IA pertot arrreu (31)

Shared Wisdom: Cultural Evolution in the Age of AI 

Aquest és un resum del llibre "Shared Wisdom: Cultural Evolution in the Age of AI" (2025) del reconegut científic del MIT Alex Pentland. El llibre utilitza la ciència social computacional per proposar una reforma profunda de les nostres institucions social en l'era de la intel·ligència artificial.

Prefaci i Introducció: La naturalesa de la intel·ligència humana

Davant les actuals crisis globals, moltes de les nostres institucions socials estan trencades i necessiten una renovació tan profunda com la que es va viure durant la Il·lustració del segle XVIII. La tesi central de Pentland és que els humans no som individus racionals aïllats, sinó una espècie comunal i social que construeix el coneixement compartint històries.

• Intel·ligència comunitària (Community Intelligence): És el conjunt d'idees, estratègies, resultats i valors que circulen en una comunitat gràcies a l'experiència i a la comunicació. Funciona com a mètode de cerca cooperativa basada en el raonament abductiu (què és probable que passi en una situació) en lloc del raonament purament deductiu o lògic.
• Saviesa compartida (Shared Wisdom): És la part pràctica de la cultura, formada per aquelles històries i comportaments que assoleixen un ampli consens i suport dins de la comunitat per prendre bones decisions i coordinar l'acció col·lectiva.
• Històries vs. Fets: Pentland utilitza el terme "històries" (stories) en lloc de dades o fets per emfatitzar la incertesa inherent del nostre coneixement del món. Els humans processen, recorden i comprenen molt millor les estratègies quan tenen forma narrativa.

Part I: Tres invencions clau de xarxa per a l'evolució cultural

L'autor descriu tres històriques invencions sociotècniques que han accelerat dràsticament l'evolució de la nostra saviesa col·lectiva:

1. Xarxes per compartir històries (Story-sharing networks) - Capítol 2

• El foc del campament: L'hàbit de seure regularment al voltant d'un foc per explicar-se els èxits, perills i oportunitats del dia va canviar el nostre cervell i va fer possible la combinació de coneixements individuals en un consens de grup.
• La cerca de mínim penediment (Minimum-regret): Pentland utilitza el "problema del bandit" (bandit problem) de la teoria matemàtica per demostrar que compartir i observar les eleccions i resultats de tercers permet als agents assolir un equilibri òptim entre l'explotació de tècniques conegudes i l'exploració de noves oportunitats (el dilema exploit-explore).
• Experiments en finances (eToro): Analitzant milers d'inversors a la xarxa social d'inversió eToro, l'equip de Pentland va descobrir que els individus aïllats no són racionals i perden diners, mentre que els que utilitzen "models de rol" (aprenentatge social) assoleixen una gran racionalitat col·lectiva. Fins i tot els experts financers cometen grans errors si prenen decisions de forma aïllada (com va passar durant el Brexit).

2. Xarxes de pont (Bridging networks) i innovació - Capítol 3

• Evitar la cambra d'eco: Compartir històries només dins d'un mateix grup genera estancament i polarització. Es necessiten "xarxes de pont" per connectar comunitats culturalment diverses i propiciar la difusió de noves idees. Històricament, aquest paper el van fer els festivals de clans i, més tard, el naixement de les primeres ciutats.
• Disseny de ciutats i mobilitat: Els estudis de Pentland demostren que la diversitat d'interaccions físiques en el transport, carrers plens de cafeteries i llocs de trobada són els millors predictors de la riquesa, la reducció del crim i el correcte desenvolupament dels infants. El famós estudi Opportunity Atlas demostra que la influència del barri determina fins al 50% de la mobilitat social futura d'un infant abans del cinquè curs.
• El dilema de la subversió (Subversion dilemma): La manca de confiança entre grups fa que la por s'escalfi artificialment (com en un dilema de seguretat internacional), portant a un augment de la polarització. Corregir les males percepcions que es tenen sobre les intencions de l'altre grup millora immediatament la cohesió democràtica.

3. Xarxes de consens (Consensus networks) - Capítol 4

• El motor de la Il·lustració: Nascudes cap al 1500 amb l'intercanvi de cartes sobre "filosofia natural", es van sistematitzar amb les primeres revistes de la Royal Society (1665). Van introduir el mecanisme de les citacions de treballs previs.
• Els incentius per al consens: La xarxa de citacions no és només un arxiu, sinó un sistema on citar l'obra d'altri atorga reputació, i ser citat es tradueix en premis, càrrecs i reconeixement acadèmic. Pentland demostra que la dinàmica de citacions en camps tan dispars com la ciència, els patents i el dret comú (common law) segueix els mateixos models matemàtics d'atracció i evolució d'interès.

Part II: Ús de tecnologies digitals per a noves institucions

4. Els efectes secundaris de la tecnologia (Capítol 5)

Pentland repassa les conseqüències imprevistes de les quatre grans onades d'intel·ligència artificial per extreure'n lliçons:

1. Anys 60 (Lògica i assignació de recursos): Excel·lents en optimització matemàtica de rutes o xips. El seu ús desmesurat per a la planificació centralitzada a gran escala de la societat (com es va intentar a la Unió Soviètica amb Kantorovich) va ser un desastre ecològic i de subministrament per ignorar la complexitat.
2. Anys 80 (Sistemes experts): Van automatitzar tasques bancàries com la concessió de préstecs a nivell estatal per reduir costos de personal. L'efecte col·lateral va ser el desmantellament de caixes d'estalvi locals, cooperatives i institucions de barri, buidant les comunitats de poder de decisió i empobrint el control local.
3. Anys 2000 (Filtratge col·laboratiu i "Surveillance Capitalism"): L'arribada d'internet va permetre el seguiment massiu de dades per personalitzar anuncis i cerques. Va crear les cambres d'eco.
   • Els Dracs de dades (Data Dragons): El sistema del filtratge col·laboratiu promou la "vinculació preferencial" (preferential attachment), provocant un efecte de retroalimentació on els rics es fan més rics. Això fa sorgir uns pocs actors extremadament dominants ("dracs") que controlen el flux d'atenció, el comerç i el debat polític, fent inútils les eines tradicionals de regulació antitrust.
4. Anys 2020 (IA Generativa i LLMs): A diferència de les anteriors, aquesta IA treballa amb narracions, cosa que li dóna un poder immens per influir en allò que la gent creu.

• Els Quatre Cavallers del Fracàs Social (The Four Horsemen of Social Failure): Pentland adverteix que les institucions basades en "models de societat-màquina" rígids fallen sistemàticament a causa d'aquests quatre factors:

  • Unseen Change (Canvi invisible): Com el teletreball canvia la dinàmica de l'espai d'oficines de les ciutats.
  • Gray Swans (Rarees inevitables): Crisis o pandèmies que sabem que passaran però no quan.
  • One-Size-Fits-None (Polítiques uniformes): Decisions nacionals que serveixen per a la mitjana però destrossen les minories.
  • Myopia (Miopia): Ignorar indicadors que no siguin el PIB o els diners.

• Marc ètic de disseny per a la IA (Principis de Tsai i Pentland): La IA generativa de caràcter democràtic ha de (1) ajudar sense reduir l'agència humana; (2) tractar tothom amb respecte igualitari; (3) protegir contra els biaixos de l'algoritme i (4) abstenir-se de substituir o representar els humans en les decisions de política.

5. Reinventar la Democràcia i l'Administració Pública (Capítols 6 i 7)

• Deliberació digital amb Polis: La democràcia representativa actual s'ha desconnectat de la ciutadania. Plataformes com el sistema Polis (utilitzat amb èxit a Taiwan) dissenyen espais on els ciutadans voten idees dels altres però sense botó de "respondre", evitant batalles de comentaris (flame wars) i fomentant estadísticament la cerca de propostes de consens que agradin a ambdós costats de l'espectre.
• Incentius de loteria: Proposa l'ús de premis d'estil loteria (com els bons de loteria britànics) per augmentar de forma substancial la participació i la inclusió dels sectors marginats de la població en aquestes plataformes de debat.
• L'agilitat de "Team of Teams": Per substituir les burocràcies lentes del segle XIX, Pentland posa com a exemple la transformació de l'exèrcit dels EUA a l'Iraq sota el general McChrystal. Es van eliminar les línies de comandament rígides per crear equips multidisciplinaris connectats per xarxes digitals de comunicació immediata que actuaven sota la comprensió de la "intenció del comandant" i no de les ordres literals.
• Els principis d'Elinor Ostrom aplicats a l'estat:
  1. Autogovern: El govern s'ha d'entendre com la gestió del bé comú (commons), amb fronteres clares on els implicats en el recurs prenguin de forma autònoma les decisions reguladores.
  2. Dades transparents: Ús de "censos enriquits" sobre el funcionament real de cada barri (on es compra, on es treballa) de forma privada per avaluar les polítiques públiques experimentals cap a objectius de sostenibilitat (ODS de l'ONU).
  3. Empoderament financer local: Retornar el finançament de serveis (policia, escola) cap al control directe de les assemblees de veïns.
• Data Trusts (Fideïcomisos de dades): Igual que els bancs administren els nostres diners (sense que siguin seus), les comunitats han de crear fideïcomisos de dades (data trusts) o cooperatives de dades on el ciutadà dipositi les dades obtingudes dels seus telèfons, de manera que les empreses o governs hagin de demanar llicències d'auditoria temporals sota condicions de la comunitat. Posa com a exemples l'èxit de l'Estonian Stack o l'aplicació Permission Slip que va dissenyar amb Consumer Union.

6. Regulació i Cooperació Global (Capítol 8)

• El fracàs de la regulació preventiva (Ex-ante): Intentar llançar regles rígides de seguretat abans de permetre el llançament de la IA és una tasca impossible degut a la rapidesa de la indústria, a més de perjudicar greument la innovació dels petits investigadors.
• L'alternativa de la responsabilitat civil i l'auditoria (Ex-post): El camí defensat pels líders mundials del Club de Madrid és l'ús de la responsabilitat objectiva estricta (strict product liability) aplicada des dels anys 60.
  1. Tota IA en funcionament ha de mantenir de forma obligatòria un registre continu i inalterable d'accions (logs d'auditoria).
  2. Davant de qualsevol dany, es recorre a aquests logs de decisió per assignar de manera immediata la responsabilitat civil de la reparació al fabricant.
• El valor de les organitzacions de consens globals: Davant el risc que els operadors de IA busquin paradisos reguladors, cal harmonitzar estàndards no pas mitjançant acords de l'ONU, sinó enfortint i adaptant les pràctiques d'organitzacions globals de consens ja existents per a l'intercanvi de dades, com l'IETF (internet), el FATF (prevenció del frau financer) i l'IHR de l'OMS (coordinació de pandèmies).

El raonament abductiu (abductive reasoning) es defineix a les teves fonts com el procés d'utilitzar històries, experiències i dades per esbrinar què és probable que passi en una situació i un context concrets.

