La novetat del moment és que s'ha anunciat la introducció d'un impost sobre begudes ensucrades en excés i es recaptarien uns 22 milions. El recent informe de la CAREC (p.34) ja recollia aquesta possibilitat que s'ha incorporat al programa de govern. Amb aquesta decisió ens situem propers a les experiències als Estat Units i França. La qüestió clau és com es concretarà aquesta taxa per tal que pugui recaptar aquesta quantitat. A Health Affairs explicaven que una taxa reduïda podria tenir un impacte molt limitat i per altra banda posar una taxa elevada obligaria a moltes cautel.les. En especial perquè el comerç paral.lel dels llauners faria el seu agost.
Fa poques setmanes en parlava des d'aquí i aquesta setmana The Economist dedica una secció especial a l'obesitat, d'obligada lectura. A l'article sobre la intervenció de l'Estat hi trobareu referències a aquests tipus d'impostos i al següent sobre l'empenta necessària per a uns hàbits saludables (nudge).
Ja sabeu que des d'aquí segueixo l'evolució d'aquestes qüestions de forma preferent. Seria un error pensar només en impostos al marge d'una estratègia global enfront l'obesitat. I per això avui m'agradaria saber quins han estat per exemple els resultats de les recomanacions sobre màquines expenedores de begudes i aliments a les escoles i que no ho he sabut trobar. Deu ser que encara està per fer.
21 de desembre 2012
19 de desembre 2012
Sine die
Una tercera part de la mortalitat en homes i una cinquena part en dones és deguda al càncer. I si ho posem en context, el càncer representa el 47% dels anys potencials de vida perduts en les dones, i el 35% en els homes.
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.
PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.
PS. Pagar per callar al NYT (again).
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.
PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.
PS. Pagar per callar al NYT (again).
15 de desembre 2012
La confiança en l'atenció primària
Central de Resultats de l'atenció primària 2011
De la tricotomía de la política sanitaria: llistes d'espera, copagament i privatització, el tema del moment és el darrer. Es parla força de privatització de la gestió motivat per l'adjudicació de la gestió d'un centre d'atenció primària a una empresa de serveis (de neteja, majoritàriament).
Alhora que alguns n'estem preocupats i així ho he mostrat anteriorment des d'aquí, també és cert que si mirem el panorama de l'atenció primària en el seu conjunt mostra aspectes altament positius. S'acaba de presentar l'informe de la Central de Resultats 2011 i podem observar com s'ha assolit un elevat nivell d'accés a l'atenció primària, el 72,5% de la població. S'ha convertit doncs en allò que es pretenia, el punt d'accés als serveis de salut. Si mirem amb detall observarem que va del 65% al 90% i per tant hi ha motius per cercar una resposta.
De tot plegat hi ha resultats altament positius, aquells que no expliquen els diaris perquè estan més interessats en el marro. Malgrat les retallades, l'índex de reclamacions és inferior al 2007. L'índex de satisfacció amb l'atenció primària és més alt que mai. L'índex de fidelitat també ho és. I el que més ha de millorar és la facilitat per accedir al dia de visita (així ho pensen el 60%).
Al costat d'això observem que el nombre de visites ha disminuit en valor absolut en 3,6 milions en 3 anys!. Ha disminuit en una les visites anuals per pacient atès , se sitúa ara en 8,6 a l'any, al mateix temps que ha dismimuit la proporció de pacients atesos en 1,4 punts percentuals, per situar-se en el 72,5%. Els 5.600 metges fan 25 visites cada dia.
A hores d'ara no sabem el perquè de la reducció del nombre de visites, la recepta electrònica és un factor explicatiu però n'hi ha d'altres. No he sabut veure cap informe al respecte. Tots aquells que volen posar copagament s'ho haurien de fer mirar perquè es poden reduir les visites canviant l'organització. A més a més cal tenir en compte que el gruix fort de la disminució va passar abans de fer-se efectives les retallades.
Feu-hi un cop d'ull i guardeu-lo. A tots aquells que diuen que el sistema de salut és poc transparent, els contesteu amb els informes de la Central de Balanços. I aquells que diuen que el sistema s'enfonsa, digueu-los que l'esforç que fa l'atenció primària és notori, molts països voldrien mostrar aquestes dades malgrat algunes mancances que coneixem i que trobareu a l'informe. La ciutadania confia amb l'atenció primària i que així sigui per molts anys.
PS. Marro. 2 m. [LC] Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. Aquí hi ha marro! El volien enredar, però va descobrir el marro
De la tricotomía de la política sanitaria: llistes d'espera, copagament i privatització, el tema del moment és el darrer. Es parla força de privatització de la gestió motivat per l'adjudicació de la gestió d'un centre d'atenció primària a una empresa de serveis (de neteja, majoritàriament).
