Redefinint l'obesitat (3)

Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity 

Aquest és un resum exhaustiu i detallat del llibre "Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity" (2025), escrit per Aimee Donnellan. L'obra narra la història del descobriment científic, el desenvolupament empresarial i l'impacte cultural dels medicaments GLP-1, que han transformat el tractament de l'obesitat.

1. El context de l'epidèmia (Capítol 1)

L'autora descriu com, des dels anys 50, les taxes d'obesitat als EUA s'han triplicat, impulsades per una indústria alimentària que va perfeccionar els aliments ultraprocessats i el màrqueting agressiu. Donnellan critica la narrativa tradicional de "menjar menys i moure's més", assenyalant que la biologia i la genètica fan que moltes persones siguin vulnerables a un entorn on el sucre i el greix són omnipresents. Les dietes tradicionals, segons els estudis, fallen en el 90% dels casos a llarg termini.

2. El descobriment científic (Capítol 2)

La ciència darrere de l'Ozempic va començar als anys 80.

• Svetlana Mojsov: Una química macedònia a la Universitat Rockefeller i després al Massachusetts General Hospital (MGH), va ser clau per identificar la forma activa de l'hormona del budell anomenada GLP-1 (glucagon-like peptide 1).
• El conflicte pel crèdit: Donnellan detalla la batalla de Mojsov per ser reconeguda en les patents contra el seu superior, Joel Habener, que inicialment la va excloure. Després d'una dècada de lluita legal, va ser inclosa com a coinventora el 2006.
• La connexió danesa: Paral·lelament, Jens Juul Holst a Copenhaguen va arribar a conclusions similars, iniciant una competència transatlàntica per demostrar que el GLP-1 podia tractar la diabetis.

3. Del verí de llangardaix al medicament (Capítols 3 i 4)

• El monstre de Gila: Un descobriment curiós va ser que la saliva d'aquest llangardaix verinós contenia una forma estable de l'hormona que durava molt més que la humana, cosa que va inspirar els científics a buscar maneres d'estabilitzar el fàrmac.
• Novo Nordisk: La farmacèutica danesa, liderada científicament per Lotte Bjerre Knudsen i Mads Krogsgaard Thomsen, va desenvolupar primer la liraglutida (Victoza).
• El naixement de l'Ozempic: La creació de la semaglutida va ser un repte d'enginyeria química per aconseguir que la molècula durés una setmana sencera al cos. Thomsen va haver de finançar el projecte en secret durant un temps perquè la directiva de Novo Nordisk volia cancel·lar-lo per retallar costos.

4. La campanya de màrqueting i el frenesí (Capítols 5 i 6)

• "Oh, oh, oh, Ozempic": Jeremy Shepler va ser el cervell darrere de l'anunci de televisió amb el jingle basat en la cançó "Magic" de Pilot, que va fer que el nom del medicament s'instal·lés en el subconscient col·lectiu.
• L'explosió a Hollywood: Tot i que va ser aprovat per a la diabetis el 2017, celebritats i cirurgians plàstics de Beverly Hills van notar de seguida l'efecte secundari de la pèrdua de pes ràpida. El 2021, amb l'aprovació de Wegovy (una dosi més alta de semaglutida per a l'obesitat), el frenesí es va fer imparable gràcies a xarxes com TikTok i el suport de figures com Elon Musk i Oprah Winfrey.

5. L'experiència dels pacients i l'impacte social (Capítols 7 i 9)

• El silenci del "Food Noise": Molts pacients descriuen que la droga elimina el "soroll alimentari", un desig obsessiu i constant de menjar que abans els dominava.
• Efectes secundaris i seguretat: El llibre no defuig la cara fosca: nàusees severes, vòmits i casos més rars però greus de gastroparesi (paràlisi estomacal) o obstruccions intestinals. També s'analitza la pèrdua de massa muscular i el fenomen de la "cara d'Ozempic" (aspecte demacrat per la pèrdua de greix facial).
• Economia i canvis d'hàbits: L'obesitat costa 1,4 bilions de dòlars anuals als EUA. Per primer cop en dècades, les taxes d'obesitat han començat a baixar lleugerament. Això obliga empreses com Nestlé o cadenes de menjar ràpid a repensar el seu model de negoci cap a productes més proteics i racions més petites.

6. La febre de l'or farmacèutica (Capítol 8)

Actualment, hi ha una "febre de l'or" per millorar l'Ozempic:

• Eli Lilly: Amb el seu medicament Mounjaro/Zepbound, ha demostrat una pèrdua de pes encara superior (fins al 23%).
• El futur: Farmacèutiques com Pfizer, Roche i AstraZeneca corren per desenvolupar versions en pastilla (més barates i fàcils de prendre que les injeccions) i drogues que conservin millor el múscul mentre es perd greix.

Conclusió: Un canvi de paradigma

El llibre conclou que ens trobem davant d'una revolució comparable a la de la penicil·lina. Mentre Svetlana Mojsov finalment comença a rebre premis internacionals pel seu descobriment, el món s'enfronta al dilema de si aquests fàrmacs ajudaran a eradicar l'obesitat com a malaltia o si simplement aprofundiran la divisió social entre aquells que poden pagar per ser prims i els que no.

Segons el llibre d'Aimee Donnellan, tot i que l'Ozempic i el Wegovy són eficaços per a la pèrdua de pes, s'han identificat diversos efectes secundaris, alguns dels quals són extremadament greus i potencialment permanents.

Aquests són els efectes secundaris més greus documentats a les fonts:

1. Trastorns gastrointestinals greus

• Gastroparesi (Paràlisi estomacal): És un dels efectes més devastadors mencionats. Consisteix en un alentiment extrem o parada total del moviment del menjar de l'estómac cap als intestins. En casos greus, com el de l'Emily a Toronto, això pot provocar vòmits constants (fins a 200 vegades per setmana), deshidratació extrema i la impossibilitat d'absorbir nutrients, arribant a requerir l'ús de tubs d'alimentació per sobreviure. Els metges adverteixen que hi ha un risc elevat que aquest dany sigui irreversible.
• Obstruccions intestinals i problemes esofàgics: Diverses demandes judicials contra els fabricants citen casos de danys greus com obstruccions en els intestins.
• "Constadiarrhea": Alguns usuaris han descrit una combinació crònica d'estrenyiment seguit de diarrees violentes i doloroses.

2. Pèrdua de massa muscular i òssia

• Degradació muscular severa: Els assajos clínics revelen que els pacients poden perdre fins a un 40% de la seva massa muscular magra, una xifra molt superior al 25% que es perd habitualment amb dieta i exercici convencionals. Això és especialment perillós per a la gent gran, ja que augmenta dràsticament el risc de caigudes perilloses.
• Debilitament dels ossos: S'ha observat una pèrdua significativa de la densitat mineral a l'os de l'anc i la columna vertebral en adults que prenen aquests fàrmacs sense realitzar exercici de resistència.

3. Riscos sistèmics i altres òrgans

• Problemes pancreàtics: En alguns estudis s'han detectat nivells elevats de l'enzim digestiu lipasa, que és un senyal d'alarma que el pàncrees no funciona correctament.
• Trombosi venosa profunda: Aquest és un altre dels problemes greus que apareixen en les demandes pendents contra Novo Nordisk.
• Tumors de tiroide: Tot i que Novo Nordisk argumenta que només s'ha demostrat en rosegadors (rates i ratolins) i que no és rellevant per als humans, l'FDA obliga a mantenir l'advertència sobre el risc de tumors de tiroide en l'etiquetatge dels productes.

4. Efectes sobre l'embaràs i la fertilitat

• Anomalies fetals: En estudis amb animals, l'exposició a l'Ozempic va provocar anomalies fetals i problemes de creixement. Per aquest motiu, es recomana deixar el fàrmac almenys dos mesos abans d'intentar concebre.
• Embarassos no planificats: Com que el fàrmac retarda el buidatge de l'estómac, pot interferir en l'absorció i l'eficàcia dels anticonceptius orals, provocant embarassos sorpresa en dones que es creien protegides o fins i tot infèrtils.

5. Alteracions físiques i estètiques ("Ozempic Face")

• Cara d'Ozempic: La pèrdua ràpida de greix facial fa que les galtes apareguin enfonsades i la pell perdi la seva elasticitat, donant un aspecte demacrat i envellit que sovint requereix cirurgia plàstica o farciments per corregir-se.
• Excés de pell: La pèrdua massiva de pes pot deixar grans quantitats de pell penjant a l'estómac, les cuixes i les natges, cosa que pot requerir procediments quirúrgics costosos i invasius, com l'aixecament de la part inferior del cos.

Pharma, big pharma (63)

Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation 

La 15a edició de l'informe de Deloitte, titulat "Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation", analitza el rendiment de la indústria biofarmacèutica en la generació de retorns a partir de la seva inversió en R+D. L'informe destaca una trajectòria ascendent en la rendibilitat, tot i que adverteix dels reptes constants en costos i temps de desenvolupament.

A continuació es presenta un resum detallat dels punts clau de l'informe:

1. Millora en la Taxa Interna de Retorn (IRR)

L'anàlisi de 2024 indica que la previsió de la taxa interna de retorn (IRR) ha augmentat fins al 5,9%, continuant la tendència a l'alça iniciada l'any anterior. Aquest creixement s'explica principalment per:

• Productes d'alt valor: L'entrada en la fase final de la línia de recerca (late-stage pipeline) de nous productes, especialment els GLP-1 per a la diabetis i la pèrdua de pes.
• Millora de les previsions comercials: Els resultats impressionants en els assajos clínics han elevat les expectatives de vendes d'actius en fases finals.
• L'impacte dels GLP-1: Sense aquests medicaments, l'IRR de 2024 cauria del 5,9% al 3,8%, demostrant la seva enorme influència en el mercat actual.

2. El Cost i l'Eficiència del Desenvolupament

Malgrat la millora del rendiment financer, els costos de desenvolupament segueixen sent un repte crític:

• Cost mitjà per actiu: El cost de desenvolupar un medicament des del descobriment fins al llançament ha augmentat fins als 2.230 milions de dòlars.
• Factors de cost: L'augment es deu a la complexitat de les malalties (com l'Alzheimer o càncers), la utilització de modalitats complexes (teràpies gèniques, conjugats d'anticossos i fàrmacs), les exigències reguladores i les dificultats en el reclutament de pacients.
• Temps de cicle: El temps necessari per passar de la Fase I al registre ja supera els 100 mesos de mitjana. La Fase III ha patit l'increment més gran, allargant-se un 12,0% en els darrers cinc anys.

