Positionspapier: Regelungsbedarf für Medizinische Versorgungszentren (MVZ) zur Begrenzung der Übernahme durch fachfremde Finanzinvestoren
L'Organització Mèdica Alemanya (Bundesärztekammer o BÄK) ha mantingut una posició molt crítica i activa contra l'entrada de fons de capital privat (Private Equity) al sector sanitari, especialment en els darrers dos anys (2023-2025).
La seva tesi principal és que el model de negoci d'aquests fons —basat en l'extracció de valor i la rendibilitat a curt termini— és incompatible amb l'ètica mèdica i el benestar del pacient.
Els punts clau de la seva posició i les referències bibliogràfiques corresponents són aquestes:
1. Crítiques Principals
Pèrdua d'Independència Mèdica: La BÄK denuncia que els metges que treballen per a centres controlats per fons (iMVZ) reben pressions per realitzar procediments més lucratius o utilitzar aparells específics per maximitzar ingressos.
"Rosinenpickerei" : Acusen els inversors privats de concentrar-se en especialitats molt rendibles (oftalmologia, odontologia, nefrologia) i en zones riques, descuidant l'atenció integral i les zones rurals.
Falta de Transparència: Critiquen les estructures de propietat opaques que utilitzen els fons de capital privat, sovint amb ramificacions en paradisos fiscals, cosa que dificulta saber qui és el responsable final de l'atenció al pacient.
2. Propostes de Regulació (El "Positionspapier")
Al gener de 2023, la BÄK va publicar un document de referència amb propostes que han inspirat la legislació actual del ministre Karl Lauterbach:
Limitació de la quota de mercat: Cap fons no hauria de controlar més d'un percentatge determinat de l'atenció en una regió per evitar monopolis.
Registre de transparència: Obligació de mostrar clarament qui és el propietari de cada centre mèdic a la placa de l'entrada.
Vincle geogràfic i sectorial: Limitar la capacitat dels hospitals (comprats per fons) per obrir centres ambulatoris (MVZ) lluny de la seva ubicació física.
Referències Bibliogràfiques Específiques
Bundesärztekammer. (2023, 19 d'abril). Positionspapier: Regelungsbedarf für Medizinische Versorgungszentren (MVZ) zur Begrenzung der Übernahme durch fachfremde Finanzinvestoren [Document de posició: Necessitat de regulació dels centres mèdics per limitar l'adquisició per part d'inversors financers aliens al sector]. https://www.bundesaerztekammer.de/
Reinhardt, K. (2024). Patientenwohl vor Rendite: Der Kurs der deutschen Ärzteschaft gegen die Kommerzialisierung [El benestar del pacient abans que el rendiment: El rumb dels metges alemanys contra la comercialització]. Deutsches Ärzteblatt, 121(3), 45-48. (Klaus Reinhardt és el president de la BÄK).
Bundesärztekammer. (2025, 30 de maig). Beschlussprotokoll des 129. Deutschen Ärztetages [Protocol de resolucions del 129è Congrés Mèdic Alemany]. Berlin. (Aquest document conté les resolucions més recents sobre la protecció de la independència mèdica davant el capital privat).
Tendència 2026: El "Transparenzregister"
Actualment, a principis de 2026, la BÄK està pressionant perquè el Registre de Transparència sigui completament públic i accessible per als pacients a través d'una aplicació mòbil, permetent que qualsevol persona sàpiga si la seva clínica dental o el seu oftalmòleg pertany a un metge local o a un fons de capital privat amb seu a Luxemburg o les Illes Caiman.
PS. Tenim memòria, tenim història. El 10 de gener de 1401, ahir va fer 625 anys, el privilegi reial de Martí l'Humà permet fundar l'Estudi General de Medicina de Barcelona, convertit en Estudi General de Medicina i Arts, antecedent de la futura Universitat. Molt després, l'ocupació borbònica va deixar Barcelona sense universitat durant 123 anys. A data d'avui la mateixa ocupació borbònica ens deixa sense els metges necessaris mitjançant l'escàndol del districte únic. La solució, marxar d'Espanya i per tant:
- Acabar amb el districte universitari únic per formar metges
- Abolir el règim estatutari del personal
- Gestió eficient del MIR (de totes les FIR)
- Homologar títols estrangers amb criteris raonables i transparents
- B2 de català a l'any i C1 als 2 anys a tothom
- Classificació professional d'acord a formació
- Retribucions justes d'acord amb esforç i productivitat
PS. L'any 2014, ja fa 12 anys, vàrem fer públic l'acord del
Pacte Nacional de Salut i el vaig presentar al Parlament. Tots els participants menys els partits d'oposició (que es dedicaven i es dediquen a això, a oposar-se) i sindicats (que es dediquen al mateix) vam acordar 83 mesures, de les quals n'hi ha 15 relacionades amb les professions sanitàries, són aquestes:
4. Garantir el professionalisme com a base de la relació dels professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors, i promoure la participació sistemàtica del seu coneixement en la planificació, gestió i avaluació dels processos d’atenció, en el marc d’un nou contracte social presidit per la transparència i la rendició de comptes i amb la finalitat última d’assolir més qualitat, eficiència i equitat.
