Podem reimaginar-nos un nou capitalisme?

Markets, State, and People: Economics for Public Policy 

Aquest llibre ofereix una anàlisi rigorosa de la microeconomia aplicada a les polítiques públiques, examinant les complexes relacions, tensions i sinergies entre el mercat, l'Estat i les organitzacions no governamentals per a la gestió dels recursos de la societat.

Capítol 1: L'Estat i el mercat (The State and the Market)

• La intervenció pública: L'Estat intervé de manera decisiva en l'economia a través del pressupost (la despesa pública representa entre el 28,7% i el 57% del PIB en els països de l'OCDE), la tributació, l'establiment de lleis laborals, la regulació de la competència, l'exigència d'estàndards tècnics i la imposició de llicències professionals.
• L'eficiència de Pareto: El criteri central de l'economia del benestar és l'eficiència de Pareto, que es dóna quan els recursos estan assignats de manera que ningú pot millorar el seu benestar sense que algú altre empitjori. Una millora de Pareto és qualsevol reallotjament que augmenti la utilitat de com a mínim un individu sense perjudicar ningú. L'eficiència completa requereix eficiència productiva, eficiència assignativa (que els béns vagin a qui més els valora) i eficiència de la combinació de productes (product mix).
• Els teoremes fonamentals del benestar: El Primer Teorema demostra que un equilibri competitiu de mercat és eficient en el sentit de Pareto. El Segon Teorema afirma que, mitjançant una redistribució inicial de caràcter general, el mercat pot assolir qualsevol resultat eficient, separant el debat de l'eficiència de l'equitat. Aquests teoremes es basen en supòsits d'informació simètrica, competència perfecta i mercats complets que rarament es compleixen en la realitat.
• El Teorema del Segon Millor (Second Best): Formulat per Lipsey i Lancaster, demostra que si una de les condicions d'eficiència del mercat està trencada de manera insuperable, intentar corregir altres fallades pot reduir el benestar general en lloc d'augmentar-lo.
• Externalitats i béns públics: Les externalitats es produeixen quan les accions privades tenen costos o beneficis socials no reflectits en els preus. Arthur Pigou va proposar corregir-les mitjançant taxes o impostos pigouvians per equiparar el cost marginal privat al cost marginal social. Ronald Coase va contraargumentar que, si els costos de transacció són baixos i els drets de propietat estan ben delimitats, les parts poden negociar lliurement solucions eficients sense intervenció impositiva de l'Estat. Els béns públics es defineixen com a no-rivals i no-exclusius, fent difícil el seu finançament privat pel problema del polissó (free rider).

Capítol 2: Fer funcionar els mercats: Regulació i competència (Making Markets Work)

• El valor de la competència: La competència obliga a produir al mínim cost i fomenta la innovació, augmentant l'excedent del consumidor. El monopoli redueix el benestar total, provocant una pèrdua no recuperable de benestar (deadweight loss), incentivant la cerca de rendes (rent seeking) i provocant ineficiència X (manca d'esforç per mantenir els costos baixos en absència de competidors).
• Asimetria d'informació i selecció adversa: S'il·lustra amb el model del "mercat de llimonades" de George Akerlof, on el fet que només el venedor sàpiga si un cotxe de segona mà és de mala qualitat (lemon) fa caure el preu mitjà que els compradors estan disposats a oferir. Això expulsa els venedors de cotxes sans, fent que el mercat col·lapsi per selecció adversa en absència de mecanismes de control o reputació.
• Disrupció tecnològica i llicències: La regulació tradicional dels taxis ha utilitzat llicències tancades per restringir l'oferta i generar rendes monopolístiques per als propietaris. La disrupció de plataformes com Uber o Lyft ha esquivat la regulació mitjançant algoritmes de concordança que redueixen el temps d'espera i els costos d'informació.
• Monopolis naturals digitals: Plataformes com Google o Facebook tenen característiques clares de monopoli natural (costos fixos de desenvolupament altíssims i costos marginals quasi nuls) potenciats per forts efectes de xarxa directes i indirectes (béns multifacètics), dificultant enormement l'aplicació clàssica de les polítiques de defensa de la competència.

Capítol 3: El paper de l'Estat en la producció (The Government's Role in Production)

• L'onada de nacionalització i privatització: Durant la postguerra, molts països van nacionalitzar els monopolis naturals de xarxa (electricitat, transport, correus). L'any 1979 va marcar l'inici d'una contraofensiva de privatització liderada pel Regne Unit, cercant introduir el motiu del lucre i la disciplina de mercat.
• La regulació dels serveis privatitzats: Per regular els preus monopolístics s'utilitza la fórmula RPI-X (cap de preus que força les empreses a augmentar la seva productivitat en un factor X per sota de la inflació per mantenir marges) o els topalls a la taxa de retorn (més comuns als EUA, que asseguren una rendibilitat sobre el capital invertit però incentiven el sobredisseny i la sobre-inversió o gold plating).
• El balanç de la privatització: Els resultats han estat molt variables. S'ha aconseguit un augment significatiu de la productivitat laboral mitjançant la reducció de plantilles, però de vegades s'ha compromès el manteniment i la seguretat de les xarxes. Els preus de molts serveis no han baixat més del que ho han fet en països sense privatització on la tecnologia ha reduït els costos.
• Estratègia industrial: El finançament de "campions nacionals" de l'estat als anys 60 i 70 va acabar fracassant. Actualment, l'economia destaca el paper de la política industrial verda pel seu caràcter estratègic de coordinació davant de mercats de futur inexistents. El cas dels EUA demostra que la recerca militar (DARPA) i els programes dels instituts nacionals de salut (NIH) han estat el motor invisible de les grans innovacions privades.

Capítol 4: Elecció col·lectiva (Collective Choice)

• La tragèdia dels comuns: Garrett Hardin va descriure com els béns de recursos comuns que són rivals en el consum però no exclusius (com els bancs de pesca) són sobre-explotats inevitablement de manera egoista, i va proposar com a úniques vies la privatització o la regulació estatal rígida.
• Elinor Ostrom i la cogestió col·lectiva: Ostrom va refutar Hardin demostrant que existeixen organitzacions alternatives autònomes i eficients, no estatals ni de mercat, per a la gestió dels comuns. Va proposar vuit principis de disseny basats en la definició clara de límits de grup, el dret de regulació autònoma dels propis usuaris, sistemes de vigilància fàcil i sancions graduals de caràcter social.
• Confiança, normes i capital social: El funcionament dels quasi mercats i el control de la sobre-explotació depenen de la intensitat de les normes de comportament social i del capital social o confiança existent a la comunitat.
• Sortida, veu i lleialtat: El model d'Albert Hirschman s'aplica per analitzar la reacció d'insatisfacció davant dels monopolis públics o serveis: la gent pot optar per la sortida (exit, escollir la competència) o per la veu (voice, queixar-se i pressionar políticament), utilitzant la lleialtat com a fre o reforç.
• Béns posicionals: Els béns el valor dels quals rau en la seva escassetat relativa per reflectir un determinat estatus social s'anomenen béns posicionals. Això genera una pèrdua d'eficiència a causa de la cursa de consum per mantenir l'estatus.

Capítol 5: Polítiques de comportament (Behavioral Policies)

• La racionalitat limitada: La hipòtesi del homo economicus es trenca en entorns d'incertesa. Herbert Simon va proposar el concepte de racionalitat limitada, on l'energia i atenció limitades del cervell ens fan prendre decisions d'acord amb regles pràctiques o heurístiques.
• Els biaixos cognitius: Entre les distorsions de la nostra ment en la presa de decisions destaquen l'aversió a la pèrdua (les pèrdues ens dolen el doble que els guanys equivalents, analitzat en la teoria de les perspectives), l'efecte marc o framing (la decisió depèn de la presentació formal de la pregunta), la inèrcia i el biaix del present o descompte hiperbòlic (impaciència pels sacrificis actuals i paciència de cara al futur llunyà).
• Arquitectura de la decisió i nudges: L'Estat pot utilitzar les empentetes o nudges per guiar les eleccions individuals cap a resultats desitjables sense prohibicions ni costos de preus, estructurant el disseny de la tria. El canvi de les pensions britàniques del mètode d'inscripció activa al d'inscripció per defecte amb opció de baixa voluntària (opt-out) ha multiplicat la taxa d'estalvi.
• La crítica al paternalisme llibertari: Gilles Saint-Paul i Robert Sugden critiquen que aquests mètodes s'assemblen massa al màrqueting corporatiu i redueixen la utilitat d'aquells que no necessiten ser tutelats pel govern, limitant la llibertat individual i disminuint la capacitat de decisió autònoma.

