03 d’octubre 2026

Cost-efectivitat i obesitat

 Cost-Effectiveness of Pharmacologic Treatments in Adults With Overweight or Obesity: A Systematic Review for the American College of Physicians


Aquest document correspon a una revisió sistemàtica elaborada per Kevin Jenniskens i col·laboradors (2026) per a l'American College of Physicians (ACP), en la qual s'avalua la cost-efectivitat dels tractaments farmacològics per al sobrepès i l'obesitat en adults.

1. Objectiu i abast de la investigació

  • Finalitat: Informar la guia clínica de l'ACP analitzant la cost-efectivitat, els costos derivats i els efectes en la salut dels tractaments farmacològics contra l'obesitat en l'entorn sanitari dels Estats Units.
  • Tractaments avaluats: Fàrmacs aprovats per la FDA com la liraglutida, semaglutida, tirzepatida, naltrexona–bupropió i fentermina–topiramat, així com la seva combinació amb modificacions de l'estil de vida.
  • Estudis inclosos: Es van analitzar 9 estudis basats en models d'avaluació econòmica (publicats entre 2015 i 2025) sense finançament de la indústria farmacèutica.

2. Principals troballes de cost-efectivitat

  • Fàrmacs d'alta cost-efectivitat (alt valor):
    • Fentermina–topiramat i naltrexona–bupropió van mostrar de manera generalitzada un alt o intermedi valor econòmic quan es comparen amb la intervenció en l'estil de vida, principalment gràcies al seu menor preu de mercat.
  • Agonistes del receptor GLP-1 i GIP (Semaglutida i Tirzepatida):
    • Tot i la seva elevada eficàcia clínica en la pèrdua de pes, l'alt preu de llista fa que la semaglutida sovint tingui un valor econòmic baix en comparació amb l'estil de vida o amb opcions orals més econòmiques.
    • Això no obstant, la semaglutida va demostrar ser d'alt valor quan es compara directament amb la liraglutida.
  • Impacte del preu dels fàrmacs: Les anàlisis de sensibilitat van confirmar que el preu de venda del medicament és el paràmetre determinant que més afecta la ràtio de cost-efectivitat incremental (ICER).

3. Resultats per subgrups de població

  • Edat (≥65 anys): En adults de 65 anys o més, els beneficis en salut van ser menors i la ràtio cost-efectivitat va empitjorar, resultant en un baix valor econòmic de tots els tractaments farmacològics en aquest grup.
  • Comorbiditat amb Diabetis Tipus 2: Als pacients amb obesitat i diabetis, la cost-efectivitat dels fàrmacs va ser inferior a la dels pacients sense diabetis, degut principalment a un efecte incremental de pèrdua de pes més limitat.
  • Sexe, raça i IMC: No es van trobar diferències significatives ni patrons consistents en la cost-efectivitat segons el sexe, la raça, l'ètnia o la classe d'IMC.

4. Qualitat i certesa de l'evidència

  • Certesa baixa o insuficient: Cap de les 42 comparacions avaluades va assolir una certesa d'evidència "alta" segons el sistema GRADE, i només 6 van mostrar una certitud "moderada".
  • Limitacions dels models: Els estudis utilitzen simulacions amb assumpcions a llarg termini sobre l'adherència, la recuperació de pes en suspendre el tractament i la reducció d'esdeveniments cardiovasculars que no sempre compten amb dades empíriques directes per a tots els fàrmacs.

A continuació es detalla la taula comparativa de cost-efectivitat dels principals fàrmacs contra l'obesitat i l'anàlisi de com afecten la discontinuació del tractament, la recuperació de pes i les variacions de preu.


Taula comparativa de cost-efectivitat (vs. Modificació de l'estil de vida)

Les ràtios de cost-efectivitat incremental (ICER) mesuren el cost addicional per cada any de vida ajustat per qualitat (QALY) guanyat. Segons el consens del comitè de l'ACP, un tractament es considera d'alt valor si l'ICER és menor a 100.000 $/QALY (o dominant), d'intermedi entre 100.000 \( i 200.000 \), i de baix valor si supera els 200.000 $/QALY.

