CONTRACTACIÓ DE SERVEIS PER LES ENTITATS DE L’ÀMBIT DE LA SALUT PERÍODE 2022-2024
Quan el Parlament està de vacances, i tothom està apunt de marxar és el moment ideal de publicar l'informe de fiscalització de la contractació de serveis a l'àmbit de salut per part de la Sindicatura. Està clar que ningú se'n farà ressò i totes les irregularitats o il·legalitats mostrades passaran desapercebudes pels ciutadans. Els becaris dels mitjans de comunicació que encara es queden treballant ni s'ho miren, ni ho publiquen. Els que llegiu aquest blog si que podreu trobar aquí el resum, i podeu contrastar la gravetat de les afirmacions que conté l'informe. Algú n'és responsable, és evident. Però malauradament em temo que una vegada més, no passarà absolutament res. O potser si, i algú recordarà qui hi havia al govern llavors.
L'Informe 9/2026 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya analitza la contractació de serveis per part d'11 entitats de l'àmbit de la salut entre 2022 i 2024, centrant-se en 17 contractes que sumen 501,28 M€. La conclusió principal és una opinió de legalitat desfavorable, motivada per incompliments generalitzats i greus en el control i supervisió de l'execució contractual.
A continuació es detalla el contingut de l'informe i els principals errors detectats en la contractació:
1. Opinió de la Fiscalització
- Legalitat (Desfavorable): La Sindicatura considera que les entitats no han dut a terme actuacions suficients per verificar si les empreses adjudicatàries compleixen les prescripcions tècniques i administratives. Els incompliments afecten principis rectors de l'Administració i poden comportar la nul·litat de contractes o clàusules.
- Economicofinancera (Amb excepcions): Es detecten desviacions en la despesa facturada per sobre de l'import adjudicat (1,79 M€) en contractes del Banc de Sang i Teixits i el Consorci Sanitari del Maresme, sense la cobertura de modificacions contractuals vigents.
2. Errors en la motivació i preparació (Fase de licitació)
L'informe identifica errors estructurals que comprometen la transparència i l'eficiència:
- Manca de motivació de l'externalització: En 12 dels 17 contractes, l'informe d'insuficiència de mitjans no justifica per què no es pot prestar el servei amb recursos propis ni analitza els riscos o costos de transacció de l'externalització.
- Càlcul deficient del Pressupost Base de Licitació (PBL):
- Manca de transparència: 15 contractes no desglossen detalladament els costos directes i indirectes, dificultant-ne el control de preu de mercat.
- Dependència de l'adjudicatari anterior: En 7 casos, el PBL s'ha calculat basant-se en dades (escandalls) facilitades per l'empresa que ja prestava el servei, en lloc de fer estudis de mercat independents.
- Costos salarials: En alguns contractes no es desagreguen els costos per gènere i categoria professional segons el conveni col·lectiu.
- Benefici industrial: S'ha aplicat un 10% de benefici industrial (superior al 6% general) sense cap motivació en alguns contractes.
3. Errors en el seguiment de l'execució
La Sindicatura alerta que el control formal durant l'execució és gairebé inexistent en molts casos:
- Incompliment de condicions essencials: En 14 contractes no s'acredita el seguiment formal de l'adscripció de mitjans o el compliment d'obligacions laborals, socials i mediambientals.
- Absència de penalitats: Tot i detectar-se incompliments o manca de seguiment, en 16 contractes l'òrgan de contractació no ha imposat cap penalitat per protegir l'interès públic.
- Subcontractació: En 6 contractes s'ha subcontractat part del servei sense que l'entitat hagi establert circuits de control ni hagi exigit la comunicació de la informació requerida per la llei.
4. Errors Jurídics Específics
- Incompliment del principi de bona administració: La manca de planificació i diligència és una tònica comuna.
- Causes de nul·litat:
- Abús de la contractació d'emergència: El Departament de Salut ha utilitzat el procediment d'emergència durant 4 anys successius per al servei de veterinaris auxiliars (contracte h), eludint la lliure concurrència per manca de planificació.
- Encàrrecs verbals: S'han aprovat modificacions contractuals per cobrir excessos de facturació amb posterioritat a la despesa ja realitzada, prescindint totalment del procediment legal.
- El cas de la pòlissa del CatSalut i el CCMC (Contracte o): La Sindicatura considera que la licitació conjunta d'una pòlissa de responsabilitat civil per als metges col·legiats no s'ajusta a dret. No consta justificat l'interès públic de pagar amb recursos públics el risc de l'activitat privada dels professionals, ni s'ha justificat el repartiment de les primes (63% CatSalut - 37% CCMC).
