Richer and More Equal: A New History of Wealth in the West
El llibre de Daniel Waldenström, "Richer and More Equal: A New History of Wealth in the West" (2024), presenta una revisió profunda de la història de la riquesa i la seva distribució en els països occidentals durant els últims 130 anys. L'autor proposa una narrativa nova i més positiva que desafia la visió predominant que el capitalisme porta inevitablement a una desigualtat extrema.
A continuació es detallen els punts clau del llibre segons les fonts:
1. Els tres fets fonamentals de la nova narrativa
Waldenström sosté que la història de la riquesa a Occident es pot resumir en tres realitats empíriques:
- Som molt més rics avui: La riquesa real per càpita s'ha multiplicat gairebé per deu en l'últim segle. Des de 1950, la riquesa mitjana de la població s'ha multiplicat per set.
- La naturalesa de la riquesa ha canviat: Fa un segle, la riquesa consistia principalment en terres agrícoles i accions corporatives en mans d'una petita elit. Avui, la major part de la riquesa personal és "riquesa popular", composta per l'habitatge en propietat i els estalvis per a la jubilació.
- Som més igualitaris: L'autor documenta la "Gran Igualació de la Riquesa". Mentre que el 1910 l'1% més ric posseïa tres vegades més riquesa que el 2010, actualment la riquesa està molt més distribuïda entre la classe mitjana i treballadora.
2. El motor de la igualació: Riquesa popular vs. Guerres i Impostos
Una de les tesis centrals del llibre és que la reducció de la desigualtat no es va deure principalment a la destrucció de capital durant les guerres mundials o a la redistribució mitjançant impostos progressius, com sostenia Thomas Piketty.
- L'habitatge i les pensions: Waldenström argumenta que l'autèntic motor de canvi ha estat l'expansió de la propietat d'actius entre els ciutadans corrents. L'accés massiu a la propietat d'un habitatge i el desenvolupament de fons de pensions han democratitzat la riquesa.
- El paper de les institucions: Aquest canvi va ser possible gràcies a reformes institucionals com el sufragi universal, la millora de l'educació i els drets laborals, que van augmentar els ingressos dels treballadors i la seva capacitat d'estalvi.
3. Reavaluació de la riquesa històrica
El llibre utilitza dades actualitzades per mostrar que el capitalisme primerenc (segle XIX) no era tan extremadament desigual com es pensava anteriorment.
- Les noves dades suggereixen que les ràtios riquesa-ingressos a Europa abans de la Primera Guerra Mundial eren més baixes del que es creia, situant-se en nivells similars als dels Estats Units (al voltant del 500%).
- Això indica que l'acumulació extrema de capital no és una característica inherent i permanent del capitalisme desregulat.
4. Temes específics analitzats
- Riquesa Offshore: L'autor examina la riquesa en paradisos fiscals i conclou que, tot i ser significativa, el seu impacte en les tendències de desigualtat a llarg termini és limitat i no canvia la narrativa de la "Gran Igualació".
- Riquesa del sector públic: L'estudi inclou els drets de pensió futurs (seguretat social) com una forma de riquesa. Si s'inclouen aquests actius no comercialitzables, la desigualtat de riquesa es redueix encara més dràsticament (fins a la meitat en alguns casos).
- Herència: Waldenström analitza si les fortunes són heretades o fetes per un mateix ("self-made"). Tot i que les herències són més grans per als rics, proporcionalment són més importants per a les persones amb menys recursos, tenint un cert efecte igualador en la distribució relativa.
5. Lliçons per als responsables polítics
El llibre conclou que el creixement econòmic i la igualtat de riquesa poden anar de la mà. Les recomanacions inclouen:
- Fomentar la propietat individual de l'habitatge com una eina d'estabilitat i creixement patrimonial.
- Securititzar els estalvis per a la jubilació (passar de sistemes de repartiment a fons de capitalització) per donar als treballadors actius reals.
- Prioritzar els impostos sobre els ingressos del capital per davant dels impostos sobre el patrimoni, ja que aquests últims són difícils d'implementar i poc efectius per reduir la desigualtat estructural.
- Revisar la fiscalitat sobre el treball per permetre que els treballadors puguin acumular actius més ràpidament.
En resum, Waldenström proposa que la clau per a una societat més justa no és "destruir" la riquesa dels de dalt, sinó crear les condicions institucionals perquè la gran majoria de la població pugui construir el seu propi patrimoni.
