L'obra "The Meritocracy Trap" (2019), de Daniel Markovits, sosté que la meritocràcia no és el remei contra la desigualtat, sinó la seva causa principal. El llibre argumenta que aquest sistema ha creat una nova aristocràcia basada en el capital humà que exclou la classe mitjana i explota l'elit en una cursa destructiva pel pes de l'estatus.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat segons les parts del llibre:
Part 1: La meritocràcia i els seus descontentaments
Markovits afirma que el concepte de "mèrit" és avui una farsa que amaga una nova jerarquia opressiva.
- L'opressió de la classe mitjana: A diferència del passat, la classe mitjana ja no es troba al centre de la vida econòmica. Se li nega l'accés a les millors escoles i se la confina a "treballs ombrívols" (gloomy jobs) sense futur, la qual cosa genera un ressentiment profund que alimenta el populisme i el nativisme.
- L'explotació de l'elit: L'elit no és una classe ociosa com l'antiga aristocràcia, sinó una "classe treballadora superordinada". Els seus membres estan atrapats en una cursa vitalícia per l'estatus, sotmesos a hores de treball frenètiques i a una ansietat constant per no "estar a l'altura".
- Una nova forma de guerra de classes: La desigualtat actual no és tant una lluita entre capital i treball, sinó un conflicte dins del propi treball: entre el treball superordinat (el de l'elit) i el de la classe mitjana.
Part 2: Com funciona la meritocràcia
Aquesta part detalla els mecanismes econòmics i socials que construeixen la "trampa".
- Els rics que treballen (The Working Rich): Històricament, els rics evitaven el treball; avui, la seva riquesa prové de la seva pròpia feina. L'estatus ja no es marca pel lleure, sinó per estar "extremadament ocupat".
- L'herència meritocràtica: Els pares rics ja no passen només terres o diners, sinó capital humà. Mitjançant una inversió massiva en educació des del bressol, l'elit transmet el seu estatus de forma dinàstica. Markovits calcula que aquesta inversió excessiva equival a una herència tradicional de 10 milions de dòlars per fill.
- Treballs "ombrívols" i "brillants": La tecnologia s'ha adaptat per afavorir les competències de l'elit. Això divideix el mercat laboral en pocs treballs "brillants" (glossy jobs), molt ben pagats però alienants, i una massa de treballs "ombrívols", que ofereixen pocs incentius i salaris estancats.
Part 3: Una nova aristocràcia
Markovits conclou que la meritocràcia ha restaurat les distincions aristocràtiques sota una closca moderna.
- Una divisòria integral: La desigualtat meritocràtica separa els rics de la resta en tots els àmbits: on viuen, amb qui es casen, com eduquen els fills i fins i tot què mengen.
- Desigualtat de "bola de neu": Existeixen bucles de retroalimentació on l'educació d'elit indueix innovacions que, al seu torn, fan que les habilitats d'elit siguin encara més valuoses, augmentant la bretxa de forma incontrolada.
- El mite del mèrit: L'autor afirma que el "mèrit" no és una virtut natural, sinó un artifici construït per legitimar una distribució injusta de privilegis. L'elit és productiva només perquè ha monopolitzat la formació i ha dissenyat el sistema per fer-se indispensable.
Escapar de la trampa: Conclusió i propostes
L'autor argumenta que tant l'elit com la classe mitjana es beneficiarien de desmantellar aquest sistema. Proposa dues vies de reforma:
- Educació oberta i inclusiva: Eliminar les exempcions fiscals a les escoles i universitats privades que no admetin almenys la meitat dels seus estudiants de les classes baixes i mitjanes. Cal doblar les matriculacions als centres d'elit per reduir la competència ferotge.
- Foment del treball de classe mitjana: Reformar el sistema fiscal (canviant impostos sobre la nòmina per impostos sobre el capital humà de l'elit) per incentivar les empreses a tornar a posar el treball de mitjana qualificació al centre de la producció.
En definitiva, Markovits crida a una nova política d'igualtat democràtica on l'estatus de cadascú sigui valuós precisament perquè és compartit per tots.
PS. Si tens ganes de saber què passa amb la proposta de Markovits (amb gas a fondo), ho pots preguntar als descendents de la revolució bolxevic o llegir Josep Pla a Viatge a Rússia el 1925.
