The Political Economy of Wellness: Commercial Determinants of a Burgeoning Industry
L'article The Political Economy of Wellness: Commercial Determinants of a Burgeoning Industry, escrit per Nancy Karreman, Marco Zenone, Nason Maani i Benjamin Hawkins i publicat a The Milbank Quarterly (2026), analitza la creixent indústria del benestar (wellness) des de la perspectiva dels determinants comercials de la salut (CDOH) i l'activitat política corporativa.
A continuació es detallen els eixos principals de l'estudi:
1. La magnitud i definició de la indústria del benestar
- Un mercat multimilionari en expansió: La indústria del benestar ha passat de ser una subcultura d'autocura a un sector financeritzat global valorat en 6,8 bilions de dòlars el 2024, amb projeccions d'assolir els 9 bilions de dòlars el 2028.
- Diversitat de productes i serveis: Abasta des de suplements dietètics, medicina alternativa/funcional i aplicacions de mindfulness fins a turisme de benestar, programes de fitness corporatius i productes d'estil de vida.
- Tractament conceptual: L'article defineix el benestar com la comercialització de la cerca de la salut holística a través de dimensions econòmiques, polítiques, espirituals i digitals.
2. Estratègies i tàctiques comercials (Corporate Political Activity)
L'estudi demostra que la indústria del benestar utilitza tècniques de màrqueting i influència política molt similars a les d'altres indústries de productes nocius (com el tabac, l'alcohol o els aliments ultraprocessats):
- Discurs d'empoderament individual: Es promou la idea que el benestar depèn exclusivament del control i les decisions de compra de l'individu, desplaçant la responsabilitat dels determinants socials i estructurals de la salut.
- Explotació de la por i la desconfiança: Capitalitza la pèrdua de confiança en les institucions mèdiques tradicionals i l'alienació del pacient per vendre solucions no provades.
- "Explotació de la ciència" (Scienceploitation) i credencialisme: Utilitza llenguatge d'aparença científica o apel·la a la credibilitat de influencers i metges per legitimar tractaments sense evidència clínica.
- Pressió contra la regulació (Lobbying): Treballa mitjançant associacions de comerç per afavorir marcs de baixa supervisió (com la llei DSHEA de 1994 als EUA), evitant l'exigència d'autorització prèvia a la comercialització.
3. Estructura de mercat i financerització
- Integració amb grans corporacions: Tot i que es presenta com un sector "natural" i "independent", grans multinacionals de l'alimentació i la farmàcia (com Nestlé Health Science o Unilever) han après o adquirit marques de suplements i plataformes de benestar.
- Papel central de les plataformes digitals: Xarxes socials i plataformes com TikTok, Meta, Google o Amazon actuen com a canals directes de promoció i monetització, on els algorismes afavoreixen continguts polaritzants, continguts de desinformació i venda de productes.
- Entorn poc regulat: A diferència del sector farmacèutic, els productes de benestar es regulen sovint com a aliments o cosmètics, creant un marc d'actuació de baix control sobre la veracitat de les al·legacions de salut (health claims).
4. Dimensió política: El moviment MAHA i el populisme
- De l'autocura a l'alt-right: L'article documenta el canal de connexió entre la cultura del benestar i posicions polítiques reaccionàries o de populisme de dretes.
- El cas de Make America Healthy Again (MAHA): Analitza com el discurs del benestar s'ha institucionalitzat en la política pública dels EUA a través del moviment liderat per Robert F. Kennedy Jr.. Encara que el moviment critica encertadament el paper de la indústria de l'alimentació ultraprocessada i la farmàcia, promou solucions individualitzades (suplements, canvis d'estil de vida) i teories sense base científica en lloc d'exigir reformes estructurals i regulacions públiques efectives.
5. Recomanacions i implicacions de política pública
- Enfortiment regulatori: Exigir un control estricte sobre les al·legacions de salut i eficàcia dels productes i suplements, tant en botigues com a l'entorn digital.
- Regulació de plataformes en línia: Demonetitzar la difusió de desinformació sanitària en xarxes socials i augmentar la transparència dels algorismes publicitaris.
- Inversió en determinants estructurals: Protegir la població de les pràctiques d'aquesta indústria requereix reforçar els sistemes públics de salut, reduir les desigualtats socials i garantir un accés equitatiu a l'atenció mèdica basada en l'evidència.
