El llibre "The Real Cost of Cheap Food" (Tercera edició, 2024) de Michael Carolan és una anàlisi crítica i exhaustiva del sistema alimentari global actual. La tesi central de l'autor és que el menjar "barat" és, en realitat, extremadament car, ja que el seu baix preu al mercat s'aconsegueix externalitzant costos massius cap al medi ambient, la salut pública i la justícia social. Carolan argumenta que no ens podem permetre aquest sistema i que cal passar d'un paradigma de "barat" a un de "assequible" (que capaciti les persones i les nacions).
A continuació es detallen els punts clau del llibre segons les fonts proporcionades:
1. La il·lusió del preu baix i el concepte de "Foodscape"
Carolan defineix el menjar barat com aquell amb preus de venda al detall molt baixos, però demostra que això no es tradueix en una millor qualitat de vida. Utilitzant l'Índex del Planeta Feliç (HPI), assenyala que els països amb el menjar més barat solen tenir nivells de prosperitat i satisfacció vital més baixos. A més, introdueix el terme "foodscape" per descriure el sistema alimentari no només com una cadena de subministrament, sinó com una xarxa complexa de poder, cultura, relacions i política.
2. Globalització, desenvolupament i el "biaix urbà"
El llibre critica les teories clàssiques del desenvolupament que han intentat desplaçar els petits agricultors cap a les ciutats per convertir-los en mà d'obra industrial. Aquesta estratègia ha generat:
- Inseguretat alimentària i dependència de les nacions exportadores de gra.
- Un "biaix urbà" en les polítiques internacionals que extreu recursos del món rural per beneficiar les ciutats.
- Suïcidis massius de camperols en llocs com l'Índia a causa del deute aclaparador. L'autor també denuncia que el "lliure comerç" no és real, ja que els països rics protegeixen els seus sectors amb subsidis massius mentre forcen l'obertura dels mercats del Sud Global.
3. Conflicte i seguretat alimentària
Existeix un vincle directe entre el menjar barat i el desordre global. El llibre sosté que:
- La pobresa erosiona la capacitat dels estats, facilitant el reclutament de grups extremistes.
- El "land grabbing" (acaparament de terres) per part de corporacions i estats estrangers priva les comunitats locals de la seva sobirania.
- La guerra d'Ucraïna ha posat de manifest com la interrupció de les exportacions de gra pot desestabilitzar els preus a tot el món.
4. Salut, Nutricionisme i l'epidèmia de l'obesitat
Carolan critica el "nutricionisme", una visió reduccionista que entén el menjar només com una combinació de nutrients i calories. Aquesta mentalitat ha portat a:
- La paradoxa de la fam i l'obesitat: un excés de calories barates (greixos i sucres) però una manca de nutrients essencials ("fam oculta").
- Costos sanitaris astronòmics: als EUA, el cost de l'obesitat i les malalties cròniques derivades s'estima en 1,72 bilions de dòlars anuals.
5. El cost ambiental de la producció industrial
El sistema de menjar barat és insostenible pel seu impacte ecològic:
- Carn i aqüicultura: La producció industrial de carn, especialment de boví, té una petjada de gasos d'efecte hivernacle i d'aigua desproporcionada. L'ús preventiu d'antibiòtics en el bestiar accelera la resistència bacteriana en humans.
- Mite de les "milles alimentàries": L'autor matisa que la distància no ho és tot; a vegades el mètode de producció o el transport (per exemple, avió vs. vaixell) influeix més en la petjada de carboni.
- Malbaratament: Es perd entre el 33% i el 50% del menjar produït, un fet que sovint està incentivat per deduccions fiscals per a les empreses.
6. Concentració de poder: El "Rellotge de Sorra"
El mercat alimentari està dominat per un grapat de corporacions transnacionals. Carolan utilitza la metàfora del rellotge de sorra per descriure com un gran nombre de productors i consumidors estan connectats per un "coll d'ampolla" molt estret de processadors i detallistes que dicten els preus (monopoli i monopsoni). També destaca la financiarització del menjar, on l'especulació en els mercats de futur provoca una volatilitat extrema dels preus.
7. Comunitat, cultura i pèrdua de gust
L'agricultura industrial destrueix el teixit social de les zones rurals (Tesi de Goldschmidt). A més, la globalització imposa monocultures del gust, on varietats tradicionals (com el plàtan Gros Michel) desapareixen en favor d'unes poques varietats comercials (com el Cavendish), reduint la biodiversitat i la riquesa cultural.
8. Solucions i Sobirania Alimentària
El llibre acaba proposant un canvi cap a la sobirania alimentària, defensada per moviments com La Via Campesina. Les propostes inclouen:
- Donar suport a la diversitat de cultius i als mercats locals.
- Facilitar l'accés a la terra per a nous agricultors.
- Fomentar l'empatia en les nostres xarxes alimentàries per reconèixer el valor del treball darrere del que mengem.
