Un disbarat rere l'altre (32)

 Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2024

Acaba de publicar-se la darrera estadística d'assegurança voluntària de salut a Catalunya. Avui no insistiré en l'argument del vasos comunicants perquè els lectors habituals del blog ja el coneixeu. Avui em preocupa una tendència nova i diferent que ha començat i caldrà estar atents a si segueix.

Les dades de de 2024 assenyalen una lleugera reducció del nombre d'assegurats voluntaris en 1 punt percentual, del 33,1% de la població al 32,2%. Lluny de pensar que això vol dir s'ha aturat la tendència de "votar amb els peus", de fugir del sistema públic, resulta que hi ha gent que ha deixat de pagar voluntàriament l'assegurança i si mirem l'Enquesta de Pressupostos Familiars el que es produeix és un canvi des de l'assegurança cap el pagament directe de butxaca. L'assegurança disminueix en nombre de persones i el pagament directe augmenta.

A Catalunya, el 2024, la despesa de butxaca per càpita en sanitat privada van ser 593€. La despesa dedicada assegurances malaltia va resultar de mitjana 225€. El 2023 la despesa de butxaca va ser 539€ i la d'assegurances malaltia 356€. Les dades provenen d'Idescat. Per tant, de mitjana poblacional es va produir una reducció de 6,2% en despesa assegurances de malaltia al 2024 (encara que els que tenen assegurança els va augmentar, es va produir una disminució d’assegurats). I la tendència que agafa força és l'augment en despesa sanitària privada de butxaca en un 10%. Algunes dades caldria depurar-les una mica més, però deixem-ho així per ara.

Arribem al moment que volem trobar explicació i no tenim dades bones, només hipòtesis. Ens trobem en una situació on els que volen contractar assegurança també s'enfronten a unes primes inasequibles, períodes de carència i exclusions. En aquest sentit, cal considerar l'envelliment poblacional com a factor que pot restringir l'accés a l'assegurança voluntària. Però no sabem si és aquest el motiu. 

Davant les llistes d'espera, la gent podria preferir com últim recurs, pagar de la seva butxaca que no pas tenir una assegurança a la que no pot accedir. No tant perquè no vulgui, sino perquè les condicions d'accés són restrictives.

L'enquesta del Col·legi de Metges ens dona una pista per a confirmar la importància del pagament directe des de la butxaca del pacient:

Un 36% dels pacients privats paguen directament de la seva butxaca. També sabem que molts metges recentment han decidit deixar de mantenir contractes amb asseguradores. La xifra és notable i cal tenir-la en consideració. Aquest percentatge, ben segur no es replica per a l'assistència amb internament hospitalari, però no tenim bones dades per confirmar-ho.

Resum, la disminució d'assegurats amb doble cobertura es produeix al mateix temps que augmenta la despesa sanitària privada de butxaca. Això mostra alhora que la preocupació davant les llistes d'espera s'aguditza al mateix temps que la selecció de riscos per part de les asseguradores busca ser més estricta atenent als interessos empresarials.

Ens trobem en una cruïlla complicada, per resoldre un problema (llistes d'espera) el ciutadà n'ha d'assumir un altre, la barrera d'entrada a l'assegurança i compensar-lo amb un altre encara pitjor, la despesa de butxaca. Sabem que aquest és el sistema menys eficient de resoldre la incertesa sobre quan ens posarem malalts i quin cost tindrà l'assistència. I alhora això condueix sovint a dificultats financeres familiars importants.

Cal doncs que el govern posi remei al creixement continuat de les llistes d'espera a l'assegurança obligatòria abans que afegim més problemes als ja existents.

PS. Aquí trobareu la col·lecció de disbarats