Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America
Resumit amb IA.
Aquest llibre, titulat "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America", ofereix una visió detallada de la història de la indústria farmacèutica americana, des del segle XIX fins a l'actualitat. El llibre se centra en les pràctiques i els personatges clau que han configurat la indústria, incloent-hi les seves innovacions i els seus problemes. Alguns dels punts més importants que es tracten són:
- Orígens de la indústria: El llibre comença amb una mirada a l'època del segle XIX, quan es venien remeis "miraculosos" sense cap regulació.
- Figures clau: Es destaquen personatges com Arthur Sackler, un psiquiatra que va ser pioner en màrqueting farmacèutic i que va tenir una gran influència en la indústria. També es parla de Félix Martí-Ibáñez, un psiquiatra i intel·lectual espanyol que va col·laborar amb els germans Sackler.
- Desenvolupament i màrqueting de medicaments: El llibre explora el desenvolupament i el màrqueting de medicaments importants, com ara Terramycin de Pfizer, Librium i Valium de Roche i OxyContin de Purdue Pharma. Es posa de manifest com les companyies farmacèutiques han utilitzat tècniques de màrqueting agressives i, en alguns casos, enganyoses per a promoure els seus productes.
- S'esmenta com Arthur Sackler va entrenar l'equip de vendes de Roche per a promocionar Librium, emfatitzant els beneficis terapèutics del fàrmac, com ara el seu efecte relaxant muscular i ansiolític. També es descriu com Sackler va diferenciar Librium d'altres tranquil·litzants com Miltown, destacant que era "completament diferent química, farmacològica i clínicament".
- El llibre també mostra com Sackler va desenvolupar una guia per a metges, que va ser comercialitzada com una "eina informativa", però que en realitat era una estratègia de màrqueting per a promoure els benzodiazepines de Roche.
- S'analitza el paper d'IMS (Intercontinental Medical Statistics), una companyia de recerca de mercat fundada per Ludwig Frohlich, que va proporcionar dades clau per al màrqueting de medicaments, incloent-hi OxyContin.
- Es detalla el màrqueting de l'OxyContin per part de Purdue Pharma, que afirmava que el fàrmac tenia un baix risc d'addicció, malgrat que no era així.
- Problemes ètics i legals: El llibre examina problemes ètics i legals associats amb la indústria farmacèutica, com ara el biaix en la investigació, la promoció enganyosa de medicaments, la corrupció i la manca de regulació.
- S'explica com els germans Sackler i Martí-Ibáñez van predir que els "narcobiòtics" serien el tractament preferit per a les malalties mentals, cosa que reflecteix la seva visió de tractaments basats en la biologia.
- Es narra la història d'un metge que va trobar que les cartes que havia enviat a vuit metges sobre l'ús clínic del medicament Sigmamycin van ser retornades sense reclamar, cosa que suggereix un possible problema amb les dades de vendes del medicament.
- S'explica com els venedors de Roche van ser armats amb informes sobre l'augment de l'addicció a Miltown i altres efectes secundaris negatius, com ara la confusió i la somnolència, per a persuadir els metges a canviar a Librium.
- Es descriu l'aparició d'una "carta a l'editor" al New England Journal of Medicine de Dr. Hershel Jick i Jane Porter el 1980 que va encendre una nova forma de pensar sobre els riscos dels opioides.
- S'explica el paper de la periodista Doris Bloodsworth, que va publicar una sèrie d'articles sobre els problemes de l'OxyContin al Orlando Sentinel.
- S'esmenta que les companyies farmacèutiques sovint proporcionen "eines d'informació" que en realitat són per a promocionar els seus productes.
- La influència de la indústria en la medicina: El llibre també analitza com la indústria farmacèutica ha influït en la pràctica mèdica, la recerca i la regulació.
- S'explica com el Washington Institute of Medicine, l'editor de la revista Journal of Antibiotics, estava a punt de fer fallida, i com Henry Welch, cap de la Divisió d'Antibiòtics de l'FDA, era l'editor de la revista.
- El cas d'OxyContin: El llibre aprofundeix en el cas de l'OxyContin, un analgèsic opioide que es va fer molt popular i va generar una crisi d'addicció als Estats Units. Es descriu com Purdue Pharma va minimitzar els riscos d'addicció del fàrmac i com les seves tàctiques de màrqueting van contribuir a la crisi.
- S'esmenta la sèrie del Orlando Sentinel titulada "OxyContin Under Fire: Pain Pill Leaves Death Trail" que afirmava que prendre OxyContin tal com es prescriu podia conduir a la dependència, addicció i mort.
- Es descriuen les investigacions sobre l'abús i la desviació d'OxyContin, i com la DEA va tenir un paper en l'anàlisi d'aquestes qüestions.
- La connexió amb la cultura popular: El llibre examina com els tranquil·litzants com el Valium es van convertir en part de la cultura popular americana, simbolitzant la recerca de la felicitat fàcil en "una petita ampolla de pastilles".
- S'esmenta un article del New York Times Magazine de 1976 anomenat "Valiumania" que mostra que l'ús del Valium era un símptoma més que una causa de la recerca de nirvana a través de les pastilles.
En resum, "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America" és una crítica detallada de la indústria farmacèutica americana, que destaca la necessitat d'una major regulació i responsabilitat. El llibre ofereix una perspectiva crítica sobre la història de la indústria i com el màrqueting agressiu i la manca de supervisió poden afectar la salut pública.
