L'article "The Stagnant Order" de Michael Beckley argumenta que l'era de les potències emergents, que va definir la geopolítica moderna, està arribant a la seva fi, i això comporta un canvi global cap a l'esclerosi.
La Tesi Central: La Fi de les Potències Emergents
L'autor recorda l'advertiment del primer ministre britànic Lord Salisbury el 1898 sobre la divisió del món en nacions "vives" (potències industrials creixents amb poblacions, tecnologia i militars en expansió) i nacions "moribundes" (imperis estancats i corruptes). Ara, però, aquesta era de transicions de poder s'acaba. Per primera vegada en segles, cap país està creixent prou ràpid per capgirar l'equilibri global.
La Xina, l'última gran potència emergent, ja està assolint el seu punt màxim, amb una economia que es desaccelera i una població que minva. El Japó, Rússia i Europa van estancar-se fa més d'una dècada, i l'Índia, tot i tenir joventut, no disposa del capital humà ni de la capacitat estatal necessària per convertir-ho en fortalesa. Tot i que els Estats Units s'enfronten a problemes com el deute i la disfunció política, continuen superant els rivals que s'enfonsen en una decadència més profunda.
Aquest canvi comporta conseqüències profundes i perills immediats:
- Les potències en dificultats recorren a la militarització i l'irredemptisme per evitar el declivi.
- La inseguretat econòmica fomenta l'extremisme i corroeix les democràcies.
- Els Estats Units tendeixen a un unilateralisme agressiu.
L'Era de l'Ascensió (The Age of Ascent)
Les veritables "potències emergents" són un fenomen modern que va sorgir fa uns 250 anys amb la Revolució Industrial. Aquest avenç va trencar el "parany malthusià", que anteriorment feia que qualsevol increment de la riquesa fos engolit per l'augment de la població.
L'acumulació de poder durant aquest període es va basar en tres forces essencials:
- Tecnologies que van impulsar la productivitat (trencant la dominació de l'escassetat).
- Poblacions creixents que van expandir la mà d'obra i els exèrcits.
- Màquines militars que van permetre una conquesta ràpida.
La Revolució Industrial va fer de la productivitat el fonament del poder. El creixement dels ingressos per càpita es va multiplicar per 30 respecte al ritme preindustrial, concentrant els guanys en uns pocs estats com el Regne Unit, els Estats Units i els estats alemanys, la qual cosa va generar la "Gran Divergència" entre Occident i la resta. A més, els avenços en agricultura, sanejament i medicina van provocar un augment demogràfic massiu, que va permetre exèrcits de milions d'homes en lloc de desenes de milers cap a la Primera Guerra Mundial.
L'entrada al "club de les potències emergents" es va aconseguir per diverses vies, incloent la consolidació nacional (com la unificació alemanya), el totalitarisme (com a la Unió Soviètica o la Xina de Mao), o esdevenint un protectorat (com la Xina dels anys setanta a prop dels Estats Units).
De Vents de Cua a Vents en Contra (From Tailwinds to Headwinds)
Les condicions que van facilitar l'ascens de les grans potències s'estan esgotant: la productivitat s'està alentint, les poblacions s'estan reduint i la conquesta s'està tornant més difícil.
Les tecnologies actuals, malgrat ser notables, no han transformat la vida de manera tan radical com ho va fer la Revolució Industrial; el salt de 1870 a 1940 va ser transformador, mentre que els passos posteriors ho han estat menys. La velocitat del transport i la inèrcia del sector energètic (els combustibles fòssils encara representen més del 80% del subministrament global) s'han estancat. La productivitat de la recerca ha disminuït malgrat l'augment de científics.
Pel que fa a la intel·ligència artificial (IA), la majoria dels economistes esperen que només afegeixi al voltant d'un punt percentual al creixement anual, lluny de les prediccions més optimistes. L'IA excel·leix en tasques digitals, però les limitacions en l'àmbit físic i social fan que, segons una enquesta global de McKinsey, aproximadament el 80% de les empreses que utilitzen IA generativa no hagin notat cap efecte material en els seus beneficis.
Aquests factors han alentit el creixement global del 4% a principis de segle al 3% actual, i a gairebé zero a les economies avançades. Mentrestant, el deute global ha augmentat fins al 250% del PIB, superant el 300% en algunes economies avançades.
La perspectiva demogràfica és igualment desfavorable:
- Gairebé dos terços de la humanitat viu en països amb taxes de natalitat inferiors al nivell de reemplaçament.
- La majoria de les nacions industrialitzades estan literalment "morint", amb poblacions que es redueixen en centenars de milers o fins i tot milions cada any.
- Es projecta que la població global començarà a caure en la dècada de 2050.
Això tindrà implicacions severes per al poder nacional: sense la recuperació demogràfica que va caracteritzar l'era industrial, la pèrdua de poder per part de les economies principals (projectada a un declivi del creixement d'almenys el 15% durant el pròxim quart de segle) podria ser definitiva.