Capítol 6: Pobresa, desigualtat i el paper de l'Estat (Poverty, Inequality, and the Role of the State)

• L'eficiència de l'Estat del benestar: A més d'arguments ètics, l'Estat del benestar es justifica per fallades de mercat essencials: la selecció adversa impedeix que els mercats privats puguin assegurar de manera eficient riscos sistèmics (com l'atur massiu en recessió) o determinats tractaments mèdics catastròfics.
• La pobresa i la desigualtat: Es diferencia la pobresa absoluta (llindar d'ingressos fix) de la pobresa relativa (proporció de la població per sota del 50% o 60% de la mediana dels ingressos del país). La desigualtat és mesurada amb la corba de Lorenz, de la qual es deriva el coeficient de Gini.
• El canvi tecnològic i la polarització: Des dels anys 80 s'ha accelerat la desigualtat d'ingressos a causa del canvi tecnològic que afavoreix el treball qualificat i complementari al programari, generant un "buidat" de la classe mitjana i ocupacions de rutina (polarization).
• Eines de redistribució: Els governs utilitzen la tributació progressiva (taxant a taxes marginals superiors les rendes més altes, limitat per la corba de Laffer), les prestacions i crèdits fiscals (com el crèdit fiscal d'ajuda al treball), i la discussió sobre la Renda Bàsica Universal (RBU) davant l'automatització.
• La provisió de serveis públics: La inversió estatal en l'escola i, molt especialment, en un sistema de salut (com l'NHS britànic) té un caràcter molt progressiu que incrementa de manera equivalent els ingressos reals de les famílies amb menors recursos.

Capítol 7: Fallada del govern (Government Failure)

• La Public Choice: Aquesta teoria posa el focus de l'anàlisi econòmica sobre els mateixos funcionaris i governants. No actuen de manera idealitzada com a servidors benvolents de l'interès públic, sinó que responen als seus propis incentius individuals, cercant augmentar el seu pressupost o assegurar la reelecció.
• Captura reguladora i lobbisme: George Stigler va documentar com les agències encarregades de regular una indústria en l'interès del públic acaben sent capturades i manipulades per les mateixes empreses regulades per bloquejar la competència de nous entrants. Mancur Olson va establir que els grups d'interès concentrats (lobbies corporatius) sempre poden organitzar-se i vèncer els consumidors dispersos perquè es beneficien d'un major guany proporcional que justifica la despesa de lobby, mentre que el públic pateix el problema del polissó.
• Gaming i la Llei de Goodhart: La imposició d'indicadors de compliment públics o fites sovint dóna lloc a canvis de comportament destinats només a complir la mètrica de control sense millorar el servei real (gaming), el qual es resumeix en la Llei de Goodhart.
• L'asimetria de la contractació: Els errors i sobrecostos en grans megaprojectes estan lligats a problemes de principal-agent on el contractista privat té molta més informació i incentius que l'administrador del pressupost públic, dificultant la creació de contractes complets.

Capítol 8: Proves i polítiques econòmiques (Evidence and Economic Policies)

• Appraisal i Evaluation: S'ha d'avaluar l'impacte de les polítiques de forma prèvia a la seva posada en marxa (appraisal) o analitzar la seva efectivitat posteriorment (evaluation) mitjançant dades economètriques.
• L'anàlisi de Cost-Benefici (CBA): És l'eina tècnica d'appraisal més estesa. Consisteix a monetàrizar tots els costos i beneficis futurs i aplicar una taxa de descompte social (regla de Ramsey) per trobar el Valor Net Present (NPV). Petits canvis en la taxa de descompte canvien radicalment el resultat final, sent el punt de discussió clau en les polítiques ambientals i de canvi climàtic de llarg termini.
• Valoració contingent: En absència de preus de mercat clars es recorre a mètodes de preferència revelada (com el preu hedònic o les despeses de prevenció) o preferència declarada / valoració contingent (enquestes directes sobre la voluntat de pagar (WTP) o de voluntat d'acceptar compensació (WTA)).
• El Valor d'una Vida Estadística (VSL): Mètrica de valoració de canvis marginals de mortalitat utilitzada per decidir si convé aprovar costoses regulacions de seguretat.
• Els assajos aleatoris (RCTs): Les recerques basades en assajos controlats aleatoris a petita escala s'han convertit en l'enfocament de referència dels "randomistes" per analitzar de manera estricta els fets i resultats de les mesures de desenvolupament abans de dissenyar una llei general.

Economia del comportament

 Applied Behavioral Economics: Theory, Method, and Practice for Driving Decisions

Aquest és un resum exhaustiu del llibre "Applied Behavioral Economics: Theory, Method, and Practice for Driving Decisions" (2026).

Part 1: De les arrels fundacionals a les fronteres modernes

• Capítol 1: Introducció a l'Economia del Comportament. L'editor Iñaki Aliende traça l'evolució de la disciplina des de l'utilitarisme (Bentham, Mill, Chadwick) fins als premis Nobel moderns. Explica com el model de l'homo economicus ha estat substituït pel de la racionalitat limitada (Simon), la teoria de les perspectives (Kahneman i Tversky) i el concepte de "nudge" (Thaler i Sunstein). Introdueix els sistemes de pensament (Sistema 1 i 2) i defineix l'arquitectura de la decisió com una eina per guiar les persones cap a opcions beneficioses sense coacció.
• Capítol 2: Fonaments psicològics i socials del comportament humà. Aprofundeix en la racionalitat ecològica evolutiva, on les decisions són processos adaptatius ajustats a l'entorn. Analitza biaixos clau com l'aversió a la pèrdua i la dependència de la referència. També explora la bretxa entre intenció i comportament (per què no fem el que ens proposem) i el paper crucial de les emocions (integrals i incidentals) en la presa de decisions individuals i col·lectives.

Part 2: Mètodes i marcs d'aplicació

• Capítol 3: Ús de friccions per millorar el procés de decisió col·laborativa Humà-IA. Aborda el biaix d'automatització (la tendència a confiar cegament en la tecnologia). Proposa l'ús de "friccions positives" (com alentir els temps de resposta de la IA o incloure finestres emergents) per forçar els humans a reflexionar en lloc de delegar decisions de forma heurística, especialment en entorns d'alt risc.
• Capítol 4: Mètodes de recerca, experiments i unitats de "Nudge". Distingeix entre el món declaratiu (el que la gent diu que fa) i el no declaratiu (processos implícits i automàtics). Descriu el marc de l'OCDE per dissenyar intervencions (Definir, Diagnosticar, Dissenyar i Avaluar) i el paper de les unitats de "nudge" en la política pública.
• Capítol 5: Prospectiva estratègica per a una ètica adaptativa. Introdueix la prospectiva (foresight) per anticipar dilemes ètics en un món canviant. Analitza riscos com el retrocés democràtic o la "policrisi" i proposa mètodes com el threatcasting per protegir l'autonomia i la dignitat humana davant noves tecnologies com la IA o la biotecnologia.

Part 3: Camps d'aplicació

• Capítol 6: Benestar financer i el programa Ahorra+ a Espanya. Presenta la primera aplicació empírica a Espanya del model SMarT (Save More Tomorrow). Utilitza mecanismes com l'enrolament per defecte i l'escalada automàtica d'aportacions lligada a augments salarials per vèncer la inèrcia i el biaix del present. Els resultats van mostrar que fins i tot els experts financers es beneficien d'aquests nudges.
• Capítol 7: Economia del comportament i assegurances. Explica per què les persones tendeixen a sobreassegurar riscos menors i subassegurar catàstrofes a causa del biaix d'optimisme i la desconsideració de probabilitats baixes. Aplica la teoria del cicle de vida conductual per analitzar la planificació de la jubilació i l'impacte de l'emmarcat (framing) en la contractació de pòlisses.
• Capítol 8: Economia del comportament en la salut. Analitza els biaixos de pacients (aversió a la pèrdua), metges (biaix de disponibilitat, fatiga de decisió) i cuidadors. Proposa intervencions com el redisseny de protocols de consentiment informat i sistemes d'alerta intel·ligents per millorar l'adherència als tractaments i l'eficiència hospitalària.
• Capítol 9: Hàbits alimentaris, salut i sostenibilitat. Explora com la racionalitat limitada i el descompte temporal porten a preferir la gratificació immediata (menjar poc saludable) sobre la salut a llarg termini. Analitza l'eficàcia d'eines com els impostos al sucre, l'etiquetatge de semàfor i l'arquitectura de tria en menjadors per promoure dietes sostenibles i saludables.
• Capítol 10: Tria climàtica i energètica contra rellotge. Estudia com el temps de resposta influeix en les decisions sobre eficiència energètica. Un estudi de cas revela que les persones que trien opcions eficients decideixen més ràpid (comportament interioritzat), mentre que les tries ineficients requereixen més esforç deliberatiu o generen més dubtes.
• Capítol 11: La cara de la por en l'economia de plataformes (Gig Economy). Investiga l'impacte de la por i l'ansietat en conductors i usuaris d'Uber a Portugal i el Brasil. Identifica por a la mort/perill i por al fracàs financer, proposant solucions com la verificació facial, models cooperatius i polítiques d'inclusió cultural per mitigar la precarietat emocional.
• Capítol 12: La "maledicció del guanyador" i el privilegi polític. Aplica conceptes de teoria de subhastes al sector públic. Explica com la competència per privilegis polítics (subhastes de petroli, esdeveniments esportius com les Olimpíades) sovint porta a sobrelicitar i perdre diners, causant una dissipació de rendes i ineficiència social.

Part 4: Avaluació i mesura de l'impacte

• Capítol 13: Introducció a la inferència estadística. Proporciona les eines per interpretar resultats empírics: distribucions mostrals, errors estàndard, valors-p i intervals de confiança. Explica com l'estadística és un pont entre les dades i la teoria del comportament.
• Capítol 14: Inferència causal i mètodes quasi-experimentals. Presenta mètodes per identificar causalitat quan no es pot fer un experiment aleatoritzat: Diferència en Diferències (DiD), Variables Instrumentals (IV), Disseny de Discontinuïtat de Regressió (RDD), mètodes d'emparellament (matching) i experiments factorials en enquestes. Aquestes eines són vitals per avaluar l'impacte real de les intervencions conductuals en el món real.

