A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy
Mokyr ha rebut també el Nobel, veig molta coincidència amb l'aportació de McCloskey a qui no li han donat cap Nobel ni res que s'hi assembli.
El llibre, titulat "A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy", de Joel Mokyr, explora els orígens de l'economia moderna. L'autor analitza el canvi cultural i institucional que va tenir lloc a Europa entre el 1500 i el 1700, des del primer viatge de Colom fins a la publicació dels Principia Mathematica de Newton, per entendre com es van crear les condicions per al creixement econòmic modern.
La tesi central del llibre és que la cultura i les institucions europees durant aquest període es van configurar per ser més propícies a les activitats que finalment van conduir als grans canvis econòmics que van crear les economies modernes. Mokyr proposa una nova explicació per al "Gran Enriquiment" (o Gran Divergència), que es basa en un concepte de "cultura" circumscrit i definit amb precisió.
Estructura i Contingut Clau del Llibre:
El llibre està dividit en cinc parts principals:
Part I: Evolució, Cultura i Història Econòmica Aquesta secció introdueix l'enfocament de Mokyr. L'autor assenyala que, tot i que es coneix molt sobre la transformació econòmica des del 1800 (el creixement econòmic modern), el perquè va passar continua sent un misteri. S'emfatitza la importància central de l'emergència de la Il·lustració. S'utilitza una perspectiva evolutiva per a la cultura, que Mokyr defineix com un conjunt de creences i preferències individuals, transmeses socialment i que són compartides. Aquesta evolució cultural es modela mitjançant el concepte de l'evolució cultural basada en l'elecció (choice-based cultural evolution), que examina com les idees noves substitueixen les antigues. La creença en el progrés futur, que va emergir al segle XVII a Europa, esdevé una força important en l'era de la Il·lustració.
Part II: Emprenedors Culturals i Canvi Econòmic, 1500–1700 Aquesta part se centra en el paper d'individus clau, anomenats "emprenedors culturals", que van ser capaços d'alterar les creences o preferències dels altres proposant un conjunt d'elements culturals més compacte i comprensible.
- Francis Bacon és considerat un emprenedor cultural d'importància única. La seva visió va preparar el món occidental per al "Programa Baconiano": l'assoliment del progrés material mitjançant el coneixement proposicional i el coneixement prescriptiu que s'alimenten mútuament. Bacon va defensar la complementarietat fonamental entre la "veritat" i la "utilitat" (la ciència i la tecnologia), i la integració del coneixement dels tècnics a la ciència. La seva influència va ser immesurable en el segle i mig posterior a la seva mort (1626).
- Isaac Newton va exercir un paper diferent; si el missatge de Bacon era d'esperança, el de Newton era afirmatiu. Newton va demostrar que les lleis de la natura podien ser desxifrades mitjançant la raó i l'observació. El seu triomf va elevar l'estatus social i el prestigi de la filosofia natural (ciència).
Part III: Innovació, Competència i Pluralisme a Europa, 1500–1700 Aquesta secció analitza els factors ambientals i institucionals que van facilitar el canvi cultural a Europa. Mokyr destaca la importància de la fragmentació política europea (states system), que va promoure la competència i va debilitar les forces de la reacció (com l'Orde Jesuïta).
El desenvolupament clau va ser la "República de les Lletres" (Respublica Literaria), una comunitat transnacional d'intel·lectuals i erudits. Aquesta institució operava amb un conjunt de regles, com la llibertat d'entrada, la contestabilitat (el dret a desafiar qualsevol forma de coneixement), la transnacionalitat i un compromís de posar el nou coneixement en el domini públic (ciència oberta). Aquest sistema proporcionava un mecanisme de recompensa (fama i reputació) als innovadors. La combinació de fragmentació política amb unitat cultural va ser la clau de l'èxit d'Europa.
A més, el llibre tracta:
- Canvi Cultural i Creixement del Coneixement Útil (1500–1700): La contestabilitat i l'escepticisme cap a la saviesa rebuda van ser elements distintius. L'expansió geogràfica i els nous instruments (com el telescopi) van revelar errors en el cànon clàssic, creant un escepticisme creixent.
- Capital Humà i Religió: Es discuteix la relació entre les creences religioses i el desenvolupament econòmic, especialment l'efecte de la competència religiosa en la millora de l'educació (com el paper del protestantisme).
Part IV: Preludi a la Il·lustració Aquesta part examina la gènesi de la Il·lustració. Un dels conceptes més crucials debatuts en el mercat d'idees va ser la idea de progrés. La visió dominant que va sorgir va ser que la cerca de coneixement útil seria un projecte col·laboratiu dins d'un sistema competitiu, beneficiant tota la raça humana. Aquesta creença en el progrés continu (científic, tecnològic i social) va ser el llegat de Bacon i Galileu. La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que va sorgir de la República de les Lletres, els missatges centrals de la qual eren la creença en el progrés i la convicció que la raó i el coneixement útil podien millorar la condició material humana.
Part V: Canvi Cultural a Orient i Occident Finalment, Mokyr compara Europa amb la Xina. Argumenta que la Xina va patir d'una cultura que inhibia el canvi (la Llei de Cardwell), on el camí cap a l'èxit personal (el Mandarinat) estava lligat a l'experiència no crítica del coneixement existent (basat en el cànon clàssic, com els Quatre Llibres). Encara que la Xina tenia una rica vida intel·lectual, la manca de competència en el seu mercat d'idees, a causa de l'estructura política unificada, i la restricció en la disseminació de coneixement (per exemple, les enciclopèdies no es distribuïen àmpliament) van fer que no pogués sortir del patró d'estancament tecnològic a llarg termini.
Epíleg: Coneixement Útil i Creixement Econòmic El llibre conclou reafirmant que el canvi cultural va ser el motor fonamental que va permetre a Europa escapar del paradigma de l'estancament. La República de les Lletres, que combinava pluralisme i competència amb un mecanisme de coordinació per compartir el coneixement, va ser essencial per trencar la "Llei de Cardwell". La trajectòria de creixement no va ser inevitable, sinó un resultat molt disputat.
