Qatar papers: Comment l’émirat finance l’islam de France
Aquest resum detallat es basa en l'informe "Qatar papers: Comment l’émirat finance l’islam de France" de Christian Chesnot i Georges Malbrunot, que analitza l'estratègia global de Qatar en el finançament religiós a Europa a través de la seva organització no governamental (ONG) principal, Qatar Charity (QC).
1. Metodologia i Abast de l'Enquesta
L'enquesta es va iniciar a finals de 2016 quan els autors van obtenir accés a una gran quantitat de documents interns de Qatar Charity (QC) mitjançant un alertador. Aquests documents incloïen centenars de correspondències, taules amb les quantitats d'ajuda, correus electrònics i comprovants de transferències bancàries, la majoria redactats en àrab.
- Àmbit Geogràfic: L'enquesta es va centrar en Europa, amb investigacions a Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Kosovo, Gran Bretanya i especialment a França, cobrint una dotzena de ciutats on QC ha finançat projectes religiosos (com Mulhouse, Estrasburg, Lilla, Reims, Nantes, Poitiers i Décines).
- Objectiu: L'objectiu de QC és influir en l'islam a França i, mitjançant el seu "poder tou religiós" (soft power), projectar la influència de Qatar. La majoria d'associacions beneficiàries estan properes als Germans Musulmans (Frères musulmans, FM), el moviment islamista al qual dona suport Qatar.
2. L'Estructura Financer i l'Opacitat
L'estudi revela l'abast i l'opacitat del finançament de QC, així com la seva estreta relació amb l'Estat qatarià.
2.1. Inversió Qatariana a Europa
Un quadre de 2014 mostra que QC havia invertit gairebé 72 milions d'euros en 113 projectes a catorze països europeus, destinats a mesquites, centres islàmics, escoles i liceus.
- França: La inversió de QC a França s'estima que arriba als 25 milions d'euros, superant amb escreix els 10 o 14 milions d'euros reconeguts anteriorment.
- Itàlia: Itàlia és el país més beneficiat en nombre de projectes (45), amb un cost total de més de 50 milions d'euros.
- Abast: QC ha finançat 8.148 mesquites i 490 centres de memorització de l'Alcorà a tot el món, amb 138 mesquites i centres islàmics a Europa. A vegades, QC finança la totalitat d'un projecte. S'han finançat projectes en llocs inesperats com Alta (Gran Nord de Noruega) o l'illa de Jersey, on QC va finançar el 100% de la primera mesquita en una antiga església metodista.
2.2. Relació amb l'Estat
QC, fundada el 1992, es presenta com una ONG humanitària. No obstant això, hi ha una imbricació evident amb el més alt cim de l'Estat de Qatar.
- Finançament Públic: Els contribuents de QC inclouen el gabinet particular de l'Emir (el Diwan), membres de la família reial Al-Thani, el Ministeri d'Afers Exteriors qatarià, i el Fons Qatarià de Desenvolupament. L'ONG rep fons públics.
- Coordinació: QC coordina les seves accions amb el Ministeri d'Afers Exteriors qatarià.
- Opacitat: L'opacitat és la norma a QC. La complexitat dels muntatges financers qatarians, que sovint impliquen Fons de Dotació (FDP, fonds de dotation) i Societats Civils Immobiliàries (SCI), crea aquesta opacitat i dificulta la traçabilitat dels fons per part de les autoritats franceses. La falta de claredat ha portat bancs francesos (com Crédit Mutuel) a rebutjar virements estrangers per sospites sobre l'origen dels fons.
3. L'Estratègia dels Germans Musulmans i la Influència Ideològica
QC és el "braç financer" de l'ecosistema d'associacions lligades a la galàxia frerista o neogrerista europea.
3.1. Al-Ghaith i el Soft Power
QC dirigeix un programa discret de proselitisme anomenat Al-Ghaith (referència a la pluja que porta beneficis), el qual aspira a ser el motor principal de la propagació de la cultura islàmica a Europa i al món.