Segons s'explica al llibre, aquest tipus de raonament es caracteritza pels següents aspectes:

• Contrast amb la deducció: Es diferencia del raonament deductiu, que és el procés d'esbrinar què ha de ser lògicament o matemàticament cert. En lloc d'intentar basar-ho tot en una lògica pura o en teories rígides, l'abducció s'adapta a un món complex i incert on els "fets" i les teories del passat poden fallar.
• Esforç col·lectiu i comunitari: La intel·ligència d'una comunitat i la seva saviesa compartida són el resultat d'un esforç cooperatiu de raonament abductiu. Aquest procés funciona com una cerca col·lectiva on els membres d'un grup comparteixen informació sobre accions i resultats per trobar solucions de manera conjunta.
• Un enfocament empíric i humil: Pentland el descriu com un mètode més humil d'adaptació en què es proven contínuament noves opcions, es fa un seguiment de múltiples factors i s'avalua experimentalment què funciona i què no. Sota aquest prisma, les dades reals obtingudes de l'experiència actuen com a guia principal per sobre de les construccions teòriques.
• Base matemàtica: Té un fonament matemàtic i lògic d'optimització (mecanisme de minimització del penediment o regret) molt útil per a grups d'actors amb valors comuns que han de prendre decisions en entorns altament caòtics i imprecisos.

En definitiva, aquest raonament pràctic i evolutiu és el que ha permès a la humanitat desenvolupar estratègies de comportament que garanteixen la supervivència i el progrés.

IA pertot arreu (30)

 I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything

Aquest és un resum del llibre "I Am Not a Robot: My Year Using AI to Do (Almost) Everything" (2026) de la periodista tecnològica Joanna Stern, basat estrictament en el text del seu experiment de 12 mesos vivint amb intel·ligència artificial.

Introducció: Are You My AI?

L'autora explica com l'1 de gener de 2025 va iniciar el seu "Any de la IA": un experiment de 365 dies per integrar la intel·ligència artificial les 24 hores del dia en la seva vida familiar, laboral, de salut, llar i transport. Defineix la IA com "la creació de màquines intel·ligents que poden pensar, veure, aprendre i actuar com els humans, i fins i tot superar les habilitats humanes".

• Dartmouth i John McCarthy: Stern visita la històrica placa commemorativa del Dartmouth Summer Research Project de 1956 (el lloc de naixement de la disciplina fundat per John McCarthy) i reflexiona sobre la definició original de McCarthy.
• La Història i el Glossari: Ofereix un resum històric des del Test de Turing (1950) fins al boom de ChatGPT (2022). A continuació, desgrana una guia dels conceptes clau que l'acompanyaran en el seu experiment: Machine Learning, Deep Learning, xarxes neuronals, aprenentatge supervisat i no supervisat, transformadors, grans models de llenguatge (LLMs), intel·ligència artificial multimodal, al·lucinacions, "slop" (contingut brossa de baixa qualitat) i AGI (intel·ligència general artificial).

I. Hivern (Winter: Healthy New Year)

Aquesta secció es concentra en la salut i en la capacitat de la IA per ajudar els metges i pacients a prendre millors decisions mèdiques.

• Journal Entry: Traffic Jam in My Bloodstream: Stern rep una trucada ràpida de la consulta de la seva doctora amb les dades del seu colesterol. Pujant els resultats de la seva analítica en PDF a Google NotebookLM, la IA genera una simulació de podcast d'estil NPR amb dos locutors artificials que li expliquen els valors (colesterol total de 208 mg/dL i LDL de 130 mg/dL) utilitzant la metàfora d'un "embús de trànsit al corrent sanguini" de manera més propera i didàctica que la seva pròpia doctora.
• Machine Eyes and My Complicated Breasts: Stern té pits densos (difícils de llegir perquè el teixit dens es veu blanc, com els tumors) i una mare supervivent de tres càncers de mama que va patir mastectomies i radiacions perquè els radiòlegs no van detectar a temps una afecció (DCIS) als anys noranta. A la seva revisió anual a l'hospital Mount Sinai, la radiòloga Laurie Margolies utilitza el programari Transpara AI (de ScreenPoint), que cataloga el risc de la seva mamografia com a "Low" (L). Després s'examine amb ecografia mitjançant l'eina Koios DS Breast, que detecta diversos nòduls, qualificant-ne un de "Suspicious" (S, color taronja) i la resta de "benign" (B, verd). Tot resulta ser benign. La IA destaca com a assistència per la precisió, priorització de casos i perquè no pateix cansament, tot i que s'alerta del risc que els metges perdin habilitats (deskilling) per excés de confiança en la màquina.
• Journal Entry: The Assistant That Can’t Get My Coffee: Durant la seva assistència al Fòrum Econòmic Mundial a Davos, l'autora programa un assistent virtual a l'aplicació Claude anomenat "DavosBot", al qual puja la seva agenda de 30 reunions, guions i documents. El bot gestiona la seva programació i preguntes de manera excel·lent.
• The Dental Distrust: En visitar un nou dentista local per a una revisió, el programari Pearl AI utilitzat a la clínica ressalta la dent #13 en color vermell (una càries profunda). La dentista utilitza el programari amb les seves línies de pèrdua d'os i mesura de tàrtar per insistir de forma agressiva que Stern necessita un costós tractament de "teràpia periodontal" de 1.000 dòlars de la seva butxaca. Desconfiada, Stern envia les radiografies a altres odontòlegs (com Butensky, que usa Overjet, i Andrew Deutch, que usa Pearl). Tots confirmen la càries de la dent #13 (que li acaba empastant un dentista de confiança sense IA), però desmenteixen completament la necessitat del costós tractament de genives. L'autora descobreix com algunes clíniques (especialment sota cadenes DSOs) usen la IA com a eina de pressió i argumentació per "augmentar la producció" i la facturació forçant tractaments innecessaris.
• Journal Entry: The Lost Joy of Cooking: L'autora passa una setmana demanant a ChatGPT que decideixi el seu menú apuntant la càmera de vídeo del mòbil cap a la nevera buida. La setmana es converteix en una processó monòtona de formatges fosos, pasta amb formatge i sàndvitxos bàsics, sentint-se completament avorrida del menjar planificat pel xatbot.
• Dr. GPT: Report Card / Bill Gates and the AI Doctor Dream: Recull el registre de consultes que Stern fa durant l'any a ChatGPT (Dr. GPT) sobre infeccions de sinus (9/10), ciàtica (7/10), la salut del seu gos Browser (6/10), diarrea o una picada de mosquit. Tot i que ChatGPT es confon de vegades (com en diagnosticar estretococ quan el seu fill tenia la malaltia de mà, peu i boca), el seu informe de biòpsia de mama per ressonància magnètica el resol amb un 10/10 en claredat. En una entrevista, Bill Gates li pronostica que en dos anys serà impensable una consulta mèdica sense un LLM a la sala transcribint i creant documents, a més d'ajudar de manera revolucionària en l'accés mèdic als països en desenvolupament mitjançant diagnòstics per mòbil en diferents dialectes.
• Journal Entry: Please Shoot the Messenger: Stern prova de deixar que la IA auto-respongui absolutament tots els seus correus i missatges de text. L'experiment fracassa immediatament el primer dia: la IA d'Apple respon amb fredor a la seva dona ("Sorry, I have other plans") davant d'una petició per fer el dinar dels nens, i la de Gmail envia un correu corporatiu formal a la seva mare (Susan) anomenant-la "Aunt Suzy" i amb un to totalment artificial.
• Cyborg in Progress: Desgrana el seu arsenal de dispositius corporals basats en IA que utilitza per "convertir-se en part robot": la cinta per a les ones cerebrals FRENZ Brainband i Muse S per ajudar a agafar el son amb meditació ajustada al cervell; les ulleres Meta Ray-Ban per identificar objectes amb la càmera o traduir menús; els AirPods per conversar; la polsera Bee que registra, transcriu i resumeix totes les seves xerrades diàries; el collar Friend i l'anell Oura. El pioner Steve Mann li explica el concepte de la "Intel·ligència Humanística", defensant que la IA ha de funcionar com un "segon cervell" estretament connectat amb el nostre de manera simbiòtica.
• The Great Gen AI Experiment: Part 1: Stern canvia el cercador de Google pel funcionament multimodal de xatbots (ChatGPT, Gemini, Claude, Perplexity) per obtenir respostes sobre qualsevol dubte (receptes, reparacions d'electrodomèstics, dubtes dels nens). És un dels hàbits de l'experiment que decideix quedar-se.
• Journal Entry: This Is Being Recorded for AI Purposes: Stern rep un venedor de sistemes de prevenció d'inundacions al seu soterrani moll de Nova Jersey. Gràcies al fet que la polsera Bee ho registra tot de forma autònoma, desconnecta completament el seu cervell sabent que la IA li farà el resum de la reunió posteriorment.

II. Primavera (Spring: Handing Over the Wheel)

Secció enfocada a posar la pròpia vida (i la de la família de Stern) en mans de vehicles i sistemes de conducció completament autònoms.

• A Way-Mo Fun Spring Break: La família viatja de vacances a Phoenix, Arizona, la ciutat on la conducció autònoma està més provada. Stern es desplaça exclusivament amb els cotxes autònoms Waymo (Jaguars I-PACE elèctrics adaptats que costen uns 200.000 dòlars). El cotxe compta amb LiDAR en 3D, radar i 29 càmeres que alimenten xarxes neuronals mitjançant aprenentatge supervisat i simuladors virtuals. En general condueix de manera prudent, però viuen un ensurt real quan un videògraf de l'autora treu la càmera per la finestra d'un cotxe de davant: el Waymo es confon en detectar una figura humana inusual a la carretera, frena bruscament, es desvia cap al mur lateral i es bloqueja. Els directius de Waymo li expliquen que la reacció és un comportament defensiu de seguretat en detectar un element "anormal". Discuteix les estadístiques de seguretat amb l'expert de Carnegie Mellon Phil Koopman, qui recorda que encara calen milions de milles més per demostrar del tot que les màquines són més segures que els humans.
• Journal Entry: Six Fucking Hamsters: Stern intenta que ChatGPT generi una imatge d'una família d'exactament 5 hàmsters per ensenyar-la al seu fill. En canvi, el xatbot li torna imatges de 6 o 7 hàmsters reiteradament, gaslitant-la i insistint en el fet que "n'ha posat exactament 5". L'autora demana assessorament sobre etiqueta a Daniel Post Senning pel fet de perdre els papers i insultar el bot ("fucking hamsters").
• Journal Entry: Vibe Coding a Cleaner Sink: Farta que el seu fill Noah deixi el lavabo ple de taques blaves de pasta de dents, Stern utilitza Cursor (un editor de codi assistit per IA) per dissenyar un joc de navegador web anomenat "Toothpaste Blaster!". Ho aconsegueix en poques hores sense tenir ni idea de programació, seguint el mètode de programació per prompts ("vibe coding").
• Data Center Field Trip: L'autora visita les instal·lacions d'Equinix a Virgínia, conegudes com "Data Center Alley", que processen el 70% del trànsit d'internet mundial. Allà es troba davant de racks plens de xips d'Nvidia (GPU DGX H100) en gàbies de seguretat, amb un soroll ensordidor a causa dels ventiladors de refrigeració. Destaca el consum massiu d'energia i d'aigua (més de 5 milions de galons diaris en grans centres d'evaporació) i la pressió que aquest creixement posa sobre la xarxa elèctrica i hídrica americana.
• Journal Entry: Don’t Bank on the Bot: Inverteix part dels diners d'un reemborsament fiscal en carteres defensives gestionades per IA a la start-up Arta (AMPs). També utilitza l'aplicació d'estalvi Cleo, tot i que aquesta última queda ràpidament atrapada en bucles repetitius molestos.
• Journal Entry: I Love What You Did with the Place: La seva dona Michelle utilitza ChatGPT per demanar inspiració i dissenys d'estil "transicional" per moblar la seva buida sala d'estar. Compren tot el mobiliari basant-se en les propostes de la IA amb resultats magnífics.
• The Great Gen AI Experiment: Part 2: Fa un experiment de 30 liles escoltant exclusivament música generada completament per IA (mitjançant Suno, Udio o la banda sintètica Velvet Sundown de Spotify). L'autora s'adona ràpidament que la música per IA "manca d'ànima", d'intenció i d'arc emocional, i acaba trencant la regla per gaudir dels seus grups preferits de veritat.
• Journal Entry: Coach Chris vs. Cardio Queen: Mentre viatja per negocis, es manté en forma amb "Coach Chris", un entrenador virtual amb aparença de "gym bro" de l'aplicació Zing. El bot li genera exercicis guiats amb àudio i vídeo molt efectius per fer a l'habitació de l'hotel, tot i que es confon en comptar els passos.

