08 de febrer 2026

La captura del regulador i com aturar-la (2)

 The Captured Economy

El llibre "The Captured Economy" (2017), escrit per Brink Lindsey i Steven M. Teles, sosté que el sistema econòmic dels Estats Units està "trucat" a favor dels poderosos, cosa que ha generat un doble problema: estancament del creixement i augment de la desigualtat. Els autors argumenten que aquesta situació no és el resultat natural de les forces del mercat, sinó de la "captura reguladora", on grups d'interès amb molts recursos manipulen les lleis per protegir els seus beneficis i eliminar la competència.

Aquests són els pilars fonamentals del llibre segons les fonts:

1. El concepte de "Rendes" i Renda-Seeking

Els autors utilitzen el terme econòmic "renda" per referir-se a beneficis excessius obtinguts a través de l'escassetat artificial. Mentre que algunes rendes són naturals (com la innovació temporal), el llibre se centra en les rendes creades pel govern mitjançant favors polítics, conegut com a "rent-seeking" (cerca de rendes). Aquestes pràctiques no creen valor, sinó que redistribueixen la riquesa cap amunt, protegint els "insiders" i frenant la "destrucció creativa" necessària per al creixement.

2. Els quatre casos d'estudi de la "Captura"

El llibre detalla quatre sectors clau on la regulació s'ha tornat regressiva:

  • Finances: El sector financer s'ha expandit desproporcionadament gràcies a subsidis implícits i explícits al deute i al palanquejament. Les polítiques governamentals han fomentat una dependència excessiva del deute (com la titulització de les hipoteques), cosa que crea rendes massives per als executius mentre el risc d'insolvència i crisi recau sobre els contribuents.
  • Propietat Intel·lectual (PI): Els autors argumenten que les lleis de copyright i patents s'han expandit de manera dràstica i innecessària. En lloc de fomentar la innovació, actuen com monopolis intel·lectuals que apugen els preus per als consumidors, bloquegen els innovadors posteriors i concentren la riquesa en sectors com el farmacèutic i el del programari.
  • Llicències Ocupacionals: S'ha produït un augment massiu de feines que requereixen una llicència governamental (del 10% el 1970 a gairebé el 30% actualment). Sovint justificades per la seguretat del consumidor, aquestes llicències funcionen realment com a barreres d'entrada que apugen els sous dels professionals ja establerts (com metges i advocats) i tanquen les oportunitats per als treballadors amb menys ingressos.
  • Ús del Sòl (Zoning): Les restriccions locals a la construcció en ciutats d'alta productivitat han creat una "taxa reguladora" que infla el preu de l'habitatge. Això transfereix riquesa dels llogaters als propietaris rics i impedeix que els treballadors es mudin a llocs amb més oportunitats econòmiques, frenant el PIB nacional.

3. Les causes polítiques: Per què falla la democràcia?

Lindsey i Teles identifiquen diversos biaixos que permeten aquest "saqueig" legal:

  • Imbalanç organitzatiu: Els interessos concentrats (pocs beneficiaris amb molt a guanyar) s'organitzen millor que els interessos difusos (molts ciutadans que paguen un cost petit individualment però gran en total).
  • Biaix informatiu: Els polítics sovint depenen dels mateixos lobbistes de la indústria per obtenir informació tècnica, cosa que els permet manipular la narrativa política.
  • Política a l'ombra: Moltes d'aquestes decisions es prenen en llocs obscurs (comissions de llicències, consells municipals o tribunals especialitzats) amb poca deliberació pública.

4. Solucions: "Rent-Proofing" la política

Els autors no proposen simplement reduir el govern, sinó reformar-ne la capacitat de resistència. Les seves propostes inclouen:

  • Subvencionar el "contrapoder": Donar suport filantròpic a organitzacions que defensin els interessos difusos (com consumidors o nous competidors) davant els lobbies.
  • Professionalitzar la burocràcia: Millorar el coneixement tècnic del Congrés per reduir la seva dependència dels lobbistes.
  • Canviar la seu de les decisions: Moure les competències des d'institucions fàcilment capturables cap a entorns més transparents i competitius.

PS. Qui fa més vacances?