FàrmacEstudi principalHoritzó / PerspectivaICER per QALY (USD corregit)Valor Econòmic (ACP)Certitud GRADE
Fentermina–topiramatAtlas et al. (2022)Lifetime / SocietalDominant (-4.500 $)Alt valorBaixa
Atlas et al. (2022)Lifetime / Health sector8.000 $ (8.699 $)Alt valorModerada
Hwang et al. (2025)Lifetime / Societal85.229 $ (92.318 $)Alt valorBaixa
Naltrexona–bupropióAtlas et al. (2022)Lifetime / Societal105.000 $ (114.175 $)Valor intermediInsuficient
Hwang et al. (2025)Lifetime / SocietalDominant (-2.781 $)Alt valorBaixa
TirzepatidaBetensky et al. (2025)Lifetime / Health sector57.400 $ (60.310 $)Alt valorModerada
Lin et al. (2025)Lifetime / Health sector57.779 $ (60.708 $)Alt valorModerada
SemaglutidaLin et al. (2025)Lifetime / Health sector66.355 $ (69.719 $)Alt valorBaixa
Atlas et al. (2022)Lifetime / Health sector237.000 $ (257.710 $)Baix valorBaixa
Betensky et al. (2025)Lifetime / Health sectorDominat per tirzepatidaSense valor / BaixBaixa
LiraglutidaAtlas et al. (2022)Lifetime / Health sector483.000 $ (525.207 $)Baix valorModerada

Comparacions directes entre fàrmacs

  • Semaglutida vs. Liraglutida: La semaglutida va demostrar ser d'alt valor econòmic quan es compara directament amb la liraglutida, amb un ICER de 31.000 $/QALY (certitud moderada).
  • Semaglutida vs. Opció oral (Fentermina–topiramat): En comparació directa amb la fentermina–topiramat, la semaglutida va mostrar un baix valor econòmic (ICER de 469.000 $/QALY), a causa de l'elevada diferència de preu entre ambdós medicaments.

Impacte de les pauses (discontinuació) i recuperació de pes

  1. Modelització de la discontinuació: 6 dels 9 estudis analitzats van incorporar taxadors d'abandonament del tractament al llarg de tots els cicles del model. Quan els pacients interrompen la medicació, es produeix una recuperació progressiva del pes perdut (weight regain), aspecte que va ser inclòs en 5 dels models d'avaluació.
  2. Impacte en el valor a llarg termini: La necessitat d'un tractament continuat per mantenir els beneficis en salut fa que la ràtio de cost-efectivitat depengui fortament del manteniment de l'adherència. Si el tractament s'atura aviat, els costos inicials del fàrmac no s'arriben a compensar amb la reducció d'esdeveniments cardiovasculars o metabòlics a llarg termini.
  3. Sensibilitat extrema al preu de llista: Les anàlisis de sensibilitat van confirmar que el preu de mercat del medicament és el paràmetre més determinant de l'ICER. Rebaixes significatives en el preu de llista dels agonistes del GLP-1 (com la semaglutida o tirzepatida) modifiquen directament la seva classificació, passant de ser tractaments de baix valor a opcions d'alt valor econòmic.
  4. Variació en subgrups d'edat i diabetis:
    • Adults de ≥65 anys: A causa de menors beneficis de salut marginals calculats, tots els fàrmacs passen a ser de baix valor en aquest grup d'edat.
    • Pacients amb Diabetis Tipus 2: La pèrdua de pes incremental és menor en pacients amb diabetis, fet que fa que la cost-efectivitat dels fàrmacs sigui inferior en comparació amb pacients sense diabetis.


02 d’octubre 2026

La cláusula MFN

Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales

L'informe titulat «Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales» (publicat per Funcas en la seva Sèrie Economía y Sociedad, N.º 114) i elaborat per l'economista Jaume Puig Junoy, analitza l'impacte econòmic i geopolític de la nova política de preus de medicaments impulsada pels Estats Units.

Aquesta política, coneguda com a Nació Més Afavorida (Most Favored Nation, MFN), pretén vincular els preus dels medicaments de marca als EUA als preus (més baixos) que s'apliquen en un conjunt de països desenvolupats (principalment europeus) mitjançant un sistema de Preus de Referència Internacionals (IRP).


