Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors
El llibre "Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors", escrit per James Stacey Taylor, examina els arguments ètics que envolten la compensació financera per als donants de plasma. L'autor argumenta que prohibir aquesta compensació perjudica els pacients, perjudica els donants i, en última instància, es basa en una bioètica errònia.
Seguretat de la donació de plasma compensada
Un dels arguments principals contra la compensació als donants és la preocupació per la seguretat del subministrament de plasma. S'argumenta que els donants compensats podrien estar més motivats per ocultar informació mèdica rellevant, posant en risc la salut dels pacients que reben productes derivats del plasma. Taylor refuta aquesta afirmació, argumentant que les dades empíriques no donen suport a la idea que el plasma de donants compensats sigui menys segur. De fet, assenyala que els estàndards rigorosos de la indústria i els processos de purificació avançats garanteixen la seguretat del plasma, independentment de si el donant ha rebut compensació o no.
Consentiment informat i autonomia del donant
Taylor sosté que la prohibició de la compensació als donants en realitat interfereix amb el seu consentiment informat. Argumenta que els donants potencials tenen dret a conèixer el valor del seu plasma al mercat per poder prendre una decisió plenament informada sobre si volen donar o no. A més, l'autor desafia la noció que l'oferta de compensació equivalgui a coacció, argumentant que els donants sempre tenen la llibertat de rebutjar l'oferta.
Explotació de donants
Un altre argument contra la compensació als donants és que podria conduir a l'explotació dels donants vulnerables. Taylor analitza aquest argument, argumentant que la prohibició de la compensació pot, en realitat, contribuir a l'explotació de certs donants. Per exemple, els donants que necessiten ingressos addicionals podrien sentir-se pressionats per donar sense compensació, cosa que els situaria en una posició desfavorable. L'autor sosté que permetre la compensació, amb les salvaguardes adequades, podria ajudar a protegir els donants de l'explotació.
Cohesió social i donació altruista
Alguns defensors de la prohibició de la compensació argumenten que soscava la cohesió social en devaluar l'acte altruista de la donació. Taylor desafia aquest argument, assenyalant que no hi ha proves clares que la compensació als donants disminueixi les donacions altruistes. A més, qüestiona la idea que la cohesió social depengui de la preservació d'un ideal romàntic de donació altruista, assenyalant que la societat es beneficia enormement de la cooperació mútuament beneficiosa, fins i tot si no està impulsada purament per l'altruisme.
Autosuficiència nacional en plasma
El llibre també aborda la qüestió de l'autosuficiència nacional en plasma. Taylor argumenta que la idea que cada país ha de ser autosuficient en plasma és errònia i potencialment perjudicial. En lloc d'això, defensa un enfocament més global i basat en el mercat per a l'obtenció de plasma, que permeti als països accedir als subministraments necessaris de la manera més eficient possible.
En resum, "Bloody Bioethics" presenta un argument convincent a favor de la compensació financera als donants de plasma. Taylor utilitza dades empíriques i arguments ètics per refutar les objeccions comunes a aquesta pràctica, i sosté que la prohibició de la compensació és perjudicial, injusta i basada en una comprensió errònia de la bioètica.
