"La guerre des mots" (La guerra de les paraules) és un assaig breu però contundent on la filòloga i filòsofa francesa Barbara Cassin analitza com el llenguatge no és només un instrument de comunicació, sinó un camp de batalla polític, centrant-se especialment en la invasió russa d'Ucraïna.
Resum dels punts clau de l'obra:
1. La tesi central: El conflicte és semàntic
Cassin argumenta que abans (i durant) de la guerra física amb tancs i míssils, hi ha una guerra de significats. Els conflictes esclaten quan les paraules deixen de compartir un significat comú. No és només propaganda; és una destrucció de la realitat a través del llenguatge.
2. El concepte clau: L'Homonímia
Cassin recupera una idea d'Aristòtil: l'homonímia.
Això passa quan dues parts fan servir la mateixa paraula (per exemple, "pau", "nazisme" o "veritat"), però cadascuna li atribueix un significat radicalment diferent, fins al punt que parlen de mons diferents.
Segons l'autora, Putin utilitza l'homonímia com a arma: buida les paraules del seu sentit històric i real per omplir-les d'un significat que serveix als seus interessos.
3. L'exemple de la "Desnazificació"
El cas més flagrant que analitza és l'ús que fa Putin del terme "desnazificació".
Putin capgira la realitat acusant de "nazis" un govern ucraïnès encapçalat per un president jueu (Zelenski).
En fer-ho, Putin trenca el pacte de la realitat: ja no importa la veritat dels fets, sinó la imposició d'una narrativa on la paraula "nazi" simplement vol dir "enemic de Rússia". Això converteix el llenguatge en pura violència performativa (dir-ho fa que sigui "veritat" per la força).
4. La tirania de l'"Un" vs. la Traducció
Cassin contraposa dues visions del món a través de la llengua:
La visió imperial/totalitària (Rússia de Putin): Vol imposar una sola llengua, una sola veritat i una sola història (la "Gran Rússia"). Rebutja la complexitat.
La visió democràtica/europea (La Traducció): Cassin defensa la traducció com l'eina política suprema de la llibertat. Traduir obliga a reconèixer que hi ha "altres", que les paraules tenen matisos i que cal negociar els significats. La traducció és "saber fer amb les diferències" (savoir-faire avec les différences).
5. La cultura com a resistència
El llibre també reflexiona sobre com la cultura russa (Puixkin, Tolstoi) és utilitzada pel règim, però alhora com la literatura i la llengua ucraïnesa s'erigeixen en trinxeres d'identitat. Ucraïna resisteix no només amb armes, sinó reivindicant la seva pròpia llengua davant l'intent d'esborrament rus.
Conclusió
"La guerre des mots" ens adverteix que quan les paraules es corrompen, la violència física és el pas següent inevitable. Per a Cassin, defensar la complexitat de les llengües i la necessitat de traduir-nos els uns als altres és un acte de resistència política contra la tirania.