Segons el llibre Applied Behavioral Economics (2026), la diferència fonamental entre un nudge (impuls o clatellada digital) i un dark pattern (patró fosc) rau en la intencionalitat, la transparència i qui en rep el benefici.

Aquí en teniu les distincions clau:

1. Objectiu i beneficiari

• Nudge: Es basa en el "paternalisme llibertari". L'objectiu és guiar les persones cap a decisions que siguin beneficioses per a elles mateixes o per a la societat (com estalviar més per a la jubilació o menjar de forma més saludable).
• Dark pattern: Està dissenyat per influir en el comportament de l'usuari de manera que beneficiï principalment el dissenyador o l'empresa, sovint a costa de l'usuari mateix.

2. Transparència vs. Engany

• Nudge: Ha de ser transparent i mai enganyós. Busca contrarestar biaixos cognitius per facilitar la decisió correcta.
• Dark pattern: Utilitza tècniques manipulatives i enganyoses que exploten les limitacions d'atenció. Són difícils d'evitar i sovint fan que l'usuari prengui decisions poc informades.

3. Exemples comparatius segons les fonts

Les fonts inclouen una matriu per separar clarament aquests conceptes:

• Exemples de nudges positius: Simplificar missatges, utilitzar proves socials (dir que "la majoria ja ho fa") o col·locar la fruita a l'alçada dels ulls en un supermercat.
• Exemples de dark patterns:
  • Subscripcions ocultes: Aprofitar la inèrcia de l'usuari amb renovacions automàtiques molt difícils de cancel·lar.
  • Interfícies enganyoses: Fer que el botó per rebutjar les galetes (cookies) sigui molt menys visible que el botó per acceptar-les.
  • Missatges de culpa o por: Utilitzar frases com "Estàs segur que no vols protegir el teu viatge? Podries perdre els teus diners" per pressionar el client a comprar assegurances innecessàries.

En resum, mentre que el nudge és una eina d'arquitectura de decisions per millorar el benestar individual sense coacció, el dark pattern és una forma de manipulació que erosiona la confiança del consumidor i limita la seva autonomia.

Economia de l'assegurança (7)

Insurance and Behavioral Economics: Improving Decisions in the Most Misunderstood Industry 

L’obra "Insurance and Behavioral Economics: Improving Decisions in the Most Misunderstood Industry" (2013), escrita per Howard C. Kunreuther, Mark V. Pauly i Stacey McMorrow, analitza per què les decisions relacionades amb les assegurances sovint no segueixen els models de racionalitat econòmica. El llibre combina la teoria econòmica clàssica amb els coneixements de l'economia del comportament per explicar les "anomalies" de consumidors, asseguradores i reguladors.

Part I: Contrastant els mons ideals i reals de l'assegurança (Cap. 1-4)

• Objectius i conceptes bàsics: L'assegurança és una eina útil per gestionar el risc, però està profundament malinterpretada. Els autors utilitzen dos models de referència (benchmarks): en la demanda, la teoria de la utilitat esperada (maximitzar el benestar sota incertesa); en l'oferta, la maximització del benefici esperat en un mercat competitiu.
• Arrels de la incomprensió: Els consumidors sovint veuen l'assegurança com una inversió on "perden" si no cobren, en lloc d'una protecció financera. També hi influeixen el llenguatge complex dels contractes i les dificultats per predir esdeveniments catastròfics.
• Èxits de la teoria: Els autors identifiquen mercats on el comportament sí que és racional: l'assegurança de col·lisió d'automòbils i l'assegurança de vida a terme, on les primes solen reflectir el risc real i la penetració de mercat és alta.

Part II: Entenent el comportament del consumidor i de l'asseguradora (Cap. 5-9)

• Complicacions del món real: S'analitzen els costos de cerca d'informació, l'asimetria d'informació (que causa selecció adversa) i el risc moral (canviar el comportament a pitjor pel fet d'estar assegurat). També es distingeix entre riscos independents i riscos correlacionats (catàstrofes que afecten molts assegurats alhora).
• L'economia del comportament en la demanda:
  • Teoria Prospectiva: Explica per què som aversos a les pèrdues i per què sobreponderem probabilitats molt baixes o comprem cobertures amb franquícies ridículament baixes.
  • Model basat en objectius: Les persones compren assegurances per satisfer necessitats emocionals com la pau mental, evitar el ponent (regret) o per consolidació social.
  • Anomalies comunes: No protegir-se contra esdeveniments catastròfics (fins que ja han passat), cancel·lar pòlisses si no hi ha hagut pèrdues en pocs anys, i la preferència irracional per les franquícies baixes tot i que la reducció de prima no ho justifiqui.
• El comportament de l'oferta:
  • Aversió al risc dels gestors: Tot i que els accionistes tenen carteres diversificades, els gestors de les asseguradores temen la insolvència perquè posa en perill la seva feina i reputació. Això els porta a seguir models de "seguretat primer", apujant preus o restringint oferta davant l'ambigüitat.
  • Anomalies en l'oferta: Les asseguradores solen reaccionar de forma erràtica a les catàstrofes (com el terrorisme post-9/11 o els huracans a Florida), retirant-se del mercat o apujant primes de forma desproporcionada per la por i l'augment del cost del capital.

Part III: El futur de l'assegurança (Cap. 10-14)

• Principis de disseny: Els autors proposen que les primes han de reflectir el risc real per donar senyals de seguretat. Per garantir l'equitat, proposen utilitzar vouchers d'assegurança (com els vals de menjar) per a persones amb ingressos baixos, en lloc de subvencionar les primes artificialment.
• Estratègies de correcció:
  • Presentar els riscos mitjançant comparacions concretes i ampliar el marc temporal (per exemple, mostrar el risc d'inundació a 30 anys en lloc d'1 any).
  • Utilitzar el paternalisme suau (nudges), com fer que la franquícia alta sigui l'opció per defecte.
• Innovacions i Assegurança Social:
  • Contractes multiperíode: Proposen assegurances de diversos anys (com les d'inundació) vinculades a la propietat i a la hipoteca per fomentar la inversió en mitigació.
  • Assegurança social: Programes com Medicare o la Seguretat Social es justifiquen per l'altruisme i per corregir la manca de planificació individual en salut i jubilació.
• Conclusions: El llibre acaba advocant per una política basada en principis que eviti la manipulació política de preus i asseguri l'accés a capital econòmic per a les asseguradores després d'una gran pèrdua.

En resum, el llibre és un full de ruta per transformar una indústria "malinterpretada" en un sistema més eficient i estable mitjançant una millor comprensió de la psicologia humana i una regulació més intel·ligent.

D'acord amb les fonts, les anomalies de demanda en les assegurances es defineixen com a comportaments dels consumidors que es desvien de les eleccions predites pels models econòmics racionals, com la teoria de la utilitat esperada. Aquestes anomalies es classifiquen en tres grans categories:

1. Demanda inadequada a primes raonables (infra-assegurança)

Aquesta categoria es refereix a la falta de compra de protecció encara que el preu sigui actuarialment just o fins i tot estigui subvencionat.

• Falla en la protecció contra riscos catastròfics: Moltes persones no compren assegurances contra inundacions o terratrèmols tret que se'ls obligui per contractes hipotecaris, malgrat el risc de pèrdua financera severa.
• Cancel·lació d'assegurances per falta de pèrdues: Hi ha una tendència a cancel·lar pòlisses després d'uns anys sense patir cap sinistre, ja que l'assegurat percep que els diners de la prima s'han malbaratat en lloc de valorar la protecció rebuda.
• Baixa contractació de rendes vitalícies (annuities): Molt pocs jubilats converteixen el seu patrimoni en rendes vitalícies que els assegurin un consum de per vida, a causa de la miopia, l'aversió a perdre el control dels seus actius o la creença que poden invertir millor que l'asseguradora.

2. Gran demanda a primes excessives (sobre-assegurança)

Aquest tipus d'anomalia consisteix a pagar preus molt elevats (amb càrregues administratives desproporcionades) per cobrir pèrdues petites o molt improbables.

• Garanties esteses: Molts consumidors compren garanties per a electrodomèstics o aparells electrònics a preus que superen amb escreix el cost esperat de les reparacions.
• Assegurances de cotxes de lloguer: És habitual pagar per l'exempció de danys per col·lisió (collision-damage waiver) a tarifes que impliquen càrregues de prop del 90%, quan el risc sovint ja està cobert per altres pòlisses del propi client.
• Pòlisses de risc específic: Les assegurances de vol o de càncer solen ser menys eficients que les pòlisses generals (com la de vida o de salut), però s'adquireixen degut a pors específiques o a la percepció de pau mental.

3. Compra d'una quantitat o tipus de cobertura incorrecte

Es tracta d'eleccions que no s'ajusten a una gestió de riscos òptima des del punt de vista financer.