3. Dinàmiques de la Línia de Recerca (Pipeline)

L'informe observa un ressorgiment dels actius "blockbuster" (aquells amb previsions de vendes superiors als 1.000 milions de dòlars):

• Noves incorporacions: 29 nous actius "blockbuster" han entrat en la fase final de recerca aquest any, un 53% més que l'any anterior.
• Concentració terapèutica: L'oncologia segueix sent l'àrea amb més inversió, concentrant el 37% de tots els actius de la línia de recerca, cosa que genera una competència intensa per pacients i llocs d'assaig.
• L'auge de l'obesitat: La previsió d'ingressos per a indicacions d'obesitat ha passat de l'1% el 2022 al 16% el 2024.

4. Innovació i Mecanismes d'Acció (MoAs)

Deloitte suggereix que les empreses han de ser "valentes" i prioritzar la innovació transformadora:

• Mecanismes d'Acció Novells: Tot i que els MoA novells (mai llançats anteriorment) representen el 23,5% del volum en desenvolupament, la seva quota d'ingressos prevista és molt superior (37,3%).
• Malalties Rares: Hi ha hagut un increment en el focus cap a les malalties rares, que ja representen el 37,4% dels actius en fases finals.

5. Fusions, Adquisicions (M&A) i IA

• Dependència externa: Els actius d'origen extern a les pròpies empreses representen el 61% de la línia de recerca en fase final, reflectint una dependència creixent de la innovació externa.
• Penya-segat de patents: Es preveu una pèrdua de 200.000 milions de dòlars en ingressos durant la propera dècada a causa de l'expiració de patents, cosa que impulsa l'activitat de fusions i adquisicions.
• El potencial de la IA: La tecnologia d'IA generativa ja està oferint retorns financers moderats o significatius segons el 42% dels executius enquestats, amb potencial per optimitzar el disseny d'assajos i reduir costos i terminis.

Recomanacions Estratègiques

Per mantenir i millorar els retorns, l'informe proposa quatre accions "valentes":

1. Prioritzar necessitats mèdiques no cobertes i mecanismes d'acció novells.
2. Adoptar tecnologies d'avantguarda, com la IA i l'edició gènica, a escala.
3. Utilitzar la presa de decisions basada en dades (advanced analytics i dades de món real) per optimitzar l'assignació de recursos.
4. Explorar nous models de col·laboració i adquisició d'innovació en fases primerenques.

Segons l'informe de Deloitte, la taxa de fracàs (o taxa d'atrició) en el desenvolupament de fàrmacs és inherentment alta, el que suposa un risc significatiu per a la inversió en R+D.

L'informe detalla les següents dades sobre els actius que no han arribat al mercat:

• Proporció d'actius finalitzats (2024): L'anàlisi mostra que la probabilitat de fracàs varia segons l'origen de l'actiu. Els actius desenvolupats internament van tenir una taxa de finalització del 12%, mentre que els actius d'origen extern (adquirits o mitjançant llicència) van presentar una taxa de finalització molt més elevada, del 14%.
• Volum de finalitzacions: Durant el cicle d'anàlisi de 2024, es van finalitzar un total de 79 actius en fase final (2 "blockbusters" i 77 altres productes), cosa que demostra l'escala dels riscos en R+D.
• Cost econòmic del fracàs: Les empreses de la cohort analitzada van gastar 7.700 milions de dòlars en assajos clínics per a actius que van ser finalitzats durant el període d'aquest informe.

Aquestes altes taxes de fracàs es deuen a diversos factors, incloent-hi la complexitat de les malalties tractades, dificultats en el reclutament de pacients per a assajos clínics i l'evolució del panorama regulador i competitiu. Per mitigar aquests riscos, l'informe recomana un enfocament més audaç basat en la presa de decisions dirigida per dades per minimitzar les terminacions en etapes tardanes.

La salut poblacional 101 (2)

 Understanding the Health of Populations: A Canadian Perspective

L'obra "Understanding the Health of Populations: A Canadian Perspective" (2026), de Stephen Hodgins, és una guia exhaustiva sobre els factors que determinen la salut de les col·lectivitats, amb un focus especial en el context canadenc. El llibre defensa que, per resoldre problemes de salut pública, cal una comprensió profunda de les seves causes i mecanismes subjacents.

Capítol 1: El concepte de causa en salut pública: Una breu història

Aquest capítol estableix que la teoria sobre la causalitat informa directament la pràctica de la salut pública. Defineix la salut no només com l'absència de malaltia, sinó com un recurs per a la vida quotidiana (Carta d'Ottawa) i un estat de benestar "biopsicosocial".

• Evolució del pensament: Analitza el pas de les creences en causes sobrenaturals a les teories naturals, com la miasma (emanacions del sòl) i la contagi.
• John Snow: Destaca la seva investigació sobre el còlera a Londres el 1854, on va identificar l'aigua contaminada com a causa sense conèixer encara la teoria dels gèrmens, demostrant que es pot actuar eficaçment amb una comprensió parcial del mecanisme.
• Transició epidemiològica: Descriu el canvi del segle XX, on les malalties infeccioses van perdre pes davant de les malalties no transmissibles (MNT) a causa de la millora de les condicions de vida i la ciència biomèdica.

Capítol 2: Causes de malaltia, discapacitat i mort

Se centra en la nosologia (classificació de malalties) com a eina fonamental per parlar un llenguatge comú.

• ICD-11: Explica l'ús del sistema de la OMS per registrar dades, tot i advertir que aquest sistema privilegia una visió biomèdica i ignora sovint les causes socials subjacents.
• Mortalitat al Canadà: Les principals causes de mort són els càncers (pulmó, colorectal, mama, pròstata, pàncrees) i les malalties vasculars (cor i ictus). També destaca l'augment de les morts per sobredosi d'opioides i l'impacte de l'Alzheimer per l'envelliment de la població.
• Mètrica de càrrega: Introdueix conceptes com els DALY (anys de vida ajustats per discapacitat) per comparar l'impacte de diverses condicions.

Capítol 3: Teories, individus vs. poblacions i causes úniques

Explora per què les causes que expliquen un cas individual poden ser diferents de les que expliquen les taxes en una població.

• Teoria del problema i de la solució: Argumenta que calen models causals basats en l'evidència per identificar punts de palanca estratègics.
• L’aportació de Geoffrey Rose: Diferencia entre les causes dels casos (per què aquesta persona està malalta?) i les causes de les taxes (per què aquesta població té més malaltia?), posant l'exemple de la hipertensió on la genètica explica la variació individual però la dieta explica la variació entre poblacions.
• Confusió (Confounding): Explica com una tercera variable (com l'edat) pot distorsionar la relació entre una exposició i un resultat, fent necessari l'ajust estadístic.

Capítol 4: Causalitat multifactorial

La majoria de problemes de salut no tenen una causa única, sinó un conjunt de causes components que juntes formen una causa suficient (el model dels "pastissos causals" de Rothman).

• Tríada epidemiològica: L'interacció entre hoste, agent i entorn al llarg del temps.
• Matriu de Haddon: Una eina per analitzar lesions (com accidents de trànsit) dividint els factors en pre-esdeveniment, esdeveniment i post-esdeveniment.
• Sistemes complexos: Distingeix entre problemes simples, complicats i complexos, advertint que les solucions lineals sovint fallen en sistemes complexos a causa de la retroalimentació i l'emergència.

Capítol 5: Determinants biològics de la salut

Analitza com la biologia interacciona amb l'entorn.

• Evolució: Conceptes com la selecció natural ajuden a entendre la resistència als antibiòtics i l'emergència de nous virus com el SARS-CoV-2.
• Síndrome metabòlica: S'explica com una mal-adaptació on mecanismes optimitzats per a l'escassetat (programació fetal) resulten perjudicials en entorns d'abundància, provocant obesitat visceral i diabetis.
• Microbioma: L'ésser humà s'entén com un holobiont, una comunitat de milers d'organismes la desharmonia dels quals pot causar malaltia.

Capítol 6: Determinants conductuals i els seus motors

Examina les accions individuals però rebutja la idea que el comportament sigui només una tria lliure.

• Dieta i substàncies: L'excés de sucre, sal i greixos saturats, juntament amb l'ús de tabac, alcohol i opioides, són els principals motors de malaltia. El tabac és citat com un gran èxit de salut pública al Canadà (reducció del 50% al 10%).
• Activitat física: L'estil de vida sedentari és responsable de prop del 9% de les morts per diabetis tipus II a nivell global.
• Agència vs. Estructura: Les conductes estan condicionades per l'entorn socioeconòmic (per exemple, la dificultat dels pares per inculcar dietes sanes en un mercat ple de menjar ultraprocessat).

Capítol 7: Determinants socials de la salut

Aborda com la posició social, els ingressos i el poder afecten la salut.

• Ingressos: En països d'ingressos alts (com el Canadà), a partir d'un llindar (uns 45.000 USD per capita), tenir més diners no augmenta l'esperança de vida; el que importa és l'estatus social relatiu i la desigualtat.
• Perspectiva Indígena: Inclou un model específic per als pobles indígenes del Canadà que reconeix el colonialisme, el racisme i la falta d'autodeterminació com a determinants distals crítics.
• Estrès crònic: Explica com els factors socials "es fiquen sota la pell" mitjançant mecanismes neuroendocrins (com el cortisol alt) que danyen el cos a nivell cel·lular (el concepte de "weathering").

Capítol 8: Determinants ambientals: L'entorn físic

Recupera la idea d'Hipòcrates sobre la importància de l'aire, l'aigua i els llocs.

• Aire: Les partícules fines (PM2.5) causen 1 de cada 12 morts al món. Al Canadà, el radó a les llars és la segona causa de càncer de pulmó.
• Aigua i Terra: Analitza el cas de la nació Grassy Narrows com a exemple de toxicitat per mercuri i les seves conseqüències culturals i de salut.
• Canvi climàtic: Alerta sobre l'expansió del rang de vectors de malalties, com les garrapates que transmeten la malaltia de Lyme al Canadà.