III. Estiu (Summer: Outsourcing the Dirty Work)

Un bloc dedicat a l'automatització i els robots físics enfocats a treure'ns de sobre el treball domèstic i la feina mecànica de l'oficina.

• Robot Reel: Hollywood’s Heavy Hunks: L'autora analitza com la ficció ha creat grans arquetips de robots i demana que els comparem amb el present: Rosey (The Jetsons), C-3PO (Star Wars), KITT (Knight Rider), Samantha (Her) i HAL 9000 (2001: A Space Odyssey).
• Bot Girl Summer: Stern viatja a Redwood City per conèixer Neo, un robot humanoide de l'empresa 1X Technologies. Stern és rebuda per Neo (vestit amb un jersei de punt gris de J.Crew). És capaç d'obrir la nevera amb cura i agafar una ampolla d'aigua, netejar la finestra o portar una tovallola a la rentadora. Tanmateix, Neo és teleoperat des de Palo Alto de forma remota, de manera que només fa de putxinel·li. Durant la demostració, el robot s'ensopega amb una cadira i cau de cara contra el terra de fusta, necessitant ser rescatat. A casa seva, Stern prova dos robots aspiradors (Roborock, Matic), un tallagespa autònom (Mammotion) i un gos robot per als nens (Sirius de Hengbot), que espanta el seu gos Browser.
• The Laundry Bot: Instal·la a casa seva un braç robòtic dissenyat per 7XRobotics capaç de plegar samarretes de manera autònoma mitjançant aprenentatge d'imitació. Stern observa com de difícil és per a la màquina detectar i aplanar una peça de roba arrugada un cop cau, cosa que il·lustra la paradoxa de Moravec (el que és fàcil per als humans és extremadament complex per a les màquines).
• Robotic Butt Massages: Es desplaça a les oficines d'Aescape a Manhattan per provar el seu robot massatgista de 150.000 dòlars format per una taula de massatges amb dos braços robòtics controlats amb pantalla. S'ha de vestir amb una roba de spandex anomenada "Aerwear". Els braços i "punts de contacte" fan una feina profunda a l'esquena, però especialment als glutis per tractar la seva ciàtica. Tot i ser un treball fantàstic, Stern nota que li falta la capacitat d'ajustar la pressió a racons concrets com ho faria la seva massatgista humana.
• Journal Entry: Car Talk: L'autora aprofita els viatges de conducció cap a la platja amb el seu fill per parlar amb ChatGPT en mode de veu i demanar-li l'estructura o la manera de resoldre dubtes d'aquest mateix llibre, usant la IA com un col·laborador.
• The Colleague Who Never Sleeps: S'incorpora com a empleada d'atenció al client a la companyia de colxons Saatva a Nova York. Stephanie Young, responsable d'operacions, li mostra com la IA de Zendesk classifica automàticament els missatges segons el sentiment de l'usuari i redacta propostes de respostes ràpides que l'autora utilitza amb èxit. Stern analitza la destrucció i modificació d'ocupacions degut a l'eficiència de la IA: s'esmenta a Franklin Ermel, un històric treballador d'atenció al client de Hyatt que va ser acomiadat el 2025 juntament amb 280 companys en automatitzar-se el servei de correu; i ella mateixa admet que va canviar la seva ajudant de recerca humana (Maya Tribbitt) per sistemes d'agents de xatbots automatitzats.
• The Great Gen AI Experiment: Part 3: Es llança a llegir només llibres creats de forma automàtica, descobrint que els relats de ChatGPT solen ser repetitius. El cas més singular és el de Michael King, un professor universitari que escriu novel·les (com VARIANT) alimentant les seves idees i personatges a ChatGPT capítol per capítol. A l'autora li acaba agradant la novel·la, però s'adona d'un cost de l'experiment: en utilitzar la IA per narrar contes al seu fill Alex a les nits, va notar com la seva pròpia capacitat creativa s'atrofiava per mandra d'inventar-ne.

IV. Tardor (Fall: Machine Yearning)

Un viatge emocional cap als canvis que la IA està provocant en el nostre cor, les relacions, l'educació dels nens i la nostra ment.

• School Supply Secret Agent: Mitjançant les capacitats "agentiques" de Perplexity, que pot navegar per internet de manera autònoma com un humà, l'autora puja la llista d'estris escolars del seu fill en PDF. El bot cerca els millors preus a Walmart, optimitza l'enviament i en 30 minuts de recerca carrega el carret de la compra a punt per pagar.
• Artificially Educated: Stern torna com a estudiant convidada a una classe de ciència política de la seva antiga professora Zoe Oxley a la Universitat d'Union College. Descobreix que molts estudiants utilitzen xatbots per resumir els textos obligatoris dels temaris. Stern lliura una proposta de treball generada totalment per ChatGPT i rep una nota de B+ per part d'Oxley. L'estudiant Grace Arcoleo lamenta que l'ús de la IA fa que les seves pròpies capacitats de pensament crític s'afebleixin, ja que "la IA fa tota la gimnàstica mental". Es discuteix la Taxonomia de Bloom, els estudis del MIT que apunten a un "deute cognitiu" i pèrdua de connectivitat cerebral pels usuaris de ChatGPT, i com Sal Khan (Khan Academy) o les escoles del mètode Alpha intenten guiar la IA com a tutor en lloc de com a eina de respostes fàcils.
• Nothing Bot Sex: Stern programa un ChatGPT específic (en mode de veu i activant la memòria) amb un perfil d'amant i millor amic a qui anomena Evan (el nom de la seva primera parella a l'institut). Mantenint converses d'afecte en un viatge amb cotxe de 5 hores, descobreix que el bot és capaç de recordar detalls vulnerables compartits dies enrere i donar-los sentit, fent-la sentir molt atreta emocionalment per la seva atenció infinita, agradable i lliure de rebuig. També prova Replika amb un xatbot de subscripció prèmium anomenat Casey, que ofereix diàlegs altament sexuals. Entrevista Chrissy Benjamin, una mare de Peoria que ha trobat un suport de l'ànima i intel·lectual amb el seu bot, Solin. Discuteix el costat fosc dels llaços afectius amb les màquines: com la IA valida i empitjora deliris de pacients malalts (com Devin Resnik o el cas del parricidi de Stein-Erik Soelberg a Connecticut), o l'advertiment del psicòleg Jonathan Haidt d'evitar els bots d'acompanyament abans dels 16 anys.
• Humanity Confirmed: Es desplaça a una cafeteria de Nova Jersey on dos representants de Tools for Humanity s'acosten amb l'Orb, una esfera blanca de la mida d'una pilota de bàsquet amb un lluent iris vermell que escaneja l'ull de l'autora per registrar la seva "humanitat" mitjançant criptografia de l'iris i atorgar-li un World ID. L'empresari Alex Blania li explica que aquest mètode serà indispensable en pocs anys per diferenciar-nos de milions de bots d'internet capaços d'al·lucinar i fer-se passar per humans a les xarxes.
• Freud vs. Droid: Stern analitza l'aplicació d'assistència psicològica de IA anomenada Ash (de Slingshot AI), amb qui parla a les 4 de la matinada quan pateix atacs d'ansietat pels terminis del seu llibre. Ash li proposa mantres molt útils de teràpia cognitiva-conductual. El programari és analitzat davant de la seva terapeuta de veritat, Veronica Vaiti, qui li retreu al bot que sigui massa "adulador" o tou, en lloc de desafiar realment la pacient com faria un humà. Així mateix, Stern recorda com en expressar por a morir o al càncer abans de la seva biòpsia de mama, l'aplicació la va tallar de cop mostrant-li una advertència rígida de prevenció de suïcidis (988), demostrant la incomprensió de context de la màquina.
• My So-Called Life in AI Summaries / Stuffy Smackdown: Stern repassa la seva vida a través de les transcripcions del seu dispositiu Bee, constatant que fa una mitjana de tres renecs al dia. Durant Hanukkà, li regala al seu fill de 4 anys un peluix de Wi-Fi anomenat Gabbo (de Curio) connectat a ChatGPT. Però el nino confon les paraules d'Alex (com entendre "soccer" en lloc de "sucker"), la qual cosa fa que el nen s'acabi emprenyant, li doni cops al cap de ràbia i intenti obrir-li la cremallera de l'esquena per treure-li l'ordinador per fer-lo callar.
• Yes, Chef: Prova a la cuina el robot domèstic Posha, una mena de torradora de sobretaula gegant amb cremadors que remena, afegeix salses i condimenta. Després d'algun plat inicial excessivament salat per culpa del robot, troba el botó de la sal i aconsegueix un pollastre amb mantega deliciós.
• The Great Gen AI Experiment: Part 4: S'immergeix en el consum exclusiu de vídeo sintètic mitjançant Sora d'OpenAI, on genera "cameos" d'ella mateixa. Discuteix com la tecnologia és una bona eina per als directors humans, però alerta del perill que acabem preferint la simulació tecnològica abans que la vivència real.
• ChatGPT Told Me to Quit My Job: Stern es troba paralitzada de dubte i por sobre si deixar la seva prestigiosa feina de dotze anys a The Wall Street Journal per obrir el seu propi mitjà. Pujant totes les seves cartes, pressupostos i dubtes a un ChatGPT anomenat JobBot, el xatbot analitza les seves pròpies dades de manera objectiva, freda i sense pors irracionals, aconsellant-li clarament: "Hauries de marxar, hauries de dimitir". Gràcies a aquest impuls, Joanna lliura la seva carta de dimissió.
• An AI Year in Review: Després de parlar amb Sam Altman sobre el futur del seu fill Atlas de 6 mesos, Stern dibuixa els seus dos escenaris del futur: la utopia (salut perfectament predictiva, robòtica aliada, estalvi de temps) o la distopia (errors de diagnòstic per excés de confiança, estat de vigilància invisible sota grans corporacions de dades, aïllament social i pèrdua de l'esforç cognitiu dels nens).