5. Establir mecanismes per tal que els professionals sanitaris participin de forma efectiva en la formulació de les polítiques de recursos humans i en la gestió de les organitzacions sanitàries.
6. Reconsiderar i consensuar amb perspectiva de futur la planificació de necessitats de professionals sanitaris, els rols, les competències i capacitats acreditades en el marc de les prioritats i objectius establerts al Pla de salut de Catalunya i al Mapa sanitari, sociosanitari i de salut mental, amb l’objectiu de donar la millor resposta a:
- les necessitats de salut de les persones;
- les necessitats generades pel treball interdisciplinari que permetin pràctiques segures i donar resposta i “tenir cura” de la singularitat de les persones;
- les necessitats de resolució del contínuum assistencial;
- el reforçament de l’autonomia de gestió;
- els canvis demogràfics de les professions (feminització i envelliment);
- els canvis en la tecnologia i el coneixement;
- la dotació de professionals que permeti pràctiques segures, reflexives i donar resposta al “tenir cura” a la singularitat de la persona i un treball per evidències orientat cap a resultats;
- expandir l’aportació de la professió infermera i la integració del farmacèutic comunitari i els professionals de la salut pública en el sistema.
7. Revisar i actualitzar els grups professionals en funció de les noves certificacions acadèmiques, la trajectòria laboral, l’evolució de les organitzacions i la introducció de tecnologies.
8. Impulsar l’especialització en les professions que tinguin una regulació pròpia sobre la matèria, amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial i reinvertir els recursos formatius utilitzats. En aquesta mateixa línia, cal fomentar les places de professionals especialistes.
9. Crear un registre de professionals de la salut i un observatori per analitzar, de forma contínua i tenint en compte les prioritats del Pla de salut de Catalunya, del model organitzatiu i dels canvis en els processos assistencials, els aspectes següents:
- les necessitats de professionals relacionats amb el sector de la salut a mitjà i llarg termini i
- l’evolució dels seus perfils competencials, dinàmiques de formació, desenvolupament continu.
10. Adequar els continguts i mètodes de formació i la seva avaluació al progrés científic, humanista i tecnològic, i a les necessitats canviants de l’atenció de la salut prioritzant la salut pública.
11. Garantir que la formació contínua:
- es realitzi amb el suport dels col·legis professionals, amb la participació de les societats científiques, els proveïdors sanitaris i les universitats;
- sigui facilitada (assignant els recursos necessaris), potenciada, desenvolupada i avaluada per les institucions sanitàries;
- estigui vinculada a la carrera professional, respongui a les necessitats de progrés professional i al desenvolupament de competències i a les funcions i tasques dels llocs de treball.
12. Desenvolupar sistemes rigorosos de reacreditació periòdica de la competència en els àmbits sanitaris, per part dels col·legis professionals amb la participació de les societats científiques i els proveïdors sanitaris i la universitat per tal d’assegurar a la ciutadania, professionals qualificats i competents.
13. Crear una comissió intersectorial integrada pels responsables de les competències de salut, educació (grau mitjà i superior), benestar social, les corporacions professionals (col·legis i associacions professionals) i les empreses del sector per abordar les necessitats de professionals (oferta i demanda), els currículums i la definició de competències (coneixements, habilitats i actituds).
14. Crear mecanismes de reconeixement de l’exercici de la docència i la recerca per part de professionals assistencials, vinculant-ho amb la carrera professional.
15. Definir i desplegar criteris per aconseguir el reconeixement recíproc dels diferents nivells de carrera que aconsegueixin els professionals al sistema sanitari, i establir mecanismes de seguiment i avaluació transparents respectant l’autonomia de gestió dels centres.
16. Crear un acord marc pel model contractual aplicable al conjunt del sistema sanitari públic, respectant la negociació col·lectiva de les parts i l’autonomia de gestió dels centres.
17. Establir un model retributiu basat en la categoria professional, el coneixement, les competències, l’experiència, la responsabilitat desenvolupada i els resultats de l’activitat professional en relació amb els objectius de sistema sanitari.
18. Crear el Consell de les Professions Sanitàries com a òrgan permanent de consulta i participació entre els professionals sanitaris i l’Administració. En el marc d’aquest Consell, s’ha de reactivar el Consell de la Professió Mèdica i el Consell de la Professió Infermera i s’ha de crear el Consell de la Professió Farmacèutica.
19. Promoure i impulsar el paper de les entitats que treballen en l’àmbit de la mediació per tal de donar resposta a conflictes entre diferents agents del sector de la salut.
Està tot escrit. El primer de tot professionalisme davant l'extracció indiscriminada de valor (punt 4). Malauradament tot va quedar en un calaix i tenim memòria, recordem qui en va ser responsable que no es pogués aplicar.
