La difícil convivència entre els sistemes sanitaris públic i privat a Catalunya
Cal llegir aquest article d'en JMV Pons on s'explica la situació del sector privat sanitari a Catalunya i la seva relació amb el sistema sanitari públic. Reflecteix el que sabem amb les darreres dades i per tant mostra les contradiccions que ja he expressat en aquest blog moltes vegades. Quin sentit té pagar dues vegades per la mateixa cosa? La cobertura voluntària duplicada només s'explica si no funciona l'obligatòria i quan és un terç de la població que l'adopta, toca reflexionar.
Llegiu-lo, juntament amb els altres articles de comentaris que trobareu a la revista Annals de Medicina, i especialment el de Vicente Ortún on destaca dos aspectes clau del sistema públic a modificar, recursos humans i governança.
Fa uns dies vaig posar un resum d'un llibre sobre Canadà que explica la difícil relació públic-privat en assegurança sanitària. El que es mostra allà és força més radical i com a la Colúmbia Britànica van prohibir l'assegurança privada voluntària de prestacions ja cobertes pel sector públic obligatòriament.
El tema clau, al meu entendre, es troba en com esvaïr la pràctica dual, el fet que els mateixos metges treballin en ambdós sistemes. Mentre aquesta qüestió tingui la força del 40% que en dic jo, 40% de metges que treballen al sector privat i públic alhora, aquest tema anirà a mal borràs, queda dit aquí i avui. El que cal fer per reduir el 40% ha estat explicat repetidament, i comença per modificar els incentius a l'esforç al sistema públic, compensar i respectar acuradament.