• Preferència per franquícies baixes: Els assegurats sovint trien franquícies molt baixes, pagant primes molt més altes del que correspondria pel benefici addicional que reben, protegint-se així de pèrdues petites que podrien assumir fàcilment.
• Preferència per pòlisses amb devolucions (rebates): Moltes persones prefereixen pagar més per una pòlissa que prometi una devolució de part de la prima si no hi ha sinistres, tot i que aquesta opció sigui financerament inferior a causa del valor del diner en el temps.
• Reticència a presentar reclamacions petites: Després de pagar per una franquícia baixa, l'assegurat sovint no reclama sinistres lleugerament superiors a la franquícia per por a futurs augments de prima, el que demostra que hagués estat més rendible contractar una franquícia més alta des de l'inici.
• Biaix de l'statu quo: Hi ha una tendència a mantenir les opcions de cobertura per defecte o pòlisses antigues sense revisar si noves alternatives s'ajusten millor a les necessitats actuals de l'assegurat.

Aquestes anomalies s'expliquen sovint per biaixos cognitius com l'aversió a la pèrdua, el biaix de disponibilitat (donar massa pes a esdeveniments recents) i la tendència a utilitzar comptabilitat mental per gestionar el pressupost.

L’economia del comportament influeix en el mercat (especialment en el de les assegurances) en introduir factors psicològics, emocions i biaixos cognitius que fan que els agents es desviïn del comportament racional previst pels models clàssics. En lloc de maximitzar la utilitat o els beneficis de manera purament matemàtica, les decisions es veuen afectades per com es processa la informació i per la recerca d'objectius no financers.

1. Influència en la Demanda (Consumidors)

Els consumidors sovint presenten "anomalies" que desafien la lògica econòmica tradicional:

• Biaix de disponibilitat: La gent tendeix a sobrevalorar la probabilitat d'un desastre si ha passat recentment. Això provoca que molts comprin assegurances després que hagi ocorregut una catàstrofe, però que les cancel·lin al cap d'uns pocs anys si no hi ha hagut pèrdues, ja que passen a veure l'assegurança com una "mala inversió" en lloc d'una protecció.
• Negligència de la probabilitat (Nivell de preocupació): Molts individus ignoren els riscos de baixa probabilitat i alta conseqüència (com inundacions o terratrèmols) si perceben que la possibilitat està per sota d'un cert "llindar de preocupació".
• Preferència per franquícies baixes: Els consumidors solen triar pòlisses amb franquícies molt baixes tot i que l'estalvi en la prima per augmentar la franquícia seria molt més gran que el risc assumit. Això s'explica per l'aversió a la pèrdua de la Teoria Prospectiva: el dolor d'una pèrdua es nota el doble que el plaer d'un guany.
• Model basat en objectius: Les compres no es fan només per diners, sinó per satisfer objectius com la pau mental, reduir l'ansietat o evitar el penediment futur.

2. Influència en l'Oferta (Asseguradores i Inversors)

Les empreses tampoc són totalment racionals en la gestió del risc:

• Aversió a l'ambigüitat dels gestors: Quan les probabilitats d'un risc són incertes (com el terrorisme després del 9/11), les asseguradores tendeixen a apujar els preus de forma exagerada o a retirar-se del mercat per complet, per por a la insolvència i a la pèrdua de reputació dels seus directius.
• Cicles de mercat "durs" i "tous": El mercat presenta inestabilitat degut al comportament dels inversors, que poden restringir el capital després d'un gran desastre basant-se en el mateix biaix de disponibilitat que els consumidors.

3. Disseny de Polítiques Públiques

L'economia del comportament ha portat al desenvolupament de noves estratègies de regulació:

• Paternalisme suau (Nudges): L'ús d'una "arquitectura de tria" per guiar la gent cap a millors decisions sense prohibir opcions. Per exemple, establir franquícies altes com a opció per defecte.
• Refremanament (Framing): Presentar els riscos en períodes de temps més llargs (per exemple, "hi ha un 1 de cada 5 de probabilitats de patir una inundació en 30 anys" en lloc d'un 1% anual) per fer que la gent es prengui el risc seriosament.
• Contractes multiperíode: Propostes per crear assegurances de diversos anys vinculades a la propietat per incentivar la inversió en mitigació de danys a llarg termini.

L'economia del comportament revela que el mercat no és una màquina perfecta d'assignació de recursos, sinó un ecosistema complex on els errors de percepció, l'ansietat i la inèrcia determinen els preus i la disponibilitat dels productes.

D'acord amb les fonts, un mercat d'assegurances es considera no anòmal (o ben funcionant) quan es compleixen dos paràmetres o "benchmarks" principals que alineen el comportament real amb els models de la teoria econòmica clàssica.

Aquests són els indicadors específics per determinar si una assegurança és no anòmala:

1. El Factor de Càrrega de la Prima (Premium Loading Factor)

Aquest paràmetre avalua si el preu de l'assegurança és racional des de la perspectiva de l'oferta.

• La condició: La prima ha de reflectir la pèrdua esperada més una "càrrega" (loading) apropiada per cobrir les despeses administratives i els beneficis normals.
• El benchmark numèric: Els autors utilitzen com a referència un factor de càrrega d'entre el 30% i el 40%.
• Significat: Si la càrrega és molt superior (per exemple, un 90% en assegurances de cotxes de lloguer), es considera una anomalia de sobrepreu. Si és inferior o negativa, pot indicar un mercat regulat o subvencionat de forma artificial.

2. El Nivell de Penetració del Mercat

Aquest paràmetre avalua si el comportament dels consumidors és racional des de la perspectiva de la demanda.

• La condició: Una gran majoria dels consumidors elegibles han de comprar voluntàriament quantitats raonables de cobertura a les primes establertes.
• El benchmark numèric: S'utilitza un valor de referència del 70% de penetració (ràtio entre compradors reals i compradors elegibles) per caracteritzar un mercat que funciona bé.
• Significat: Un mercat amb una penetració molt baixa (com el de les assegurances contra inundacions o terratrèmols, on sovint no arriba al 30%) indica una anomalia d'infra-assegurança.

Exemples de mercats que compleixen aquests 'benchmarks':

• Assegurança de col·lisió d'automòbils: Té un factor de càrrega del 34% i una taxa de compra del 72%, complint ambdós benchmarks.
• Assegurança de vida a terme (Term-life): Presenta càrregues baixes (aprox. 15%) i nivells de penetració elevats (prop del 90% en llars amb dependents), essent un model de mercat altament competitiu i no anòmal.

Una assegurança no anòmala és aquella on el preu és actuarialment justificable (càrrega del 30-40%) i on la majoria de la gent la compra voluntàriament (70% de penetració) perquè reconeix el seu valor per protegir-se contra pèrdues severes.

Economia del menjar

Food Economics: Agriculture, Nutrition, and Health

Resum del llibre amb IA.

"Food Economics: Agriculture, Nutrition, and Health" de William A. Masters i Amelia B. Finaret és un llibre de text integral que explora l'economia del sistema alimentari des de la producció agrícola fins al consum i la salut humana. Publicat com a publicació d'accés obert el 2024, forma part de les sèries "Palgrave Studies in Agricultural Economics and Food Policy" i "Palgrave Textbooks in Agricultural Economics and Food Policy".

Resum del capítol 8

El Capítol 8 del llibre "Food Economics: Agriculture, Nutrition, and Health" s'endinsa en l'economia del comportament aplicada a les decisions alimentàries i les respostes a les intervencions, amb un focus clar en la relació entre alimentació i salut. Està dividit en dues seccions principals per aprofundir en aquests temes.

8.1 Behavioral Economics of Food Choices for Future Health

Aquesta secció aborda per què les nostres preferències i hàbits alimentaris es formen a través de l'experiència, i si podem modificar les nostres eleccions per millorar la salut sense sacrificar altres objectius com el plaer, les aspiracions socials o l'estalvi de temps. Reconeix que les decisions alimentàries estan influenciades tant per la psicologia de la presa de decisions com per factors biològics i fisiològics com les hormones.

Conceptes i Eines Analítiques Clau:

• Objectius d'Aprenentatge: Al final d'aquesta secció, s'espera que el lector pugui definir i explicar les conseqüències de les reversions de preferències, l'aversió a la pèrdua, el biaix de l'estatus quo, el descompte temporal i el biaix del present. També hauria de ser capaç de descriure com els individus i els governs poden utilitzar aquests factors per millorar el benestar a llarg termini.
• Integració de la Psicologia: La secció integra coneixements de la investigació en comportament de salut i psicologia en l'economia alimentària per millorar l'anàlisi i les intervencions. El seu propòsit és explicar, predir i avaluar les experiències quotidianes, basant-se en la premissa que les persones aprenen de l'experiència i prenen decisions "òptimes" per al seu benestar. L'economia del comportament busca anticipar els efectes dels biaixos conductuals per a dissenyar intervencions efectives.
• Valors Instrumentals vs. Hedònics (Fig. 8.1): Les eleccions alimentàries tenen tant valors hedònics (plaer immediat) com instrumentals (beneficis o danys per a la salut futura). Per exemple, les salsitxes poden ser agradables però potencialment nocives a llarg termini, mentre que les verdures són agradables i beneficioses. També hi ha coses desagradables que són beneficioses, com el fil dental.
• Canvi de Preferències (Fig. 8.2): Les preferències poden canviar al llarg del temps, orientant-se cap a opcions més o menys saludables. Es posa l'exemple personal d'un dels autors, William, que va canviar els seus hàbits alimentaris després de tenir fills i després de començar a ensenyar en una escola de nutrició.
• Model del "Doble Jo" (Fig. 8.3): Aquest model il·lustra que les preferències revelades per les eleccions actuals d'una persona ("jo present") poden diferir de les preferències del seu "jo futur", especialment pel que fa als objectius de salut a llarg termini o el benestar general a llarg termini.
• Biaixos Conductuals:
  • Reversions de Preferències: Compres impulsives que es lamenten posteriorment són un exemple de reversió de preferències.
  • Efecte Dotació i Biaix de l'Estatus Quo (Fig. 8.4): Les persones valoren més les coses que ja posseeixen (efecte dotació o aversió a la pèrdua), cosa que els fa renuents al canvi. Això també es coneix com a biaix de l'estatus quo. Aquesta bretxa entre la voluntat de pagar (WTP) per adquirir quelcom i la voluntat d'acceptar (WTA) compensació per renunciar-hi es deu a la informació asimètrica, similar als problemes en les assegurances (selecció adversa, risc moral). El "mercat dels llimones" és un exemple on la informació asimètrica sobre la qualitat del producte limita les transaccions.
  • Descompte i Biaix del Present (Fig. 8.5): Les persones valoren les recompenses immediates més que les futures. El descompte hiperbòlic o biaix del present implica que els retards a curt termini es descompten més fortament que els retards a llarg termini, cosa que porta a preferències inconsistents en el temps i potencial lament futur.
• Conclusió (8.1.3): La salutadabilitat dels aliments és un "atribut de credibilitat", difícil d'observar directament. La gent es basa en l'experiència i la investigació científica per guiar les seves eleccions, però les limitacions cognitives (biaix de confirmació, raonament motivat, excés de confiança) dificulten l'aprenentatge i la retenció d'informació precisa sobre com els aliments afecten la salut futura.

8.2 Interventions for Behavior Change

Aquesta secció analitza com les intervencions poden utilitzar el coneixement de l'economia del comportament per millorar el benestar, examinant les polítiques i programes existents i com es podrien modificar. Se centra en intervencions econòmiques que proporcionen beneficis materials, ja siguin assistència monetària o transferències en espècie d'aliments o crèdits.

Eines Analítiques i Tipus d'Intervencions:

• Objectius d'Aprenentatge: Els lectors han de poder explicar com les intervencions alteren els patrons dietètics, distingir entre transferències infra-marginals i extra-marginals, i entendre l'impacte de restringir l'ús de vals.
• Mecanismes d'Intervenció (Fig. 8.6): Una política o programa pot alterar la qualitat de la dieta mitjançant tres mecanismes bàsics:
  1. Transferència en espècie o val: Desplaça la línia de despesa, amb un segment horitzontal si la transferència no es pot utilitzar per a altres coses.
  2. Reducció del preu de mercat o millor accés: Gira la línia de pressupost cap a fora.
  3. Canvi de preferències: Desplaça les corbes d'indiferència (per exemple, a través de publicitat, educació o narratives culturals).
• Transferències Infra-marginals vs. Extra-marginals (Fig. 8.7):
  • Infra-marginal: La transferència és menor que la quantitat que el beneficiari consumiria amb els seus propis diners, de manera que la transferència actua com a efectiu addicional i no hi ha incentiu per utilitzar-la per a béns no elegibles. El programa SNAP als EUA n'és un exemple típic.
  • Extra-marginal: La transferència proporciona més del que el beneficiari consumiria normalment, creant un incentiu per convertir l'excés en efectiu o altres béns no elegibles. El programa WIC als EUA n'és un exemple.
• Impacte de les Restriccions de Reemborsament (Fig. 8.8): Limitar els articles que es poden comprar amb l'assistència nutricional afecta de manera diferent les persones. Aquelles que ja consumeixen poc de l'article restringit no es veuen afectades en la seva capacitat d'adquisició. En canvi, les que volen consumir una quantitat "extra-marginal" de l'article restringit es veuran obligades a utilitzar els seus propis diners i podrien buscar maneres de convertir els beneficis en efectiu.
• Naturalesa Qualitativa dels Diagrames: Els diagrames utilitzats són qualitatius, mostrant la direcció i la magnitud relativa del canvi fins i tot sense nombres. Aquests models abstractes són aplicables a tot el comportament humà i ajuden a revelar similituds subjacents entre situacions aparentment diferents.
• Conclusió (8.2.3): Triar aliments saludables és un repte perquè la "saludabilitat" és un atribut de credibilitat (no evident per l'aparença), el cost pot ser una restricció insuperable, i les preferències individuals són difícils de canviar. Per això, les intervencions sovint combinen assistència i persuasió. Els canvis ràpids en el mercat alimentari generen necessitats i oportunitats per anticipar respostes i contribuir a un sistema alimentari més saludable, inclusiu i sostenible.

Resum complet del llibre amb IA.

El llibre està dissenyat per a una àmplia gamma de lectors, inclosos els que no tenen formació prèvia en economia, agricultura, alimentació o nutrició. Reconeix que cada lector ja posseeix experiència amb l'alimentació a través de la seva vida quotidiana, oferint un avantatge inicial per entendre el tema. El seu objectiu és proporcionar una caixa d'eines per entendre l'economia que ajudi a explicar les decisions quotidianes, predir les conseqüències del canvi i avaluar resultats alternatius per a decisions futures.

Els autors, William A. Masters de la Friedman School of Nutrition and Department of Economics de Tufts University, i Amelia B. Finaret del Department of Global Health Studies and Department of Business and Economics de l'Allegheny College, aporten una perspectiva combinada d'experiència en diversos entorns internacionals i disciplines. L'Amelia, a més, és dietista titulada i porta a la pràctica la filosofia de "no hi ha aliments bons ni dolents".

El llibre s'estructura en dotze capítols, cadascun amb dues seccions principals, permetent flexibilitat tant per a cursos d'un o dos semestres com per a l'autoaprenentatge. Una característica distintiva és el seu enfocament en la visualització gràfica, utilitzant diagrames analítics per explicar els mecanismes causals i visualitzacions de dades per resumir les observacions de variables clau. Els autors emfatitzen la importància de dibuixar aquests diagrames personalment per entendre'n la lògica.

Conceptes Clau i Estructura del Llibre:

El llibre es divideix conceptualment en dues parts: la primera se centra en els models qualitatius de la microeconomia i la segona en la mesura empírica i les aplicacions macroeconòmiques i de desenvolupament.

1. Fonaments de la Microeconomia (Capítols 2-6):

   • Eleccions Individuals (Consum i Producció):
     • S'expliquen les decisions alimentàries individuals mitjançant corbes d'indiferència (que representen les preferències subjectives d'una persona) i línies de pressupost (que mostren les opcions assequibles).
     • S'analitzen les decisions dels productors (agricultors i fabricants d'aliments) mitjançant la frontera de possibilitats de producció (FPP), la corba de resposta a l'entrada (CRI) i la isoquanta (corba de substitució d'entrada).
     • S'introdueix el concepte de rendiments decreixents tant en el consum com en la producció.
     • S'emfatitza el pensament marginal, on les decisions es prenen basant-se en el valor incremental de cada unitat addicional.
   • Resultats Socials (Preus i Quantitats de Mercat):
     • S'explica com les decisions individuals es combinen per formar corbes d'oferta i demanda de mercat.
     • S'analitza l'equilibri de mercat en competència perfecta.
     • S'introdueix el concepte d'elasticitat (preu i renda) per quantificar la resposta al canvi, incloent la Llei d'Engel i la Llei de Bennett que descriuen com canvia el consum d'aliments amb els ingressos.
   • Benestar Social (Avaluació del Canvi):
     • S'utilitza l'excedent econòmic (excedent del consumidor i del productor) per mesurar els guanys i les pèrdues de les transaccions de mercat i avaluar el benestar social.
     • S'analitzen les externalitats (costos o beneficis no intencionats de l'activitat de mercat) i com afecten el benestar social, identificant la quantitat socialment òptima (Q)*.
     • S'explica la pèrdua de pes mort (deadweight loss) com una mesura d'ineficiència.
   • Poder de Mercat (Competència Imperfecta i Comportament Estratègic):
     • S'examina el monopoli (un sol venedor) i el monopsoni (un sol comprador), i com restringeixen la quantitat i estableixen preus per maximitzar els beneficis.
     • S'introdueixen la discriminació de preus i les corbes d'ingrés marginal i despesa marginal.
     • S'aplica la teoria de jocs i l'equilibri de Nash per analitzar les interaccions estratègiques entre dos o pocs actors, incloent el dilema del presoner i la tragèdia dels comuns.
   • Acció Col·lectiva (Polítiques i Programes Governamentals):
     • Es defineixen els béns públics (no excloïbles i no rivals) i el seu paper en la societat.
     • S'analitza la rendibilitat de les intervencions polítiques i programàtiques, incloent l'anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat, i el concepte de valor actual net (VAN).
     • S'exploren les barreres a l'acció col·lectiva com la desatenció, l'aprofitament gratuït (free ridership) i el vot.