Alhora que alguns n'estem preocupats i així ho he mostrat anteriorment des d'aquí, també és cert que si mirem el panorama de l'atenció primària en el seu conjunt mostra aspectes altament positius. S'acaba de presentar l'informe de la Central de Resultats 2011 i podem observar com s'ha assolit un elevat nivell d'accés a l'atenció primària, el 72,5% de la població. S'ha convertit doncs en allò que es pretenia, el punt d'accés als serveis de salut. Si mirem amb detall observarem que va del 65% al 90% i per tant hi ha motius per cercar una resposta.
De tot plegat hi ha resultats altament positius, aquells que no expliquen els diaris perquè estan més interessats en el marro. Malgrat les retallades, l'índex de reclamacions és inferior al 2007. L'índex de satisfacció amb l'atenció primària és més alt que mai. L'índex de fidelitat també ho és. I el que més ha de millorar és la facilitat per accedir al dia de visita (així ho pensen el 60%).
Al costat d'això observem que el nombre de visites ha disminuit en valor absolut en 3,6 milions en 3 anys!. Ha disminuit en una les visites anuals per pacient atès , se sitúa ara en 8,6 a l'any, al mateix temps que ha dismimuit la proporció de pacients atesos en 1,4 punts percentuals, per situar-se en el 72,5%. Els 5.600 metges fan 25 visites cada dia.
A hores d'ara no sabem el perquè de la reducció del nombre de visites, la recepta electrònica és un factor explicatiu però n'hi ha d'altres. No he sabut veure cap informe al respecte. Tots aquells que volen posar copagament s'ho haurien de fer mirar perquè es poden reduir les visites canviant l'organització. A més a més cal tenir en compte que el gruix fort de la disminució va passar abans de fer-se efectives les retallades.
Feu-hi un cop d'ull i guardeu-lo. A tots aquells que diuen que el sistema de salut és poc transparent, els contesteu amb els informes de la Central de Balanços. I aquells que diuen que el sistema s'enfonsa, digueu-los que l'esforç que fa l'atenció primària és notori, molts països voldrien mostrar aquestes dades malgrat algunes mancances que coneixem i que trobareu a l'informe. La ciutadania confia amb l'atenció primària i que així sigui per molts anys.
PS. Marro. 2 m. [LC] Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. Aquí hi ha marro! El volien enredar, però va descobrir el marro
14 de desembre 2012
Els fonaments hormonals de la crisi
The Hour Between Dog and Wolf
Risk Taking, Gut Feelings and the Biology of Boom and Bust
Acabo d'enllestir la lectura d'un llibre singular de John Coates. L'autor ha tractat de crear una hipòtesi biològica per explicar com hem arribat fins aquí. La proposta és elemental, un excés de testosterona als intermediaris financers els ha portat a assumir més riscos financers dels que caldria en una anàlisi més "racional". El meu desconeixement de la neurociència m'invalida per rebatre en profunditat l'argument. He de dir que he après molt, però que també m'ha introduit dubtes raonables sobre en quina proporció la biologia humana ens fa prendre riscos excessius.
Per això, el que us puc dir és que si us ve de gust, el llegiu vosaltres i arribeu a les vostres conclusions personals. De la mateixa manera que em preocupa el paradigma de la predestinació (genètica) en medicina, a hores d'ara se n'obre un altre que també em preocuparà, la predestinació hormonal del comportament. I si bé és cert que hi ha influència, també ho és que la nostra responsabilitat és modular-ho. El com fer-ho, és una altra història.
PS. Si no voleu llegir el llibre, el paper inicial el va publicar a PNAS i n'hi ha un altre de més recent. I si voleu un comentari, mireu The Economist.
PS. El títol fa referència al crepuscle. A l'hora on el bé i el mal es confonen.
Risk Taking, Gut Feelings and the Biology of Boom and Bust
Acabo d'enllestir la lectura d'un llibre singular de John Coates. L'autor ha tractat de crear una hipòtesi biològica per explicar com hem arribat fins aquí. La proposta és elemental, un excés de testosterona als intermediaris financers els ha portat a assumir més riscos financers dels que caldria en una anàlisi més "racional". El meu desconeixement de la neurociència m'invalida per rebatre en profunditat l'argument. He de dir que he après molt, però que també m'ha introduit dubtes raonables sobre en quina proporció la biologia humana ens fa prendre riscos excessius.