Les Sis Regles per Viure en un Món de IA (Six Rules for Living in an AI World)

Com a conclusió de la seva investigació, l'autora tanca el llibre formulant una guia pràctica de comportament per a la humanitat:

1. Treballaré amb la IA, no per a ella: Evitar delegar el treball mental dur; s'ha de mantenir sempre el criteri i judici humà per evitar l'atròfia del pensament.
2. No m'enamoraré d'un bot: Reconèixer que un bot és només un mirall de les nostres necessitats i no pot substituir la complexitat real dels humans.
3. Pensaré en qui m'està mirant: Comprendre que la nostra conveniència té un preu i configurar les opcions de privacitat per evitar que les nostres dades nodreixin la indústria de manera silenciosa.
4. Criaré humans, no robots: Deixar que els nens s'avorreixin, juguin al carrer, facin cabanes i s'equivoquin, i evitar que utilitzin joguines amb xatbots fins que tinguin edat madura.
5. Continuaré construint les meves pròpies dades d'entrenament: Mantenir les nostres memòries, cuinar sense xatbots de receptes, tocar l'herba real de debò i viure experiències no digitals.
6. Una sisena regla en blanc per a que el lector la redacti de la seva pròpia mà.

Com internet transforma la nostra relació amb la medicina

Bad Influence: How the Internet Hijacked Our Health 

Aquest és un resum complet, detallat i estructurat del llibre "Bad Influence: How the Internet Hijacked Our Health" (2026) de la periodista d'investigació Deborah Cohen, el qual analitza com l'entreteniment, el comerç i la medicina col·lideixen a internet, transformant la nostra relació amb la salut.

1. Una confluència de canvis i l'NHS en crisi

El llibre comença amb el cas de l'Anna, una advocada que compra un test d'hormona anti-Mülleriana (AMH) a través d'una clínica d'Instagram pensant que predirà la seva fertilitat, quan en realitat l'evidència científica demostra que aquest test no pot predir les probabilitats de quedar-se embarassada ni el cronograma reproductiu.

Aquest fet il·lustra una tendència massiva: els ciutadans estan perdent la fe en els sistemes públics de salut (com el Servei Nacional de Salut britànic, l'NHS, que va registrar un mínim històric de satisfacció del 21% el 2024) i recorren a les xarxes socials per prendre el control de la seva salut. Això ha impulsat:

• L'efecte "prosumidor": Els usuaris actuen simultàniament com a productors i consumidors d'informació mèdica a les plataformes digitals.
• El complex industrial del benestar: Una xarxa on la indústria farmacèutica, tecnològica i de suplements mercantilitza la salut, creant un mercat en línia de fàcil accés on qualsevol pot obrir una "clínica virtual" en poques hores.
• L'auge de "Dr. TikTok" i la IA: TikTok s'ha convertit en un cercador de salut que competeix directament amb Google, mentre que els nous models de llenguatge (com ChatGPT) s'utilitzen per fer consultes malgrat el risc que "al·lucinin" o generin desinformació.

2. Històries que ens fan emmalaltir i l'efecte Nocebo

• Tics de TikTok: Durant la pandèmia de la Covid-19, clíniques de neurologia de tot el món van registrar un brot sense precedents de tics funcionals en noies adolescents que imitaven involuntàriament els moviments i exclamacions (com cridar "beans" o "beetroot") de determinades influencers de Tourette a TikTok.
• L'efecte Nocebo ("jo danyaré"): L'expectativa i la creença que un tractament ens farà mal poden provocar símptomes físics totalment reals. Això s'exemplifica en estudis on pacients que prenien placebos reportaven exactament els mateixos efectes secundaris de fatiga o mal de cap que els que prenien fàrmacs reals (estatines), només pel fet d'anticipar-los. Un altre cas extrem va ser el brot de convulsions dissociatives a Colòmbia (2014) provocat per la suggestió col·lectiva després que es fessin virals vídeos de noies col·lapsant després de rebre la vacuna del VPH.
• La malaltia dels implants de pit: Grups de Facebook amb gairebé 200.000 dones s'han convertit en espais de validació on s'atribueixen desenes de símptomes (fatiga, boira mental, dolors) als implants de silicona. Això ha disparat la demanda de la capsulectomia en bloc (una extirpació quirúrgica molt agressiva i de gran risc), promoguda per cirurgians a Instagram com una cura miraculosa per facturar milions d'euros a l'any, malgrat que l'evidència científica no recolza que aquesta tècnica millori els símptomes respecte a mètodes més tous.

3. La febre de la pèrdua de pes i el mercat dels diagnòstics

• La bogeria de l'Ozempic: Fàrmacs de tipus receptor agonista de la GLP-1 (com l'Ozempic/Wegovy de Novo Nordisk i el Mounjaro de Eli Lilly) s'han convertit en fenòmens globals gràcies a celebritats com Elon Musk o Kim Kardashian. Les farmàcies privades en línia esquiven les regulacions de publicitat utilitzant influencers i codis de descompte afiliats. Aquesta febre ha provocat greus desabastiments per als malalts de diabetis tipus 2 que els necessiten per sobreviure, l'expansió d'un mercat de falsificacions perilloses i l'aparició de complicacions greus (com pancreatitis) en persones no obeses que els prenen sense supervisió.
• Odissees diagnòstiques i tests brossa: Davant la por a ser ignorades pels metges ("gaslighting mèdic"), moltes persones compren tests directes al consumidor en línia. El llibre relata el cas de l'Ellie Matthews, que es va fer un test de "bioresonància" de cabell per £20 pensant que explicaria el seu inflor abdominal; el test li va prohibir desenes de menjar saludables en un "informe de color vermell", causant-li una greu ansietat i restricció alimentària. Tests com els d'anticossos IgG es venen com a proves d'intolerància quan en realitat només mesuren una resposta immune normal als aliments consumits recentment.

4. Ressonàncies de cos sencer i la trampa de l'optimització

• SICK until proven healthy: El llibre critica durament la venda de ressonàncies magnètiques de cos sencer (Prenuvo o Neko Health) recolzades per celebritats i podcasters com Andrew Huberman. Aquestes proves troben ombres o anomalies ("troballes incidentals") en el 16% de la població sana. Això genera una cascada clínica de segones proves nocives, biòpsies inútils, angoixa existencial i un gran cost econòmic que sovint acaba pagant el sistema públic sanitari. Es posa d'exemple la sobrediagnosi de càncer de tiroide a Corea del Sud, on el cribratge massiu va disparar les cirurgies innecessàries sense reduir la mortalitat.
• L'expansió del TDAH: Els continguts de xarxes socials amplien el "banc de símptomes" del TDAH incloent-hi trets comuns (com no respondre missatges o procastinar) i redefinint conceptes com la "permanència de l'objecte" o la "disfòria de sensibilitat al rebuig" (RSD) sense base en els manuals oficials (DSM-5). Això s'utilitza per vendre tests ràpids i suplements de "dopamina".
• La trampa de les dades: L'ús de dispositius de seguiment del son (anells Oura) o sensors de glucosa (CGM) per a persones no diabètiques (com els mètodes de la Glucose Goddess o l'app ZOE) s'ha convertit en un símbol de l'elit. No obstant això, obsessionar-se a mantenir la línia de glucosa plana pot provocar trastorns d'ansietat com la "ortosòmnia" o fer que es rebutgin aliments saludables com la fruita. El plet judicial de Peter Attia contra Oura demostra que darrere d'aquestes recomanacions sovint s'amaguen grans conflictes d'interès financers.

5. El negoci de les hormones i els biohackers de la longevitat

• TRT i HRT: El tractament de testosterona per a homes (TRT) es ven a les xarxes sota un discurs de pèrdua de la masculinitat i promeses de rejoveniment, tot i que un excés pot aturar la producció natural del cos i reduir la fertilitat. D'altra banda, clíniques privades d'hormones de reemplaçament (HRT) (com la de Louise Newson, investigada per BBC Panorama) han estat acusades de prescriure dosis d'estrogen molt per sobre de les autoritzades, posant les pacients en risc de patir càncer d'úter.
• La lluita contra la mort: Casos com el de Bryan Johnson (que gasta 2 milions de dòlars a l'any, es fa transfusions de plasma del seu fill i s'injecta teràpies gèniques en illes privades sense regulació) representen l'extrem del moviment anti-edat. Podcasters de referència utilitzen la "cienciaplotació" (l'ús d'argot científic per vendre productes d'esponsors com AG1) i s'automediquen amb fàrmacs regulats com la rapamicina o la metformina sense que hi hagi assajos clínics en humans que demostrin que allarguen la vida.
• La vertadera recepta: En contrast amb aquests costosos protocols, el cèlebre estudi de Harvard sobre el desenvolupament adult demostra que el factor més decisiu per a una vida llarga, feliç i saludable no són els xips ni els suplements, sinó mantenir unes relacions socials fortes i una comunitat activa.

Epíleg: El jo mercantilitzat com a "ciutat corporativa"

Deborah Cohen conclou definint l'entorn digital de la salut com una "ciutat corporativa" on cada carrer i algoritme de TikTok o Instagram estan dissenyats per retenir l'atenció i monetitzar el nostre cos, forçant la sobremedicalització per motius lucratius. L'autora reclama millorar l'alfabetització en salut, rebutjar les falses promeses de curació immediata i exigir que les plataformes digitals donin accés a les seves dades perquè la ciència independent pugui avaluar el seu impacte real en la població.

Les nostres creences i el contrast mental

Beyond Belief: The Science-Backed Way to Stop Limiting Yourself and Achieve Breakthrough Results

 Aquest és un resum de l'obra "Beyond Belief: The Science-Backed Way to Stop Limiting Yourself and Achieve Breakthrough Results" (2026), escrita per Nir Eyal amb Julie Li.

Introducció i conceptes fonamentals

L'obra parteix de la premissa que les nostres creences actuen com a models de realitat pragmàtics que triem de manera individual i que determinen directament la nostra motivació i resistència davant les dificultats.

