Filopolítica: filosofía para la política
El llibre "Filopolítica: filosofía para la política" (2025), d'Antoni Gutiérrez-Rubí, és una obra commemorativa pel 40è aniversari de la seva consultora, Ideograma. Aquest text recupera i amplia el concepte de "filopolítica", entès com la filosofia aplicada a una nova política que necessita mirar cap als clàssics per recuperar l'essència dels valors i les idees. El llibre s'estructura al voltant d'una introducció i una conclusió de l'autor, acompanyades de quatre assajos de filòsofs contemporanis que reflexionen sobre els reptes actuals de la democràcia.
A continuació se'n presenta un resum detallat segons les fonts:
1. El concepte de Filopolítica i el seu context
Antoni Gutiérrez-Rubí situa la "filopolítica" dins d'una trajectòria que inclou altres conceptes clau com la "micropolítica" (el valor del detall i l'emoció) i la "tecnopolítica" (com la tecnologia reconfigura la política). L'autor defensa que la política actual està atrapada en la immediatesa i el cinisme, i que necessita urgentment profunditat, pausa i sentit. La filopolítica no és un anacronisme, sinó una necessitat per "pensar per actuar millor".
2. El temps com a condició democràtica (Victoria Camps)
Camps sosté que la política s'ha tornat visceral i insuportable, exhibint una emotivitat sense escrúpols ni respecte per l'adversari. La tesi central del seu assaig és:
- La manca de temps: El major obstacle per a la filosofia en la política és la velocitat. La reflexió i el discerniment requereixen temps, mentre que les xarxes socials fomenten respostes espontànies i irreflexives.
- Recuperar el logos: Cal tornar al llenguatge pensat, al diàleg i a la "phrónesis" (prudència o saviesa pràctica) per prendre decisions justes en el moment oportú (kairós).
3. El declivi de la democràcia davant el capitalisme (Manuel Cruz)
Cruz revisa la tesi de Francis Fukuyama sobre el "final de la història". Els seus punts clau són:
- Capitalisme sense alternativa: Tot i que el model econòmic capitalista sembla no tenir rival, la salut de la democràcia està en declivi.
- Capitalisme "caníbal": El capitalisme manté una relació instrumental amb la política, debilitant-la quan aquesta suposa un obstacle per a l'acumulació de riquesa.
- Un final incert: Cruz adverteix que podríem estar davant d'un "final de la història" on la democràcia es retiri i només sobrevisqui la força de l'eficiència econòmica.
4. El mite de l'objectivitat algorítmica (David Casacuberta)
Aquest assaig critica la creença que la Intel·ligència Artificial (IA) produeix coneixement neutre o lliure de valors.
- Les dades no són neutres: Són els humans qui decideixen quines dades s'inclouen en els algoritmes, traslladant-hi així les seves teories, prejudicis i biaixos.
- Riscos per a la igualtat: Els algoritmes poden reproduir i perpetuar desigualtats socials (racisme, masclisme) sota una capa de "falsa objectivitat".
- Explicabilitat: Casacuberta reclama que la societat participi en la construcció dels algoritmes i que aquests no funcionin com "caixes negres" opaques.
5. Pensar des de la "intempèrie" i l'amor (Nerea Blanco)
Blanco descriu la societat actual com una "socisetat de la frustració", saturada d'informació però mancada de sentit.
- Pensar com a acte subversiu: Detenir-se a reflexionar és un gest revolucionari en un món dominat per l'algoritme i la reacció ràpida.
- Política de l'amor: Proposa una política basada en l'atenció, el cuidar i la vulnerabilitat compartida.
- Comunitat: El pensament i l'amor han de reconstruir el "nosaltres" davant l'aïllament massiu hiperconnectat.
Conclusió de l'autor
Gutiérrez-Rubí conclou que la política ha d'aprendre de la filosofia per gestionar el futur col·lectiu. Utilitza l'analogia del bambú, que creix molt lentament sota terra durant set anys abans de créixer ràpidament, per explicar que cal sembrar "idees-llavor" i valors si es vol veure florir una acció renovadora. La filopolítica, finalment, consisteix a presentar la política com a preguntes que facin pensar i no com a respostes simplistes.