Capítol 9: L'atenció sanitària com a determinant

L'atenció mèdica és només un dels camps que influeixen en la salut, sovint amb un paper més modest del que es creu comparat amb la nutrició o el sanejament.

• Sistema canadenc: Es regeix per la Llei de Salut del Canadà (cinc principis: administració pública, integralitat, universalitat, portabilitat i accessibilitat).
• Punts de dolor: Tot i ser públic, el sistema canadenc té deficiències en temps d'espera, falta d'assegurança universal de medicaments (farmacare) i mala coordinació entre serveis de salut i socials.
• Rendiment: Canadà se situa a la part mitjana de l'OCDE en esperança de vida i presenta resultats pitjors que els seus parells en accés a l'atenció primària, malgrat tenir una ràtio alta de metges de família.

El parany dels petits estímuls (nudges)

It's on You: How Corporations and Behavioral Scientists Have Convinced Us That We’re to Blame for Society’s Deepest Problems 

L'obra "It's on You: How Corporations and Behavioral Scientists Have Convinced Us That We’re to Blame for Society’s Deepest Problems" (2026), de Nick Chater i George Loewenstein, sosté que els grans problemes socials i ambientals no es resolen perquè els interessos corporatius han manipulat l'opinió pública per centrar-se en les accions individuals (i-frame) en lloc de fer-ho en les reformes sistèmiques (s-frame).

A continuació se'n presenta un resum detallat per capítols:

Introducció: Canviar el joc, no els jugadors

El llibre s’obre amb l’anunci del «indi que plora» de 1971, patrocinat per empreses d'envasos per culpar el públic de la contaminació mentre elles lluitaven contra les lleis de reciclatge. Els autors defineixen dues perspectives: l’i-frame (centrat en les fallades de l'individu) i l’s-frame (centrat en les regles del sistema). Argumenten que els científics del comportament han ajudat involuntàriament les corporacions en centrar-se en «nudges» o petits empitjaments per corregir les fallades humanes, desviant l'atenció de les regulacions i impostos que realment podrien canviar el sistema.

Part 1: Jugadors amb defectes o jocs manipulats?

• Capítol 1: L'empremta de carboni corporativa. BP va popularitzar el concepte de l'«empremta de carboni individual» per desviar la responsabilitat del canvi climàtic cap als consumidors. Els autors demostren que els nudges d'energia verda tenen un impacte mínim comparat amb polítiques sistèmiques com un impost sobre el carboni o el sistema de limitació i comerç d'emissions (cap-and-trade).
• Capítol 2: Obesitat: culpar la víctima. Es critica que iniciatives com el «Let’s Move!» de Michelle Obama es focalitzessin en l'exercici i la responsabilitat personal en lloc de qüestionar el sistema alimentari. La indústria de l'alimentació processada utilitza la psicologia per crear productes addictius mentre el govern subsidia el sucre i el blat de moro.
• Capítol 3: Inseguretat en la jubilació. La transició de les pensions de prestació definida als plans de contribució definida (com el 401k als EUA) ha traslladat tot el risc financer a l'empleat. La majoria de la gent no pot estalviar prou a causa de l'estancament dels salaris, i els nudges d'inscripció automàtica no han resolt el problema de la falta de fons reals. Proposen el model d'Austràlia com un sistema més robust i obligatori.
• Capítol 4: Els incentius defectuosos del sistema de salut. Als EUA, el sistema de pagament per servei (fee-for-service) incentiva els metges a realitzar proves innecessàries i cares. La complexitat de les assegurances privades fa que els consumidors sovint triïn plans que els perjudiquen financerament, una situació que els autors anomenen «triar per perdre» (choose to lose).
• Capítol 5: Desigualtat per disseny. La hipòtesi del «món just» fa que la gent racionalitzi la pobresa com una falta de mèrit individual. Des de 1980, la desigualtat ha crescut per decisions polítiques (retallades d'impostos als rics, debilitament dels sindicats) i no per forces econòmiques inevitables, com demostra el fet que països com Dinamarca o el Japó no han seguit la mateixa tendència.
• Capítol 6: El patró es repeteix a tot arreu. S'aplica la mateixa lògica a cinc àrees més: els productors de plàstic culpen els consumidors per no reciclar; les tecnològiques usen el «consentiment» per evadir la privadesa; Purdue Pharma va culpar els «addictes» de l'epidèmia d'opioides; la NRA utilitza l'argument de «la gent mata gent» per evitar el control d'armes; i la indústria de l'automòbil va inventar el terme «jaywalker» per culpar els vianants dels atropellaments.

Part 2: Com hem arribat aquí i com sortir-ne

• Capítol 7: El gran mite. Narra com el món empresarial va finançar des dels anys 40 una narrativa anti-govern (amb figures com Milton Friedman i l'Escola de Chicago) per convèncer el públic que qualsevol regulació és perniciosa i que el mercat és la solució a tot.
• Capítol 8: Caminant adormits cap a les files de l'enemic. Explica com la economia del comportament va ser cooptada per oferir intervencions de «paternalisme llibertari» que no molestaven les corporacions. En centrar-se a «corregir» l'individu, els acadèmics van donar cobertura intel·lectual a la desregulació sistèmica.
• Capítol 9: El camí a seguir. Els autors proposen una nova visió on la ciència del comportament serveixi per: (1) salvar la gent d'haver de prendre decisions massa complexes; (2) protegir-la de l'explotació corporativa; (3) educar el públic sobre polítiques reals (com la diferència entre deduccions i crèdits fiscals); i (4) dissenyar sistemes que facin les regulacions més ergonòmiques i acceptables.
• Capítol 10: La democràcia «hackejada». Analitza com el sistema polític ha estat segrestat pel diner, les xarxes d'influència i la concentració de mitjans. La solució passa per reformar radicalment el finançament de campanyes i el «lobbying».
• Capítol 11: Green Eggs and Ham. Utilitza el conte del Dr. Seuss per explicar que la gent sovint resisteix els canvis sistèmics (com prohibir el tabac en llocs públics o cobrar per les bosses de plàstic) fins que s'implementen, moment en què s’hi adapten i els valoren positivament.

Conclusió: Recuperar el control

El llibre acaba amb una crida a l'optimisme reformista: la història demostra que moviments populars han aconseguit canvis sistèmics massius (com l'abolició de l'esclavatge o el sufragi universal) contra interessos poderosos. L'objectiu final no ha de ser «empènyer» els jugadors per jugar millor un joc manipulat, sinó desmantellar les regles que fan que el sistema treballi contra el bé comú.

D’acord amb les fonts proporcionades, les diferències entre l’i-frame (individual frame) i l’s-frame (system frame) radiquen en el focus de diagnòstic i en el tipus de solucions que proposen per als problemes socials i ambientals.

Aquestes són les distincions principals:

1. Focus i diagnòstic del problema

• i-frame: Aquesta perspectiva sosté que els problemes del món es deriven de les mancances i fallades individuals, com la irracionalitat, la falta de voluntat o la miopia a l'hora de prendre decisions. Adopta una visió des de l'altura de l'individu (person’s-eye view) i es fixa en eleccions personals sobre la dieta, l'exercici o l'estalvi.
• s-frame: Aquesta visió considera que els problemes sorgeixen perquè hi ha quelcom defectuós en el sistema de regles complexes i interconnectades que governen les nostres vides. El diagnòstic és que els resultats depenen de les "regles del joc" i no de la conducta dels jugadors individuals.

2. Tipus d'intervencions i solucions

• i-frame: Cerca solucionar els problemes ajudant els individus a prendre millors decisions mitjançant la provisió d'informació (com etiquetes de calories), l'educació (com programes d'alfabetització financera) i els «nudges» o petits empitjaments. Els nudges intenten dissenyar l'arquitectura de tria per aprofitar els biaixos psicològics sense restringir la llibertat d'elecció.
• s-frame: Proposa un enfocament sistèmic que implica canviar les regles del joc mitjançant les palanques tradicionals del govern: regulacions, lleis, impostos (com una taxa sobre el carboni), incentius i el redisseny d'infraestructures o institucions. El seu mantra és «canvia el joc, no els jugadors».

3. Filosofia sobre la naturalesa humana i les regles

• i-frame: Considera que les regles del joc són fixes i es pregunta com podem encoratjar els jugadors a jugar millor dins d'aquest marc.
• s-frame: Considera que la naturalesa humana és fixa (amb les seves limitacions inherents) i es pregunta com es poden reformular les regles per produir millors resultats col·lectius malgrat aquestes limitacions.

4. Ús estratègic i interessos corporatius

• Les fonts argumenten que les corporacions i els grups d'interès sovint promouen l'i-frame de manera cínica per desviar la responsabilitat cap al públic (un procés anomenat «responsabilització»).
• Aquesta estratègia s'utilitza per bloquejar les reformes de l's-frame que podrien amenaçar els seus models de negoci o beneficis, fent creure a la gent que els problemes massius com el canvi climàtic o l'obesitat es poden resoldre amb accions individuals com el reciclatge o l'exercici.

5. Eficàcia i interacció

• Mentre que les intervencions de l'i-frame solen tenir un impacte modest o nul (una mitjana d'un 1,4% de canvi de conducta), les reformes de l's-frame poden produir millores materials espectaculars, com la provisió universal de cura mèdica o la seguretat en la jubilació.
• Un perill clau de centrar-se en l'i-frame és que pot "expulsar" (crowd out) el suport polític per a les polítiques de l's-frame, ja que dóna la falsa esperança que els problemes es poden solucionar sense reformes sistèmiques més costoses i profundes.

El llibre sosté que els «nudges» (petits estímuls o intervencions de comportament) són ineficaços principalment perquè intenten «arreglar els jugadors» en lloc de «canviar el joc», ignorant que els grans problemes socials tenen arrels sistèmiques i no individuals.