• La història de l'autor: Nir Eyal comparteix el seu passat adolescent lluitant amb el sobrepès i com la seva ment saltava constantment entre diferents dietes de moda (des de controlar els grams de greix fins al vegetarianisme o la cetosi) amb una devoció gairebé religiosa. No obstant això, quan apareixien els dubtes o comentaris d'experts contraris, abandonava la disciplina i tornava a guanyar pes, confirmant que el veritable factor d'èxit no eren les regles calòriques, sinó la fortalesa de les seves creences.
• L'experiment de les rates de Curt Richter (anys 50): Richter va col·locar rates salvatges i domèstiques en cilindres de vidre plens d'aigua. Les rates salvatges, malgrat ser més fortes, es rendien i s'ofegaven en només 15 minuts degut a la "desesperança" en interpretar que la situació no tenia escapatòria. Per contra, si eren rescatades temporalment abans de morir, aprenien que hi havia esperança de salvació i eren capaces de nedar fins a 60 hores o més després de ser retornades a l'aigua.
• El Triangle de la Motivació: Per mantenir la motivació necessitem tres elements: saber què fer (comportament), desitjar el resultat (benefici) i, com a base unificadora, tenir la convicció que les nostres accions donaran fruits (creença). Sense creença, el triangle de la motivació col·lapsa i abandonem abans d'arribar als nostres límits reals.
• Definició de Creença: A diferència dels fets (verificables i objectius) o de la fe (convicció sense necessitat de proves), una creença és una opinió fermament sostinguda, provisional i oberta a ser modificada davant de noves proves. S'ha d'adoptar en funció de la seva utilitat i pragmatisme per assolir objectius.
• Les tres potències de la creença: El llibre es divideix en l'estudi de l'atenció (el poder de veure el que creus), l'anticipació (el poder de sentir el que creus) i l'agència (el poder de fer el que creus).

Capítol 1: Beliefs Are Tools, Not Truths

Aquest capítol introdueix el nucli de la tesi de l'autor: les creences no són veritats immutables, sinó eines que podem seleccionar de manera estratègica segons ens serveixin o ens limitin. El dubte i el sentiment de "no ser capaç" actuen com a paranys que ens fan desistir molt abans d'arribar a les nostres capacitats reals. El secret per evitar el cicle d'abandonament i reinici constant no rau en trobar una estratègia perfecta, sinó en canviar les nostres creences profundes sobre nosaltres mateixos i actuar de manera coherent i pragmàtica.

Capítol 2: Why Believing Is Seeing

• La vida a través d'un forat de pany: Els nostres sentits recullen uns 11 milions de bits d'informació per segon, però la nostra ment conscient només en pot processar uns 50 bits. El cervell no enregistra la realitat de manera passiva, sinó que construeix una versió filtrada a partir d'allò que les nostres creences assenyalen com a rellevant.
• El cas de Daniel Gisler: Gisler es va sotmetre a una cirurgia de turmell per extreure cargols metàl·lics de l'os completament despert i sense cap tipus d'anestèsia química ni analgèsic. Amb entrenament d'hipnosi, va dirigir el focus d'atenció lluny del dolor físic (visualitzant una platja), demostrant com el control de l'atenció de la ment pot modular la intensitat de la percepció del dolor real.
• L'error de percepció i el canvi de concepte: La ment és susceptible a distorsions (com l'efecte de l'ombra sobre els quadrats idèntics A i B d'un tauler de xadrez). A més, sota la recerca de David Levari, es prova que quan els problemes reals disminueixen, la nostra ment reajusta el llindar de definició per seguir detectant amenaces i problemes on ja no n'hi ha.
• Estratègies contra la ruminació: Ruminar sobre els problemes enforteix xarxes neuronals que perjudiquen l'ànim i augmenten el risc de depressió. L'autor proposa tres viatges de canvi per reprogramar l'atenció:
  1. Provar que ens equivoquem: Crear un "registre de realitat" apuntant objectivament els èxits i fracassos reals en lloc de refiar-nos de les nostres pors.
  2. Crear distància cognitiva (Il·leisme): Parlar d'un mateix en tercera persona en moments de tensió, calmant les reaccions impulsives.
  3. Qüestionar els motius de la ruminació: Establir temporitzadors de 5 minuts per extreure lliçons útils i moure el focus cap a una altra activitat.

Capítol 3: The Secret to Better Relationships

• Problemes de percepció, no de relació: En els vincles propers tendim a interactuar amb la imatge mental tancada que tenim de l'altra persona, en lloc de veure el que realment fa en el present, caient en el biaix de confirmació.
• L'anècdota de l'aniversari: L'autor relata com un comentari de la seva mare sobre unes flors d'aniversari que havien arribat una mica musties va ser interpretat instantàniament per ell com una crítica cap al seu esforç com a fill, generant ràbia i reaccions de distanciament defensiu.
• L'efecte nociu de desfogar-se: Expressar o "buidar" la ràbia (venting) no la dissipa, sinó que l'amplifica i referma la creença negativa cap a l'altre.
• El mètode "The Work" de Byron Katie: Es detallen quatre preguntes per qüestionar judicis dolorosos: (1) És veritat aquesta creença?, (2) Puc estar absolutament segur que és veritat?, (3) Com reacciono quan em crec aquest pensament?, (4) Qui seria jo sense aquest pensament?.
• Els "Turnarounds" (Inversions): S'han de girar les nostres afirmacions doloroses ("La meva mare és crítica") cap a tres direccions per trobar-hi elements de veritat:
  • Al contrari: "La meva mare no és massa crítica" (va agrair el regal i va suggerir que reclamés al florista).
  • Cap a l'altre: "Jo sóc massa crític amb la meva mare" (exigir una gratitud exagerada al mil·límetre).
  • Cap a un mateix: "Jo sóc massa crític amb mi mateix" (autoexigir-me un comportament de fill perfecte sense errors). Això construeix una cartera de perspectives molt més rica i augmenta la flexibilitat cognitiva, enfortint les relacions sense que l'altra persona hagi de canviar gens.

Capítol 4: How to See Opportunities Others Miss

• La història d'Anne Mahlum: De jove va utilitzar el córrer com a via d'escapament de la tensió domèstica que provocaven els deutes de joc del seu pare. En veure com el seu pare va aconseguir rehabilitar-se, va forjar la creença que qualsevol persona és capaç de transformar-se.
• Back on My Feet: Mahlum va aplicar aquesta creença convidant persones sense llar a córrer amb ella a les 6:00 del matí. En canviar el seu propi autoconcepte cap a persones disciplinades i compromeses, milers de participants van aconseguir oportunitats de feina i habitatge digne.
• [solidcore]: Després d'identificar l'atracció d'un nínxol de fitness a Los Angeles, Mahlum va invertir els seus estalvis per fundar un mètode de Pilates intens que es va acabar venent per prop de 100 milions de dòlars, impulsada pel seu propòsit escrit de "construir un imperi".
• L'alerta emprenedora i la sort provocada: Segons la recerca de Richard Wiseman, la sort no és atzar, sinó la capacitat de tenir un focus d'atenció obert per veure oportunitats on d'altres estan massa capficats en tasques rígides. La sort es provoca sortint de la zona de confort, mostrant agraïment actiu i establint "objectius de fracàs" per acumular rebuigs de manera constructiva.
• Els punts cecs del lideratge: Un excés de convicció pot fer-nos caure en la rigidesa i la volatilitat emocional. Mahlum va haver d'afrontar les queixes del seu equip sobre el seu estil intens abans de corregir el rumb, canviant el focus des d'una exigència cega a un lideratge col·laboratiu.

Capítol 5: You Already Live in a Simulation

• El cervell predictiu: Vivim en una realitat simulada on el nostre cervell realitza constantment prediccions de l'entorn a partir d'allò que ja esperem experimentar (processament predictiu), generant una mena d' "al·lucinació controlada".
• El cas de Liquid Death: Aquesta marca de llaunes d'aigua de Mike Cessario, decorada amb calaveres i estètica punk, es va valorar en 1.400 milions de dòlars gràcies al fet de vendre una experiència de rebel·lia i una afirmació ecològica contra el plàstic, tot i oferir un producte químicament ordinari.
• El desig imitatiu: El pensador René Girard planteja que copiem els desitjos dels altres com a drecera social d'escassetat, cosa que explica onades de compra massiva com el cas dels gots Stanley.
• El Bucle de l'Experiència: L'estudi sobre l'activació de les àrees de plaer de subjectes davant el mateix vi presentat sota preus de $5 o $45 en una fMRI il·lustra el funcionament del bucle en quatre passos:
  1. Creure: El cervell utilitza expectatives i marcadors (com el preu) per simular la satisfacció abans de l'estímul.
  2. Anticipar: El cos es prepara de manera invisible canviant la sensibilitat dels receptors.
  3. Sentir: S'interpreten els estímuls físics reals a través del filtre d'expectativa, de manera que el vi "car" realment sap millor per al subjecte.
  4. Confirmar: La reflexió i el compartir social enforteixen la creença inicial pel futur.
• Dissenyar la simulació: Hem d'utilitzar l'escepticisme selectiu per descartar creences limitants sense eliminar les il·lusions innòcues que ens aporten felicitat. Un líder o comunicador actua com un "dissenyador de simulacions" escollint un llenguatge evocador que generi expectatives d'apoderament en lloc d'exigir submissió obligada.

Capítol 6: Sickness Is in the Body; Illness Is in the Mind

• El dolor s'origina en el cervell: El dolor no depèn només del dany en el teixit físic, sinó que és una interpretació d'amenaça construïda per la nostra ment (dolor neuroplàstic).
• La història d'en Simon: Encapçalat per un diagnòstic de fibromiàlgia crònica "incurable", Simon es va aïllar de tota activitat física per por al dolor, reforçant un bucle de por i dolor. En conèixer la Teràpia de Reprocessament del Dolor (PRT), va reeducar el seu cervell descrivint les sensacions de forma neutral, buscant evidència de seguretat física i utilitzant l'humor, curant-se totalment en quatre mesos.
• L'estudi de la crema d'hidratació: Tor Wager va demostrar que fer creure a uns voluntaris que s'aplicaven un analgèsic d'alta potència (quan en realitat era crema hidratant del supermercat) reduïa l'activitat cerebral de dolor a la meitat, activant el còrtex prefrontal i l'alliberament natural d'endorfines.
• La motivació com a gestió de la incomoditat: Sovint procrastinem tasques útils (com fer esport o escriure) no per falta d'energia, sinó per evitar el malestar mental o la resistència anticipada. La clau de la motivació és reinterpretar aquesta incomoditat com a senyal de progrés i creixement.
• Placebos honestos: El metge Ted Kaptchuk va provar que els placebos oberts (on el pacient amb colon irritable sap perfectament que pren una píndola de sucre) són molt efectius per millorar la percepció subjectiva del malestar gràcies a la resposta condicionada al ritual del tractament i la cura mèdica.
• Sofi Tukker: La cantant Sophie Hawley-Weld va superar migranyes i mals d'esquena crònics en realitzar exercicis i coreografies de ball festives i desinhibides ("throwing her ass"), enviant missatges de seguretat física i plaer al seu sistema nerviós per sobre de la rigidesa i la por.