Per això, el que us puc dir és que si us ve de gust, el llegiu vosaltres i arribeu a les vostres conclusions personals. De la mateixa manera que em preocupa el paradigma de la predestinació (genètica) en medicina, a hores d'ara se n'obre un altre que també em preocuparà, la predestinació hormonal del comportament. I si bé és cert que hi ha influència, també ho és que la nostra responsabilitat és modular-ho. El com fer-ho, és una altra història.
PS. Si no voleu llegir el llibre, el paper inicial el va publicar a PNAS i n'hi ha un altre de més recent. I si voleu un comentari, mireu The Economist.
PS. El títol fa referència al crepuscle. A l'hora on el bé i el mal es confonen.
L'expression «entre chien et loup» montrait l'heure et bien autre chose. La couleur grise, comme il y eut la chanson grise, l'heure que la nuit s'approche aussi inexorable que le sommeil, le périodique et l'éternel, en ville l'heure qui allume les lampadaires, que les enfants veulent faire durer ou seulement traîner pour jouer alors que leurs yeux, brusquement actifs, se ferment, l'heure où - j'emploie ici l'adverbe de lieu parce que cette heure désigne plus un espace qu'un temps -, où n 'importe quel être devient sa propre ombre donc autre chose que lui-même, l'heure qui ne permet guère de distinguer le chien du loup, l'heure des métamorphoses quand le chien sera loup, craint-on en l'espérant, l'heure qui, pour ainsi dire, revient de loin, au moins du haut Moyen Âge, que les loups dans les campagnes étaient sur le point de remplacer les chiens [...] Contrairement a l'heure crépusculaire, l'expression «entre chien et loup» signifiait ici et pour moi - n 'importe quel moment. Tout était constamment dans cette heure nommée, au moins dans les campagnes françaises, «entre chien et loup».PS. Aquí s'explica com una asseguradora valora la qualitat dels metges.I aquí com els paga una altra.
(Jean Genêt, Un captif amoureux)
13 de desembre 2012
Evitar un món pitjor
LA REFORMA SANITARIA
Convindria aturar-nos un moment i analitzar què hem de fer per tal que la salut dels ciutadans no empitjori o què hem de fer per tal que el sistema sanitari doni una resposta eficient davant els problemes de salut. Com que veig que col.lectivament aquest esforç es deixa per un altre dia, el millor que podeu fer és llegir l'article de V. Ortún i M. Callejón. Comparteixo plenament tot el seu diagnòstic i les seves prescripcions. Malauradament he de dir que els seus articles de fa una dècada ja assenyalaven algunes de les tasques que a dia d'avui estan pendents. Ara la urgència del moment reclama més atenció que mai, no podem deixar passar una altra dècada. Tal com diuen, ara és més convenient evitar un món pitjor que pensar en móns millors. La dificultat rau en saber on som i cap on anem.
Convindria aturar-nos un moment i analitzar què hem de fer per tal que la salut dels ciutadans no empitjori o què hem de fer per tal que el sistema sanitari doni una resposta eficient davant els problemes de salut. Com que veig que col.lectivament aquest esforç es deixa per un altre dia, el millor que podeu fer és llegir l'article de V. Ortún i M. Callejón. Comparteixo plenament tot el seu diagnòstic i les seves prescripcions. Malauradament he de dir que els seus articles de fa una dècada ja assenyalaven algunes de les tasques que a dia d'avui estan pendents. Ara la urgència del moment reclama més atenció que mai, no podem deixar passar una altra dècada. Tal com diuen, ara és més convenient evitar un món pitjor que pensar en móns millors. La dificultat rau en saber on som i cap on anem.
12 de desembre 2012
Tot recordant el visionari Beveridge
Health insurance: the influence of the Beveridge Report
La setmana passada es van complir 70 anys de l'informe Beveridge: Social insurance and allied services. La rellevància que ha tingut ha traspassat les fronteres britàniques. Durant molts anys, els sistemes de salut europeus van classificar-se entre els fonaments de Bismark o de Beveridge. Ara sabem que la classificació és una mica més complicada.
La contribució de Beveridge va ser explicada amb tot detall per Phil Musgrove, malauradament traspassat. El seu article és un clàssic i avui convé rellegir-lo. Convé especialment a tots aquells que volen tornar als sistemes de salut basats en les cotitzacions o en la disponibilitat a pagar. Tant aquells que ho fan explícitament com d'altres que ho fan amb interessos ocults - ja sabeu a què em refereixo-.
Bismark va ser qui proposant una cobertura universal va permetre que els sistemes de salut públics s'allunyessin del concepte de beneficència. Han passat 7 dècades i molts dies quan sentim les notícies i llegim els diaris, molts tenim la impressió que els sistema de salut està navegant sense rumb. Tornar a l'essència, reelaborar els conceptes, adaptar-los al moment és el que convindria. Em desconcerta observar autocomplaença al costat de passivitat. Si en Beveridge aixequés el cap...