5. Casos Singulars (SEM i Salut Pública)
- Transport Sanitari Aeri (SEM): L'empresa Eliance va acumular penalitats per inoperativitat del servei (1,01 M€ el 2024). Malgrat la gravetat, el SEM no va rescindir el contracte fins al 2026, posant en risc el servei d'emergències.
- Salut Pública (Veterinaris): Es critica l'externalització d'un servei indissociable de la funció d'autoritat veterinària oficial sense repensar les necessitats reals i arrossegant dades de licitacions anteriors.
6. Recomanacions de la Sindicatura
L'informe clou amb la necessitat de:
- Millorar la transparència i traçabilitat de l'execució.
- Justificar tècnicament el PBL per evitar l'arbitrarietat.
- Professionalitzar les plantilles tècniques de gestió de contractes més enllà de l'àmbit jurídic.
- Establir indicadors objectius de qualitat i complir el règim de penalitats.
L'informe d'insuficiència de mitjans és un document preceptiu en la fase de preparació d'un contracte públic on l'Administració ha de justificar que no disposa de mitjans propis suficients per prestar un servei i que, per tant, cal recórrer a l'externalització. Segons l'Informe 9/2026 de la Sindicatura de Comptes, aquest document ha estat un dels punts més crítics en la fiscalització de les entitats de salut catalanes.
1. Objectiu i fonament legal
L'objectiu d'aquest informe és garantir la transparència i l'eficiència en l'ús dels recursos públics. Es basa en l'article 28 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP), que exigeix que l'òrgan de contractació deixi constància de la naturalesa i extensió de les necessitats que es pretenen cobrir i de la idoneïtat de l'objecte del contracte.
2. Deficiències detectades per la Sindicatura
La Sindicatura ha detectat que l'externalització sense una motivació adequada és una "observació comuna", que afecta 12 dels 17 contractes analitzats. Les principals mancances són:
- Manca de justificació clara: No s'explica de manera detallada per què no és possible realitzar la prestació amb recursos propis (per exemple, per manca de personal especialitzat o tècnic qualificat).
- Absència d'anàlisi d'eficiència: No s'inclou una anàlisi de les expectatives d'una major eficiència o eficàcia respecte de la prestació interna.
- Costos de transacció: No s'analitzen els costos associats al propi procés d'externalització.
- Avaluació de riscos: En cap cas s'analitzen els riscos derivats d'optar pel sector privat, com ara la pèrdua de capital humà especialitzat dins l'Administració o la rigidesa de les contractacions de llarga durada.
3. El principi de "Bona Administració"
La Sindicatura subratlla que un informe d'insuficiència de mitjans incomplet contravé el principi de bona administració. Aquest principi imposa a les entitats públiques l'obligació de ser diligents, motivar les seves decisions amb objectivitat i prendre en consideració totes les circumstàncies fàctiques i jurídiques abans de decidir externalitzar un servei.
4. Arguments de les entitats (Al·legacions)
Davant d'aquestes crítiques, les entitats de salut (com l'ICS, el SEM o el Banc de Sang i Teixits) han argumentat diversos motius per defensar la seva actuació:
- Models consolidats: Molts serveis (neteja, cuina, bugaderia) responen a models organitzatius històricament implantats des de la creació de les entitats, per la qual cosa no consideraven necessari fer una revisió integral en cada nova licitació.
- Especialització tècnica: Argumenten que no disposen estructuralment de la maquinària ni del personal per a activitats que no són el "nucli" de l'activitat sanitària (com conductors de transport sanitari o manteniment d'equips mèdics d'alta tecnologia).
- Interpretació de la llei: Algunes entitats consideren que la LCSP no exigeix un nivell de detall tan exhaustiu o un estudi econòmic comparatiu complet per a cada contracte, i que l'exigència de la Sindicatura va més enllà del que marca la normativa estricta de contractació.
La Sindicatura de Comptes reclama que l'informe d'insuficiència de mitjans deixi de ser un tràmit buit per convertir-se en una eina real de planificació que demostri que l'externalització és realment la millor opció per a l'interès públic.
D’acord amb l’Informe 9/2026 de la Sindicatura de Comptes, es considera que el conveni i la licitació conjunta de la pòlissa de responsabilitat civil entre el CatSalut i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) (identificat com a contracte o) no s’ajusten a dret per diversos motius fonamentals:
- Manca d’encaix amb les funcions del CatSalut: L’objecte de la pòlissa del CCMC és donar cobertura als professionals metges quan no presten serveis per al sector públic. La Sindicatura considera que no té encaix en les funcions institucionals del CatSalut utilitzar la seva infraestructura administrativa i la Llei de contractes del sector públic (LCSP) per licitar un contracte que beneficia l’activitat privada de professionals.
