Causes et effets de la financiarisation du système de santé
Aquest informe, titulat "Causes et effets de la financiarisation du système de santé" (maig de 2025), és fruit d'un treball conjunt de l'IGF (Inspecció General de Finances) i l'IGAS (Inspecció General d'Afers Socials) de França. L'estudi analitza com actors financers privats que no són professionals de la salut estan invertint massivament en el sector de l'oferta de cures, identificant les causes, els riscos i proposant mesures de regulació.
A continuació, es resumeixen els punts clau de l'informe:
1. El Fenòmen de la Financiarització
L'informe defineix la financiarització com el procés pel qual actors privats no professionals de la salut inverteixen en el sector de les cures. Entre 2020 i 2024, els fons de capital risc han invertit més de 4.000 milions d'euros en fons propis en aquest sector.
- Modalitats d'inversió: S'utilitzen principalment operacions de LBO (leveraged buy-out), que combinen fons propis amb un fort endeutament, i l'externalització d'actius immobiliaris (sale-and-leaseback).
- Grau de concentració: És molt elevat en l'hospitalització privada i la biologia mèdica, i està creixent ràpidament en la radiologia, l'oftalmologia, els centres dentals i les farmàcies.
2. Causes de la Dinàmica de Concentració
L'arribada de capital financer ha accelerat un moviment que sovint van iniciar els mateixos professionals per diversos factors estructurals:
- Demografia mèdica: L'envelliment dels professionals i la manca de relleu fan que els metges que es jubilen busquin vendre les seves carteres a grups amb gran capacitat financera per optimitzar el seu patrimoni.
- Canvi de mentalitat professional: Les noves generacions prefereixen l'exercici col·lectiu o assalariat per tenir millors horaris i delegar les feines administratives.
- Necessitats tecnològiques i de qualitat: L'exigència de normatives de qualitat (com l'acreditació en biologia) i la necessitat d'inversions costoses en IA, ciberseguretat i equips pesants fan que les estructures petites no siguin sostenibles.
3. Impacte en la Qualitat i l'Accés a les Cures
L'informe intenta objectivar els efectes qualitatius malgrat la manca de dades en alguns sectors:
- Laboratoris i clíniques: No s'ha observat una degradació específica de la qualitat en els grups financiaritzats comparat amb el sector públic o privat independent; de fet, han permès assolir estàndards de qualitat reglamentaris gràcies a les inversions.
- Oftalmologia: Els nous models d'organització han permès reduir dràsticament els terminis d'espera per a una cita.
- Riscos i derives: S'han detectat derives greus en centres dentals (casos de sobrefacturació o tractaments innecessaris) i opacitat en estructures associatives fictícies controlades per societats comercials.
4. Independència Professional i Governança
Un dels punts més crítics és la por que la recerca de rendibilitat afecti l'autonomia del metge.
- Conflicte de control: En les SEL (Societats d'Exercici Liberal), tot i que la llei exigeix que els professionals exerceixin el control, s'utilitzen pactes d'accionistes i accions de preferència que atorguen fins al 99,9% dels drets econòmics als inversors.
- Inseguretat jurídica: El control dels ordres professionals és sovint heterogeni i lent, generant incertesa tant per als metges com per als inversors.
5. Reptes de Regulació i Risc Sistèmic
L'Estat es troba amb nous desafiaments davant d'aquests grans grups:
- "Too big to fail": La mida d'alguns operadors (per exemple, grups que controlen el 20% de la biologia nacional) els converteix en actors sistèmics. Una fallida d'aquests grups podria paralitzar l'oferta de cures regional o nacional.
- Rigiditat tarifària: El sistema actual de fixació de preus de l'Assegurança Malaltia és massa lent i no s'adapta a la velocitat amb què els grups optimitzen la seva rendibilitat basant-se en els preus públics.
6. Propostes Principals (15 recomanacions)
L'informe proposa reforçar la capacitat de control de l'Estat sense prohibir l'entrada de capital privat, que es considera indispensable per al finançament futur:
- Clarificar la governança: Definir una doctrina d'ús per a les SEL que asseguri que els metges mantenen el control efectiu.
- Transparència total: Obligar a comunicar tots els contractes i pactes d'accionistes als ordres professionals.
- Reforç tarifari: Dotar l'Assegurança Malaltia de poders per ajustar tarifes més ràpidament basant-se en estudis de costos reals.
- Control de qualitat: Implementar un seguiment que identifiqui les actuacions no només per metge, sinó per grup empresarial.
- Plans de resolució: Identificar els actors sistèmics i obligar-los a dipositar "plans de resolució" (com els bancs) per garantir la continuïtat de les cures en cas de fallida.
A França, la regulació del capital privat al sector salut ha seguit un camí paral·lel a l'alemany però amb matisos propis, especialment centrats en la protecció de l'ètica mèdica i la sobirania del professional davant del financer.
França ha passat d'una actitud relativament liberal a una regulació molt més estricta entre 2023 i 2025, impulsada per escàndols en el sector de les residències (cas Orpea) i la proliferació de centres dentals i oftalmològics de baix cost.
1. La Llei "Loi Khattabi" (2023-2024)
Aquesta és la peça legislativa clau per entendre la regulació actual. Oficialment anomenada llei per a "millorar l'encadenament dels centres de salut", va néixer per frenar les derives comercials de certs grups privats.
Control d'obertura: Ja no n'hi ha prou amb una declaració simple. Ara els centres de salut gestionats per entitats privades necessiten un acord previ de l'Agència Regional de Salut (ARS).
Tancament administratiu: L'Estat francès ha guanyat el poder de tancar immediatament centres que prioritzen el benefici econòmic sobre la seguretat del pacient.
2. El concepte de "Société d'Exercice Libéral" (SEL)
A diferència d'altres països, França protegeix molt la propietat de les clíniques. Per llei, la majoria del capital d'una societat professional (com una clínica mèdica) ha d'estar en mans de professionals en exercici.
Limitació del Capital Extern: Els fons d'inversió (capital privat) sovint només poden ostentar una participació minoritària o utilitzar estructures complexes que la justícia francesa està posant sota la lupa.
Jurisprudència del Consell d'Estat (2024): Una sentència històrica ha confirmat que el control efectiu de la clínica ha de ser dels metges, anul·lant estructures on els fons d'inversió buidaven de poder els professionals mitjançant contractes de gestió opacs.
3. Regulació per sectors
Residències (EHPAD): Després de l'escàndol Orpea, la regulació ha prohibit la distribució de dividends si no es compleixen ràtios estrictes de personal i qualitat. S'ha augmentat el control financer de la Caisse Nationale de Solidarité pour l'Autonomie (CNSA).
Centres de Salut (Dentals i Oftalmològics): S'ha prohibit que aquests centres rebin bonificacions o "rètols" basats en el volum de facturació, una pràctica comuna en els fons de capital privat per incentivar sobre-tractaments.
4. Referències bibliogràfiques i documents clau
Légifrance. (2023). Loi n° 2023-378 du 19 mai 2023 visant à améliorer l'encadrement des centres de santé. (La coneguda com a Llei Khattabi).
Conseil National de l'Ordre des Médecins (CNOM). (2024). Rapport sur la financiarisation de la santé en France. Aquest informe analitza com els fons d'inversió estan comprant laboratoris de biologia i clíniques de radiologia.
Inspection Générale des Affaires Sociales (IGAS). (2025). Évaluation de l'impact des investissements privés dans le secteur médico-social. Informe oficial que serveix de base per a les noves ràtios de personal obligatòries.