PS. En John Kay també hi va dir la seva a FT.
La setmana passada es van complir 70 anys de l'informe Beveridge: Social insurance and allied services. La rellevància que ha tingut ha traspassat les fronteres britàniques. Durant molts anys, els sistemes de salut europeus van classificar-se entre els fonaments de Bismark o de Beveridge. Ara sabem que la classificació és una mica més complicada.
La contribució de Beveridge va ser explicada amb tot detall per Phil Musgrove, malauradament traspassat. El seu article és un clàssic i avui convé rellegir-lo. Convé especialment a tots aquells que volen tornar als sistemes de salut basats en les cotitzacions o en la disponibilitat a pagar. Tant aquells que ho fan explícitament com d'altres que ho fan amb interessos ocults - ja sabeu a què em refereixo-.
Bismark va ser qui proposant una cobertura universal va permetre que els sistemes de salut públics s'allunyessin del concepte de beneficència. Han passat 7 dècades i molts dies quan sentim les notícies i llegim els diaris, molts tenim la impressió que els sistema de salut està navegant sense rumb. Tornar a l'essència, reelaborar els conceptes, adaptar-los al moment és el que convindria. Em desconcerta observar autocomplaença al costat de passivitat. Si en Beveridge aixequés el cap...
PS. En John Kay també hi va dir la seva a FT.
11 de desembre 2012
Opacitat i martingales: pharma confidential
Hi ha països que consideren que cal avaluar les innovacions, n'hi ha d'altres que ho diuen i no ho fan -ja sabeu de qui parlo-. Als primers, quan apareix un nou medicament cal mostrar que supera un llindar de cost-efectivitat admisible. Altrament només pot finançar-se pel ciutadà i no pel pressupost públic. La meva hipòtesi és que els llindars de cost-efectivitat pel finançament públic han portat a situar els nous preus en els límits 20.000-30.000 lliures per QALY. En alguns casos les farmacèutiques han intentat sobrepassar-lo i ho han aconseguit amb excepcions, però recentment s'ha complicat.
La novetat és que ara ha començat la carrera pels "descomptes comercials confidencials". A Bloomberg ho expliquen:
PS. Estigueu atents al darrer moviment d'Amgen. Es mereix una entrada al blog.
La novetat és que ara ha començat la carrera pels "descomptes comercials confidencials". A Bloomberg ho expliquen:
Pharmaceutical companies have dropped prices by as much as half to convince the body that advises the U.K. health system that their products help patients enough to justify the cost, the agency’s chairman said.El que no s'imaginen és que amb això obren la caixa dels trons. Més d'un es pot preguntar si cal que prevalgui la transparència per sobre el descompte confidencial. Personalment encara algú m'ha d'explicar què vol dir descompte confidencial, si algú vol saber el preu final que s'ha pagat amb diners públics ho sabrà. Em temo que l'estratègia va dirigida a aquells països que encara no han introduït mecanismes d'avaluació de medicaments com el nostre. Els preocupa que es faci públic el preu final que es paga a països com el Regne Unit perquè aleshores demanaríem el mateix descompte. Però aquesta és tant sols una hipòtesi entre moltes altres. Prefereixo mercats transparents a opacitat i martingales.
Companies have offered the state-run National Health Service “commercially confidential” price cuts when the National Institute for Health and Clinical Excellence has considered whether their medicines are cost-effective, NICE Chairman Michael Rawlins said in an interview. The number of treatments discounted in the past few years is in the double- digits, he said.
PS. Estigueu atents al darrer moviment d'Amgen. Es mereix una entrada al blog.
07 de desembre 2012
Com ho fa el govern (britànic)?
Health policy under the coalition government: a mid-term assessment
Des de la King's Fund ens arriba una revisió de com ho ha fet el govern britànic fins a la meitat de la legislatura. L'informe ens explica diferents dimensions: accés, seguretat del pacient, promoció de la salut, gestió de crònics, efectivitat clínica, l'experiència del pacient, equitat, eficiència. tot això enmig d'un procés de reducció de despesa de 20 mil milions de lliures fins el 2015.
Més enllà dels resultats concrets, el més interessant és l'interès constant per avaluar què està passant. No es tracta tant de fer un informe modèlic, sino que sigui útil i això ho saben fer-ho bé.
Des de la King's Fund ens arriba una revisió de com ho ha fet el govern britànic fins a la meitat de la legislatura. L'informe ens explica diferents dimensions: accés, seguretat del pacient, promoció de la salut, gestió de crònics, efectivitat clínica, l'experiència del pacient, equitat, eficiència. tot això enmig d'un procés de reducció de despesa de 20 mil milions de lliures fins el 2015.