Aquestes són les raons principals detallades a les fonts:

• Impacte real mínim: Una metaanàlisi de 241 intervencions reals als EUA va mostrar que els nudges només provoquen un canvi mitjà de l'1,4% en el comportament, una xifra molt inferior a la que prediuen els acadèmics. Aquesta discrepància es deu al biaix de selecció o «problema del calaix», on només es publiquen els estudis amb resultats positius i inflats.
• Efectes temporals: Moltes intervencions, com les destinades a combatre el canvi climàtic o promoure l'exercici, tenen efectes que s'evaporen ràpidament un cop finalitza la intervenció o no s'aconsegueixen mantenir a llarg termini.
• L'efecte de «desplaçament» (crowding out): El perill més gran dels nudges és que redueixen el suport públic cap a polítiques sistèmiques (com un impost sobre el carboni o reformes en les pensions). En prometre solucions barates i senzilles, es crea la falsa il·lusió que no calen canvis estructurals més profunds i costosos.
• Neutralització per part del sistema: En alguns casos, com els nudges d'energia verda, el sistema no respon produint més energia renovable; simplement s'assigna l'existent a l'usuari que ha rebut el nudge, de manera que l'impacte total sobre el mix energètic és nul.
• Incapacitat per contrarestar el mercat: Les accions individuals sovint són «esmorteïdes» per les forces del mercat. Per exemple, si algunes persones deixen de volar per consciència, el preu del vol baixa, incentivant altres persones a volar més, el que neutralitza el guany ambiental.
• Cooptació corporativa: Les corporacions utilitzen els nudges i la narrativa de la responsabilitat individual (responsibilization) com una cortina de fum per desviar l'atenció de les regulacions que amenaçarien els seus beneficis. Indústries com la del petroli o l'alimentació prefereixen que el públic es focalitzi en la seva «petjada de carboni» o en les seves calories abans que en les lleis que governen la producció.

En definitiva, el llibre argumenta que els nudges són «tiretes per a problemes que requereixen cirurgia», i que centrar-se en ells és una distracció perillosa de les reformes sistèmiques (el marc-s) que realment podrien resoldre crisis com l'obesitat, el clima o la desigualtat.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (17)

Muertes por desesperación y el futuro del capitalismo 

L'obra "Muertes por desesperación y el futuro del capitalismo" (2020), d'Anne Case i Angus Deaton, analitza la crisi de mortalitat que afecta la classe treballadora blanca als Estats Units, provocada pel suicidi, les sobredosis de droga i l'alcoholisme. Els autors sostenen que aquestes morts són el símptoma d'un sistema econòmic i social que ha deixat de funcionar per a la majoria de la població sense estudis universitaris.

Introducció: Mort a la tarda

El llibre neix de la descoberta que, mentre la salut dels estatunidencs més grans millorava, la dels blancs de mitjana edat empitjorava, amb un augment de les taxes de mortalitat total. Els autors identifiquen tres causes autoinfligides: suïcidi, sobredosi de droga i malaltia hepàtica alcohòlica, que anomenen conjuntament "muertes por desesperación". El marcador clau d'aquest risc és no tenir una llicenciatura universitària de quatre anys.

---

Primera Part: El passat com a pròleg

• Capítol 1: La calma abans de la tempesta: El segle XX va ser un període de progrés sanitari i econòmic sense precedents, amb un descens constant de la mortalitat i un creixement compartit de la riquesa, especialment en els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Es va consolidar la "aristocràcia obrera", amb bons treballs per a qui només tenia el títol de secundària.
• Capítol 2: Les coses es desmoronen: A partir de l'any 2000, la mortalitat en la mitjana edat als EUA va començar a pujar, allunyant-se del patró de descens que continuava en altres països rics. Entre 2014 i 2017, l'esperança de vida als EUA va caure durant tres anys consecutius, un fet inèdit des de la grip espanyola de 1918.
• Capítol 3: Morts per desesperació: Els autors vinculen les tres causes de mort amb una gran infelicitat vital. A més de les morts per desesperació, la ralentització dels avenços contra les malalties cardíaques (deguda en part a l'obesitat i el tabaquisme) també ha contribuït al repunt de la mortalitat.

---

Segona Part: L'anatomia del camp de batalla

• Capítol 4: La vida i la mort de qui té més (i menys) estudis: La llicenciatura universitària divideix el país entre guanyadors i perdedors. La prima salarial dels universitaris s'ha duplicat des dels anys 70, mentre que els que no tenen títol pateixen més dolor, pitjor salut mental i més inestabilitat familiar. Cada nova cohorte de blancs sense estudis té un risc més alt de morir que l'anterior.
• Capítol 5: Morts negres i blanques: Històricament, els afroamericans han mort més joves que els blancs a causa de la discriminació, però la seva taxa de mortalitat ha baixat ràpidament mentre la dels blancs de classe treballadora pujava. El que els passa als blancs avui té paral·lelismes amb la crisi de desindustrialització i drogues que va patir la comunitat negra als anys 70 i 80.
• Capítol 6: La salut dels vius: La gent no només mor, sinó que els vius declaren pitjor salut física i mental. Ha augmentat dràsticament la fracció de blancs en edat de treballar que declaren ser incapaços de treballar per motius de salut.
• Capítol 7: La desgràcia i el misteri del dolor: Els EUA pateixen una epidèmia de dolor crònic, especialment entre els qui tenen menys estudis. Paradoxalment, la gent de mitjana edat declara avui més dolor que la gent gran.
• Capítol 8: Suïcidi, drogues i alcohol: Les taxes estatunidenques de suïcidi són una excepció global, ja que a la resta del món cauen. L'addicció s'analitza com una "presó" on els panys són a dins, vinculada a l'aïllament social i la pèrdua de sentit vital.
• Capítol 9: Opioides: Els autors narren com les farmacèutiques, com Purdue Pharma, van inundar el país amb medicaments addictius sota la falsa premissa que eren segurs. El sistema regulador (FDA) i el Congrés van fallar a l'hora de protegir la ciutadania, prioritzant el benefici corporatiu.

---

Tercera Part: Què té a veure l'economia amb això?

• Capítol 10: Pistes falses: la pobresa, els ingressos i la Gran Recessió: Argumenten que la pobresa o la crisi de 2008 no són les causes directes, ja que les morts per desesperació van començar abans i no han seguit els cicles econòmics. La desigualtat és un símptoma d'un problema més profund de poder i política.
• Capítol 11: Apartar-se del treball: El salari real dels homes sense llicenciatura s'ha estancat o ha caigut durant 50 anys. El treball ha deixat de ser una font d'orgull i pertinença, amb l'augment de la subcontractació i la pèrdua de poder dels sindicats.
• Capítol 12: Les bretxes creixents a la llar: La descomposició del mercat laboral ha destruït la família de classe treballadora. Han caigut les taxes de matrimoni i han augmentat els fills nascuts fora del matrimoni i la convivència inestable. També hi ha hagut un allunyament de la religió organitzada.

---

Quarta Part: Per què el capitalisme està fallant a tanta gent?

• Capítol 13: Com la sanitat estatunidenca està destruint vides: Els EUA gasten el 18% del seu PIB en sanitat (molt més que qualsevol altre país) amb resultats pèssims. L'alt cost del sistema actua com un "càncer" que es menja els salaris, destrueix llocs de treball i buida els pressupostos públics per a educació i infraestructures.
• Capítol 14: Capitalisme, immigrants, robots i la Xina: La globalització i l'automatització han perjudicat la classe treballadora, però els autors culpen especialment la feble xarxa de seguretat dels EUA i el seu sistema sanitari per no haver mitigat aquests efectes. L'immigració no es considera una causa principal del declivi salarial a llarg termini.
• Capítol 15: Empreses, consumidors i treballadors: El poder polític i de mercat s'ha desplaçat del treball al capital. L'augment de la concentració empresarial permet apujar preus i abaixar salaris, mentre que el lobby a Washington assegura protecció política per als rics, en una mena de "redistribució del sheriff de Nottingham" (dels pobres als rics).
• Capítol 16: Què fer?: Els autors es mostren optimistes i no volen abolir el capitalisme, sinó reorientar-lo. Proposen reformar el sistema sanitari per controlar costos, augmentar modestament el salari mínim, limitar la "captura de rendes" (beneficis obtinguts per favoritisme polític) i fer les lleis antimonopoli més estrictes.

Els preus dels medicaments als USA (2)

Drug policy in the Trump era: Expected and observed consequences for the United States and Europe 

L’article de Beatriz González López-Valcárcel analitza les disruptives polítiques farmacèutiques introduïdes pel president Trump a mitjans de 2025 i el seu impacte tant als Estats Units com a Europa fins al febrer de 2026.

Aquest és un resum dels punts clau de l'article:

1. El punt de partida: la bretxa de preus

L'estudi destaca que els preus dels medicaments de marca als EUA són 4,2 vegades més alts que la mitjana de 33 països de l’OCDE, arribant a ser 5 vegades superiors en els 60 fàrmacs més venuts. Aquesta diferència es deu al fet que els EUA operen amb un mercat lliure, mentre que Europa utilitza sistemes de negociació i regulació basats en el valor i el cost-efectivitat.

2. La nova política de Trump: "Vasos comunicants"

La nova administració ha trencat amb la no-intervenció tradicional mitjançant dues estratègies principals:

• Preus de Referència Internacionals (IRP): Els EUA busquen que el preu d'un nou fàrmac es basi en el preu d'altres països referents.
• Principi de vasos comunicants: Trump argumenta que els EUA "subvencionen" la R+D d'Europa i demana que Europa apugi els preus perquè els EUA puguin baixar-los, com si fos un joc de suma zero per mantenir els ingressos de la indústria.

3. Mesures executives i plataformes

• Nació Més Afavorida (MFN): Una ordre executiva de maig de 2025 pretén igualar els preus dels EUA als dels països europeus amb preus més baixos.
• Programa GENEROUS: Iniciat el novembre de 2025 per a Medicaid, aquest pilot vincula els preus estatunidencs als de vuit països: Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Canadà, Japó, Dinamarca i Suïssa.
• TrumpRx: Una plataforma web creada el 2026 que ofereix cupons de descompte per a fàrmacs específics (insulines, tractaments per a l'obesitat o l'asma) per a pacients sense assegurança.

4. Conseqüències esperades

• Impacte en la R+D: Es tem que una caiguda significativa dels beneficis als EUA (que generen entre el 64% i el 78% dels beneficis globals del sector) provoqui una contracció mundial en la innovació.
• Pressió sobre Europa: La indústria farmacèutica ha amenaçat amb retardar llançaments o subministrar medicaments només pel sector privat a Europa si els governs no apugen els preus.
• Opacitat i estratègies: S'espera que els països europeus recorrin a la duplicitat de preus (un preu oficial alt per als sistemes de referència i un preu "finançat" confidencial realment pagat) i a acords de risc compartit.