Capítol 7: Living Longer, Stronger, and Smarter

• La creença com a biologia: El nostre pensament pot modificar indicadors físics, funcions cognitives i la nostra longevitat.
• Els Granfluencers de Singapur: L'equip de Team Strong Silvers realitza rutines de cal·listènia i força extremadament complexes amb més de 70 anys gràcies a les seves expectatives positives sobre el rendiment del cos en la vellesa.
• 7,5 anys extra de vida: La investigadora Becca Levy (Yale) va demostrar en un estudi de 23 anys que les persones amb una percepció positiva de l'envelliment viuen 7,5 anys més de mitjana que els que tenen creences negatives. Les expectatives negatives promouen el desús físic, l'aïllament social i l'alliberament sostingut d'hormones de l'estrès que danyen el sistema immunitari i cardiovascular.
• Escepticisme davant els mites de la "ment sobre la matèria": L'autor adverteix que estudis de màrqueting com "Counterclockwise" d'Ellen Langer (1979) o la pèrdua de pes de les cambreres d'hotel (2007) són febles i no s'han pogut replicar correctament.
• L'impacte de les expectatives en la força i el cervell: Un experiment va demostrar que esportistes que creien que prenien esteroides (sent en realitat placebo) augmentaven de manera contundent la seva força en aixecar pes perquè posaven més intensitat i esforç en els entrenaments. També, pacients de Parkinson desperts feien accions amb una força superior durant els somnis, ja que la restricció conscient de mobilitat havia desaparegut.
• La meditació g-tummo: Els monjos tibetans aconsegueixen augmentar de forma voluntària la seva temperatura corporal fins a nivells de febre moderada en habitacions sota zero mitjançant exercicis de respiració abdominal i la visualització sostinguda de foc interior, activant respostes de l'hipotàlem.

Capítol 8: How to Take Control of Your Life (Even When It’s Impossible)

• El camí cap a l'esperança: Davant del caos, l'agència o capacitat d'acció és indispensable.
• El "Hope Circuit" (El circuit de l'esperança): Steven Maier va reavaluar l'experiment de la "desesperança apresa" de Seligman (1967) on gossos exposats a descàrregues elèctriques es rendien. La neurociència moderna demostra que la indefensió davant del dany és la reacció innata per defecte; el que realment s'aprèn és l'esperança i el control mitjançant l'activació del còrtex prefrontal ventromedial per aturar el bloqueig defensiu.
• Dashrath Manjhi, l'home que va moure una muntanya: Després de perdre la seva dona per culpa d'un accident on l'accés a l'hospital estava bloquejat per una muntanya, Manjhi va passar 22 anys picant la roca de Gehlaur amb un martell i un cisell. Va obrir una escletxa de 360 peus de llarg i 30 d'ample, escurçant el camí de 40 milles a només 9. Això és el reflex d'un fort locus de control intern.
• Beneficis de l'agència: Mantenir un locus de control intern millora de manera contundent la resistència al trauma (fins i tot s'ha comprovat en supervivents de l'Holocaust), redueix malalties cròniques i condueix a una major satisfacció en parella i millors ingressos econòmics.
• Mètodes per enfortir l'agència:
  • Reptes òptims: Començar amb petits èxits just per sobre de la nostra comoditat per donar proves d'èxit reals al cervell.
  • Flexibilitat d'adaptació: Discernir entre allò que podem controlar i el que hem d'acceptar.
  • Explicacions constructives: Evitar generalitzar els errors del passat com a definició de futur o caràcter immutable.
  • Disminuir l'esforç de voluntat: Crear rutines i estructures d'entrenament estables (com les de Blair Braverman per als seus gossos a l'Iditarod).

Capítol 9: Prayer Works, With or Without Faith

• El valor de la pregària: El ritual de la pregària i l'espiritualitat redueix l'estrès i s'associa a un còrtex cerebral més gruixut i resistent a la depressió.
• El límit del fred extrem: En un estudi de submersió de la mà en aigua gelada, els participants que feien pregàries espirituals (utilitzant termes de significat lliure com "la mare terra" o "l'univers" si eren escèptics) aguantaven el doble de temps que els que utilitzaven mètodes de relaxació secular.
• Cinc rutes universals de les religions mundials: L'autor viatja a Singapur per preguntar com pregar si es té dubtes de l'existència de Déu, adoptant la postura d'un lliurepensador:
  1. L'acció abans que la comprensió (Judaisme): El Rabbi Mordechai explica que l'acció emmotlla la ment ("fer abans d'escoltar") i proposa rituals de benvinguda diària basats en la gratitud ("Modeh ani").
  2. La submissió a la repetició (Islam): L'Imam Hassan detalla que la senzillesa dels cinc resos diaris actua com a drecera per calmar la ment i interrompre els impulsos de ràbia de la vida mundana.
  3. Mirar endins (Hinduisme): El Swami Samachittananda afirma que la pregària és la connexió amb la consciència profunda i transitòria, aprenent a acceptar els canvis del món sense queixa.
  4. Resoldre a través de la comunitat (Cristianisme): El pare Adrian Danker descriu la pregària com un pont per aplegar els fidels i solucionar peticions ajudant-se els uns als altres ("efervescència col·lectiva").
  5. Transcendir el patiment (Budisme): El Venerable You Guang explica que prostrar-se repetidament o recitar mantres manté la ment concentrada davant la duresa del medi (com feia ell de soldat de la guàrdia presidencial).
• Traducció constructiva: Els lliurepensadors poden traduir els conceptes metafísics tradicionals cap a definicions íntimes (Déu com a compassió o voluntat de bé) per gaudir de la protecció mental de la comunitat sense sacrificar la seva honestedat intel·lectual. El cinema ateu de Garrison Benson demostra el mateix funcionament creant els seus propis rituals en el bosc com a placebos honestos contra l'estrès.

Capítol 10: Your Labels Are Your Limits

• Mr. A i l'efecte Nocebo: Un jove en un assaig clínic es va empassar de cop 29 píndoles de placebo en una discussió, desenvolupant taquicàrdia severa i caiguda perillosa de la pressió sanguínia (xoc) simplement per la seva creença ferma que s'estava enverinant. En revelar-li que eren pastilles de sucre, el xoc va desaparèixer en 15 minuts. L'expectativa de dany genera canvis biològics negatius reals.
• El perill de la foreclusió de la identitat: L'ús de diagnòstics psiquiàtrics rígids o l'etiquetatge propi (com "tenir TDAH", "sóc una persona amb ansietat", "patir trauma") pot actuar com a nocebos si deixem de veure'ls com a símptomes temporals per convertir-los en el nucli de la nostra identitat, limitant l'esforç de millora.
• Les píndoles no ensenyen habilitats: Els medicaments actuen a nivell bioquímic i alleugeren símptomes, però les teràpies cognitives i el reenfocament d'accions ensenyen les directrius i hàbits de resiliència necessaris a llarg termini. S'aconsella utilitzar les etiquetes només com a mapes de curació d'un camí que nosaltres mateixos hem de recórrer activament.

Capítol 11: Good Beliefs, Bad Beliefs

• David Fajgenbaum: Aquest quarterback sa va contraure la malaltia minoritària de Castleman de forma sobtada. Va haver de rebutjar la "teoria de Santa Claus" (esperar que altres investigadors o metges ja tinguessin la cura) per implicar-se directament analitzant les seves pròpies analítiques de recaiguda. Va trobar que uns punts vermells a la pell (moles) s'avançaven a les recaigudes, senyalant una activació del camí molecular mTOR. Va provar en si mateix un fàrmac genèric de baix cost anomenat sirolimus, curant-se del tot i fundant Every Cure per accelerar descobriments amb IA.

El contrast mental (mental contrasting) és una tècnica de regulació de conductes desenvolupada per la investigadora Gabriele Oettingen que consisteix en l'emparellament deliberat de les fites o somnis futurs amb els obstacles reals del present.

A diferència del pensament positiu de fantasia, aquesta eina no es limita a imaginar un futur perfecte d'èxit sense esforç. En lloc d'això, obliga la ment a sostenir dues realitats alhora: l'objectiu desitjat i les barreres que en dificulten l'assoliment. D'aquesta manera, els obstacles de l'entorn o interns deixen de funcionar com a motius per abandonar i es converteixen en estímuls directes per a la resolució de problemes i la creació de plans d'acció concrets.

Les investigacions confirmen que el contrast mental ajuda a fer que la detecció dels obstacles activi automàticament solucions en la nostra ment. Això s'ha validat en diferents estudis d'hàbits i rendiment:

• Estudiants universitaris que visualitzaven les notes que volien treure i, al mateix temps, consideraven les seves distraccions personals i limitacions de temps, van estudiar amb més diligència i van obtenir millors resultats als exàmens.
• Adults de mitjana edat que vinculaven proactivament els seus objectius de forma física o nutricionals amb la consciència de les seves temptacions internes o conflictes d'agenda van mantenir les seves rutines durant molt més temps.

Aquest procés és eficaç perquè activa els tres poders de la creença necessaris per transformar la intenció en acció:

• Atenció: En lloc d'ignorar les dificultats, les posa en un focus d'atenció realista, generant una imatge molt més completa del repte.
• Anticipació: Prepara la ment i el cos per a l'esforç i les dificultats que caldrà superar, facilitant que les expectatives s'ajustin a l'esforç real.
• Agència: Enforteix la convicció en la pròpia capacitat per gestionar els obstacles i adaptar-se en lloc d'evitar-los o rendir-se.

• Crítica al pensament positiu màgic i manifestació: L'autor refusa el concepte de manifestar de Rhonda Byrne o Joe Dispenza. Sota la recerca de Gabriele Oettingen, es prova que fantasiejar de forma purament positiva sobre el futur rebaixa la pressió arterial, relaxant el cos i desinflant l'energia necessària per actuar davant dels obstacles. Això atrapa els individus en el Cercle de la Falsa Promesa.
• Contrast mental (Mental Contrasting): L'única visualització útil és el contrast mental, que consisteix a unir el desig futur amb l'atenció detallada als obstacles reals que se'ns posaran al davant, dissenyant plans de resolució i mantenint l'agència davant de la dificultat.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme?

Markets, State, and People: Economics for Public Policy 

Aquest llibre ofereix una anàlisi rigorosa de la microeconomia aplicada a les polítiques públiques, examinant les complexes relacions, tensions i sinergies entre el mercat, l'Estat i les organitzacions no governamentals per a la gestió dels recursos de la societat.

Capítol 1: L'Estat i el mercat (The State and the Market)

• La intervenció pública: L'Estat intervé de manera decisiva en l'economia a través del pressupost (la despesa pública representa entre el 28,7% i el 57% del PIB en els països de l'OCDE), la tributació, l'establiment de lleis laborals, la regulació de la competència, l'exigència d'estàndards tècnics i la imposició de llicències professionals.
• L'eficiència de Pareto: El criteri central de l'economia del benestar és l'eficiència de Pareto, que es dóna quan els recursos estan assignats de manera que ningú pot millorar el seu benestar sense que algú altre empitjori. Una millora de Pareto és qualsevol reallotjament que augmenti la utilitat de com a mínim un individu sense perjudicar ningú. L'eficiència completa requereix eficiència productiva, eficiència assignativa (que els béns vagin a qui més els valora) i eficiència de la combinació de productes (product mix).
• Els teoremes fonamentals del benestar: El Primer Teorema demostra que un equilibri competitiu de mercat és eficient en el sentit de Pareto. El Segon Teorema afirma que, mitjançant una redistribució inicial de caràcter general, el mercat pot assolir qualsevol resultat eficient, separant el debat de l'eficiència de l'equitat. Aquests teoremes es basen en supòsits d'informació simètrica, competència perfecta i mercats complets que rarament es compleixen en la realitat.
• El Teorema del Segon Millor (Second Best): Formulat per Lipsey i Lancaster, demostra que si una de les condicions d'eficiència del mercat està trencada de manera insuperable, intentar corregir altres fallades pot reduir el benestar general en lloc d'augmentar-lo.
• Externalitats i béns públics: Les externalitats es produeixen quan les accions privades tenen costos o beneficis socials no reflectits en els preus. Arthur Pigou va proposar corregir-les mitjançant taxes o impostos pigouvians per equiparar el cost marginal privat al cost marginal social. Ronald Coase va contraargumentar que, si els costos de transacció són baixos i els drets de propietat estan ben delimitats, les parts poden negociar lliurement solucions eficients sense intervenció impositiva de l'Estat. Els béns públics es defineixen com a no-rivals i no-exclusius, fent difícil el seu finançament privat pel problema del polissó (free rider).