Més enllà dels resultats concrets, el més interessant és l'interès constant per avaluar què està passant. No es tracta tant de fer un informe modèlic, sino que sigui útil i això ho saben fer-ho bé.
04 de desembre 2012
Disbarat consumat: el desnonament de la vida
Enmig d'un decret sobre la Seguretat Social i com aquell qui no fa res, el divendres passat apareix una disposició final que diu:
Fugim corrents, hem de marxar urgentment, estan decidits a empitjorar allò que ja no funciona. Ja no cal discutir-ho, deixem-los sols.
PS. Coincideix en el temps amb la #Wertgonya. Però més que vergonya és un atac profund a la llibertat i a la dignitat de les persones. Diguem el darrer adeu aviat, ho repeteixo novament.
PS. El gran Miquel Barceló va venir a la UPF per ser investit doctor honoris causa. Més enllà de la pintura gaudiu ara del seu missatge.
PS. El Ministeri ara diu en una nota de premsa que no hi haurà copagament als medicaments hospitalaris. El que oblida d'explicar la nota és que en un Estat de Dret el que prevalen són les lleis i no les notes de premsa. Fins que no canvïin la llei, això és el que hi ha. O es que potser no hi ha Estat de dret?
Disposición final primera. Modificación de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios.De la lectura elemental d'aquest article i del tretze del decret del passat mes d'abril:
Se modifica el apartado 1 del artículo 94 bis de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, que queda redactado del siguiente modo:
«1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente mediante receta médica u orden de dispensación hospitalaria a través de oficinas o servicios de farmacia.»
Trece. Se añade un nuevo artículo 94 bis, que tendrá la siguiente redacción:La conclusió a la que arribo és que els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria s'introdueixen al copagament i això significaria que els serveis de farmàcia hospitalària s'han de preparar per cobrar la taxa i el copagament. Si la meva lectura és correcte, la magnitud del disbarat és tan considerable que tinc la impressió que no han entès que és impossible cobrar un copagament (50% o 40%) sense topall (per als no pensionistes)sobre medicaments de preus astronòmics, per exemple de 3.000, 30.000 o 300.000 euros anuals. Per a la gran majoria, el 40 o 50% de copagament representa més que tot el sou d'un any o molts més!!!. Per als més malalts, això és el desnonament de la vida.
«Artículo 94 bis. Aportación de los beneficiarios en la prestación farmacéutica ambulatoria.
1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente a través de oficina o servicio de farmacia.
2. La prestación farmacéutica ambulatoria estará sujeta a aportación del usuario.
3. La aportación del usuario se efectuará en el momento de la dispensación del medicamento o producto sanitario.
Fugim corrents, hem de marxar urgentment, estan decidits a empitjorar allò que ja no funciona. Ja no cal discutir-ho, deixem-los sols.
PS. Coincideix en el temps amb la #Wertgonya. Però més que vergonya és un atac profund a la llibertat i a la dignitat de les persones. Diguem el darrer adeu aviat, ho repeteixo novament.
PS. El gran Miquel Barceló va venir a la UPF per ser investit doctor honoris causa. Més enllà de la pintura gaudiu ara del seu missatge.
PS. El Ministeri ara diu en una nota de premsa que no hi haurà copagament als medicaments hospitalaris. El que oblida d'explicar la nota és que en un Estat de Dret el que prevalen són les lleis i no les notes de premsa. Fins que no canvïin la llei, això és el que hi ha. O es que potser no hi ha Estat de dret?
03 de desembre 2012
L'any que viurem perillosament
Els manuals d'escriptura creativa recomanen que no s'utilitzin títols de pel.lícules, ho consideren una mostra de poca creativitat. Jo avui me'ls salto i alhora hi poso un toc d'actualitat. L'any 2013 serà un any que potser viurem perillosament. El motiu és que la situació econòmica empitjora i encara no s'ha resolt el dèficit fiscal, no us descobreixo res de nou que no sapigam.
Coincideix que he anat a veure la pel.lícula d'en Costa-Gavras "El Capital" on es mostra la vida d'un banquer sense pietat. Massa missatges fàcils d'oportunisme demagògic, "enriquim als rics i empobrim als pobres" fins que un dia rebenti tot. He de dir que l'he trobada sense substància, o sense la substància que jo esperava d'un director com ell. Després de tants anys de crisi financera, ja sabem que s'ha incorregut en estratègies de risc excessiu que han beneficiat a uns i empobrit la majoria, que s'han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis. Però oblida una qüestió fonamental, els governs han mirat i segueixen mirant cap una altra banda.