2. Mesura Empírica i Aplicacions (Capítols 7-12):

   • Pobresa i Risc:
     • S'expliquen els mètodes per mesurar la privació, la desigualtat (mitjançant corbes de Lorenz i l'índex de Gini) i la inequitat.
     • S'analitzen conceptes com la vulnerabilitat, la resiliència i les xarxes de seguretat social en el sistema alimentari, abordant la selecció adversa i el risc moral en les assegurances.
     • Es detalla la mesura de la inseguretat alimentària (escales de Radimer/Cornell i FIES).
   • Alimentació i Salut (Economia del Comportament i Resposta a la Intervenció):
     • S'incorporen coneixements de l'economia del comportament per entendre les decisions alimentàries, incloent els biaixos de preferència (com la reversió de preferències, l'aversió a la pèrdua, el biaix de l'estatus quo i el biaix del present).
     • S'analitzen les intervencions per al canvi de comportament, distingint entre assistència monetària (efectiu), vals o transferències en espècie (infra-marginal o extra-marginal).
   • Alimentació en la Macroeconomia:
     • S'explica l'economia d'un país mitjançant el diagrama de flux circular de béns i serveis, definint el Producte Interior Brut (PIB), el valor afegit i la renda nacional.
     • S'analitzen les recessions i l'atur, i la seva relació amb l'ocupació en el sector alimentari i les xarxes de seguretat social.
   • Desenvolupament Internacional (Canvi Sistèmic):
     • S'aborden les quatre grans transicions associades al creixement econòmic: la demogràfica, l'estructural (urbanització i transformació agrícola), la del sistema alimentari i la nutricional.
     • S'utilitzen les corbes de Preston per il·lustrar la relació entre la renda nacional i l'esperança de vida.
     • Es detalla la transició nutricional, incloent la mesura de l'estat nutricional (antropometria, biomarcadors, signes clínics, avaluació dietètica – ABCDs) i la transició epidemiològica de les malalties relacionades amb la dieta.
   • Del Local al Global (Comerç Internacional i Cadenes de Valor):
     • S'expandeix l'anàlisi a la interconnexió dels mercats globals mitjançant diagrames de tres panells per explicar els fluxos comercials i els preus internacionals.
     • S'analitzen els costos de transacció en el comerç (banda CIF-FOB) i les polítiques comercials com aranzels i quotes.
     • S'introdueixen les cadenes de valor des de la granja fins al consumidor, incloent la integració vertical i horitzontal, i les institucions que les regeixen.
     • S'aborda la comptabilitat de costos totals per a impactes no de mercat (ambientals, socials i de salut) al llarg de la cadena de valor.
   • El Futur dels Aliments:
     • S'explora l'economia de la innovació en l'agricultura (agronegocis i agroecologia), incloent l'adopció de noves tecnologies i la intensificació de l'ús d'inputs (per exemple, fertilitzants).
     • S'examina com les intervencions poden millorar la qualitat de la dieta mitjançant el preu, la renda o les preferències, reconeixent la "saludabilitat" com un atribut de credibilitat.

En resum, el llibre ofereix una visió unificada i accessible de l'economia dels aliments, utilitzant un enfocament basat en diagrames per explicar, predir i avaluar les decisions individuals i els resultats socials en el sistema alimentari mundial, des de l'agricultura i la salut fins a les tendències macroeconòmiques i el comerç internacional. El seu objectiu final és proporcionar eines per guiar decisions pràctiques i abordar grans reptes humans com la pobresa, el canvi climàtic i la salut. 

Els biaixos cognitius

Behavioral Economics: Policy Impact and Future Directions 

Sabem que les nostres decisions i comportament estan afectats per biaixos cognitius persistents. La psicologia i l'economia del comportament han aportat el material suficient que ho mostra. La dificultat és com es poden traslladar aquests coneixements a situacions concretes, i llavors entra el problema de com afecta l'entorn, i així entrem en territori d'incertesa.

Ara l'acadèmia de ciències nordamericana ha publicat un informe que resumeix l'estat de la qüestió. I en una de les conclusions, diu:

The very strong evidence that complex cognitive, social, behavioral, and contextual factors influence judgment and decision making means that behavioral economics concepts are indispensable for advancing scientific understanding of policy-relevant human behavior and for the design of public policies. Behavioral economics has produced invaluable evidence about why people act in seemingly irrational ways, how they respond to interventions, and how public  policy and practice interventions can be designed to modify the habitual and unconscious ways that people act and make decisions

Per tant segons ells el paper de l'economia del comportament serà cada vegada més rellevant per a les polítiques públiques. Han passat molts anys i crec que l'aplicació és molt ocasional, veurem.

PS. Material de referència per revisar.

Deirdre McCloskey en estat pur

 Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics

Índex del darrer llibre de Deirdre McCloskey on deixa ben retratats molts economistes:

Introduction The Argument in Brief

Part I. Economics Is in Scientific Trouble

Chapter 1. An Antique, Unethical, and Badly Measured Behaviorism Doesn’t Yield Good Economic Science or Good Politics

Chapter 2. Economics Needs to Get Serious about Measuring the Economy

Chapter 3. The Number of Unmeasured “Imperfections” Is Embarrassingly Long

Chapter 4. Historical Economics Can Measure Them, Showing Them to Be Small

Chapter 5. The Worst of Orthodox Positivism Lacks Ethics and Measurement

Part II. Neoinstitutionalism Shares in the Troubles

Chapter 6. Even the Best of Neoinstitutionalism Lacks Measurement

Chapter 7. And “Culture,” or Mistaken History, Will Not Repair It

Chapter 8. That Is, Neoinstitutionalism, Like the Rest of Behavioral Positivism, Fails as History and as Economics

Chapter 9. As It Fails in Logic and in Philosophy

Chapter 10. Neoinstitutionalism, in Short, Is Not a Scientific Success

Part III. Humanomics Can Save the Science

Chapter 11. But It’s Been Hard for Positivists to Understand Humanomics

Chapter 12. Yet We Can Get a Humanomics

Chapter 13. And Although We Can’t Save Private Max U

Chapter 14. We Can Save an Ethical Humanomics

Acknowledgments

Llibre resumit amb IA

 El llibre "Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics" de Deirdre Nansen McCloskey proposa una nova aproximació a la ciència econòmica anomenada "humanomics", que complementa les metodologies existents amb una consideració seriosa de la parla humana, la retòrica, les idees i el significat en l'economia. L'autora argumenta que per obtenir una ciència econòmica adequada, es necessita una teorització més àmplia i rigorosa i un empirisme més seriós que l'actual.

Crítica de les metodologies existents:

• Economia Samuelsoniana i Positivisme: McCloskey critica la metodologia dominant en economia, que va prendre la seva forma final en la constitució de l'economia Samuelsoniana de Tjalling Koopmans el 1957. Aquesta metodologia recomanava una especialització teoricopráctica, amb teòrics aïllats de l'empirisme per "protegir" ambdues àrees. L'autora també critica el positivisme lògic, que ha influït en els economistes i que tendeix a ignorar les qüestions de significat i retòrica.
• Conductisme (Behaviorisme): El llibre va més enllà de la forma de la ciència econòmica per centrar-se en l'objecte substantiu, argumentant que l'economia mateixa té una retòrica i que necessita teories de la ment humana que vagin més enllà del simple conductisme. Critica la visió de l'humà com a "Mr. Max U," un sociòpata narcisista que maximitza la seva utilitat, subjecte només a les regles del joc.
• Neoinstitucionalisme: McCloskey també critica el neoinstitucionalisme per utilitzar les eines de l'economia "neoclàssica" i per la seva visió reduccionista del comportament humà i el seu tractament de les institucions com a simples "regles del joc". Argumenta que el neoinstitucionalisme sovint no aconsegueix mesurar l'impacte de les institucions i negligeix el paper de les idees i el llenguatge en el canvi econòmic. Segons McCloskey, les "regles del joc" estan constantment en discussió i influïdes per la conversa humana.

Proposta de "Humanomics":

• Integració de les Humanitats: "Humanomics" proposa una ciència econòmica que integri la immensa informació sobre l'acció humana que es pot obtenir de les humanitats, incloent la literatura, la filosofia, la història, la retòrica i la lingüística. Argumenta que les humanitats són necessàries per a una ciència descriptiva, ajudant a definir categories econòmiques importants i a comprendre el significat de l'acció humana.
• Importància del Llenguatge i la Retòrica: El llibre subratlla que el llenguatge importa i que els canvis en el llenguatge de l'economia són rellevants per al funcionament dels mercats i la innovació. Argumenta que una part significativa de la renda salarial prové de la "sweet talk" (persuasió) burgesa i femenina.
• Ètica i Idees: McCloskey sosté que el Gran Enriquiment des de 1800 va sorgir de l'ètica i la retòrica, específicament de la dignitat del liberalisme i la llibertat econòmica, més que de l'acumulació de capital o l'explotació. Les idees, no només els incentius, són la base d'aquest enriquiment.
• Mesurament Ampli: Una "humanomics" adequada inclou mesurament, però va més enllà de l'econometria oficial, abastant simulacions, gràfics, lectura, mapes, experiments i qüestionaris, i sobretot, escoltant. La comparació internacional es considera una forma important de mesurament en la perspectiva humanista.

