Falacias de la justicia social
El llibre "Falacias de la justicia social" (2024) de Thomas Sowell és una crítica profunda i basada en dades a l'agenda de la "justícia social" contemporània. Sowell argumenta que molts dels supòsits d'aquest moviment —sovint anomenat pensament woke— no resisteixen una confrontació amb els fets històrics i econòmics, i que les seves polítiques solen produir resultats oposats als seus ideals.
A continuació es detallen els eixos principals del llibre segons les fonts:
1. La fal·làcia de la igualtat de resultats
Sowell qüestiona la idea que les disparitats entre grups (races, classes o nacions) siguin prova automàtica de discriminació o explotació. Segons l'autor, la igualtat de resultats és pràcticament inexistent en la història humana per diversos factors:
- Geografia i Clima: No totes les regions tenen les mateixes oportunitats. Per exemple, Europa té una costa molt més retallada amb ports naturals que l'Àfrica, la qual cosa ha facilitat històricament el comerç marítim europeu.
- Demografia: Les diferències d'edat mitjana entre grups influeixen en els ingressos; un grup amb una mitjana d'edat de 50 anys (com els japonesos als EUA) guanyarà més que un de 28 anys (com els mexicans) per simple experiència acumulada.
- Cultura i Història: Grups amb llargues tradicions en sectors específics (com els alemanys en la producció de cervesa durant segles) solen tenir avantatges competitius que no són fruit de la discriminació actual, sinó del capital humà desenvolupat.
2. Fal·làcies racials: Més enllà del racisme i la genètica
L'autor rebutja tant el determinisme genètic de principis del segle XX com la visió actual que el "racisme sistèmic" ho explica tot.
- Dades en contra: Sowell assenyala que grups asiàtics (indis, coreans, xinesos) tenen ingressos per capita superiors als blancs als EUA, cosa que qüestiona el concepte de "supremacia blanca" com a fre insuperable.
- Estructura familiar: La pobresa està més correlacionada amb l'absència d'un pare que amb la raça. Les parelles negres casades han tingut taxes de pobresa d'un sol dígit durant més de 25 anys, essent inferiors a les de les famílies monoparentals blanques.
- L'efecte Flynn: El llibre destaca que el CI (coeficient intel·lectual) ha augmentat significativament en diversos països en poques generacions, cosa que desmunta la idea d'un "sostre genètic" per a determinades races.
3. La fal·làcia de les peces d'escacs (Economia)
Citant Adam Smith, Sowell critica el "home de sistema" que creu que pot moure els membres d'una societat com si fossin peces inertes en un tauler d'escacs.
- Redistribució de la riquesa: Els rics no són passius; quan es pugen els impostos confiscatoris, aquests mouen el seu capital a altres jurisdiccions o a valors exempts d'impostos, provocant sovint una disminució de la recaptació real (com va passar a Maryland o al Regne Unit).
- Salari mínim: Argumenta que aquestes lleis augmenten l'atur entre els joves i les minories, ja que fan que sigui il·legal contractar algú amb poques habilitats per un preu que l'empresari estigui disposat a pagar. A més, redueixen el cost de la discriminació per a l'empresari racista, ja que el govern crea un excedent crònic de sol·licitants.
4. Fal·làcies del coneixement i les elits
Sowell diferencia entre el coneixement articulat (teories acadèmiques) i el coneixement prosaic o pràctic (l'experiència diària de milions de persones).
- Presumpció d'omnicompetència: Les elits intel·lectuals solen creure que el seu coneixement superior els faculta per prendre decisions per als altres, però ignoren la complexitat de les circumstàncies individuals (com els motius pels quals una persona pobra tria un habitatge "marginal" per estalviar diners per a la seva família).
- Redefinicions de llibertat: El llibre denuncia que autors com Woodrow Wilson o John Dewey van redefinir "llibertat" no com a autonomia personal, sinó com a beneficis proporcionats per l'Estat, cosa que justifica l'expansió del poder governamental.
5. L'impacte de les polítiques de discriminació positiva
Sowell dedica un espai crític a la "discriminació positiva" (affirmative action), argumentant que perjudica els mateixos que intenta ajudar:
- Desajust (Mismatch): Admetre estudiants en universitats d'elit per a les quals encara no estan preparats acadèmicament (tot i tenir capacitats per triomfar en altres centres) sovint els porta al fracàs o a abandonar carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).
- Progrés històric: El llibre demostra que la major part de la sortida de la pobresa de la població negra als EUA es va produir abans de les lleis de drets civils i dels programes de benestar dels anys 60.