Des d'aquest blog he insistit que les estratègies financeres relacionades amb mercats no organitzats, vendes a curt, "naked CDS", instruments especulatius (contractes per diferències) i apalancament desmesurat, havien d'eliminar-se. Alguns països ja ho han fet de forma limitada, però com que el capital es mou a un cop de tecla allò que es coneix com "spread trade" i hedging encara es troba en el fonament de les pràctiques financeres de cada dia i de la mateixa manera que hi ha paradisos fiscals, aviat hi haurà paradisos financers (allà on aquestes pràctiques siguin permeses). Per ara no he vist encara ningú que expliqui prou bé com tallar aquesta sagnia.
Per què parlo de finances si aquest blog va de salut?. Doncs perquè res de tot plegat ens és aliè. La disminució del pressupost públic en 4.000 milions € per l'any 2013 representa una sacsejada més que notable, fins i tot podria ser letal. El que reduim en retallades ens ho gastem en interessos i ens trobem en un cicle pervers. Un terç de 4.000 són 1.320 milions € que caldria previsiblement reduir a salut. Això vol dir passar dels 8.756 milions € actuals a 7.436 milions, una reducció d'un 15%. És a dir, passar dels 1.150 € per càpita a 978 € . Ens situaríem a nivells de pressupost 2004 sense tenir en compte la inflació, si ajustem per prop de 20 punts percentuals d'aquests 8 anys ens anem a 783 € per càpita i per tant ens trobaríem al 2002.
Arribats aquí decideixo aturar-me i no seguir. Només correspon demanar responsabilitat als càrrecs electes per tal que això no passi. Ha arribat el moment de dir prou a l'austericidi. Ens trobem en un país on s'esvaeixen cada any 16.000 milions d'euros per pagar despeses dels veïns. És per això que esdevé inadmisible situar-nos en un nivell de despesa de fa una dècada que imposarà greus riscos per la salut individual i poblacional.
PS. Avui aquest blog assoleix un volum de visites considerable, arriba a 50.000. Gràcies per fer-ho possible, això encoratja a seguir escrivint.
Coincideix que he anat a veure la pel.lícula d'en Costa-Gavras "El Capital" on es mostra la vida d'un banquer sense pietat. Massa missatges fàcils d'oportunisme demagògic, "enriquim als rics i empobrim als pobres" fins que un dia rebenti tot. He de dir que l'he trobada sense substància, o sense la substància que jo esperava d'un director com ell. Després de tants anys de crisi financera, ja sabem que s'ha incorregut en estratègies de risc excessiu que han beneficiat a uns i empobrit la majoria, que s'han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis. Però oblida una qüestió fonamental, els governs han mirat i segueixen mirant cap una altra banda.
Des d'aquest blog he insistit que les estratègies financeres relacionades amb mercats no organitzats, vendes a curt, "naked CDS", instruments especulatius (contractes per diferències) i apalancament desmesurat, havien d'eliminar-se. Alguns països ja ho han fet de forma limitada, però com que el capital es mou a un cop de tecla allò que es coneix com "spread trade" i hedging encara es troba en el fonament de les pràctiques financeres de cada dia i de la mateixa manera que hi ha paradisos fiscals, aviat hi haurà paradisos financers (allà on aquestes pràctiques siguin permeses). Per ara no he vist encara ningú que expliqui prou bé com tallar aquesta sagnia.
Per què parlo de finances si aquest blog va de salut?. Doncs perquè res de tot plegat ens és aliè. La disminució del pressupost públic en 4.000 milions € per l'any 2013 representa una sacsejada més que notable, fins i tot podria ser letal. El que reduim en retallades ens ho gastem en interessos i ens trobem en un cicle pervers. Un terç de 4.000 són 1.320 milions € que caldria previsiblement reduir a salut. Això vol dir passar dels 8.756 milions € actuals a 7.436 milions, una reducció d'un 15%. És a dir, passar dels 1.150 € per càpita a 978 € . Ens situaríem a nivells de pressupost 2004 sense tenir en compte la inflació, si ajustem per prop de 20 punts percentuals d'aquests 8 anys ens anem a 783 € per càpita i per tant ens trobaríem al 2002.
Arribats aquí decideixo aturar-me i no seguir. Només correspon demanar responsabilitat als càrrecs electes per tal que això no passi. Ha arribat el moment de dir prou a l'austericidi. Ens trobem en un país on s'esvaeixen cada any 16.000 milions d'euros per pagar despeses dels veïns. És per això que esdevé inadmisible situar-nos en un nivell de despesa de fa una dècada que imposarà greus riscos per la salut individual i poblacional.
PS. Avui aquest blog assoleix un volum de visites considerable, arriba a 50.000. Gràcies per fer-ho possible, això encoratja a seguir escrivint.