5. Conseqüències observades (fins a febrer de 2026)

• El cas del Regne Unit: Com a resposta política a les pressions dels EUA, el govern britànic ha augmentat el seu llindar de cost-efectivitat en un 25%, un precedent que podria afectar negativament la salut de la població en prioritzar la política sobre l'evidència científica.
• Resultats als EUA: S'han vist reduccions puntuals per a consumidors directes en farmàcies, però encara no està clar si hi ha hagut una baixada general de preus per a tota la població o per a Medicare.

L'article conclou que aquestes polítiques han augmentat la incertesa reguladora i la volatilitat del mercat, enfortint el paper del govern als EUA mentre augmenten el poder de negociació de la indústria davant els governs europeus.

La compra pública de medicaments als USA

The Growing Success of Medicare Drug-Price Negotiation 

L'article "The Growing Success of Medicare Drug-Price Negotiation" (2026), publicat al New England Journal of Medicine, analitza els resultats de la segona ronda de negociacions de preus de medicaments als Estats Units sota l'empara de la Llei de Reducció de la Inflació (IRA). Els autors argumenten que el programa és un èxit rotund que ha superat les expectatives inicials de la primera ronda.

A continuació se'n presenta un resum detallat basat en els punts clau:

1. Resultats de la Segona Ronda (2025)

El 25 de novembre de 2025, els Centres de Serveis de Medicare i Medicaid (CMS) van anunciar els nous preus per a 15 medicaments, que entraran en vigor el 2027.

• Estalvi massiu: Els nous preus són, de mitjana, un 44% més baixos que el que Medicare paga actualment. Aquesta xifra duplica l'estalvi aconseguit en la primera ronda (22% per a 10 medicaments).
• Motius de l'èxit: L'experiència prèvia de l'equip negociador, la millora dels processos i les regles de la IRA que estableixen un preu màxim (ceiling) han estat fonamentals.

2. Medicaments contra el càncer i la diabetis

L'impacte ha estat especialment notable en àrees on abans Medicare tenia poc marge de negociació:

• Càncer: En aquesta ronda s'han inclòs 4 medicaments oncològics (com Xtandi, Ibrance i Pomalyst). Com que aquests medicaments solien tenir descomptes privats molt baixos (inferiors al 10%), la regla del preu màxim de la IRA ha garantit estalvis significatius.
• Diabetis i obesitat: S'han negociat preus per a la família de la semaglutida (Ozempic, Rybelsus i Wegovy), amb reduccions de fins al 72% respecte al preu de llista. Els preus negociats per a medicaments com Tradjenta i Janumet també han estat més baixos que els de la ronda anterior.

3. Context Polític i Reptes Legislatius

Tot i que el president Donald Trump va fer campanya per derogar la IRA, el programa s'ha mantingut sota la nova administració, fet que en reforça la continuïtat a llarg termini. A més, la legalitat del programa ha estat avalada pels tribunals federals davant els reptes de la indústria farmacèutica.

Tanmateix, l'article alerta sobre noves amenaces:

• L'OBBBA de 2025: Aquesta nova llei (One Big Beautiful Bill Act) ha exclòs de la negociació dotzenes de medicaments per a malalties rares. Això inclou supervendes contra el càncer com Keytruda i Opdivo, fet que suposarà una pèrdua d'estalvi estimada de 9.000 milions de dòlars en la pròxima dècada.
• Pactes voluntaris: L'administració Trump ha impulsat acords voluntaris amb empreses com Novo Nordisk i Eli Lilly per fixar preus de 245 dòlars al mes per a certs medicaments, però l'article qüestiona la capacitat legal del govern per fer complir aquestes promeses si les empreses no les segueixen.

4. Perspectives de futur i limitacions

L'article preveu que l'estalvi continuarà creixent:

• Part B: A partir del 2026, Medicare començarà a negociar preus per a medicaments administrats en hospitals o clíniques, incloent-hi biològics com Botox o Cosentyx.
• Majors descomptes: A partir del 2028, el descompte mínim obligatori per a medicaments d'entre 12 i 16 anys d'antiguitat passarà del 25% al 35%.

Malgrat l'èxit, els autors assenyalen limitacions importants: els preus només s'apliquen als beneficiaris de Medicare (no als assegurats privats) i el govern ha d'esperar entre 9 i 13 anys després de l'aprovació d'un medicament abans de poder començar a negociar-ne el preu.

En conclusió, l'informe defensa que el Congrés hauria d'expandir aquest programa per millorar l'assequibilitat de més medicaments per a més pacients.

L'obesitat com a repte global (3)

Weightless 

El llibre "Weightless", escrit per la doctora Rocio Salas-Whalen (endocrinòloga i especialista en medicina de l'obesitat), és una guia exhaustiva per a pacients que utilitzen o consideren utilitzar medicaments GLP-1. La tesi central de l'obra és que l'obesitat és una malaltia crònica i multifactorial, i no un problema de falta de voluntat o caràcter.

A continuació, es presenta un resum detallat estructurat segons els temes clau de l'obra:

1. Repensar l'obesitat i la seva biologia

L'autora comença demanant disculpes en nom de la comunitat mèdica per haver tractat l'obesitat durant dècades com un problema moral. Segons les fonts, l'obesitat està influenciada per sis factors principals que van més enllà de "menjar menys i moure's més":

• Genètica i epigenètica: La predisposició biològica i com l'entorn modifica l'expressió dels gens.
• Hormones: Desequilibris en la insulina, leptina, ghrelina i cortisol que dificulten la pèrdua de pes.
• Entorn: L'impacte dels aliments ultraprocessats i l'estès sedentarisme.
• Envelliment: Canvis metabòlics i pèrdua de massa muscular (sarcopènia).
• Medicaments: Fàrmacs comuns (antidepressius, esteroides) que promouen l'augment de pes.
• Estil de vida: Patrons de son, estrès i consum d'alcohol.

A més, el llibre critica l'ús de l'Índex de Massa Corporal (IMC) com a mesura única, proposant l'anàlisi de la composició corporal (massa grassa vs. massa muscular) com l'estàndard d'or per avaluar la salut.

2. El món dels GLP-1: Història i funcionament

Els GLP-1 no són nous; es basen en més de dues dècades de recerca. L'autora narra la història de la seva descoberta, destacant com el Dr. John Eng va aïllar el compost de la saliva del monstre de Gila per crear els primers fàrmacs de llarga durada.

Aquests medicaments funcionen de tres maneres:

1. Retarden el buidatge gàstric, generant una sensació de sacietat més llarga.
2. Milloren els senyals de sacietat del cos.
3. Redueixen el "soroll del menjar" (food noise) al cervell, eliminant l'obsessió constant pel menjar.

El llibre detalla els tres ingredients actius principals: la semaglutida (Ozempic, Wegovy), la tirzepatida (Mounjaro, Zepbound) i la liraglutida (Victoza, Saxenda).

3. El mètode GPS per a l'èxit sostenible

Per maximitzar els resultats i evitar la pèrdua de múscul, la Dra. Salas-Whalen proposa la fórmula GPS:

• G de GLP-1: L'ús del medicament sota supervisió mèdica experta.
• P de Proteïna: El consum mínim de 100 grams de proteïna al dia per preservar el múscul, repartits en dosis de màxim 30 grams per àpat.
• S de "Strength training" (Entrenament de força): L'exercici de resistència és obligatori per protegir el metabolisme i la funcionalitat del cos.

4. El recorregut del pacient i el manteniment

El llibre acompanya el lector des de la primera cita mèdica fins a la fase de manteniment. L'autora posa èmfasi en la titulació lenta (ajust de la dosi) per minimitzar efectes secundaris com nàusees o restrenyiment.

Pel que fa al futur, s'explica que:

• El manteniment és una fase activa: Atès que l'obesitat és crònica, molts pacients necessitaran una dosi de manteniment a llarg termini per evitar recuperar el pes.
• Tornar a la vida social: L'autora ofereix guies sobre com gestionar les vacances, les celebracions i els comentaris d'altres persones sobre el canvi físic.

Finalment, el llibre aborda els canvis psicològics de la transformació, com la pèrdua de volum facial o l'ajust de la percepció d'un mateix, recordant que l'objectiu final no és "ser prim", sinó estar sa i sentir-se "weightless" (lleuger) de vergonya i estigma.

PS. El documental

Som el que mengem (o gairebé) (2)

The Real Cost of Cheap Food

 El llibre "The Real Cost of Cheap Food" (Tercera edició, 2024) de Michael Carolan és una anàlisi crítica i exhaustiva del sistema alimentari global actual. La tesi central de l'autor és que el menjar "barat" és, en realitat, extremadament car, ja que el seu baix preu al mercat s'aconsegueix externalitzant costos massius cap al medi ambient, la salut pública i la justícia social. Carolan argumenta que no ens podem permetre aquest sistema i que cal passar d'un paradigma de "barat" a un de "assequible" (que capaciti les persones i les nacions).

A continuació es detallen els punts clau del llibre segons les fonts proporcionades:

1. La il·lusió del preu baix i el concepte de "Foodscape"

Carolan defineix el menjar barat com aquell amb preus de venda al detall molt baixos, però demostra que això no es tradueix en una millor qualitat de vida. Utilitzant l'Índex del Planeta Feliç (HPI), assenyala que els països amb el menjar més barat solen tenir nivells de prosperitat i satisfacció vital més baixos. A més, introdueix el terme "foodscape" per descriure el sistema alimentari no només com una cadena de subministrament, sinó com una xarxa complexa de poder, cultura, relacions i política.

2. Globalització, desenvolupament i el "biaix urbà"

El llibre critica les teories clàssiques del desenvolupament que han intentat desplaçar els petits agricultors cap a les ciutats per convertir-los en mà d'obra industrial. Aquesta estratègia ha generat:

• Inseguretat alimentària i dependència de les nacions exportadores de gra.
• Un "biaix urbà" en les polítiques internacionals que extreu recursos del món rural per beneficiar les ciutats.
• Suïcidis massius de camperols en llocs com l'Índia a causa del deute aclaparador. L'autor també denuncia que el "lliure comerç" no és real, ja que els països rics protegeixen els seus sectors amb subsidis massius mentre forcen l'obertura dels mercats del Sud Global.

