18 d’octubre 2025

Un disbarat rere l'altre (30)

 Identificació de necessitats en innovació assistencial al SISCAT: Innovar amb propòsit, amb visió participada i alineada amb les prioritats estratègiques del sistema de salut

Avui trobareu un informe que diu que identifica les necessitats d'innovació i diu que innovació és aplicar tecnologies noves. I ja hi som, la tecnologia ho pot tot. I llavors ve quan em pregunto i on és la innovació organitzativa?.  Al disbarat número 9 ja ho vaig dir

Al sector salut es parla sovint d'innovació tecnológica i poc d'innovació organitzativa. La primera depèn sobre tot dels recursos disponibles, la segona de les capacitats directives i la magnitud de la resistència al canvi. 

Dins el document han hagut de recollir les opinions dels que creien que si, que la innovació també ha de ser organitzativa i que cal transformar la gestió assistencial. Però si llegiu literalment la definició d'innovació hi trobareu només la tecnològica.

Ni els fonaments del que significa innovació s'han tingut en compte. Ni el context públic que determina uns incentius reduïts. Vist tot això, em resisteixo a prendre en consideració els detalls de l'informe. Aquí m'aturo i us deixo un resum fet amb IA.

L'informe "Identificació de necessitats en innovació assistencial al SISCAT: Innovar amb propòsit, amb visió participada i alineada amb les prioritats estratègiques del sistema de salut", elaborat per l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut) i publicat el setembre de 2025, descriu un exercici prospectiu pioner per orientar la innovació assistencial mitjançant la detecció de necessitats no cobertes.

El projecte s'emmarca en l'acció prioritària establerta per la Subcomissió d’Adopció de la Innovació i respon a la voluntat del sistema de salut d'evolucionar d'un model reactiu a un model proactiu, guiat per la demanda (demand-driven innovation), capaç d'anticipar necessitats i maximitzar l'eficiència.

1. Objectius i Definició Comuna d'Innovació

L'objectiu principal del projecte era identificar, des dels punts de vista estratègic, professional i ciutadà, els àmbits assistencials en què la innovació pot tenir un alt potencial d’impacte. Els objectius específics incloïen proposar una definició comuna d'innovació, detectar necessitats de manera participada i agrupar-les segons les prioritats estratègiques del sistema.

La definició d'innovació assistencial consensuada per al SISCAT és: “La innovació en salut al SISCAT és la implementació de noves tecnologies per a la millora de la salut de la població”. Aquesta definició subratlla que la innovació va més enllà de la recerca; implica implementació i ha de generar valor i una millora significativa.

2. Procés d'Identificació de Necessitats

El procés es va vehicular mitjançant un qüestionari dissenyat per objectivar i justificar les necessitats no resoltes, sense requerir la proposta de solucions concretes ni incloure tractaments farmacològics. El qüestionari incloïa apartats per a la classificació (predicció, prevenció, diagnòstic, tractament no farmacològic, rehabilitació, procés assistencial, o altres), justificació, quantificació, impacte i indicadors clau.

  • Participació: Es van recollir un total de 288 respostes, representatives de diversos perfils professionals, àmbits assistencials i territoris de Catalunya.
    • Ciutadania: 169 respostes (59% del total), recollides entre febrer i març de 2025, amb major participació del gènere femení.
    • Professionals i Gestors: 119 respostes, recollides entre novembre de 2024 i gener de 2025. Les respostes provenien majoritàriament de l'atenció hospitalària (32,8 %) i de l'atenció primària (23,5 %).
  • Representació Territorial: Totes les regions sanitàries (RS) de Catalunya van tenir representació, amb la RS Barcelona Ciutat aportant el percentatge més alt (38 %).

3. Resultats de l'Anàlisi

Després d'un cribratge que va desestimar 28 respostes (duplicats, incomplets o no alineats), 260 necessitats vàlides van ser analitzades.

  • Àrees d'Abordatge: La majoria de les necessitats es van classificar com a relacionades amb el Procés Assistencial (39 %, 112 necessitats) o el Tractament (no farmacològic) (30 %, 86 necessitats), sumant gairebé el 70 % del total.
  • Enfocament Assistencial: Més de la meitat dels enunciats (53 %, 139 necessitats) tenien un enfocament Transversal a totes les línies assistencials.
  • Paraules Clau Més Freqüents: Les necessitats més recurrents incloïen l'optimització de recursos, la coordinació de flux assistencial, la demora assistencial, l'accessibilitat universal (física, sensorial o cognitiva), la comunicació àgil, la desigualtat territorial, el maneig de la cronicitat, la descàrrega administrativa i els valors i preferències del pacient.
  • Tecnologia Específica: En gairebé el 10 % dels enunciats (25 respostes, totes de professionals o gestors), es feia menció explícita o implícita a eines d'intel·ligència artificial (IA).
  • Malalties Específiques: Tot i que la majoria eren transversals, les condicions més esmentades van ser la Covid persistent (43 necessitats), les condicions de cronicitat/fragilitat/discapacitat (22 necessitats) i els trastorns mentals (15 necessitats).