- Missió dels Centres: Els centres finançats per QC (escoles, mesquites, centres culturals) tenen com a objectiu reforçar la ciutadania dels musulmans sense que perdin la seva "especificitat cultural" i preservar la seva identitat islàmica en societats laiques. Aquesta filosofia d'un "islam globalitzador" implica encarregar-se del musulmà des del seu naixement.
- Proselitisme: QC distribueix l'Alcorà juntament amb ajudes humanitàries (més de 100.000 còpies entre 2008 i 2010, incloent-ne a Bèlgica i Canadà). El programa Al-Ghaith s'adreça a musulmans, conversos i no musulmans.
3.2. Youssef Al-Qaradawi
El teòleg egipci i ciutadà qatarià Youssef Al-Qaradawi és una de les figures més importants de l'islamisme i el principal referent ideològic.
- Concepte: Al-Qaradawi defensa un "islam integral" que ha de regir tant la vida privada com la pública. Va conceptualitzar la "terra de la predicació" (dar al-daawa) per als països europeus, predint que l'islam "tornarà a Europa com un conqueridor i un guanyador" no per la guerra, sinó per la predicació i la ideologia.
- Influència: Al-Qaradawi presideix el Consell Europeu de la Fàtua i la Recerca (CEFR), que emet avisos jurídics per conciliar l'islam amb les realitats europees. La seva literatura es troba als centres islamistes europeus. L'antiga UOIF (Musulmans de France) porta les idees d'Al-Qaradawi.
3.3. Control i Condicions
QC no dona diners sense condicions.
- Clàusules de Contracte: Els acords de finançament (com el signat amb el Mucivi a Suïssa) estableixen condicions, com ara la obligació de la part beneficiària de promocionar QC, de notificar canvis, i la compatibilitat de les despeses amb la xaria.
- Dret Qatarià: En cas de litigi entre les parts, el dret qatarià s'aplica.
- Supervisió: QC supervisa l'ús dels fons mitjançant informes financers trimestrals i es reserva el dret de visitar el projecte sense previ avís. Fins i tot es van utilitzar càmeres per controlar el progrés del projecte de Mulhouse.
4. Estudi de Casos Clau a França i Europa
4.1. Mulhouse: El Centre An-Nour
Aquest projecte, considerat una "mesquita catedral", és el més gran finançat per QC a Europa (cost estimat de 26 milions d'euros).
- Finançament i Opacitat: El centre és gestionat per l'Associació dels Musulmans d'Alsàcia (Amal), propera a Musulmans de France. Els fons van arribar a través del Fonds de Dotació Passerelles (FDP), fundat per Ayyoub Abouliaqin (director de QC-UK). Amal va rebre dotacions de QC per valor de més de 14,6 milions d'euros. El dirigent d'Amal va admetre haver rebut diners de QC, tot i que va minimitzar la quantitat i va negar haver negociat amb l'Estat de Qatar, una afirmació desmentida per una carta dirigida a l'Emir Tamim en persona.
- Conflicte amb l'Estat Francès: El prefecte de l'Illa de França va advertir l'FDP de "greus disfuncions" el 2017, ja que el fons finançava activitats econòmiques (locals comercials, gabinets mèdics) que no es consideraven d'interès general, posant en dubte la legalitat de l'estructura.
- Vigilància dels Donants: El Koweït, un altre donant, va estipular que Amal havia d'instal·lar una placa bilingüe (àrab/francès) al projecte indicant el seu finançament i que havia de remetre proves de la realització amb vídeo i imatges digitals.
4.2. Liceu Averroès (Lilla)
El primer liceu musulmà sota contracte a França.
- Finançament Qatarià: El seu president, Amar Lasfar (dirigent de Musulmans de France), va negar les condicions estrangeres. No obstant això, documents confirmen que QC va transferir almenys 3 milions d'euros al liceu entre finals de 2011 i 2014 per a l'expansió.
- Intent de Compra: El Qatar va arribar a proposar l'any 2016 comprar el liceu directament per llogar-lo posteriorment a l'associació, una iniciativa que va ser rebutjada pels dirigents d'Averroès.
4.3. Instituts de Formació d'Imams (IESH)
L'IESH de Saint-Léger-de-Fougeret (Nièvre) va ser fundat per quadres de l'antiga UOIF.