3. Conflicte i seguretat alimentària

Existeix un vincle directe entre el menjar barat i el desordre global. El llibre sosté que:

• La pobresa erosiona la capacitat dels estats, facilitant el reclutament de grups extremistes.
• El "land grabbing" (acaparament de terres) per part de corporacions i estats estrangers priva les comunitats locals de la seva sobirania.
• La guerra d'Ucraïna ha posat de manifest com la interrupció de les exportacions de gra pot desestabilitzar els preus a tot el món.

4. Salut, Nutricionisme i l'epidèmia de l'obesitat

Carolan critica el "nutricionisme", una visió reduccionista que entén el menjar només com una combinació de nutrients i calories. Aquesta mentalitat ha portat a:

• La paradoxa de la fam i l'obesitat: un excés de calories barates (greixos i sucres) però una manca de nutrients essencials ("fam oculta").
• Costos sanitaris astronòmics: als EUA, el cost de l'obesitat i les malalties cròniques derivades s'estima en 1,72 bilions de dòlars anuals.

5. El cost ambiental de la producció industrial

El sistema de menjar barat és insostenible pel seu impacte ecològic:

• Carn i aqüicultura: La producció industrial de carn, especialment de boví, té una petjada de gasos d'efecte hivernacle i d'aigua desproporcionada. L'ús preventiu d'antibiòtics en el bestiar accelera la resistència bacteriana en humans.
• Mite de les "milles alimentàries": L'autor matisa que la distància no ho és tot; a vegades el mètode de producció o el transport (per exemple, avió vs. vaixell) influeix més en la petjada de carboni.
• Malbaratament: Es perd entre el 33% i el 50% del menjar produït, un fet que sovint està incentivat per deduccions fiscals per a les empreses.

6. Concentració de poder: El "Rellotge de Sorra"

El mercat alimentari està dominat per un grapat de corporacions transnacionals. Carolan utilitza la metàfora del rellotge de sorra per descriure com un gran nombre de productors i consumidors estan connectats per un "coll d'ampolla" molt estret de processadors i detallistes que dicten els preus (monopoli i monopsoni). També destaca la financiarització del menjar, on l'especulació en els mercats de futur provoca una volatilitat extrema dels preus.

7. Comunitat, cultura i pèrdua de gust

L'agricultura industrial destrueix el teixit social de les zones rurals (Tesi de Goldschmidt). A més, la globalització imposa monocultures del gust, on varietats tradicionals (com el plàtan Gros Michel) desapareixen en favor d'unes poques varietats comercials (com el Cavendish), reduint la biodiversitat i la riquesa cultural.

8. Solucions i Sobirania Alimentària

El llibre acaba proposant un canvi cap a la sobirania alimentària, defensada per moviments com La Via Campesina. Les propostes inclouen:

• Donar suport a la diversitat de cultius i als mercats locals.
• Facilitar l'accés a la terra per a nous agricultors.
• Fomentar l'empatia en les nostres xarxes alimentàries per reconèixer el valor del treball darrere del que mengem.

PS. Què són els pèptids? a FT

L'obesitat com a repte global (2)

 The evolution of the obesity drug market

Aquest informe, titulat "The evolution of the obesity drug market" i elaborat per Carles Recasens-Alvarez, Gideon Heap i Graeme Green, analitza la transformació radical del panorama terapèutic de l'obesitat impulsada per l'emergència dels agonistes del receptor GLP-1 (GLP-1 RAs), i examina les noves teràpies en desenvolupament.

La Crisi de l'Obesitat 

L'obesitat afecta aproximadament 1.300 milions de persones a tot el món i contribueix a una àmplia gamma de malalties cròniques, incloent-hi trastorns metabòlics, cardiovasculars i càncer. La creixent prevalença de l'obesitat i la càrrega associada als sistemes sanitaris han fet urgent la necessitat de noves teràpies.

• Tractaments Tradicionals: Els canvis en l'estil de vida continuen sent la base de la gestió de l'obesitat, però rarament són efectius per si sols. La cirurgia bariàtrica ofereix la pèrdua de pes més efectiva, però és invasiva i normalment es limita a pacients amb obesitat severa.
• Fàrmacs Anteriorment Fallits: Els tractaments farmacològics històrics es van dirigir principalment al sistema nerviós central (CNS), com la fentermina o la combinació de bupropió i naltrexona. Aquests fàrmacs van oferir una pèrdua de pes modesta i es van associar amb efectes secundaris neuropsiquiàtrics. Altres fàrmacs, com l'orlistat (inhibidor de l'absorció de greix dietètic), són segurs, però tenen una eficàcia modesta. La confiança en els enfocaments farmacològics es va veure minada per múltiples retirades del mercat d'alt perfil a causa de riscos cardiovasculars (sibutramina, fenfluramina) o riscos de suïcidi (rimonabant) i càncer (lorcaserina).

La Revolució dels Agonistes del Receptor GLP-1 (GLP-1 RAs)

El panorama va canviar amb l'aparició dels GLP-1 RAs, que imiten les hormones intestinals que regulen la gana i el metabolisme energètic. Aquests fàrmacs ofereixen efectes més dirigits i una seguretat cardiovascular i neuropsiquiàtrica millorada en comparació amb els fàrmacs anteriors.

• Punts d'Inflexió: La liraglutida (Saxenda) va marcar un punt d'inflexió amb la seva aprovació per a l'obesitat el 2014. La semaglutida (Wegovy) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro) han impulsat una ràpida adopció gràcies a la seva eficàcia superior i la comoditat de l'administració (un cop per setmana en lloc de diària).
• Wegovy (Semaglutida): Aprovat als EUA el 2021, produeix una pèrdua de pes mitjana del 15%. El Wegovy va ser el primer fàrmac per a l'obesitat que va mostrar un benefici cardiovascular en l'assaig SELECT.
• Tirzepatida (Doble Agonista): La tirzepatida, un agonista dual del polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (GIP) i del GLP-1 RA, va mostrar una eficàcia encara major, amb una reducció mitjana de pes d'aproximadament el 20%. Les dades de l'assaig SURMOUNT-5 van confirmar la seva superioritat sobre el Wegovy. La tirzepatida ha demostrat beneficis clínics en pacients amb obesitat i insuficiència cardíaca o apnea obstructiva del son.
• Canvi de Percepció: Aquestes dades estan ajudant a redefinir els fàrmacs per a l'obesitat com a tractaments salvavides i protectors d'òrgans, més que com una simple reducció de pes cosmètica, cosa que ajuda a abordar la reticència dels pagadors i l'estigma social.

Desafiaments i la Nova Generació de Teràpies

Tot i l'avenç, l'èxit dels GLP-1 RAs ha revelat reptes pendents. La pèrdua de pes s'estanca, alguns pacients responen de manera subòptima, i hi ha una recuperació de pes després de la interrupció del tractament.

• Pèrdua de Massa Muscular: Una preocupació creixent és la qualitat de la pèrdua de pes. Els agents actuals redueixen la gana sense orientar-se directament a les reserves de greix o preservar la massa muscular. Com a resultat, una part considerable (entre el 15% i el 40%) del pes perdut pot provenir de la massa muscular, cosa que suposa un risc per als adults grans o pacients amb obesitat sarcopènica.
• Enfocament en Nous Mecanismes: Aquestes preocupacions impulsen el desenvolupament de fàrmacs de nova generació que es basen en la teràpia amb GLP-1. Les teràpies emergents inclouen:
  • Agonistes Multi-receptor: Combinen GLP-1 amb anàlegs del glucagó (GCG) o GIP (com la retatrutida, un tri-agonista GLP-1/GIP/GCG, i la survodutida). Aquests busquen reduir la ingesta de calories i el greix visceral, augmentant l'eficàcia.
  • Anàlegs de l'Amilina i Moduladors GIP: S'espera que anàlegs de l'amilina (com CagriSema, MariTide, i AZD6234) i moduladors GIP millorin la supressió de la gana i la glucèmia.
  • Inhibidors de la Via de la Miostatina: Fàrmacs com el trevogrumab o el bimagrumab tenen com a objectiu preservar el múscul esquelètic durant la ràpida pèrdua de pes induïda per GLP-1. Aquesta estratègia podria ser especialment valuosa per optimitzar la pèrdua de greix en grups vulnerables.

Adherència i Mercat Futurs

• Tolerabilitat i Nàusees: Una millora clau és l'adherència al tractament. Els GLP-1 RAs sovint causen efectes secundaris gastrointestinals (GI), com nàusees, vòmits o restrenyiment. La recerca suggereix la possibilitat de compostos que indueixin la pèrdua de pes minimitzant l'aversió i les nàusees.
• Comoditat: Més enllà de les injeccions setmanals (semaglutida, tirzepatida), s'estan desenvolupant injeccions d'acció perllongada (bimensuals o mensuals) i molècules petites orals (com l'orforglipron o el TERN-601) per facilitar l'adherència a llarg termini.
• Projecció de Vendes: S'estima que les vendes de fàrmacs per a l'obesitat en els set mercats principals augmentaran de 5.500 milions de dòlars el 2023 a 57.000 milions de dòlars el 2033.
• Dominadors del Mercat: Es preveu que els agonistes multi-receptor, incloent-hi la tirzepatida, la retatrutida, la CagriSema i la survodutida, dominin el mercat. La tirzepatida es preveu que esdevingui l'agent líder en vendes i quota de pacients, gràcies a la seva forta eficàcia i les dades d'evolució en comorbiditats.

L'article conclou que la generació actual i la pròxima de fàrmacs ofereixen una major eficàcia i nous mecanismes que tenen el potencial d'ampliar encara més el tractament de l'obesitat i millorar els resultats de la malaltia.

PS. El documental que cal veure: La verdad sobre Ozempic.

PS. Poc se'n parla. Els lobbys lluiten i sen surten. L'alcohol com a repte glocal. 

L'obesitat com a repte global (3)

Valor social de un mejor control en la obesidad en España 

Aquest informe, titulat "Valor social de un mejor control en la obesidad en España" (novembre 2025), analitza l'impacte multidimensional d'aquesta malaltia i quantifica els beneficis econòmics i socials derivats de la seva reducció. L'obesitat es defineix com una malaltia crònica i complexa que redueix l'esperança de vida i s'identifica mitjançant un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30 kg/m².

