You Can't Be Neutral on a Moving Train
"You Can't Be Neutral on a Moving Train" (1994) és una memòria personal i política de l'historiador Howard Zinn que detalla la seva vida dedicada a l'activisme social, des de la seva participació a la Segona Guerra Mundial fins al seu paper en el moviment pels drets civils i les protestes contra la guerra del Vietnam.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per les etapes clau de la seva vida:
1. Orígens i consciència de classe
Zinn descriu la seva infantesa en els barris pobres de Brooklyn durant la Gran Depressió. Fill d'immigrants jueus que treballaven en fàbriques, va créixer veient el seu pare treballar durament com a cambrer sense sortir mai de la pobresa, el que el va portar a rebutjar la idea que l'esforç garanteix la riquesa. Aquesta experiència, combinada amb la lectura d'autors com Charles Dickens i Upton Sinclair, va forjar la seva "consciència de classe". Abans d'anar a la guerra, va treballar tres anys a les drassanes de la Marina, on va tenir el seu primer contacte amb l'organització sindical.
2. De bombarder a pacifista
L'any 1943, Zinn es va allistar com a bombarder per lluitar contra el feixisme, convençut que era una "guerra noble". Tanmateix, fets com el bombardeig de la ciutat francesa de Royan amb napalm a pocs dies del final de la guerra, i més tard el coneixement dels horrors d'Hiroshima i Nagasaki, el van portar a replantejar-se la moralitat de la guerra. Va concloure que fins i tot una "guerra bona" no soluciona els problemes fonamentals i que els mitjans de destrucció massiva són intrínsecament malvats, independentment dels objectius proclamats.
3. El Sud i el Moviment pels Drets Civils
El 1956, Zinn va acceptar una feina com a professor a l'Spelman College, una universitat per a dones negres a Atlanta. Allà va viure set anys en una comunitat rígidament segregada i es va convertir en participant actiu del moviment:
- Activisme estudiantil: Va donar suport a les seves estudiants quan van decidir saltar el mur del campus per participar en segudes en cafeteries i dessegregar biblioteques públiques.
- Fets de l'estat: Va documentar la repressió policial a Albany (Geòrgia) i Selma (Alabama), criticant durament el govern federal per la seva passivitat a l'hora d'aplicar la Constitució i protegir els activistes.
- Expulsió: El 1963, va ser acomiadat de Spelman per "insubordinació", ja que el president de la universitat considerava que la seva defensa de les protestes estudiantils alterava l'ordre de la institució.
4. La Guerra del Vietnam i la desobediència civil
Després de traslladar-se a Boston, Zinn es va convertir en un dels primers i més vocals crítics de la intervenció a Vietnam.
- Viatge a Hanoi: El 1968, va viatjar a Vietnam del Nord amb el sacerdot Daniel Berrigan per recollir tres presoners de guerra americans alliberats com a gest de bona voluntat.
- Desobediència civil: Va ser arrestat en nombroses ocasions per bloquejar centres de reclutament o participar en segudes. Va defensar que en un món "capgirat", on els criminals de guerra estan lliures i els pacifistes a la presó, la desobediència civil és un acte essencialment democràtic.
- Testimoni als tribunals: Va participar com a "expert" en judicis emblemàtics com els dels Papers del Pentàgon, argumentant que la veritat sobre la guerra no podia danyar la "defensa nacional", sinó només l'embaràs del govern.
5. Batalles a la Universitat de Boston
El llibre dedica una secció important als seus conflictes amb el president de la Boston University, John Silber. Zinn denuncia la gestió autoritària de Silber, la censura de publicacions estudiantils i els intents de l'administració per acomiadar professors dissidents. Va participar en vagues de professors i personal administratiu, aconseguint el suport d'una part important de l'alumnat fins a la seva jubilació el 1988.
6. Filosofia: No es pot ser neutral
La tesi que dona títol al llibre sosté que, davant la injustícia i els esdeveniments que ja es mouen en direccions equivocades, la neutralitat és una forma de col·laboració amb l'ordre establert. Zinn insisteix en l'esperança basada en la història:
- Argumenta que els petits actes de resistència poden acabar desencadenant grans moviments socials.
- Reivindica el paper de la gent corrent com a motor de canvi, per sobre dels herois tradicionals i dels governants.
- Conclou que viure ara d'acord amb els valors de cooperació i justícia és, en si mateix, una victòria contra la por i la desesperació.
