Si una característica assistencial destaca per sobre de totes les altres en l'assistència sanitària privada és la fragmentació. És cert que al sector públic també hi és, però l'impacte del pagament per acte mèdic amplifica
l'efecte. Això fa molts anys que ho van veure als USA que els costa molt de canviar l'organització fragmentada que tenen i per això a la nova llei es van incloure qüestions com les Accountable Care Organizations.
El dubte sobre si aquestes organitzacions funcionaran persisteix. I ara al WSJ se'n fan ressò amb entrevistes a Berwick i altres. Segurament l'article recent de Fischer et al al NEJM ha estimulat el debat. En la mesura que es manté la capacitat d'elecció dels usuaris, i que la coordinació assistencial no es fa sobre una població fixa sino sobre proveïdors concrets, a hores d'ara no es pot preveure amb precisió què passarà. És allò que en Jamie Robinson va dir-ne integració virtual, ja fa quinze anys a HA. Ara el "Shared Savings Program" de Medicare pretén impulsar-ho i caldrà veure si se'n surten. Aquí en trobareu un resum. Mentrestant em quedo amb els 33 indicadors de la p.88 de la regulació de les ACOs i m'ho miro amb calma. I també deixo per més endavant fer una ullada a ACO learning network, una iniciativa per a promoure el canvi organitzatiu a la sanitat, i a MITRE on hi trobo aportacions recents sobre bundled payment.
PS. He vist al COMB TV la conferència que vaig fer al Fórum de la Professió Mèdica amb diferents links. A la part de la dreta i cap al final els trobareu.
PS. Berwick al NEJM sobre el mateix tema.
PS. Sobre el fracàs regulatori britànic dels implants mamaris (PIP) al Lancet. Per aquí aprop com si no passés res, mirem cap una altra banda.
PS. En un altre ordre de coses us pot interessar el manifest per a la navegació tranquil.la, que ahir vaig aplicar plenament. El trobareu aquí.
Joaquín Torres García
Structure in 5 tones with rhythms, 1948
Structure in 5 tones with rhythms, 1948