1. Lliçons de l'experiència europea amb els Preus de Referència Internacionals (IRP)

  • Abrevació de procediments: L'ús d'IRP ha estat una pràctica habitual a Europa des dels anys novanta perquè permet aconseguir rebaixes de preus ràpides a curt termini amb baixos costos de transacció, sense necessitat de desenvolupar grans avaluacions de tecnologies sanitàries (HTA).
  • Efectes secundaris i opacitat: A mitjà termini, els IRP generen tendències cap a la convergència internacional de preus i provoquen respostes estratègiques de la indústria farmacèutica, com ara el retard o la renúncia al llançament de nous fàrmacs en països amb preus de referència baixos.
  • Generalització de la confidencialitat: Per esquivar els efectes de l'IRP i restablir els preus diferencials, els països i la indústria han recorregut massivament a descomptes i rebaixes confidencials, fent que els preus nets reals siguin inobservables i distanciant-se dels preus oficials de llista o facturació.

2. El diferencial de preus EUA-Europa i el debat del Free Riding

  • El discurs del Free Riding global: Als EUA existeix un ampli consens polític bipartidista que interpreta que els elevats preus que paga el mercat nord-americà financen la major part de la I+D global, mentre que la resta del món se'n beneficia sense pagar la seva part justa (global free riding).
  • Magnitud real del diferencial: Les dades de facturació mostren que els medicaments de marca sota patent als EUA costen més del doble que als cinc grans mercats europeus (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya). En canvi, els preus dels medicaments genèrics són sensiblement més baixos als EUA que a Europa.
  • Causa real dels preus elevats als EUA: L'informe sosté que els preus alts als EUA no són només responsabilitat de la resta del món, sinó el resultat de febleses internes del seu propi sistema:
    • Absència de negociació centralitzada o d'exercici del poder de compra en programes com Medicare fins fa poc.
    • Paper de les Pharmacy Benefit Managers (PBM), intermediaris amb incentius perversos que retenen part dels descomptes i no els traslladen completament als assegurats ni copagaments.
    • Manca d'eines transparents d'avaluació del valor terapèutic afegit i la relació cost-efectivitat (HTA) per fixar disposicions a pagar justificades.

3. La política de preus "Nació Més Afavorida" (MFN) als EUA

  • Evolució legislativa: La política MFN va ser inicialment proposada en el primer mandat de Donald Trump (2020), frenada pels tribunals i derogada el 2021. La segona administració Trump la va reintroduir el maig de 2025 mitjançant l'Executive Order 14297 i va obrir la negociació d'acords bilaterals confidencials amb 17 grans empreses farmacèutiques.
  • Mecanisme de funcionament:
    • Cesta de referència: Inclou països de l'OCDE amb un PIB per càpita igual o superior al 60% del dels EUA.
    • Preu de referència: Es fixa prenent com a límit el segon preu net més baix d'aquesta cesta de països.
    • Canal directament al consumidor: Implementació de plataformes com TrumpRx.gov per oferir descomptes directes de fàrmacs a pacients nord-americans.
    • Incentius i amenaces: Exempció d'aranzels (0%) fins al 2029 per a les empreses que signin els acords i es comprometin a repatriar inversió de I+D i producció als EUA.

4. Impacte esperat a Europa i respostes estratègiques

  • Impacte en l'accés i els fàrmacs nous: En la seva aplicació prospectiva a nous medicaments, es preveuen previs d'entrada més alts a Europa, retards en la comercialització als països de referència, o fins i tot decisions de no llançament o restriccions severes en la cobertura pública.
  • Escenari del Regne Unit (Estratègia adaptativa): El govern britànic va signar un acord bilateral amb els EUA acceptant augmentar un 25% el preu net dels nous medicaments, elevar el pressupost farmacèutic i pujar el llindar de cost per AVAC del NICE, a canvi d'evitar aranzels i no ser utilitzat com a país de referència directa. Aquest acord implica un elevat cost d'oportunitat en salut per al seu sistema sanitari (NHS).
  • Lleis de confidencialitat a la UE: Països com França, Alemanya i Espanya han impulsat canvis legislatius per reforçar la confidencialitat dels preus nets i protegir-se de les comparacions internacionals d'EUA.