29 de novembre 2012
La petjada atzarosa que anem deixant
L'estat actual de les coses ens porta massa sovint a fixar-nos tant sols en el que passa cada dia, i oblidem la petjada que anem deixant. El camí erràtic emprès pels serveis de salut públics i privats fa pensar molt. Fins i tot es podria especular si el guió es va esborrant a mesura que es va escrivint. Vull dir que si als serveis públics hi ha un "estratega" que el visualitzem com el govern, i als serveis privats hi ha un "mecanisme" que és la competència en el mercat, ambdos són capaços aquests dies de mostrar les seves febleses com mai. No vol dir que abans no existissin, sino que es fan més evidents a la vista dels fets.
L'estratega ha dissenyat un sistema de provisió, un pla de salut, un sistema de pagament, ...,en definitiva un conjunt d'institucions per governar el sistema. S'ha posicionat favorable a la integració assistencial, però la seva definició precisa encara resta pendent. Ha proposat un sistema de pagament però la seva relació amb l'atenció integrada és contradictòria.
En Chris Ham a finals de setembre a la reunió de l'EHPG a la King's Fund va mostrar quins eren alguns errors que es poden cometre en la integració assistencial. Va dir aquests:
És la dificultat d'assolir una fortalesa i coherència en les decisions de la política sanitària el que més em preocupa avui.
PS. Algú ha de reflexionar seriosament sobre la dosi de competència i diversitat necessària, a on hi guanyem i a on hi podem perdre. A mi no em trobareu entre els dogmàtics, els que em llegiu ja ho sabeu. Però aquesta adjudicació, a primera vista i sense altra informació addicional, caldria revisar-la. Una altra petjada en un camí atzarós.
PS.atzarós adj. [LC] Que exposa a un risc o riscos.
PS. El desnonament general.
L'estratega ha dissenyat un sistema de provisió, un pla de salut, un sistema de pagament, ...,en definitiva un conjunt d'institucions per governar el sistema. S'ha posicionat favorable a la integració assistencial, però la seva definició precisa encara resta pendent. Ha proposat un sistema de pagament però la seva relació amb l'atenció integrada és contradictòria.
En Chris Ham a finals de setembre a la reunió de l'EHPG a la King's Fund va mostrar quins eren alguns errors que es poden cometre en la integració assistencial. Va dir aquests:
La integració de les organitzacions, deixant els serveis i equips clínics sense canvisI quan ho miro i els trasllado al nostre entorn proper, confirmo un per un els errors potencials. Alguns d'ells clarament observables i altres en vies de ser-ho. És aquesta petjada que anem deixant la que pot suposar una càrrega pel futur -la dependència del camí recorregut-.
La integració que crea proveïdors monopolístics amb poc estímul per millorar
Petits pilots escala com en l'experiència recent
La integració que se centra principalment en les malalties o condicions específiques en lloc de poblacions
És la dificultat d'assolir una fortalesa i coherència en les decisions de la política sanitària el que més em preocupa avui.
PS. Algú ha de reflexionar seriosament sobre la dosi de competència i diversitat necessària, a on hi guanyem i a on hi podem perdre. A mi no em trobareu entre els dogmàtics, els que em llegiu ja ho sabeu. Però aquesta adjudicació, a primera vista i sense altra informació addicional, caldria revisar-la. Una altra petjada en un camí atzarós.
PS.atzarós adj. [LC] Que exposa a un risc o riscos.
PS. El desnonament general.
28 de novembre 2012
Digueu-me escèptic
Poc que sé pas que em passa, però quan algú em parla de governança o de lideratge tinc una tendència natural a desconnectar. Tot d'una penso en una altra cosa i me n'oblido immediatament. Són conceptes que han estat refregits massa vegades i a mi em confonen més que no pas ajuden.
M'arriba un altre llibre sobre governança, intento aquesta vegada no esquivar-lo. Però el resultat torna a ser el mateix de sempre. Desconec on porta tot plegat.
I al final em quedo tant sols amb la definició de sempre del Banc Mundial:
M'arriba un altre llibre sobre governança, intento aquesta vegada no esquivar-lo. Però el resultat torna a ser el mateix de sempre. Desconec on porta tot plegat.
I al final em quedo tant sols amb la definició de sempre del Banc Mundial:
We define governance as the traditions and institutions by which authority in a country is exercised for the common good. This includes (I) the process by which those in authority are selected, monitored and replaced, (II) the capacity of the government to effectively manage its resources and implement sound policies, and (III) the respect of citizens and the state for the institutions that govern economic and social interactions among them.Per tant ens cal parlar de política sanitària, de govern, de regulació i d'institucions. Tota altra conceptualització que confongui ens cal evitar-la i dedicarem el temps a tasques més productives.
