El llibre "Madoff: The Final Word", escrit pel periodista d'investigació Richard Behar (2024), és el resultat de més de quinze anys de recerca i una dècada de comunicació directa amb Bernie Madoff des de la presó. L'obra desmunta els mites creats pel mateix Madoff i revela la magnitud d'una estafa que va fer desaparèixer 68.000 milions de dòlars en paper (dels quals uns 19.000 milions eren capital real invertit).
A continuació se'n presenta un resum detallat basat en els punts clau de les fonts:
1. L'origen real del frau
Tot i que Bernie Madoff va insistir fins a la seva mort que l'estafa va començar a principis dels anys 90 a causa d'un "error tràgic", Behar aporta proves que el frau va néixer gairebé amb la fundació de l'empresa en els anys 60. Behar demostra que Madoff ja feia operacions falses i retrodatades (backdating) des de les seves primeres etapes, utilitzant els diners dels seus primers clients (com Abe Hershson i Moe Steinberg) per tapar pèrdues inicials.
2. La mecànica de l'estafa: La planta 17
L'imperi de Madoff (BLMIS) estava dividit en dues realitats totalment oposades:
- La façana legítima (plantes 18 i 19): Allà hi havia el negoci de corretatge i negociació de valors, gestionat pel seu germà Peter i els seus fills Mark i Andrew, que utilitzava tecnologia d'última generació.
- El cor del frau (planta 17): Conegut internament com "House 17", era un lloc tancat amb targeta magnètica on un grup reduït d'empleats sense formació financera fabricava desenes de milers de documents falsos. Utilitzaven un sistema informàtic IBM obsolet i consultaven diaris antics (com el Wall Street Journal) per triar preus d'accions del passat i simular compres i vendes que mai havien existit.
3. El paper de la família i els còmplices
Behar qüestiona la narrativa de la "ignorància" de la família Madoff:
- Ruth Madoff: Tot i que ella ho va negar en entrevistes públiques, les proves i els testimonis indiquen que va actuar com a comptable durant dècades, encarregant-se personalment de la reconciliació del compte 703 de Chase, que era l'eix central del sistema Ponzi.
- Frank DiPascali: El braç dret de Madoff i principal testimoni de la fiscalia, que va descriure com es "cuinaven" els guanys a mida per als clients més afavorits (un procés anomenat "shtupping").
- Els "Madoff Five": Cinc empleats de nivell mitjà que van ser jutjats i condemnats per ajudar a mantenir el frau durant anys, funcionant com una organització criminal on cadascú feia la seva part sense fer preguntes.
4. Els grans facilitadors: Bancs i "Cavallers de l'Apocalipsi"
L'estafa no hauria sobreviscut sense el suport, per acció o omissió, de grans institucions:
- JPMorgan Chase: El banc on Madoff tenia el compte principal de l'estafa. Van ignorar nombrosos senyals d'alerta i transferències circulars sospitoses per valor de milers de milions amb el client Norman Levy.
- Bancs estrangers: Entitats com UBS, HSBC i Santander van canalitzar milers de milions de clients europeus cap a Madoff a canvi de suculentes comissions, sovint sense fer cap auditoria real de les operacions.
- Els "Quatre Cavallers": Invertidors massius com Jeffry Picower (que va obtenir 7.200 milions de dòlars en beneficis falsos) o Carl Shapiro, que rebien rendiments impossibles i podien "demanar" guanys o pèrdues a la carta per motius fiscals.
5. El llegat i la recuperació
El llibre conclou amb la tasca d'Irving Picard, l'administrador judicial que ha aconseguit una fita sense precedents en la història de les fallides: recuperar més del 75% del capital real perdut pels clients directes mitjançant demandes de recuperació ("clawbacks") contra aquells que havien retirat més diners dels que havien invertit.
En resum, l'obra de Behar presenta l'empresa de Madoff no com un negoci que es va torçar, sinó com una institució totalment corrupta des de la base que va sobreviure gràcies a la complicitat d'un sistema financer que preferia no fer preguntes mentre els diners circulessin.
PS. La pel·lícula.
PS. El documental.
