L'article "Estimating US savings on outpatient prescription pharmaceuticals from international reference pricing" (2026), publicat a la revista PNAS, quantifica l'impacte econòmic d'adoptar un sistema de preus de referència internacional (IRP) als Estats Units. L'estudi conclou que vincular els preus dels medicaments nord-americans als de cinc països d'ingressos alts (Canadà, França, Alemanya, Japó i el Regne Unit) generaria un estalvi massiu tant per al sistema públic com per al privat.
A continuació es detallen els punts clau de la investigació:
1. Metodologia de l'estudi
Els investigadors van analitzar dades d'utilització i despesa de més de 8.000 medicaments mitjançant l'Enquesta de Panell de Despeses Mèdiques (MEPS) de 2022 i la base de dades global de preus NAVLIN.
- Definició de preu de referència: Es va establir com el mínim entre el preu net mitjà dels EUA i la mitjana dels preus de llista dels cinc països de referència.
- Abast: La mostra analitzada representa el 86,7% de la despesa bruta en farmàcia i el 95% del volum total de receptes als EUA.
2. Estalvi nacional global
L'estudi projecta un estalvi anual de 184.000 milions de dòlars, el que representa una reducció del 51% de la despesa total en medicaments receptats en l'àmbit ambulatori.
- Medicaments de marca: Són els principals impulsors de l'estalvi, representant el 88,2% del total (uns 162.000 milions de dòlars).
- Comparació domèstica: L'estalvi amb preus de referència internacionals seria més del doble que l'aconseguit si s'apliquessin els preus més baixos actuals dels EUA (com els de l'Administració de Veterans o el "Big 4"), que només estalviarien 83.000 milions.
3. Impacte per tipus de pagador
L'estalvi es distribueix de manera desigual segons qui paga el medicament, depenent del seu poder de negociació actual:
- Asseguradores privades: Obtindrien l'estalvi absolut més gran, uns 82.200 milions de dòlars anuals.
- Medicare: Veuria reduïda la seva despesa de 114.000 milions a 44.000 milions, un estalvi del 62%, sent el pagador amb més potencial de millora a causa de les restriccions històriques per negociar preus.
- Medicaid: L'estalvi seria del 35% (uns 12.900 milions), ja que actualment ja gaudeix de descomptes estatutaris importants.
- Pacients (Despesa de butxaca): Les famílies estalviarien un 38,9% directament en els seus copagaments i costos directes.
4. Estalvi per classes de fàrmacs i malalties
L'impacte és especialment dràstic en malalties cròniques comunes:
- Agents metabòlics i cardiovasculars: Aquesta classe generaria el 43,6% de l'estalvi total.
- Malalties específiques: Els costos es reduirien més d'un 75% per a la diabetis (83,3%), la fibril·lació auricular (80,9%) i la insuficiència cardíaca (76,3%). Medicaments com la sitagliptina o la insulina aspart presenten disparitats de preu superiors al 85% respecte a l'estranger.
- Teràpies d'alt cost: Tot i representar menys del 2% de les receptes, els medicaments immunològics i antineoplàstics (per al càncer) generarien 37.400 milions de dòlars d'estalvi anual.
5. Conclusions i consideracions polítiques
Els autors argumenten que els preus inflats als EUA es deuen a un sistema que permet als fabricants fixar preus lliurement i a un sistema de patents que retarda l'entrada de genèrics.
- Equitat en salut: La reducció de preus podria millorar l'adherència al tractament i reduir les disparitats en els resultats de salut, especialment per a persones sense assegurança que sovint han de pagar el preu de llista complet.
- Sostenibilitat: L'aplicació d'aquesta política ofereix una via cap a la sostenibilitat fiscal a llarg termini per als programes públics com Medicare davant l'envelliment de la població.
- Riscos i limitacions: L'estudi adverteix que les farmacèutiques podrien intentar apujar preus en altres països per compensar les pèrdues als EUA, tot i que els sistemes de salut universals i els controls de despesa d'aquests països limitarien aquesta reacció. A més, els autors assenyalen que els estalvis podrien ser encara superiors, ja que han utilitzat preus de llista internacionals, que solen ser més alts que els preus nets reals a l'estranger.