5. Recomanacions per a Espanya

  1. Geopolítica i dimensió europea: Reconèixer que la política de preus ha passat de ser una eina purament sanitària a una de geopolítica industrial i comercial, exigint una posició europea coordinada i unida davant la pressió dels EUA.
  2. Protecció del pressupost sanitari: Evitar que els objectius industrials o comercials carreguin el seu cost sobre el pressupost de salut pública; si es persegueixen fites industrials, s'haurien de finançar amb un fons específic estatal.
  3. Confidencialitat dels preus nets: Legislar la reserva i confidencialitat dels preus nets pagats i dels acords de risc compartit per evitar que s'utilitzin com a referència externa.
  4. Fixació de preus per valor (HTA): Vincular les primes de preu dels nous medicaments a la demostració d'un valor terapèutic afegit real mitjançant avaluacions econòmiques i clíniques independents.
  5. Separació de funcions: Separar clarament l'avaluació tècnica i científica de l'efectivitat i eficiència de la presa de decisions polítiques sobre finançament i preu.



01 d’octubre 2026

Un disbarat rere l'altre (48)

Un bon gestor públic destaca per un ús eficient dels recursos. Això vol dir gastar en allò que genera més valor i no gastar més dels recursos que se li han encomanat. És a dir, del pressupost aprovat pel Parlament. Dit altrament, el seu exemple és un senyal cap a tota l'organització que encapçala. Si ell gasta sense aturador (que vol dir sense pressupost), quin motiu hi ha perquè d'altres no ho facin?

Doncs bé, la mala gestió pública del sector salut es pot resumir en un gràfic del propi Departament de Salut que es va circular fa uns mesos als periodistes  i que recullo aquí:


La diferència entre allò que es pressuposta i el que es gasta és tant bèstia que podrien estalviar-se de fer un pressupost i un cos de funcionaris d'intervenció. Caldria dir a tothom (i a totadon) que hi ha barra lliure, i que ximplet l'últim que no s'ho cregui. L'any 2025 el desviament pressupostari va acostar-se al 30%. Algú dirà, que hi havia pressupost prorrogat de 2023. Però és que per altres anys, l'excés mínim de despesa ha estat del 22%.
Les despeses financeres del deute de la Generalitat del 2025 van ser de 12.830 milions €, és a dir superiors al que s'havia pressupostat per a la salut dels catalans. A la pràctica es va gastar un 30% més en salut i les despeses financeres van ser el segon capítol de despesa. Gastar sense pressupost vol dir dèficit, i el finançament del dèficit té un cost que arriba a nivells inacceptables dels que ningú en parla.
I encara hi ha més. El pressupost aprovat per a 2026 ja accepta que hi haurà un diferencial de 3.748 milions, gairebé es gastarà un 22% més del que s'ha pressupostat. Cal dir com vaig explicar fa mesos, que aquesta és la vegada on el trilerisme pressupostari vigent ha destapat les seves vergonyes i ho ha posat a un powerpoint.

La despesa per càpita diuen que serà de 1.663€, però caldrà esperar a les dades equiparables a OCDE.


L'import final del pressupost aprovat per salut és una mica superior al que assenyala aquest powerpoint. Per a 2026 ´la despesa prevista és de 13.792 milions d'€.
L'any 2025 la despesa farmacèutica hospitalària de dispensació ambulatòria va ser de 1.855 milions €, i s'ha pressupostat per a 2026 1.276 milions €. Tot plegat és un disbarat rere l'altre.

Deixo també unes taules que mostren més dades comparades de la despesa sanitària que incorporen el 2024. Si voleu fer una ullada als anys anteriors, ho vaig explicar aquí..





El 6 % de despesa pública en salut respecte el PIB és la dada a recordar, i comparar.


La despesa sanitària privada és manté en una proporció de PIB inferior a fa 7 anys.

La despesa sanitària total respecte PIB és tant sols una mica inferior a la de Grècia, però és superior a la de Letònia.
I aquí m'aturo.