27 de novembre 2012
La llavor de la distopia
Global Risks 2012 - Seventh Edition
Repasso l'informe de riscos globals del 2012. Temes reincidents i qualcun de nou. Els dos riscos que encapçalen l'informe són: greus desigualtats de la renda i desequilibris fiscals crònics. I els riscos que tenen major impacte són: la fallida sistèmica del sistema financer i les crisis de subministrament d'aigo. Veig pocs riscos relacionats amb la salut. Cal comprendre que és un informe global i no recull realitats locals.
L'informe el promou el World Economic Forum i es pregunta si tots aquests riscos són la llavor d'una societat distòpica, distopia com antònim d'utopìa. No sóc gaire aimant de les visions apocalíptiques, però alhora tampoc ho soc de l'optimisme patològic. Enmig del moment que vivim ens convé afany de superació, i allunyar-nos d'aquells que dediquen tot el seu esforç a oprimir-nos i entabanar-nos.
Els riscos hi són, la confiança en nosaltres mateixos i la credibilitat davant els altres és el punt clau per arrencar, la llavor que cal sembrar.
PS. Els nostres riscos específics no apareixen a l'informe. Després de diumenge amb una majoria parlamentària favorable al referendum, s'assoleix un moment històric i encoratjador, preludi d'altres que vindran més endavant. Quan més aviat es produeixi, més lluny tindrem alguns dels nostres riscos específics. L'anàlisi acurada dels resultats la trobareu a XSM
PS. Sobre el deute global, en Garicano suggereix llegir això.
Repasso l'informe de riscos globals del 2012. Temes reincidents i qualcun de nou. Els dos riscos que encapçalen l'informe són: greus desigualtats de la renda i desequilibris fiscals crònics. I els riscos que tenen major impacte són: la fallida sistèmica del sistema financer i les crisis de subministrament d'aigo. Veig pocs riscos relacionats amb la salut. Cal comprendre que és un informe global i no recull realitats locals.
L'informe el promou el World Economic Forum i es pregunta si tots aquests riscos són la llavor d'una societat distòpica, distopia com antònim d'utopìa. No sóc gaire aimant de les visions apocalíptiques, però alhora tampoc ho soc de l'optimisme patològic. Enmig del moment que vivim ens convé afany de superació, i allunyar-nos d'aquells que dediquen tot el seu esforç a oprimir-nos i entabanar-nos.
Els riscos hi són, la confiança en nosaltres mateixos i la credibilitat davant els altres és el punt clau per arrencar, la llavor que cal sembrar.
PS. Els nostres riscos específics no apareixen a l'informe. Després de diumenge amb una majoria parlamentària favorable al referendum, s'assoleix un moment històric i encoratjador, preludi d'altres que vindran més endavant. Quan més aviat es produeixi, més lluny tindrem alguns dels nostres riscos específics. L'anàlisi acurada dels resultats la trobareu a XSM
PS. Sobre el deute global, en Garicano suggereix llegir això.
22 de novembre 2012
Impost al greixos (2)
Si fa un any us explicava que Dinamarca posava per primera vegada un impost als greixos, ara la notícia és que el treu. Els motius són diversos, però la dificultat d'aplicació i l'aparició d'"importacions paral.leles" semblen que tenen el seu pes. La gent feia viatges als països del voltant per comprar mantega i formatge.
I si aleshores explicaven que era el primer experiment internacional, ara hem de dir que és el primer fracàs. I si jo vaig dir que em semblava oportú, ara segueixo dient que també m'ho sembla. La dificultat és com dur-ho a terme. El problema no és l'objectiu, és que encara no hem encertat en l'instrument.
PS. Hi ha alguns autors que s'han mostrat en contra des de fa temps a l'impost als greixos. Però cap dels arguments que assenyalen a l'article han tingut pes en treure l'impost en el cas danès. Podeu veure-ho al Forum for Health Economics and Policy, que ara és en obert. Aprofiteu-ho.
I si aleshores explicaven que era el primer experiment internacional, ara hem de dir que és el primer fracàs. I si jo vaig dir que em semblava oportú, ara segueixo dient que també m'ho sembla. La dificultat és com dur-ho a terme. El problema no és l'objectiu, és que encara no hem encertat en l'instrument.
PS. Hi ha alguns autors que s'han mostrat en contra des de fa temps a l'impost als greixos. Però cap dels arguments que assenyalen a l'article han tingut pes en treure l'impost en el cas danès. Podeu veure-ho al Forum for Health Economics and Policy, que ara és en obert. Aprofiteu-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)