4. Categorització en Àrees Prioritàries d'Innovació Assistencial

Les 260 necessitats es van agrupar en set àrees prioritàries formulades en clau de futur i orientades a l'acció, amb l'objectiu de facilitar la transformació del sistema. Aquest exercici es va consensuar amb interlocutors clau i es va alinear amb els documents estratègics del SISCAT.

Tres Conceptes Transversals

Tota proposta d'innovació ha de considerar aquests aspectes:

  • La persona com un tot: Abordar la salut de manera integral, incloent dimensions físiques, emocionals, socials i contextuals.
  • La salut també té gènere: Reconèixer i abordar les diferències de gènere en la vivència de la salut i l'accés als serveis.
  • Un sistema sostenible: Promoure l'ús racional dels recursos i tenir en compte l'impacte ambiental de les pràctiques.

Set Àrees Prioritàries d’Innovació

  1. Transformar la gestió assistencial cap a processos més àgils i eficients (62 necessitats): Busca una gestió integrada, orientada a resultats i l'ús òptim dels recursos, com la millora de la coordinació de fluxos assistencials i l'eliminació d'accions repetitives. Aquesta va ser l'àrea més destacada pels professionals.
  2. Necessitat de diagnòstics i tractaments personalitzats (31 necessitats): Utilitzar informació específica (clínica, demogràfica i genètica) per a un diagnòstic precoç i acurat, especialment per a malalties minoritàries i càncer.
  3. Decisions preses amb dades en temps real (13 necessitats): Fer servir dades normalitzades i transparents, models predictius per afavorir la proactivitat, i eines per al monitoratge de pacients crònics.
  4. Accessibilitat, equitat i flexibilitat en l’atenció sanitària (101 necessitats): Eliminar barreres socials, econòmiques i geogràfiques; adaptar serveis a territoris aïllats; i millorar l'accessibilitat per a persones amb discapacitat o diversitat funcional. Aquesta va ser l'àrea més destacada per la ciutadania.
  5. Prevenció, promoció de la salut i l’envelliment actiu (11 necessitats): Promoure entorns i conductes saludables, amb èmfasi en l'atenció primària per a la prevenció de l'obesitat, els trastorns de la conducta alimentària i les patologies associades a l'edat.
  6. Integració de la salut mental i el benestar emocional a tots els nivells assistencials (10 necessitats): Garantir suport emocional, detecció precoç i atenció integral, incloent-hi la prevenció de l'esgotament dels professionals sanitaris.
  7. Comunicació per a la millora de la confiança i cocreació per a la millora de l’experiència (32 necessitats): Millorar el llenguatge i la transparència, involucrar el pacient en la presa de decisions, i garantir la traçabilitat en la gestió de sol·licituds.

5. Alineament Estratègic

L'anàlisi va comparar les necessitats detectades amb el Pla de salut de Catalunya 2021-2025 i el Pla d’acció departamental (2024).

  • Pla de Salut (2021-2025): Les àrees amb més alineació van ser Prevenció/Envelliment Actiu, Integració de la Salut Mental i Accessibilitat/Equitat. L'àrea amb menys correspondència va ser la de Diagnòstics i Tractaments Personalitzats, fet que s'atribueix al fet que la medicina de precisió és un camp d'evolució relativament recent.
    • Pel que fa als conceptes transversals, hi ha un èmfasi més marcat en la salut amb perspectiva de gènere i en la consideració de la persona en la seva globalitat.
  • Pla d'Acció Departamental (2024): L'àrea prioritària amb més alineació va ser la d'Integració de la salut mental i benestar emocional.

6. Conclusions i Línies d'Actuació

El projecte ha establert un marc sòlid que aporta claredat sobre les demandes d’innovació assistencial. La metodologia emprada es considera sistemàtica i replicable, la qual cosa reforça el caràcter innovador i pioner de la iniciativa del Sistema de Salut de Catalunya.

A banda dels projectes impulsats directament pel CatSalut, la difusió de les àrees prioritàries serveix per orientar futures actuacions, incloent-hi la convocatòria INNOPASS, prevista per seleccionar innovacions desenvolupades a la BioRegió de Catalunya amb alt nivell de maduresa (TRL 7 o superior) que s'alineïn amb aquestes necessitats detectades.


Es bot fa aigo