- Absència d'interès públic justificat: No consta en l’expedient quin és l’interès general que es persegueix ni la finalitat pública de pagar amb recursos públics el risc d’una activitat privada. L’interès públic no empara la gestió de riscos que no derivin de la prestació sanitària de cobertura pública.
- Incompliment de la normativa de contractació (LCSP):
- El CCMC no és una entitat sotmesa a la LCSP, per la qual cosa la licitació conjunta força l’ús d’una normativa pública per a una entitat que actua com a privada en aquest context.
- Es vulnera el principi de lliure competència, ja que es licita un objecte únic vinculat a un mediador concret de l'ens corporatiu per defensar interessos privats.
- No s'ha justificat la no divisió del contracte en lots, tal com exigeix la llei.
- Manca de justificació econòmica:
- Escandall de costos: No s'ha obtingut una justificació formal dels criteris de càlcul per determinar el pressupost de licitació (154 M€), que va augmentar un 10% respecte a l'anterior contracte.
- Repartiment de primes: Els percentatges de distribució de la prima (63% CatSalut i 37% CCMC) no s’ajusten a la sinistralitat històrica real. No hi ha evidències que justifiquin aquest repartiment, la qual cosa posa en dubte si s'està preservant correctament l'interès públic dels recursos emprats.
- Deficiències procedimentals greus: El conveni no disposa de la memòria justificativa preceptiva ni d'informes jurídics que motivin la necessitat i l'oportunitat de la col·laboració des de l'òptica de l'eficiència de la gestió pública. Aquestes mancances es consideren causes d'anul·labilitat del conveni i del contracte.
- Manca de control en l'execució: Durant l'execució del contracte, no s'ha pogut acreditar quin criteri s'aplica per discernir entre sinistres derivats de l'activitat pública o de la privada, ni s'han utilitzat circuits de control per verificar la correcta imputació dels mateixos a una pòlissa o a l'altra.
D’acord amb l’Informe 9/2026, la Sindicatura de Comptes no proposa sancions noves o directes contra les entitats, sinó que denuncia que les pròpies entitats de salut no apliquen el règim de penalitats ja previst en els seus contractes malgrat detectar-se incompliments.
La Sindicatura considera que la manca d’imposició d’aquestes mesures correctives és una deficiència generalitzada que afecta la transparència i l’eficiència del sistema. Aquestes són les conclusions i dades clau sobre les sancions i penalitats reflectides a l’informe:
1. Inacció generalitzada en l’ús de penalitats
L'informe destaca que en 16 dels 17 contractes fiscalitzats, els òrgans de contractació no han imposat cap penalitat als contractistes, tot i que s'han observat incompliments de les condicions establertes als plecs o una manca de seguiment formal de l'execució.
2. El cas singular del SEM (Contracte q)
L'única excepció rellevant és el contracte de transport sanitari aeri gestionat pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb l'empresa Eliance. En aquest cas, la gravetat dels incompliments va portar a la imposició de sancions significatives:
- Penalitats imposades: El 2024 van ascendir a 1,01 M€, i el 2025 l'import pendent per penalitats va arribar als 2,21 M€.
- Causes: Principalment per la inoperativitat del servei durant períodes superiors a les dues hores.
- Accions addicionals: El SEM va procedir a la confiscació de la garantia definitiva (1,94 M€) i ha facultat la seva direcció per interposar una reclamació judicial per danys i perjudicis.
3. Recomanacions de la Sindicatura sobre el règim sancionador
La Sindicatura de Comptes proposa que el sistema de penalitats deixi de ser una figura teòrica per convertir-se en una eina real de gestió:
- Mesura correctiva i preventiva: Recomana l'ús de penalitats per redreçar incompliments abans que aquests obliguin a una resolució contractual.
- Indicadors objectius: Suggereix dissenyar de forma prèvia indicadors de qualitat i compliment que permetin dotar d'objectivitat l'aplicació de sancions.
- Professionalització: Demana tecnificar les plantilles que gestionen els contractes per assegurar que s'exerceixen les facultats d'inspecció i reacció davant eventualitats.
En resum, la Sindicatura sosté que la manca de "pulsió sancionadora" de l'Administració en la fase d'execució debilita el control sobre els fons públics i permet que el servei prestat disti de l'ofertat inicialment.
PS. La col·lecció sencera de disbarats.