Debats i Crítiques:

• Resposta al Neoinstitucionalisme: McCloskey respon a les crítiques del neoinstitucionalisme, argumentant que aquest no té prou en compte el paper autònom de les idees i la retòrica. Critica la noció de les "condicions de llindar" de Douglass North i altres, argumentant que la nova ideologia del liberalisme a l'Europa nord-occidental després de 1776 va ser crucial.
• Intercanvi amb Greif i Mokyr: L'autora discuteix amb Avner Greif i Joel Mokyr sobre el paper de les institucions, la motivació i la importància de les humanitats per a la ciència econòmica. McCloskey argumenta que definir els incentius de manera tan àmplia que incloguin expectatives, creences i normes internalitzades converteix l'economia en una tautologia sense contingut científic específic.
• Diàleg amb Daniel Klein: El llibre també examina l'obra de Daniel Klein, un altre defensor d'una aproximació més humanista a l'economia. McCloskey elogia la seva capacitat de categorització i la seva consideració de les idees i la coordinació en l'economia.
• Ètica i Responsabilitat: "Humanomics" emfatitza la importància de l'ètica i la responsabilitat en l'economia. L'autora destaca com la paraula "responsabilitat" va adquirir la seva prominència moderna en un context comercial als segles XVIII i XIX.

En resum, "Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics" advoca per una ciència econòmica més rica i completa que integri les perspectives i les eines de les humanitats per comprendre millor la complexitat de l'acció humana i les forces que impulsen l'economia, especialment el paper crucial de les idees, la retòrica i el significat.

We are all behavioral economists right now (3)

 Social Preferences. An Introduction to Behavioural Economics and Experimental Research

We are all behavioral economists right now (2)

 Psychology and Behavioral Economics. Applications for Public Policy

Chapter 5. Health behavior and decision-making in healthcare  

We are all behavioral economists right now

A Course in Behavioral Economics

Companion website

Unbiased Bioethics

 Good Ethics and Bad Choices. The Relevance of Behavioral Economics for Medical Ethics

A book on how behavioral economics challenges some of the most fundamental tenets of medical ethics.

Go to Chapter 2: Bad Decisions? What Behavioral Economics Means for Patient Autonomy, Decision Quality, and Well-Being. Great topic. 

The predominant ethos in medicine and medical ethics is to assume that patients are capable of making autonomous decisions that promote their own personal goals and values so long as they are properly  informed of the options and their risks/benefits. Behavioral economics and the examples of decisional heuristics and biases discussed in the previous chapter significantly challenge this assumption.  Behavioral economics shows that patients’ decisions can fail to be autonomous or to improve their well-being in ways beyond the usual ones that clinicians and bioethicists worry about (e.g., poorly informed consent, coercion, weakness of will). Specifically, in this chapter, I will argue that behavioral economics demonstrates that patients’ decision-making is often at risk for being (1) nonautonomous or autonomy impaired, (2) of poor quality, and (3) harmful to patients and their interests

A must read.

Nudging and public policy

 Psychology and Behavioral Economics. Applications for Public Policy

This is a textbook on applied behavioral economics for public policy issues. In chapter 5 you'll find the health section and this is the summary:

Where people live, what they eat, how careful they are about taking their medications, and even what they do in their spare time are very much related to the quality of their lives and their health-related outcomes. While our genetic makeup accounts for a signifcant portion of our health outcomes, we know that health is also heavily infuenced by what are known as social determinants: education, wealth, neighborhood safety, housing, and health literacy, among many others. Throughout the day, we face many decisions that have a direct or indirect impact on our health and quality of life. Many of these choices can be infuenced toward healthier options by behavioral interventions.

This chapter presents behavioral insights and interventions that have a high potential to impact the health of community members, reduce disparities, and improve their overall quality of life. These insights and interventions range from increased medical adherence to improved nutritional choices using nudges, regulations, provision of information, or rewards for positive behaviors

 

Economic science needs humanities

 Bettering Humanomics. A New, and Old, Approach to Economic Science

Podcast

The discoveries I have made by responding critically, yet as amiably as I could manage, are two:

1. There seems to be emerging a new and I think more serious and sensible way of doing economic science—quantitatively serious, philosophically serious, historically serious, and ethically serious, too, as I argue in this volume. The economist Bart Wilson and a few others nowadays call it the “humanomics,” as in the title here.4

2. But, I argue in the other volume, neoinstitutionalism, from Douglass North and Daron Acemoglu and many other economists and political scientists, is not the way forward. Scientifically speaking, its factual claims, like those of the other recent neobehaviorist fashions, such as neuroeconomics and behavioral finance and happiness studies, are dubious—or, at best, questionably founded and argued. The neoinstitutionalists, like the others, do not listen, really listen, to the evidence of humans, or to their friends’ scientific questions and objections. Substantively, they treat creative adults like a flock of little children, terrible twos, to whom we need not listen. We need, they say, merely to “observe their behavior,” omitting for some reason linguistic behavior. And then we record the behavior in questionable metrics. The children-citizens will be pushed around with “incentives,” beloved of Samuelsonian economists and econowannabes. From a great height of fatherly expertise in discerning and designing Max U institutions, the neoinstitutionalist looks down with contempt on the merely human actions and interactions of free adults.

A key book by controversial Deirdre McCloskey, this is the outline:

Part I. The Proposal

Chapter 1. Humanomics and Liberty Promise Better Economic Science

Chapter 2. Adam Smith Practiced Humanomics, and So Should We

Chapter 3. Economic History Illustrates the Problems with Nonhumanomics

Chapter 4. An Economic Science Needs the Humanities

Chapter 5. It’s Merely a Matter of Common Sense and Intellectual Free Trade

Chapter 6. After All, Sweet Talk Rules a Free Economy

Chapter 7. Therefore We Should Walk on Both Feet, Like Ludwig Lachmann

Chapter 8. That Is, Economics Needs Theories of Human Minds beyond Behaviorism

Part II. The Killer App

Chapter 9. The Killer App of Humanomics Is the Evidence That the Great Enrichment Came from Ethics and Rhetoric

Chapter 10. The Dignity of Liberalism Did It

Chapter 11. Ideas, Not Incentives, Underlie It

Chapter 12. Even as to Time and Location

Chapter 13. The Word’s the Thing

Part III. The Doubts

Chapter 14. Doubts by Analytic Philosophers about the Killer App Are Not Persuasive

Chapter 15. Nor by Sociologists or Political Philosophers

Chapter 16. Nor Even by Economic Historians

Resum amb IA

El llibre "Bettering Humanomics: A New, and Old, Approach to Economic Science" de Deirdre Nansen McCloskey proposa una nova aproximació a la ciència econòmica anomenada "humanomics". Aquesta perspectiva accepta els models, les matemàtiques, l'estadística i els experiments de l'ortodòxia econòmica actual (circa 2021), però hi afegeix la immensa informació que es pot obtenir sobre l'acció humana en l'economia a partir de les nombroses formes de parla humana. McCloskey argumenta que els economistes haurien de considerar evidència provinent de fonts diverses com les notícies, la retòrica en experiments controlats, el testimoni de gent de negocis, la xafarderia, els experiments interespecífics, la política, les reflexions ètiques i epistemològiques, les històries dels historiadors, les reflexions dels teòlegs, les introspeccions de poetes i filòsofs, les enquestes d'opinió pública i la saviesa de les arts visuals. En resum, la idea central és que els economistes haurien d'utilitzar tota l'evidència disponible per ser científics seriosos.

McCloskey sosté que l'economia, com altres ciències i com la resta de la vida d'una espècie parlant, té una "retòrica", és a dir, utilitza metàfores, històries i epistemologies. L'autora va escriure una trilogia durant els anys 80 i 90 sobre aquest tema, urgint els economistes a ser conscients de la seva retòrica per tal de desenvolupar una ciència madura. Amb aquest nou llibre i el seu acompanyant, "Beyond Behaviorism, Positivism, and Neoinstitutionalism in Economics", McCloskey va més enllà de la forma de la ciència econòmica per centrar-se en l'objecte substantiu: l'economia mateixa té una retòrica.

La proposta de "humanomics" defensa que una ciència econòmica millor ha de tenir en compte la parla i la ment humana més enllà del conductisme. L'autora critica el que anomena "nonhumanomics", que il·lustra amb problemes en la història econòmica. Argumenta que l'economia necessita teories de la ment humana que vagin més enllà del simple conductisme. McCloskey aprèn tant de Faust com de l'arbitratge de la paritat de tipus d'interès cobert, subratllant l'ampli espectre de l'aproximació "humanomics".

Una part crucial de "humanomics" és la importància de la "sweet talk" (conversa amable) en una economia lliure. McCloskey presenta dades empíriques que suggereixen que aproximadament una quarta part de la renda salarial en una societat de gent lliure prové de la persuasió burgesa i femenina, no d'ordres o informació. Posa exemples de diverses professions on una part significativa del temps es dedica a persuadir, des de advocats i jutges fins a directius i professors. Aquesta persuasió és el que fa funcionar el rellotge econòmic. L'economia formal de la màxima utilitat no pot explicar la "sweet talk", tot i que aquesta és de gran importància.

La "killer app" (aplicació estrella) de la "humanomics" és l'evidència que el Gran Enriquiment (l'augment significatiu de la riquesa des de 1800) va sorgir de l'ètica i la retòrica, i no principalment de l'acumulació de capital o l'explotació jeràrquica. McCloskey argumenta que la dignitat del liberalisme, la idea d'honrar socialment totes les persones, juntament amb la llibertat per entrar en nous oficis i protegir la llibertat econòmica, van ser necessàries i suficients per encoratjar la innovació i el creixement. Són les idees, no els incentius per si sols, els que subjacen a aquest enriquiment. El canvi crucial cap al 1700 va ser un clima de persuasió que va portar a la reflexió, l'emprenedoria i el pluralisme del món modern.

