09 de gener 2026

El incentius perversos davant la malaltia

 Has Corporatization Met Its Match? The Challenge of Making Money by Keeping People Healthy

L'article de perspectiva del NEJM "Has Corporatization Met Its Match? The Challenge of Making Money by Keeping People Healthy" (Ha trobat la Corporatització el seu rival? El desafiament de fer diners mantenint la gent sana) de David M. Cutler i Robert S. Huckman, analitza la fallida fonamental del sistema sanitari nord-americà, que prioritza el tractament sobre la prevenció a causa d'incentius perversos.

El Problema dels Incentius Perversos: El sistema d'atenció sanitària se centra principalment en el tractament un cop les persones emmalalteixen, en lloc de mantenir-les sanes, tot i que hi hauria un major valor moral i econòmic en la prevenció. La corporatització de l'atenció sanitària ha accentuat aquest problema.

El Model de Beneficis Basat en el Volum: Com qualsevol corporació, els hospitals i els consultoris mèdics busquen garantir que els seus ingressos superin els costos. Atès que els pagadors corporatius grans dificulten l'augment dels ingressos per pacient i l'augment dels preus de la mà d'obra i els materials limiten la reducció de costos per pacient, els proveïdors només tenen una palanca principal per augmentar els beneficis: incrementar el volum de tractaments rendibles oferts. Aquest èmfasi en el volum crea poc incentiu per mantenir els pacients sans, i els hospitals i les consultes mèdiques sovint són més rendibles quan els seus pacients estan malalts.

Barreres al Canvi i la Prevenció:

  1. El Domini Hospitalari: Els hospitals continuen sent la institució central del sistema sanitari dels EUA, representant el 31% de la despesa total el 2023, la categoria més gran. Els beneficis dels hospitals es continuen basant en procediments i ingressos hospitalaris. Reduir substancialment les taxes d'hospitalització és un desafiament, ja que els hospitals, juntament amb els seus metges afiliats, tenen una influència substancial en les decisions d'atenció. A més, els hospitals poden ser reticents a desviar volum dels seus llocs de major recaptació (com les sales d'urgències) per por de perdre pacients davant sistemes competidors.
  2. La Persistència del Pagament per Servei (FFS): Tot i l'augment dels models de pagament basats en el valor, la majoria dels metges continuen operant amb acords de pagament per servei (FFS). Les dades mostren que el pagament FFS va representar una participació estable del 70% dels ingressos de les consultes mèdiques entre el 2014 i el 2020, cosa que reforça la motivació financera dels metges per hospitalitzar pacients o veure'ls en altres centres clínics.
  3. L'Obstacle de l'Atenció a la Llar: Els intents de traslladar l'atenció a la llar (teòricament de baix cost) han trobat obstacles. Models com Hospital-at-Home, tot i tenir proves de beneficis en cost i qualitat, han crescut lentament a causa de la incertesa sobre la continuïtat del reemborsament de Medicare i la reticència dels pacients i les seves famílies a gestionar les necessitats post-alta a casa.
  4. La Complexitat de la Integració Social: Tant els sistemes sanitaris existents com els nous entrants han subestimat la complexitat d'integrar l'atenció mèdica amb suports socials més amplis. La prevenció i l'atenció a la llar sovint requereixen recursos no mèdics com l'entrega fiable d'aliments, transport i suport tècnic. Els sistemes sanitaris manquen d'expertesa en la distribució de productes frescos o altres serveis relacionats amb els determinants socials de la salut.
  5. La Dificultat de Monetitzar la Salut: Mentre que l'atenció mèdica es pot dividir en procediments i visites reemborsables (que encaixen bé amb els models corporatius tradicionals), la salut i la prevenció són generalment difícils de quantificar i monetitzar.

Cap a la Solució: La via a seguir per fer de la "prestació de salut" (no només d'"atenció sanitària") un negoci sostenible requereix acordar maneres sòlides i validades de mesurar la salut i vincular-la a inversions inicials. Es necessita evidència clara sobre l'impacte d'aliments saludables, habitatge, transport i serveis socials en la salut. Això serviria de base per a models de reemborsament que recompensin els resultats de salut i no només l'activitat d'atenció mèdica.