Capítol 2: Fer funcionar els mercats: Regulació i competència (Making Markets Work)

• El valor de la competència: La competència obliga a produir al mínim cost i fomenta la innovació, augmentant l'excedent del consumidor. El monopoli redueix el benestar total, provocant una pèrdua no recuperable de benestar (deadweight loss), incentivant la cerca de rendes (rent seeking) i provocant ineficiència X (manca d'esforç per mantenir els costos baixos en absència de competidors).
• Asimetria d'informació i selecció adversa: S'il·lustra amb el model del "mercat de llimonades" de George Akerlof, on el fet que només el venedor sàpiga si un cotxe de segona mà és de mala qualitat (lemon) fa caure el preu mitjà que els compradors estan disposats a oferir. Això expulsa els venedors de cotxes sans, fent que el mercat col·lapsi per selecció adversa en absència de mecanismes de control o reputació.
• Disrupció tecnològica i llicències: La regulació tradicional dels taxis ha utilitzat llicències tancades per restringir l'oferta i generar rendes monopolístiques per als propietaris. La disrupció de plataformes com Uber o Lyft ha esquivat la regulació mitjançant algoritmes de concordança que redueixen el temps d'espera i els costos d'informació.
• Monopolis naturals digitals: Plataformes com Google o Facebook tenen característiques clares de monopoli natural (costos fixos de desenvolupament altíssims i costos marginals quasi nuls) potenciats per forts efectes de xarxa directes i indirectes (béns multifacètics), dificultant enormement l'aplicació clàssica de les polítiques de defensa de la competència.

Capítol 3: El paper de l'Estat en la producció (The Government's Role in Production)

• L'onada de nacionalització i privatització: Durant la postguerra, molts països van nacionalitzar els monopolis naturals de xarxa (electricitat, transport, correus). L'any 1979 va marcar l'inici d'una contraofensiva de privatització liderada pel Regne Unit, cercant introduir el motiu del lucre i la disciplina de mercat.
• La regulació dels serveis privatitzats: Per regular els preus monopolístics s'utilitza la fórmula RPI-X (cap de preus que força les empreses a augmentar la seva productivitat en un factor X per sota de la inflació per mantenir marges) o els topalls a la taxa de retorn (més comuns als EUA, que asseguren una rendibilitat sobre el capital invertit però incentiven el sobredisseny i la sobre-inversió o gold plating).
• El balanç de la privatització: Els resultats han estat molt variables. S'ha aconseguit un augment significatiu de la productivitat laboral mitjançant la reducció de plantilles, però de vegades s'ha compromès el manteniment i la seguretat de les xarxes. Els preus de molts serveis no han baixat més del que ho han fet en països sense privatització on la tecnologia ha reduït els costos.
• Estratègia industrial: El finançament de "campions nacionals" de l'estat als anys 60 i 70 va acabar fracassant. Actualment, l'economia destaca el paper de la política industrial verda pel seu caràcter estratègic de coordinació davant de mercats de futur inexistents. El cas dels EUA demostra que la recerca militar (DARPA) i els programes dels instituts nacionals de salut (NIH) han estat el motor invisible de les grans innovacions privades.

Capítol 4: Elecció col·lectiva (Collective Choice)

• La tragèdia dels comuns: Garrett Hardin va descriure com els béns de recursos comuns que són rivals en el consum però no exclusius (com els bancs de pesca) són sobre-explotats inevitablement de manera egoista, i va proposar com a úniques vies la privatització o la regulació estatal rígida.
• Elinor Ostrom i la cogestió col·lectiva: Ostrom va refutar Hardin demostrant que existeixen organitzacions alternatives autònomes i eficients, no estatals ni de mercat, per a la gestió dels comuns. Va proposar vuit principis de disseny basats en la definició clara de límits de grup, el dret de regulació autònoma dels propis usuaris, sistemes de vigilància fàcil i sancions graduals de caràcter social.
• Confiança, normes i capital social: El funcionament dels quasi mercats i el control de la sobre-explotació depenen de la intensitat de les normes de comportament social i del capital social o confiança existent a la comunitat.
• Sortida, veu i lleialtat: El model d'Albert Hirschman s'aplica per analitzar la reacció d'insatisfacció davant dels monopolis públics o serveis: la gent pot optar per la sortida (exit, escollir la competència) o per la veu (voice, queixar-se i pressionar políticament), utilitzant la lleialtat com a fre o reforç.
• Béns posicionals: Els béns el valor dels quals rau en la seva escassetat relativa per reflectir un determinat estatus social s'anomenen béns posicionals. Això genera una pèrdua d'eficiència a causa de la cursa de consum per mantenir l'estatus.

Capítol 5: Polítiques de comportament (Behavioral Policies)

• La racionalitat limitada: La hipòtesi del homo economicus es trenca en entorns d'incertesa. Herbert Simon va proposar el concepte de racionalitat limitada, on l'energia i atenció limitades del cervell ens fan prendre decisions d'acord amb regles pràctiques o heurístiques.
• Els biaixos cognitius: Entre les distorsions de la nostra ment en la presa de decisions destaquen l'aversió a la pèrdua (les pèrdues ens dolen el doble que els guanys equivalents, analitzat en la teoria de les perspectives), l'efecte marc o framing (la decisió depèn de la presentació formal de la pregunta), la inèrcia i el biaix del present o descompte hiperbòlic (impaciència pels sacrificis actuals i paciència de cara al futur llunyà).
• Arquitectura de la decisió i nudges: L'Estat pot utilitzar les empentetes o nudges per guiar les eleccions individuals cap a resultats desitjables sense prohibicions ni costos de preus, estructurant el disseny de la tria. El canvi de les pensions britàniques del mètode d'inscripció activa al d'inscripció per defecte amb opció de baixa voluntària (opt-out) ha multiplicat la taxa d'estalvi.
• La crítica al paternalisme llibertari: Gilles Saint-Paul i Robert Sugden critiquen que aquests mètodes s'assemblen massa al màrqueting corporatiu i redueixen la utilitat d'aquells que no necessiten ser tutelats pel govern, limitant la llibertat individual i disminuint la capacitat de decisió autònoma.

Capítol 6: Pobresa, desigualtat i el paper de l'Estat (Poverty, Inequality, and the Role of the State)

• L'eficiència de l'Estat del benestar: A més d'arguments ètics, l'Estat del benestar es justifica per fallades de mercat essencials: la selecció adversa impedeix que els mercats privats puguin assegurar de manera eficient riscos sistèmics (com l'atur massiu en recessió) o determinats tractaments mèdics catastròfics.
• La pobresa i la desigualtat: Es diferencia la pobresa absoluta (llindar d'ingressos fix) de la pobresa relativa (proporció de la població per sota del 50% o 60% de la mediana dels ingressos del país). La desigualtat és mesurada amb la corba de Lorenz, de la qual es deriva el coeficient de Gini.
• El canvi tecnològic i la polarització: Des dels anys 80 s'ha accelerat la desigualtat d'ingressos a causa del canvi tecnològic que afavoreix el treball qualificat i complementari al programari, generant un "buidat" de la classe mitjana i ocupacions de rutina (polarization).
• Eines de redistribució: Els governs utilitzen la tributació progressiva (taxant a taxes marginals superiors les rendes més altes, limitat per la corba de Laffer), les prestacions i crèdits fiscals (com el crèdit fiscal d'ajuda al treball), i la discussió sobre la Renda Bàsica Universal (RBU) davant l'automatització.
• La provisió de serveis públics: La inversió estatal en l'escola i, molt especialment, en un sistema de salut (com l'NHS britànic) té un caràcter molt progressiu que incrementa de manera equivalent els ingressos reals de les famílies amb menors recursos.

Capítol 7: Fallada del govern (Government Failure)

• La Public Choice: Aquesta teoria posa el focus de l'anàlisi econòmica sobre els mateixos funcionaris i governants. No actuen de manera idealitzada com a servidors benvolents de l'interès públic, sinó que responen als seus propis incentius individuals, cercant augmentar el seu pressupost o assegurar la reelecció.
• Captura reguladora i lobbisme: George Stigler va documentar com les agències encarregades de regular una indústria en l'interès del públic acaben sent capturades i manipulades per les mateixes empreses regulades per bloquejar la competència de nous entrants. Mancur Olson va establir que els grups d'interès concentrats (lobbies corporatius) sempre poden organitzar-se i vèncer els consumidors dispersos perquè es beneficien d'un major guany proporcional que justifica la despesa de lobby, mentre que el públic pateix el problema del polissó.
• Gaming i la Llei de Goodhart: La imposició d'indicadors de compliment públics o fites sovint dóna lloc a canvis de comportament destinats només a complir la mètrica de control sense millorar el servei real (gaming), el qual es resumeix en la Llei de Goodhart.
• L'asimetria de la contractació: Els errors i sobrecostos en grans megaprojectes estan lligats a problemes de principal-agent on el contractista privat té molta més informació i incentius que l'administrador del pressupost públic, dificultant la creació de contractes complets.

Capítol 8: Proves i polítiques econòmiques (Evidence and Economic Policies)

• Appraisal i Evaluation: S'ha d'avaluar l'impacte de les polítiques de forma prèvia a la seva posada en marxa (appraisal) o analitzar la seva efectivitat posteriorment (evaluation) mitjançant dades economètriques.
• L'anàlisi de Cost-Benefici (CBA): És l'eina tècnica d'appraisal més estesa. Consisteix a monetàrizar tots els costos i beneficis futurs i aplicar una taxa de descompte social (regla de Ramsey) per trobar el Valor Net Present (NPV). Petits canvis en la taxa de descompte canvien radicalment el resultat final, sent el punt de discussió clau en les polítiques ambientals i de canvi climàtic de llarg termini.
• Valoració contingent: En absència de preus de mercat clars es recorre a mètodes de preferència revelada (com el preu hedònic o les despeses de prevenció) o preferència declarada / valoració contingent (enquestes directes sobre la voluntat de pagar (WTP) o de voluntat d'acceptar compensació (WTA)).
• El Valor d'una Vida Estadística (VSL): Mètrica de valoració de canvis marginals de mortalitat utilitzada per decidir si convé aprovar costoses regulacions de seguretat.
• Els assajos aleatoris (RCTs): Les recerques basades en assajos controlats aleatoris a petita escala s'han convertit en l'enfocament de referència dels "randomistes" per analitzar de manera estricta els fets i resultats de les mesures de desenvolupament abans de dissenyar una llei general.

