ús de la Intel·ligència Artificial i l'anàlisi de dades pot ajudar a identificar pacients d'alt risc abans que arribin a l'hospital, optimitzar les cadenes de subministrament i reduir el malbaratament, que representa entre el 3% i el 15% de la despesa anual.
En conclusió, l'informe adverteix que posposar aquestes inversions amenaça de revertir dècades de progrés demogràfic i econòmic, mentre que actuar ara ofereix una oportunitat única per transformar la prosperitat global.
L'annex tècnic de l'informe "The health of nations: Stronger health, stronger economies" detalla la metodologia i les suposicions clau del model Prioritizing Health, utilitzat per avaluar la càrrega global de malalties i l'impacte econòmic d'estendre l'accés a intervencions sanitàries provades.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els tres passos analítics principals:
1. Estimació de les millores en salut
El model utilitza un enfocament de "baix a dalt" (bottom-up) analitzant unes 90 condicions que representen aproximadament el 85% de la càrrega global de malaltia. L'estimació segueix un procés de nou passos:
Taula 1: Els 9 passos per estimar l'impacte en salut
| Pas | Descripció |
|---|---|
| 1. Selecció de condicions | S'identifiquen les malalties que sumen el 85% de la càrrega global (en DALYs). |
| 2. Càrrega atribuïble a riscos | S'avaluen 27 factors de risc (metabòlics, ambientals i conductuals). |
| 3. Identificació d'intervencions | Es revisen unes 300 intervencions preventives i terapèutiques cost-efectives. |
| 4. Estimació de l'efecte | Es determina l'eficàcia en la reducció de la mortalitat i morbiditat. |
| 5. Taxes d'adopció | S'estableixen objectius d'adopció basats en les millors pràctiques aspiracionals. |
| 6. Cronograma d'implementació | S'estima el temps per arribar a la implementació completa (corba en forma de S). |
| 7. Seqüència d'intervencions | S'apliquen primer les ambientals/conductuals, després prevenció mèdica i finalment teràpies. |
| 8. Càlcul de DALYs i morts | Es calculen les reduccions anuals en morts i anys viscuts amb discapacitat (YLD). |
| 9. Impacte en l'esperança de vida | Es recalculen les taules de vida per veure el guany en esperança de vida (LE) i salut (HALE). |
L'anàlisi profunda inclou 46 grups de malalties principals, com ara la cardiopatia isquèmica, l'ictus, la diabetis, el mal d'esquena, els trastorns depressius i el càncer de pulmó.
2. Quantificació del benefici econòmic
L'impacte econòmic es calcula a través dels guanys en l'oferta de mà d'obra i la productivitat. S'utilitzen sis canals primaris per estimar l'increment del PIB:
Taula 2: Canals d'impacte econòmic
| Canal | Mecanisme |
|---|---|
| 1. Menys morts prematures | Ampliació de la força de treball en evitar defuncions en edat laboral. |
| 2. Menys condicions de salut | Reducció de l'absentisme per discapacitat. |
| 3. Participació de cuidadors | Alliberament de cuidadors informals cap a l'economia formal. |
| 4. Augment de la productivitat | Reducció del presentisme (menor productivitat estant a la feina). |
| 5. Potencial d'ingressos futurs | Millora de la salut infantil que augmenta el futur nivell educatiu i salarial. |
| 6. Productivitat de cuidadors | Millora del rendiment dels cuidadors que ja treballen. |
3. Estimació de costos i retorn econòmic
S'utilitza una mètrica de cost per DALY evitat per calcular la inversió incremental necessària.
Taula 3: Passos per estimar el cost incremental
- Identificació de dades: Ús de registres com el de la Universitat de Tufts i el compendi de l'OMS.
- Mapeig d'intervencions: Ús d'IA generativa per fer correspondre 3.000 entrades de costos amb les 300 intervencions del model.
- Derivació de costos per arquetip: Ajust de preus per inflació del sector salut fins al 2025.
- Omplir buits de dades: Ús de ràtios d'escala entre nivells d'ingressos (LIC, LMIC, UMIC, HIC).
- Modelització a nivell de país: Ajust segons l'Índex de Preus de Salut (HPI) de cada nació.
- Estimació de costos totals: Combinació del cost per DALY amb l'impacte en salut calculat prèviament.
Per a les imputacions entre països, el model aplica ràtios basades en el nivell d'ingressos (prenent els països de renda baixa o LIC com a base 1,0): 1,4 per a renda mitjana-baixa (LMIC), 4,1 per a renda mitjana-alta (UMIC) i 7,6 per a renda alta (HIC).
Finalment, l'informe només inclou intervencions considerades cost-efectives segons el llindar de l'OMS: aquelles on el cost per DALY evitat és inferior a tres vegades el PIB per càpita del país.