- Vincle amb FM: Tot i que la direcció actual ho nega, la fundació de l'IESH estava estretament lligada a l'UOIF i figures com Youssef Al-Qaradawi van participar en l'establiment del programa acadèmic.
- Finançament Discret: En els inicis (anys 90), el finançament va venir majoritàriament de donacions privades del Golf. QC va esdevenir un dels principals donants més tard, amb almenys 450.000 euros destinats als allotjaments d'estudiants. Un cas inusual esmentat en notes de la intel·ligència francesa (RG) va ser el de Mohamed Karmous (tresorer de l'IESH) que va ser interceptat amb 50.000 euros en efectiu procedents de Qatar Charity via Suïssa.
4.4. Suïssa i el "Coffre Fort"
Suïssa és un centre històric per als FM.
- Parells Clau: El matrimoni Nadia i Mohamed Karmous (aquest últim tresorer de l'IESH) són figures centrals del frérisme soft a Suïssa. Mohamed Karmous és membre fundador de l'IESH de París i tresorer de diverses organitzacions com la Lliga dels Musulmans de Suïssa.
- Finançament: QC va finançar l'adquisició i renovació d'establiments com el Museu de les Civilitzacions de l'Islam (Mucivi) a La Chaux-de-Fonds (amb almenys 1,2 milions d'euros) i el Centre Sociocultural dels Musulmans de Lausana (al voltant de 1,4 milions d'euros).
4.5. Itàlia
Itàlia és la principal receptora d'inversions de QC.
- El Projecte de Milà: El projecte de Sesto San Giovanni (Milà), destinat a ser un centre islàmic de 10 milions d'euros finançat en part per QC, va ser aturat pel nou alcalde, que va denunciar que el projecte estava sobredimensionat, fomentava la guetització i mancava de transparència sobre l'origen dels fons.
- Malversació: Es va documentar un cas de malversació a Bèrgam (Lombardia), on QC va transferir gairebé 5 milions d'euros per a un projecte que no es va dur a terme, i es va acusar el president de l'associació de desviar els fons cap a la seva pròpia organització. QC va exigir el reemborsament i va iniciar accions judicials.
4.6. Tariq Ramadan
L'islamòleg Tariq Ramadan, una figura mediàtica propera als FM, va rebre grans sumes del Qatar.
- Fons Qatarians: En el context de la seva investigació judicial per agressions sexuals, una nota del servei d'intel·ligència financera (Tracfin) va revelar que Ramadan havia repatriat 590.000 euros de fons personals des de Qatar (juny de 2017). Aquests fons provenien del seu salari com a consultor de la Qatar Foundation, que ascendia a 35.000 euros mensuals.
5. La Metamorfosi a Londres i la Conclusió Geopolítica
- Nectar Trust: La seu europea de QC a Londres, Qatar Charity UK (QC-UK), va desaparèixer sobtadament del seu domicili físic i es va transformar en Nectar Trust l'octubre de 2017, poc després del bloqueig imposat al Qatar pels seus veïns del Golf.
- Propòsit del Canvi: El canvi de nom, que va ometre la referència a Qatar, es va fer per facilitar la recaptació de fons i socis, tot i que la intenció real era possiblement dissimular l'activitat de QC mentre l'ONG estava a la llista negra dels països rivals. Nectar Trust continua rebent fons exclusivament de QC a Doha i finança els mateixos projectes freristes a Europa.
- Vigilància Necessària: El llibre conclou que la FM i QC utilitzen l'ambigüitat i el doble llenguatge. Tot i que l'objectiu no és el finançament del terrorisme, sinó el d'una "ideologia que pot derivar". L'Estat francès i els seus serveis (Tracfin) han augmentat la vigilància.
- Dilema Polític: La presència qatariana forma part d'una batalla d'influència més àmplia (incloent Algèria, Marroc, Aràbia Saudita i Turquia). La qüestió final és si la República vol afavorir els pro-qataris (Germans Musulmans) o els pro-saudites (salafistes). L'enquesta és un "crida a la vigilància" davant d'aquesta estratègia estructurada i metòdica.