McCloskey fa referència a l'obra d'Adam Smith com un practicant primerenc de la "humanomics". El seu primer llibre, "La Teoria dels Sentiments Morals" (1759), tracta sobre com conversem sobre l'ètica, especialment la virtut de la temprança. Fins i tot a "La Riquesa de les Nacions" (1776), Smith menciona la importància de la persuasió en la divisió del treball.

El llibre també aborda dubtes i crítiques a la "killer app" per part de filòsofs analítics, sociòlegs i historiadors econòmics. McCloskey respon a aquestes objeccions, defensant la importància de la "humanomics" i la seva capacitat per explicar el Gran Enriquiment millor que les explicacions materialistes o institucionalistes. Per exemple, critica la visió de Douglass North i els neoinstitucionalistes per negligir el paper autònom de les idees i la retòrica. També respon a les crítiques sobre la manca de definició de "llibertat" o "dignitat humana" i la suposada falta d'atenció a la desigualtat, argumentant que aquests temes es tracten en la trilogia sobre l'Era Burgesa i en altres treballs.

En conclusió, "Bettering Humanomics" proposa una reorientació de la ciència econòmica cap a una perspectiva més humanista que integri la parla, la retòrica, l'ètica i les idees com a factors crucials per comprendre el funcionament de l'economia i, especialment, les causes del Gran Enriquiment. L'autora convida els economistes a escoltar realment la conversa humana per tal de millorar la seva comprensió del món econòmic.

Health behaviors and behavior change

 Behavioral Economics and Public Health

Health behaviors and practices constitute the foundation of good physical and mental health. The leading contributors to the global burden of disease include tobacco smoking, low-quality diets, alcohol abuse, physical inactivity, and obesity. Accordingly, encouraging people to adopt—and maintain—healthy behaviors is a major objective of public health. 

Today I recommend this book and this is what you'll find inside:

Chapter 1: An Introduction to Behavioral Economics and Public Health. Christina A. Roberto and Ichiro Kawachi

Chapter 2: Intertemporal Choices for Health. Justin S. White and William H. Dow

Chapter 3: Maintenance of Healthy Behaviors: Forming and Changing Habits. Dennis Rünger and Wendy Wood

Chapter 4: Emotions and Health Decision-Making: Extending the Appraisal Tendency Framework to Improve Health and Health Care. Rebecca Ferrer, William Klein, Jennifer Lerner, Valerie Reyna, and Dacher Keltner

Chapter 5: Social Norms, Beliefs, and Health. Brent McFerran

Chapter 6: Communicating for action: the importance of memorability and actionability. Jason Riis and Rebecca K. Ratner

Chapter 7:Nudging Individuals Toward Healthier Food Choices with the 4Ps Framework for Behavior Change. Zoë Chance, Ravi Dhar, Michelle Hatzis, and Kim Huskey

Chapter 8: Incentivizing Health Behaviors. Kristina Lewis and Jason Block

Chapter 9: Slim By Design: Moving from Can't to CAN.Brian Wansink

Chapter 10: Applying Behavioural Economics in a Health Policy Context: Dispatches from the front lines. Michael Sanders and Michael Hallsworth

Chapter 11: From Choice Architecture to Policy Infrastructure: Multi-Level Theory and the Political Economy of Health Behaviors. Frederick J. Zimmerman

Economics of prevention

 An Ounce of Prevention

I look at prevention through an economic lens and make three main points. First, those advocating preventive measures are often asked how much money a given measure saves. This question is misguided. Instead, preventive measures can be thought of as insurance, with a certain cost in the present that may or may not pay off in the future. Although most medical preventive measures improve expected health, they do not save money. Various lifestyle and early childhood interventions, however, may both save money and improve health. 

Second, preventive measures, including medical and lifestyle measures, are heterogeneous in their value, both across measures and within measure, across individuals. As a result, generalizations in everyday  discourse about the value of prevention can be overly broad. 

Third, health insurance coverage for medical preventive measures generally should be more extensive than coverage for the treatment of a medical condition, though full coverage of preventive services is not  necessarily optimal

Well, and Joseph Newhouse says:

At one time, it was common to hear arguments that clinical preventive services were not insurable because they were “not a random variable and hence not an ‘insurable risk’” (Zweifel and Breyer 1997). Zweifel and Breyer give the example that “it is hardly conceivable that a health insurer would ever cover  expenditure on items such as . . . atomizers that help to prevent respiratory disorders;” a similar point could be made about a flu shot or mammography. There are, however, both economic efficiency and behavioral arguments for many preventive measures.

It may be arguments, but not so much incentives in private insurance market. For example, why vaccines have been bought by governments?. That's all. A misguided article.

  

Behavior design

 Reset: An Introduction to Behavior Centered Design

A hot topic :

There are over 100 change theories in health psychology alone, and the field of behavioral economics has over 100 “nudges” for inspiring behavior change as well (just to mention the two most prominent fields dealing with this topic). This book is about a new, generic way of approaching behavior change called Behavior Centered Design (BCD).

Behavioral economics of markets

 The Community of Advantage. A Behavioural Economist's Defence of the Market

Prioritising population health or the economy (2)

  The Pandemic Information Gap. The Brutal Economics of COVID-19

Joshua Gans has updated his former book on covid economics. And says:

Pandemics are an information problem. Solve the information problem and you can defeat the virus. There is a big difference between knowing someone you interact with is infectious and having to make a guess as to whether that person is infectious. In the former case, you can act and limit the interactions. In the latter case, you have to take a risk. And, in evaluating that risk, what we care about is not just whether you become infected but also whether you might pass that infection on to others.

 The difference between perfect knowledge and no knowledge is what causes an infectious disease to have an impact on social and economic interactions. With perfect knowledge, some people get sick, they are isolated, and life is (for most of us) essentially unchanged. With no knowledge at all and no interventions to prevent infections, then for COVID-19, at its peak, about 21 million people in the United States alone would likely be infectious at one time. With no restrictions on activity, the probability that you interact with one of the infectious people on a given day is 21 million divided by 327 million (the US population), or 6.4 percent.4 However, suppose you interact with only 10 people per week. In that situation, the probability that you are able to avoid any of those infected people is about 50-50. When going to public spaces, you may interact with over a hundred people per week. In that case, your probability of avoiding an infected person becomes close to zero. In other words, perfect knowledge allows you to avoid all infected people. No knowledge makes it near certain that you will encounter at least one infected person.

 Without knowledge of how many people are infected and whether particular people are carriers of thecoronavirus, we are forced to take drastic actions.

True. Pandemics are an information problem but information will never be perfect and complete. Uncertainty sorrounds us. And pandemics are more than an information problem. Because you may know who is infected, and not "act and limit interactions". Therefore, emotions, incentives and expectations count. We do have also a behavioral problem. And if it is behavioral, it has ethical implications. And finally, that's life, decisions with or without information and behavioral and ethical implications of such decisions.

Anyway, a useful introductory text.

Escaping Paternalism Rationality, Behavioral Economics, and Public Policy

 

Escaping Paternalism
Rationality, Behavioral Economics, and Public Policy

Behavioral contagion

Under the Influence: Putting Peer Pressure to Work

So much has been written on behavioral economics and nudging, and I always think about the implications. Robert Frank in his new book provides new insights to understand the behavioral contagion among all of us. He says:

The argument I will defend in this book, implicit in several of the examples already discussed, is summarized in the following seven premises:
1. Context shapes our choices to a far greater extent than many people consciously realize.
2. The influence of context is sometimes positive (as when people become more likely to exercise regularly and eat sensibly if they live in communities where most of their neighbors do likewise).
3. Other times, the influence of context is negative (as when people who live amidst smokers become more likely to smoke, or when neighboring business owners erect ugly signs).
4. The contexts that shape our choices are themselves the collective result of the individual choices we make.
5. But because each individual choice has only a negligible effect on those contexts, rational, self-interested individuals typically ignore the feedback loops described in premise 4.
6. We could often achieve better outcomes by taking collective steps to encourage choices that promote beneficial contexts and discourage harmful ones.
7. To promote better environments, taxation is often more effective and less intrusive than regulation.

Among behavioral scientists, the first five of these premises are completely uncontroversial. It is only 6 and 7 that provoke disagreement. Regarding 6, even when everyone acknowledges that behavioral contagion causes harm, as in the smoking example, it is often hard to reach consensus on collective actions that would modify the contexts that shape our actions. In part, the difficulty is that individual incentives and collective incentives often diverge so sharply. But objections to premise 6 are also rooted in the long American tradition of hostility toward regulations generally. Nor can there be any presumption that regulation always improves matters. Markets sometimes fail to deliver optimal results, but government interventions are also imperfect. Premise 7 is controversial simply because many people dislike being taxed. Yet a moment’s reflection reveals that the only interesting questions in this domain concern not whether we should tax but rather which things we should tax and at what rates. Whether you’re a small-government conservative or an expansive progressive, tax revenue is necessary to pay for valued public services.

A must read. The book has clear messages for professionalism in Medicine and for pandemics.