1. Context Epidemiològic i Impacte Actual

A Espanya, les dades de 2023 indiquen que el 15,2% de la població adulta pateix obesitat i el 39,8% presenta sobrepès. Aquesta prevalença es duplica en les llars amb menys ingressos, evidenciant una bretxa social significativa. Clínicament, l'obesitat s'associa a un augment de la mortalitat i a malalties com la diabetis tipus 2 (DM2), la cardiopatia isquèmica i diversos tipus de càncer.

Des de l'òptica econòmica, l'informe estima que:

• Genera un cost sanitari directe de 2.000 milions d'euros anuals a Espanya, que podria pujar a 3.000 milions el 2030 si no s'intervé.
• Els costos indirectes (pèrdua de productivitat, absentisme i incapacitat) superen el 50% del total, assolint els 15.600 milions d'euros.
• L'impacte en la qualitat de vida és sever: el 74% dels afectats té problemes de mobilitat i el 96% pateix algun grau d'afectació emocional.

2. Metodologia de l'Estudi

L'objectiu principal és estimar el valor social d'un millor control de l'obesitat, entenent aquest valor com la reducció de l'impacte econòmic gràcies a millores clíniques i de qualitat de vida. El model econòmic planteja horitzons d'1, 3 i 5 anys i analitza 18 complicacions clíniques principals, com l'ictus, la insuficiència cardíaca i la malaltia renal crònica.

S'avaluen quatre escenaris de reducció de pes:

1. 5-10%: Associat a canvis d'estil de vida i fàrmacs.
2. >10-15%: Viable amb intervencions mixtes.
3. >15-20%: Relacionat amb noves teràpies farmacològiques.
4. >20-25%: Assolit principalment mitjançant cirurgia bariàtrica.

3. Estimació de Costos per Complicació

L'informe quantifica el cost anual per pacient de les complicacions més comunes:

• Ictus: És la més costosa, amb un promig de 56.074 € el primer any.
• Insuficiència cardíaca: 29.344 €.
• Síndrome coronari agut: 18.265 €.
• Malaltia Renal Crònica (grau 3a risc molt alt): 16.640 €.

4. Resultats del Valor Social (Estalvis Projectats)

El cost total actual associat al sobrepès i l'obesitat a Espanya s'estima en 292.363 milions d'euros per al 2025. La implementació de polítiques que aconsegueixin reduccions de pes generaria els següents estalvis (valor social) el 2025:

• Amb una reducció del 5-10%: 39.860 milions d'euros.
• Amb una reducció del >10-15%: 52.337 milions d'euros.
• Amb una reducció del >20-25%: 153.303 milions d'euros.

L'informe aclareix que el valor social de l'escenari >15-20% (48.839 M€) sembla inferior al de l'escenari anterior perquè està infraestimat a causa de la manca de dades en la literatura sobre algunes complicacions d'alt cost com l'ictus per a aquest segment específic.

De l'estalvi total projectat, el 55% prové de la millora en malalties cardiovasculars, el 19% de complicacions metabòliques i el 26% d'altres patologies.

5. Qualitat de Vida i Costos Intangibles

La pèrdua de pes permet que els pacients transitin cap a categories d'IMC més baixes, cosa que genera un estalvi monetitzat en qualitat de vida d'entre 7.353 i 15.113 milions d'euros anuals per al 2025. Per cada persona que passa d'obesitat grau II a sobrepès, l'estalvi estimat és de 3.355 € anuals. A més, es preveu un augment en el consum d'activitats d'oci i autocuidado d'entre 37 € i 183 € per persona, reflectint una major integració social.

6. Conclusions

L'informe conclou que l'abordatge de l'obesitat no s'ha de limitar al control del pes, sinó que ha de centrar-se en el tractament integral de les seves complicacions. L'impacte econòmic total de l'obesitat i el sobrepès a Espanya equival al 18% del PIB. La inversió en estratègies que facilitin reduccions de pes significatives es justifica pel seu alt retorn social i la capacitat de reduir de forma dràstica la despesa sanitària i les pèrdues de productivitat a llarg termini.

Redefinint l'obesitat (2)

Adelgazar a cualquier precio 

El llibre "Adelgazar a cualquier precio" de Johann Hari és una exploració profunda dels nous fàrmacs per a aprimar com l'Ozempic, combinant la seva experiència personal, la investigació científica sobre l'obesitat i els efectes de la indústria alimentària.

Context i Motivació

L'autor, Johann Hari, explica que va començar a utilitzar Ozempic després de constatar el seu propi problema de pes i salut, i en veure que molta gent en la seva esfera social s'havia aprimat ràpidament gràcies a aquests fàrmacs. Aquesta decisió va ser profundament influenciada per la mort prematura de la seva amiga Hannah, que va morir als quaranta anys a causa de complicacions relacionades amb l'obesitat,. Hari es va adonar que la seva pròpia salut estava en perill a causa del seu IMC (índex de massa corporal) i els antecedents familiars de malalties cardíaques.

El Mecanisme dels Fàrmacs (Capítol 1)

L'Ozempic (semaglutida) i els seus successors (com el Mounjaro) funcionen manipulant l'hormona pèptid similar al glucagó tipus 1 (GLP-1), que es troba a l'intestí i al cervell,. El descobriment es remunta als anys 80, quan es va identificar que el GLP-1 estimulava la creació d'insulina. Un descobriment clau va ser que el verí del monstre de Gila contenia una versió de GLP-1 que durava hores en el cos, a diferència de la versió humana, que es degrada en minuts. Això va permetre a les farmacèutiques crear agonistes del GLP-1 (com el Wegovy) que romanen actius durant tota una setmana. Aquests fàrmacs no només ajuden a controlar la diabetis, sinó que provoquen una pèrdua de pes mitjana del 15% en adults obesos.

Hari experimenta directament els efectes: una reducció del 80% de la gana i un sentit de sacietat extrema que fa que la ingesta de grans quantitats de menjar sigui "inassumible".

Les Causes de l'Obesitat (Capítols 2 i 3)

El llibre subratlla que l'augment de l'obesitat des dels anys 70 no es deu a un canvi genètic ni a una pèrdua de "força de voluntat", sinó a la transformació radical del sistema alimentari.

1. Menjar Ultraprocessat: L'obesitat és un "problema artificial" causat per aliments d'alta densitat energètica que normalment no existeixen a la natura. Aquests aliments, sovint anomenats "menjar Frankenstein", estan dissenyats per ser altament addictius mitjançant combinacions perfectes de sucre, greix i sal.
2. Erosió de la Sacietat: Aquest tipus de menjar processat erosiona sistemàticament la sensació de sacietat de set maneres, incloent-hi el fet que es mastega menys (el fre contra l'excés de menjar),, el xoc entre els nivells de sucre en sang, i la manca de proteïnes i fibra, que fa que el cos ens demani menjar més per obtenir els nutrients essencials.
3. El Cas del Cheesecake Park: Els experiments amb rates (al "Cheesecake Park") demostren que, un cop exposades a dietes riques en greix i sucre (com pastissos de formatge i Snickers), perden la capacitat de controlar la seva ingesta i fins i tot "prefereixen morir de gana a menjar el menjar d'abans" quan se'ls retira el menjar escombraria,. Hari argumenta que prendre Ozempic és una "solució artificial per a un problema artificial".

Riscos i Beneficis (Capítols 4 i 5)

Hari analitza la balança entre els riscos de l'obesitat i els riscos dels nous fàrmacs:

• Riscos de l'Obesitat: La biologia lluita per defensar el pes adquirit (la "marca fixa adquirida"). L'obesitat contribueix a unes dues-centes malalties i crea un estat d'inflamació crònica que augmenta el risc de patir diabetis tipus 2 (una de les principals causes de ceguesa i amputacions), malalties cardíaques i càncer,,. Les dades sobre la cirurgia bariàtrica suggereixen que revertir l'obesitat pot reduir la probabilitat de morir per qualsevol causa en un 40% en set anys.
• Riscos dels Fàrmacs: Hari revisa la història de fàrmacs fallits (com el Fen-Phen),, per emfatitzar la necessitat de cautela sobre els efectes a llarg termini. Els riscos potencials associats als fàrmacs inclouen: un possible augment del risc de càncer de tiroide (segons un estudi francès), pancreatitis, gastroparesis (paràlisi de l'estómac), i la pèrdua de massa muscular (sarcopènia),. L'EMA també va emetre una alerta de seguretat sobre el possible augment d'ideacions suïcides.

El Fracàs de la Dieta i l'Exercici (Capítol 6)

L'autor explica que les dietes fracassen a llarg termini perquè el cos contraataca amb mecanismes biològics potents, alentint el metabolisme i augmentant la fam per defensar el seu "nou" pes,. Això fa que mantenir la pèrdua de pes sigui "d'una dificultat atroç". Hari constata que l'exercici és fonamental per a la salut, prevenint malalties i allargant la vida, però rarament provoca una pèrdua de pes substancial perquè una mala dieta anul·la l'esforç calòric,.

Efectes Psicològics i Addicció (Capítols 7 i 8)

En actuar sobre el cervell, l'Ozempic pot afectar els sistemes de recompensa,. Estudis amb rates suggereixen que els fàrmacs GLP-1 redueixen l'impuls de buscar recompenses nocives, mostrant efectes positius en el consum d'alcohol, heroïna i cocaïna,,.

No obstant això, aquesta reducció de la "recompensa" pot ser problemàtica per a les persones que utilitzen el menjar com a mecanisme per calmar l'estrès o emocions negatives,. La pèrdua de la capacitat d'autoconsol a través del menjar pot portar a una "transferència d'addiccions" (com l'alcoholisme o les compres compulsives) o a una depressió severa, un efecte observat en una minoria de pacients de cirurgia bariàtrica.

Hari reflexiona que l'obesitat pot oferir beneficis psicològics, com ara la protecció sexual o el control d'impulsos autodestructius, que desapareixen amb l'aprimament.

Estigma i Positivitat Corporal (Capítols 10 i 11)

L'autor tem que l'augment dels fàrmacs reverteixi els avenços de la "positivitat corporal" i augmenti la pressió per ser prim,. El risc més gran és l'ús d'aquests fàrmacs per part de joves amb trastorns alimentaris, proporcionant-los una eina d'autodestrucció molt més potent.