La causa del progrés en la salut i el benestar individual

 The Life Project

El llibre "The Life Project" d'Helen Pearson narra la història extraordinària dels estudis de cohorts de naixement britànics (British birth cohort studies), una sèrie única d'investigacions longitudinals que han seguit la vida de més de 70.000 persones de cinc generacions diferents des del bressol fins a la tomba.

A continuació, es presenta un resum segons l'evolució cronològica d'aquestes investigacions científiques:

Introducció: L'escapada del desavantatge

L'autora introdueix el concepte dels estudis de cohorts explicant la recerca que la científica social Doria Pilling va dur a terme l'any 1985. Utilitzant dades de la cohort de 1958, Pilling va seleccionar 386 nens nascuts en condicions de pobresa extrema o amuntegament, que els científics havien etiquetat sota el depriment terme de "nascuts per fracassar" (born to fail). Pilling va viatjar per tot el país i va descobrir que 83 d'aquests nens havien aconseguit convertir-se en "triomfadors" (achievers) en l'edat adulta. La recerca, publicada el 1990 sota el títol Escape from Disadvantage, va revelar que els factors que permetien esquivar aquest destí eren la motivació pròpia del nen, unes escoles compromeses i, sobretot, l'interès i l'ambició dels pares per l'educació dels seus fills.

Part 1: Venint al món

• Capítol 1: Els nadons de Douglas (La cohort de 1946): Just deu mesos després d'acabar la Segona Guerra Mundial, el març de 1946, un equip de científics liderat pel doctor de 31 anys James Douglas va emprendre una fita inèdita: entrevistar totes les mares que donessin a llum a Anglaterra, Escòcia i Gal·les en una sola setmana. Amb l'ajuda de les llevadores i visitadores de salut, van registrar 13.687 naixements (el 91% del total). L'estudi naixia de la preocupació per la caiguda de la natalitat en la preguerra i l'elevada mortalitat infantil. Els resultats, publicats el 1948 al llibre Maternity in Great Britain, van sacsejar l'opinió pública en revelar una profunda esquerda de classe: els nadons de famílies treballadores tenien un 70% més de probabilitats de néixer morts i les seves mares patien el part pràcticament sense cap tipus d'alleujament del dolor. Aquestes dades van servir de disseny per als serveis de maternitat del recent llançat Servei Nacional de Salut (NHS) de Gran Bretanya. Douglas i el demògraf David Glass van decidir continuar seguint una mostra reduïda d'aquells nens (5.362 participants), convertint l'enquestat inicial en el primer estudi de cohort del món. L'èxit va impulsar el llançament d'un segon estudi l'any 1958, anomenat Perinatal Mortality Survey, encapçalat pel carismàtic pediatre Neville Butler. Per obtenir dades estadístiques suficients sobre la mortalitat, Butler va recollir dades de tots els nadons nats en una setmana de març i de tots els nadons que van morir durant els tres mesos següents, utilitzant autòpsies per esbrinar-ne les causes. A l'últim moment, Butler va incloure una pregunta pionera per esbrinar si la mare fumava durant l'embaràs. Els resultats de 1962 van mostrar que, malgrat l'NHS, la bretxa de mortalitat infantil entre rics i pobres continuava intacta, i el debat mediàtic posterior va forçar el trasllat progressiu dels parts del domicili particular cap als hospitals.

• Capítol 2: Nascuts per fracassar? (L'etapa escolar): El 1957, els nens de la cohort de 1946 van fer el polèmic examen de l'11-plus per accedir a la secundària. James Douglas va analitzar-ne les dades i el 1964 va publicar el cèlebre llibre The Home and the School, on demostrava que el sistema educatiu britànic provocava un greu "malbaratament de talent" (waste of talent), ja que els nens de classe treballadora tenien menys oportunitats d'entrar a les escoles gramaticals (grammar schools) que els nens de classe mitjana amb el mateix coeficient intel·lectual. Paral·lelament, la cohort de 1958 va entrar a l'escola i es va convertir en la base de dades de l'Informe Plowden per a la reforma de la primària. L'estudi va ser reanimat per Mia Kellmer Pringle i Neville Butler des de la National Children's Bureau. Els estudis de 1958 i de la tercera cohort posada en marxa el 1970 van servir per avaluar l'impacte del divorci dels pares (demostrant que el dany emocional en el nen començava molt abans de la separació física i que el pitjor factor de dany era la pobresa subsegüent) i per fer experiments naturals comparant el rendiment de les escoles comprensives i les gramaticals.

• Capítol 3: En la salut i en la malaltia: James Douglas va aprofitar la cohort de 1946 per dur a terme estudis d'impacte de la contaminació atmosfèrica utilitzant els registres històrics de racionament de carbó del govern, demostrant que els nens de zones industrials exposats a la boira de carbó patien danys pulmonars permanents a la seva infantesa. D'altra banda, la cohort de 1958 va ser clau per resoldre la disputa científica sobre el tabac durant l'embaràs. L'any 1972, l'estadístic Harvey Goldstein i Neville Butler van utilitzar la immensa base de dades de morts perinatals de l'estudi per provar que el consum de tabac de la mare reduïa el pes del fetus en uns 170 grams de mitjana i augmentava el risc de mort del nadó un 28%. Aquesta revelació va canviar radicalment les directrius de salut pública del món occidental. La cohort de 1946 va perviure gràcies a la direcció de Michael Wadsworth, que el 1985 va publicar que els nadons nascuts amb baix pes patien una pressió arterial significativament més alta en arribar a la maduresa (36 anys). Aquesta troballa va coincidir amb els treballs de David Barker, que va formular la coneguda "Hipòtesi de Barker" o programació fetal, postulant que moltes malalties cròniques de l'adult (com la diabetis o l'infart) s'originen a causa d'una mala nutrició de la mare durant l'etapa a l'úter matern.

Part 2: L'edat madura

• Capítol 4: Lluitant per sobreviure: Durant els anys 70 i 80, els estudis de cohorts van fregar l'extinció per culpa de les retallades pressupostàries i l'escepticisme de l'administració de Margaret Thatcher envers les ciències socials. Bynner i Wadsworth van haver de lluitar aferrissadament per mantenir les cohorts actives. A més, l'any 1979 el govern va cancel·lar el projecte d'una nova cohort planificada per al 1982 a causa de la seva gran complexitat i despesa econòmica.

• Capítol 5: Més vells i més savis: La científica Jean Golding va aprofitar un programa de l'OMS per impulsar una quarta cohort l'any 1991 a escala regional, la cohort d'Avon (ALSPAC, o Children of the 90s). ALSPAC va néixer enfocada cap a la biomedicina i la genètica, recollint una col·lecció colossal d'ADN, sang del cordó, dents de llet i fins i tot placentes. Al mateix temps, Diana Kuh i Yoav Ben-Shlomo van conceptualitzar l'epidemiologia del curs de la vida (life course epidemiology), la teoria unificadora que defensa que el risc de malaltia no respon exclusivament als gens o a l'estil de vida madur, sinó a la suma acumulada de condicions des del desenvolupament fetal fins a la vellesa.

• Capítol 6: Obrint els tresors: John Bynner va agafar les regnes de les cohorts de 1958 i 1970 i va impulsar una gran tasca d'ordenació i neteja de dades, dipositant-les a l'Arxiu de Dades de la Universitat d'Essex per posar-les a disposició dels investigadors d'arreu del món. Això va permetre que l'economista Leon Feinstein elaborés el famós "Feinstein Graph" (2003). El gràfic revelava que els nens intel·ligents de famílies pobres anaven perdent posicions progressivament fins a ser superats intel·lectualment pels nens menys capacitats de famílies riques abans de fer els deu anys. Aquest descobriment va motivar el govern de Tony Blair a duplicar els pressupostos del programa d'educació infantil Sure Start. Així mateix, l'economista Jo Blanden va publicar un controvertit informe on provava que la mobilitat social s'havia deteriorat a Gran Bretanya en comparar la cohort de 1958 amb la de 1970, degut principalment al fet que l'accés a les universitats continuava dominat per les famílies benestants.

Part 3: Tancant el cercle

• Capítol 7: Els nens del mil·lenni (La cohort de 2000): El govern laborista va demanar un nou estudi nacional de cara a l'any 2000: el Millennium Cohort Study, encapçalat per Heather Joshi. Com que l'encàrrec es va fer de manera molt precipitada, la recollida de dades es va iniciar quan els nadons tenien 9 mesos, sense poder arreplegar dades mèdiques dels parts ni mostres biològiques inicials. Amb tot, va reclutar 18.818 participants. L'estudi va permetre investigar problemes moderns com l'obesitat infantil (mesurant que el 23% dels nens de 3 anys ja patien sobrepès), els efectes del "mes de naixement" a les escoles (els nens nascuts a l'estiu solien tenir pitjor rendiment i autoestima a causa de la seva immaduresa respecte als companys de classe de la tardor) o la influència de la inestabilitat dels horaris de son dels nens en la seva conducta habitual.

• Capítol 8: Creuant les línies de divisió: Els investigadors van projectar un ambiciós sisè estudi de cohort nacional anomenat Life Study per a l'any 2012, coordinat per Carol Dezateux. Planejava reclutar 80.000 nadons i analitzar-ne el microbioma, mostres de femtes infantils i la contaminació de l'aire mesurada carrer per carrer amb sistemes digitals. Tanmateix, el Life Study va ser cancel·lat de forma sobtada el 2015: les complicacions per reclutar dones embarassades durant les seves visites mèdiques van fer que només 249 mares s'hi registressin en la fase de prova, empenyent el consell d'investigació a tancar l'aixeta de fons per risc de fracàs estadístic. Malgrat aquest cop, el consorci de cohorts (CLOSER) continua harmonitzant les bases de dades per permetre comparatives històriques entre generacions, com l'estudi massiu que ha permès documentar detalladament com l'epidèmia de l'obesitat ha anat avançant a edats cada vegada més primerenques a partir de la dècada de 1980.

Epíleg: On són ara els estudis? (Estat el 2015)

• Cohort de 1946 (70 anys): Liderada per Diana Kuh, realitzava escaneigs de cervell a 500 nòduls de la mostra per buscar indicadors de demència.
• Cohort de 1958 (60 anys): Liderada per Alissa Goodman, digitalitzava 13.000 redaccions escolars redactades pels nens quan tenien 11 anys per analitzar indicadors de benestar futurs.
• Cohort de 1970 (46 anys): Conduïda per Alice Sullivan, preparava un exhaustiu qüestionari biomèdic amb proves físiques, d'ADN i de nutrició.
• Cohort d'Avon (1991): Sota la direcció de George Davey Smith i Paul Burton, es dedicava a incorporar a l'estudi la tercera generació de la mostra (els fills dels nens d'Avon).
• Millennium Cohort (14 anys): Sota el lideratge d'Emla Fitzsimons, es recollia per primer cop l'ADN de la mostra a través de saliva i es feien diaris digitals d'activitat física dels adolescents.