Les fossoyeurs: Révélations sur le système qui maltraite nos aînés
El llibre "Les fossoyeurs" (Els enterradors), fruit d'una investigació de tres anys del periodista Victor Castanet, denuncia de manera exhaustiva un sistema institucionalitzat de maltractament i optimització financera dins del grup Orpéa, líder mundial en el sector de les residències de gent gran (Ehpad) i clíniques.
A continuació se'n presenta un resum detallat basat en les fonts:
1. La façana del luxe davant la realitat del racionament
L'autor comença l'obra centrant-se en la residència "Les Bords de Seine" a Neuilly-sur-Seine, considerada la més luxosa de França. Tot i que les tarifes poden arribar als 12.000 euros mensuals i l'aspecte extern és de gran luxe, la realitat interna revelada pels testimonis és una altra:
- Racionament de productes d'higiene: Es limitava l'ús de bolquers a un màxim de tres per dia per resident, independentment de si estaven malalts, per tal de reduir costos.
- Escassetat de menjar: Es descriuen polítiques de racionament estricte, com servir només dues biscotes al esmorzar o una sola madalena al berenar, sense possibilitat de repetir.
- Falta de personal: Sovint, una sola auxiliar s'havia de fer càrrec de tota una unitat de 14 residents amb patologies complexes (com Alzheimer) durant tot el dia.
- Conseqüències tràgiques: El llibre documenta casos com el de l'escriptora Françoise Dorin, que va morir per un xoc sèptic causat per una escara (llaga) mal tractada i la utilització d'un matalàs defectuós en la mateixa residència de luxe.
2. El sistema financer: El robatori dels diners públics
Castanet explica que gran part del benefici d'Orpéa prové de la manipulació dels fons públics destinats a la cura de la gent gran. Les principals estratègies eren:
- Retrocomissions (RFA): Orpéa negociava amb proveïdors (com Hartmann per a bolquers o Bastide per a material mèdic) preus alts que pagava l'Estat a través de subvencions, però després el grup rebia de tornada una part d'aquests diners (fins a un 28% en el cas dels bolquers) directament a la seva seu central.
- Optimització de la massa salarial: El grup eliminava llocs de treball de cuidadors o infermers que ja havien estat finançats íntegrament per l'Estat, quedant-se l'excedent econòmic.
- Gestió per algoritmes: S'utilitzaven programes informàtics (com GMASS o la "bible Achat") per prioritzar el marge de benefici (NOP) per sobre de les necessitats humanes dels residents.
3. Mètodes de gestió i control del personal
Per mantenir aquest sistema, Orpéa aplicava tàctiques de pressió i silenci contra qualsevol que intentés denunciar-ho:
- "Directeurs nettoyeurs" (Directors netejadors): El grup enviava directius especialitzats a residències conflictives amb la missió de carregar-se (acomiadar) els directors incòmodes i esborrar proves o documents comprometedors dels ordinadors.
- Sindicat "casa": Orpéa va afavorir la creació del sindicat Arc-en-ciel, una organització finançada i controlada des de la direcció de recursos humans per contrarestar sindicats més crítics com la CGT i assegurar la pau social de manera artificial.
- Vigilància i intimidació: S'ha documentat l'ús de detectius privats per vigilar líders sindicals i l'ús de campanyes de desprestigi digital contra aquells que s'oposaven al grup.
4. Impunitat i connexions polítiques
Castanet denuncia que Orpéa es va sentir "intocable" durant dècades gràcies a una xarxa d'influències en l'administració francesa:
- Connexions polítiques: El fundador, Jean-Claude Marian, es referia sovint a l'exministre de Sanitat Xavier Bertrand com "l'assegurador", suggerint un accés privilegiat per desbloquejar llicències o finançaments. També s'esmenta la col·laboració d'una altra exministra, Élisabeth Hubert, com a consultora.
- Fallada del control estatal: Les Agències Regionals de Salut (ARS) eren avisades amb setmanes d'antelació abans de les inspeccions, cosa que permetia al grup "netejar" i maquillar la situació real de les residències.
5. Impacte i conseqüències
La publicació del llibre el gener de 2022 va provocar un terratrèmol social i polític a França. Va comportar:
- La caiguda dràstica de les accions d'Orpéa a la Borsa.
- Una denúncia de l'Estat francès per malversació de fons públics.
- L'acomiadament de la cúpula directiva anterior (com Yves Le Masne i Jean-Claude Brdenk) i la renovació forçada del model de gestió del grup.
En resum, "Les fossoyeurs" no és només una crònica sobre el maltractament a la vellesa, sinó una denúncia sobre com la recerca del benefici màxim pot corrompre un servei públic essencial, transformant les persones vulnerables en simples "dades comptables".
L'anàlisi del cas espanyol que fa l'autor a "Les fossoyeurs" se centra principalment en la gestió crítica de la pandèmia de la COVID-19 a Madrid i en determinades operacions financeres opaques que vinculen el grup Orpéa amb el país.
A continuació es detallen els punts clau segons les fonts:
1. El caos a les residències de Madrid durant la COVID-19
L'autor cita informacions del diari El País per descriure una situació de caos absolut en una residència d'Orpéa a Madrid el març de 2020. Els fets més rellevants documentats són:
- Mortalitat elevada i abandonament: Es van registrar 22 morts en poques setmanes, mentre una quarta part dels treballadors havien abandonat el centre i els residents es queixaven d'estar totalment desatesos.
- Fuga d'un resident: Un home de 89 anys va arribar a fugir de la residència amb l'ajuda de la seva filla per intentar salvar la vida davant la manca de cures.
- Opacitat en les xifres de defuncions: De les 22 morts, Orpéa només va reconèixer oficialment la primera com a cas de COVID-19; la resta es van catalogar com a "morts naturals" o casos amb símptomes però sense test, una pràctica que l'autor considera molt problemàtica.
2. Maltractament als treballadors i ocultació
El llibre denuncia que el sistema de control de la informació del grup també es va aplicar a Espanya de manera contundent:
- Amenaces i silenci: Diversos empleats van afirmar que el grup els obligava a callar sota amenaces i que no se'ls proporcionava material bàsic de protecció com guants o mascaretes.
- Crida d'auxili: La desesperació del personal va quedar palesa en un missatge escrit amb retolador en un passadís de la residència de Madrid que deia: "ELS MORTS I LES PERSONES CONTAMINADES SÓN MOLTS MÉS! AJUDEU-NOS! COVID-19".
- Conseqüències legals: Com a resultat d'aquests fets, s'han obert investigacions judicials que podrien acabar en judicis en els pròxims anys.
3. Diferències en el model de negoci i moviments financers
L'autor també apunta aspectes sobre l'estructura del mercat i operacions tèrboles:
- Mercat menys regulat: A diferència de França, on l'Estat controla estretament l'obertura de centres mitjançant autoritzacions, el sistema a Espanya es descriu com un sistema lliure de creació d'establiments de salut.
- Comissions sota sospita: En el marc d'una investigació per evasió fiscal d'un alt directiu d'Orpéa, es detalla que una comissió de 500.000 euros va ser enviada a Espanya com a part d'un pagament irregular vinculat a la compra de residències al sud de França.
En resum, el cas espanyol serveix a l'autor per demostrar que les deficiències en la cura dels residents i les pràctiques de gestió opaques no eren exclusives de França, sinó que formaven part d'un model de negoci internacionalitzat que va col·lapsar de manera tràgica durant la crisi sanitària.