Hari s'enfronta a l'argument del moviment Fat Pride, que afirma que l'obesitat no és inherentment nociva i que l'estigma n'és la veritable causa de la malaltia. L'autor conclou que l'estigma és cruel i contraproduent (ja que provoca més estrès i més menjar), però insisteix que les dades científiques de l'aprimament (per cirurgia o fàrmacs) demostren que l'obesitat sí que causa danys físics,.

La Via Japonesa (Capítol 12 i Conclusió)

Hari proposa una "tercera via" per a la crisi d'obesitat: canviar l'entorn alimentari per fer-lo menys "obesogènic". Es fixa en el Japó, l'únic país ric sense una crisi d'obesitat massiva (només el 4,5% de la població és obesa).

La raó no és genètica, sinó cultural i política:

1. Dieta de Sacietat: La dieta tradicional japonesa es basa en petites racions, gran varietat d'ingredients (de 60 a 65 per àpat) i aliments frescos (peix, verdures, fermentats) que promouen la sacietat,,.
2. Educació Nutricional: Les escoles japoneses tenen nutricionistes (per llei) i els nens aprenen què és un àpat equilibrat menjant menjar saludable preparat a l'escola i aprenent a menjar només fins a estar plens al 80%,,,.
3. Polítiques Sanitàries: El Japó aplica la "llei metabo", que exigeix a les empreses monitoritzar el pes i la cintura dels seus empleats.

Hari conclou que, si bé els fàrmacs poden salvar vides avui (especialment si es tornen barats, escenari 4), la lluita real ha de ser per crear una cultura que no forci la gent a triar entre l'obesitat i la medicació de per vida,. L'exemple de la desaparició del tabaquisme a Occident en una generació demostra que un canvi cultural massiu és possible.

La salut dels europeus

State of Health in the EU, Synthesis Report 2025 

L'informe "State of Health in the EU, Synthesis Report 2025: Health Policy Reform Trends in the EU" és una avaluació exhaustiva i comparativa de les tendències de reforma en els sistemes de salut dels Estats membres de la Unió Europea (UE), més Noruega i Islàndia. Aquesta publicació biennal, finançada pel Programa EU4Health de la Comissió Europea i elaborada en col·laboració amb l'OCDE i l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut, busca enfortir la base d'evidència per a polítiques sanitàries més efectives, accessibles i resilients.

L'informe s'estructura al voltant de quatre grans àrees de reforma que aborden els reptes interrelacionats que afronten els sistemes sanitaris a causa dels canvis epidemiològics, demogràfics i tecnològics.

Part 1: Tendències de Reforma Clau

La primera part analitza les tendències de reforma i les respostes polítiques al voltant de quatre temes prioritaris que sorgeixen dels 29 Perfils de Salut per País de 2025.

1. Intensificació de la Prevenció de Malalties No Transmissibles (MNT)

Les Malalties No Transmissibles (MNT), com el càncer, les malalties cardiovasculars, la diabetis i les malalties respiratòries cròniques, són la principal causa de morbiditat i mortalitat prevenible a la UE.

• Impacte: El 2022, es van perdre aproximadament 2,4 milions d'anys de vida productiva potencials a la UE a causa de la mortalitat prematura per MNT entre la població en edat de treballar. L'anàlisi exploratòria suggereix que prevenir totes les morts per MNT en aquesta població podria mitigar la reducció esperada de la força laboral en un 12% entre 2022 i 2040.
• Factors de Risc: Els factors de risc conductuals (dieta poc saludable, consum de tabac i alcohol nociu) van ser responsables d'aproximadament una quarta part de totes les morts a la UE el 2021. L'obesitat afectava el 15% dels adults, mentre que menys d'un terç dels adults (31%) feia activitat física més de tres vegades per setmana. L'obesitat és més d'un 50% més prevalent entre els adults amb nivells d'educació baixos que entre aquells amb nivells alts (17% vs. 11%).
• Resposta Política: Els Estats membres estan reforçant les polítiques de salut pública multisectorials, incloent-hi la fiscalitat i les regulacions dirigides al tabac, l'alcohol, l'obesitat i la inactivitat física. El finançament de la UE, com el Programa EU4Health, recolza estratègies com la iniciativa Healthier Together.

2. Enfortiment de l'Atenció Primària

L'atenció primària és la primera línia de contacte amb el sistema de salut. No obstant això, s'enfronta a l'augment de la demanda a causa de l'envelliment de la població i l'escassetat de la força laboral; només un de cada cinc metges a la UE són metges de capçalera (GP).

• Necessitats no satisfetes: Al voltant del 3% dels adults a la UE van reportar necessitats no satisfetes d'atenció primària el 2024.
• Eficiència: Els països que destinen més despesa per capita a l'atenció primària tendeixen a tenir taxes més baixes d'ingressos hospitalaris evitables per malalties cròniques com la diabetis.
• Reformes: Les reformes estan dirigides a atraure i retenir personal mitjançant incentius financers i no financers, expandint els programes de formació i utilitzant equips multidisciplinaris per a nous models d'atenció, com l'expansió del paper d'infermeres i farmacèutics. L'objectiu és transformar l'atenció primària en un sistema més integrat i centrat en el pacient.

3. Acceleració de l'Adopció de la Salut Digital

La pandèmia de COVID-19 va actuar com a catalitzador de la transformació digital.

• Infraestructura i Inversió: La inversió en tecnologies de la informació i comunicació (TIC) sanitàries ha augmentat de mitjana un 29% a la UE en comparació amb el període anterior a la pandèmia. Tots els Estats membres han establert alguna forma d'accés a registres de salut electrònics (EHR).
• Marc Legal: Aquests esforços estan ancorats en el Reglament del European Health Data Space (EHDS) i l'AI Act, amb l'objectiu de garantir l'accés universal als EHRs i la interoperabilitat. S'estima que la implementació de l'EHDS estalviarà a l'economia de la UE uns 11 mil milions d'euros en 10 anys.
• Desigualtats en l'Ús: Tot i la disponibilitat generalitzada, l'ús efectiu dels EHRs en línia és limitat, amb una mitjana del 28% de la població de la UE accedint-hi. Aquesta adopció és desigual; només el 17% de les persones amb nivells d'educació baixos hi accedeixen, enfront del 40% de les que tenen educació superior.

4. Promoció de l'Accés Assequible a Productes Farmacèutics i Innovació

L'accés assequible als productes farmacèutics és un repte creixent a causa dels alts preus de les noves teràpies.

• Finançament i Despesa: La despesa per capita en productes farmacèutics minoristes a la UE va ser de 510 € de mitjana el 2023. Aproximadament el 35,5% de la despesa en productes farmacèutics ambulatoris es va pagar directament de la butxaca (OOP).
• Accés i Retards: Dels medicaments aprovats centralment per la UE entre 2020 i 2023, només el 46% estaven disponibles per a reemborsament a principis de 2025. El temps mitjà fins al reemborsament va ser de 578 dies després de l'autorització de comercialització.
• Estratègies de Reforma: Els Estats membres estan duent a terme reformes per expandir la cobertura pública i reduir els pagaments OOP, accelerar l'accés a teràpies innovadores, i promoure l'ús de genèrics i biosimilars. La quota de genèrics va augmentar al 51% del volum de vendes el 2023.
• Innovació: L'informe destaca la importància de la inversió en R+D farmacèutica per impulsar la innovació i el creixement econòmic de la UE.

Conclusió de l'Informe

Les reformes empreses pels Estats membres de la UE, recolzades pels instruments de la UE (com EU4Health, RRF, i la legislació com l'EHDS), prometen un triple dividend: millora dels resultats de salut de la població, major sostenibilitat financera a través de la prevenció i guanys d'eficiència, i beneficis econòmics significatius derivats de l'augment de la productivitat laboral i el creixement impulsat per la innovació.

Part 2: Resums per País

La segona part de l'informe proporciona resums d'una pàgina dels resultats clau de cadascun dels 29 Perfils de Salut per País, destacant la situació de salut, el rendiment dels sistemes sanitaris (efectivitat, accessibilitat i resiliència) i les polítiques farmacèutiques de cada país.

Espanya destaca com a país té una de les esperances de vida més altes de la Unió Europea, assolint els 84 anys el 2024. Malgrat aquest èxit, les malalties cardiovasculars i el càncer continuen sent els principals factors de discapacitat i morbiditat.

A continuació es detallen els aspectes clau del sistema de salut espanyol segons els documents:

1. Finançament i despesa sanitària

• Despesa en relació al PIB: El 2023, Espanya va dedicar el 9,2% del seu PIB a la sanitat, una xifra lleugerament inferior a la mitjana de la UE (10%).
• Despesa per càpita: Tot i que ha crescut en l'última dècada, es manté aproximadament un 20% per sota de la mitjana europea.
• Costos directes (Out-of-pocket): El pes de les despeses que paguen directament les llars és del 21%, un percentatge notablement superior a la mitjana de la UE (16%).

2. Fortaleses: Atenció primària i confiança

• L'atenció primària és un dels pilars del sistema, rebent la part més gran del finançament en l'àmbit ambulatori.
• Aquesta robustesa es tradueix en baixes taxes d'hospitalització per condicions cròniques com la diabetis o la insuficiència cardíaca.
• Els pacients mostren un alt nivell de confiança en el sistema nacional de salut, valorant especialment la seva qualitat i el fet que estigui centrat en el pacient.

3. Reptes d'accessibilitat i personal

• Bretxes de cobertura: Les necessitats no cobertes són baixes en general, però són altes en l'atenció dental per a les persones amb rendes baixes, i l'atenció òptica no està inclosa en el paquet públic.
• Mancança de professionals: Existeixen dificultats per cobrir places mèdiques en zones rurals i remotes, a més d'una preocupació creixent pel futur de l'atenció primària.
• Envelliment de la plantilla: El perfil demogràfic dels metges és un repte, ja que el 43% dels professionals tenien 55 anys o més el 2022.

4. Sector farmacèutic i innovació

• La despesa per càpita en fàrmacs minoristes és un 7% inferior a la mitjana de la UE.
• Tot i que el temps d'accés a nous medicaments és més llarg que la mitjana europea, la cobertura pública d'aquestes innovacions és un 50% superior.
• S'espera que noves reformes legislatives ajudin a escurçar els terminis d'accés a les teràpies innovadores.

Robert Doisneau 

Georges Brassens et le clochard, métro Glacière 

1953 Paris