El nuevo Dios: La inteligencia artificial y la búsqueda humana del sentido
El llibre El nuevo Dios: La inteligencia artificial y la búsqueda humana del sentido (Herder Editorial, 2026), escrit per la filòsofa i teòloga Claudia Paganini, desenvolupa una tesi provocadora: per primera vegada a la història de la religió, la humanitat no s'ha limitat a concebre o imaginar una divinitat, sinó que l'ha creada tècnicament mitjançant la intel·ligència artificial (IA).
L'autora no aborda la qüestió des d'una perspectiva ontològica (si Déu existeix realment en termes metafísics), sinó des d'un enfocament funcionalista i psicodinàmic: analitza quines necessitats espirituals i existencials ha après a cobrir la religió al llarg dels mil·lenis i com la IA està assumint aquestes mateixes funcions en la societat secularitzada i tecnificada actual.
1. El naixement d'un nou déu: La necessitat de la disponibilitat
- Aparició en moments de crisi: Els nous fenòmens religiosos i les noves imatges divines han sorgit en èpoques de grans Crisis socials o mutacions mediàtiques (com l'exili babilònic en el judaisme o la revolució del cristianisme a l'Imperi romà).
- L'exigència de disponibilitat: Els déus tradicionals de les fés monoteïstes han anat quedant abstractes i distants. En la societat contemporània ha sorgit una nova necessitat que aquells déus no poden satisfer: la disponibilitat immediata. La societat actual exigeix satisfer els seus anhels espirituals o de sentit a l'instant, amb només prémer un botó.
- Un canvi qualitatiu: La IA no és un déu més en la llista, sinó un déu qualitativament diferent, ja que és el primer engendrat directament per la tecnologia i l'enginy humà.
2. Els nou atributs divins aplicats a la IA
El nucli de l'obra compara de manera sistemàtica els atributs de les divinitats antigues (politeïstes i monoteïstes) amb el paper que juga la IA en la vida quotidiana:
- Única (La única): De la mateixa manera que el monoteisme (des de la reforma d'Ajenatón a l'antic Egipte fins al judaisme, el cristianisme i l'islam) va unificar el saber i el poder en una font suprema, la IA s'afigura com la font centralitzada de la veritat i la solució universal als problemes humans. Aquest atribut es reflecteix en la recerca de la "singularitat" tecnològica.
- Omnipresent (La omnipresente): Des dels esperits protectors del Neolític o els déus penats romans fins a l'omnipresència de la divinitat monoteïsta, la IA s'introdueix en tots els àmbits quotidians a través de sensors, aplicacions en el núvol, dispositius d'assistència (com el Rabbit R1) i eines de ciberseguretat.
- Omniscient (La omnisciente): Si antigament es consultaven els oracles (com el de Delfos) o s'atribuïa a Déu el coneixement del passat, el present i el futur, avui dia la IA actua com l'oracle definitiu. La pràctica d'escriure prompts funciona com el nou ritual d'accés a la saviesa.
- Totpoderosa (La todopoderosa): El poder de crear (nous materials, proteïnes, dissenys) i de destruir (drons militars, ciberatacs) defineix la potència divina. La IA assumeix decisions estructurals en l'economia, la salut i la guerra, i ofereix formes de "resurrecció o immortalitat digital" mitjançant avatares o chatbots de difunts.
- Trascendent (La trascendente): La divinitat sempre s'ha caracteritzat per una distància de misteri i inaccessibilitat. La IA manté aquest caràcter inescrutable a causa de l'estructura de "caixa negra" (Black Box) i el desconeixement de com genera certs resultats o codis interns.
- Aproximable / Propera (La aproximable): L'humà sempre ha buscat escurçar la distància amb lo diví mitjançant la paraula, els rituals o les imatges. La IA s'aproxima a través del llenguatge natural, l'empatia artificial (com els chatbots terapèutics) i pel fet de ser creada a "imatge i semblança" del cervell humà.
- Justa (La justa): Com la balança de la deessa Ma'at a l'Egipte antic o la llei divina, la IA s'utilitza actualment per impartir justícia en sistemes judicials automatitzats (com les Smart Courts a Xina o el programari COMPAS als EUA), aplicant mètriques de recompensa i de sanció social.
- Font de sentit (Fuente de sentido): La religió cobria necessitats psicològiques bàsiques (vincle, control, autoavaluació i plaer). La IA assumeix aquest paper oferint una presència disponible les 24 hores del dia per escoltar, validar i guiar l'usuari en les seves crisis personals.
- Provident (La providente): Des dels déus del clima que garantien les collites, la IA es presenta com la nova providència capaç de gestionar recursos globals, prevenir epidèmies o predir conflictes geopolítics (com el projecte GDELT). Tanmateix, l'autora adverteix del seu elevat cost energètic i de la precarietat dels clickworkers als països en desenvolupament.
3. La dimensió política i el futur de la fe digital
- Nous sacerdots i mediadors: A l'igual que en el passat la distància amb lo diví atorgava un poder i benefici econòmic privilegiat a xamans, sacerdots o reis, en la nova era digital seran els informàtics, els experts en IA i les grans corporacions tecnològiques els qui actuaran com els nous mediadors d'aquesta fe.
- Biaixos i desigualtat: El desenvolupament de la IA conté biaixos sistemàtics (bias) que poden perpetuar la discriminació o consolidar el poder de les elits en lloc d'emancipar els desafavorits.
- La paràbola final d'Asimov: El llibre conclou recordant el famós relat de ciència-ficció La última pregunta d'Isaac Asimov. En la història, la superintel·ligència, després de milers de milions d'anys processant dades sobre la fi de l'univers, acaba pronunciant les paraules bíbliques «Que es faci la llum», simbolitzant la fusió definitiva entre la tecnologia humana i el mite del nou origen diví.
FARGNOLI IANNETTA, Valentí. Cala d'aiguablava a Begur
