Filopolítica

Filopolítica: filosofía para la política

El llibre "Filopolítica: filosofía para la política" (2025), d'Antoni Gutiérrez-Rubí, és una obra commemorativa pel 40è aniversari de la seva consultora, Ideograma. Aquest text recupera i amplia el concepte de "filopolítica", entès com la filosofia aplicada a una nova política que necessita mirar cap als clàssics per recuperar l'essència dels valors i les idees. El llibre s'estructura al voltant d'una introducció i una conclusió de l'autor, acompanyades de quatre assajos de filòsofs contemporanis que reflexionen sobre els reptes actuals de la democràcia.

A continuació se'n presenta un resum detallat segons les fonts:

1. El concepte de Filopolítica i el seu context

Antoni Gutiérrez-Rubí situa la "filopolítica" dins d'una trajectòria que inclou altres conceptes clau com la "micropolítica" (el valor del detall i l'emoció) i la "tecnopolítica" (com la tecnologia reconfigura la política). L'autor defensa que la política actual està atrapada en la immediatesa i el cinisme, i que necessita urgentment profunditat, pausa i sentit. La filopolítica no és un anacronisme, sinó una necessitat per "pensar per actuar millor".

2. El temps com a condició democràtica (Victoria Camps)

Camps sosté que la política s'ha tornat visceral i insuportable, exhibint una emotivitat sense escrúpols ni respecte per l'adversari. La tesi central del seu assaig és:

• La manca de temps: El major obstacle per a la filosofia en la política és la velocitat. La reflexió i el discerniment requereixen temps, mentre que les xarxes socials fomenten respostes espontànies i irreflexives.
• Recuperar el logos: Cal tornar al llenguatge pensat, al diàleg i a la "phrónesis" (prudència o saviesa pràctica) per prendre decisions justes en el moment oportú (kairós).

3. El declivi de la democràcia davant el capitalisme (Manuel Cruz)

Cruz revisa la tesi de Francis Fukuyama sobre el "final de la història". Els seus punts clau són:

• Capitalisme sense alternativa: Tot i que el model econòmic capitalista sembla no tenir rival, la salut de la democràcia està en declivi.
• Capitalisme "caníbal": El capitalisme manté una relació instrumental amb la política, debilitant-la quan aquesta suposa un obstacle per a l'acumulació de riquesa.
• Un final incert: Cruz adverteix que podríem estar davant d'un "final de la història" on la democràcia es retiri i només sobrevisqui la força de l'eficiència econòmica.

4. El mite de l'objectivitat algorítmica (David Casacuberta)

Aquest assaig critica la creença que la Intel·ligència Artificial (IA) produeix coneixement neutre o lliure de valors.

• Les dades no són neutres: Són els humans qui decideixen quines dades s'inclouen en els algoritmes, traslladant-hi així les seves teories, prejudicis i biaixos.
• Riscos per a la igualtat: Els algoritmes poden reproduir i perpetuar desigualtats socials (racisme, masclisme) sota una capa de "falsa objectivitat".
• Explicabilitat: Casacuberta reclama que la societat participi en la construcció dels algoritmes i que aquests no funcionin com "caixes negres" opaques.

5. Pensar des de la "intempèrie" i l'amor (Nerea Blanco)

Blanco descriu la societat actual com una "socisetat de la frustració", saturada d'informació però mancada de sentit.

• Pensar com a acte subversiu: Detenir-se a reflexionar és un gest revolucionari en un món dominat per l'algoritme i la reacció ràpida.
• Política de l'amor: Proposa una política basada en l'atenció, el cuidar i la vulnerabilitat compartida.
• Comunitat: El pensament i l'amor han de reconstruir el "nosaltres" davant l'aïllament massiu hiperconnectat.

Conclusió de l'autor

Gutiérrez-Rubí conclou que la política ha d'aprendre de la filosofia per gestionar el futur col·lectiu. Utilitza l'analogia del bambú, que creix molt lentament sota terra durant set anys abans de créixer ràpidament, per explicar que cal sembrar "idees-llavor" i valors si es vol veure florir una acció renovadora. La filopolítica, finalment, consisteix a presentar la política com a preguntes que facin pensar i no com a respostes simplistes.

 

Les diferències de riquesa al món (2)

Richer and More Equal: A New History of Wealth in the West 

El llibre de Daniel Waldenström, "Richer and More Equal: A New History of Wealth in the West" (2024), presenta una revisió profunda de la història de la riquesa i la seva distribució en els països occidentals durant els últims 130 anys. L'autor proposa una narrativa nova i més positiva que desafia la visió predominant que el capitalisme porta inevitablement a una desigualtat extrema.

A continuació es detallen els punts clau del llibre segons les fonts:

1. Els tres fets fonamentals de la nova narrativa

Waldenström sosté que la història de la riquesa a Occident es pot resumir en tres realitats empíriques:

• Som molt més rics avui: La riquesa real per càpita s'ha multiplicat gairebé per deu en l'últim segle. Des de 1950, la riquesa mitjana de la població s'ha multiplicat per set.
• La naturalesa de la riquesa ha canviat: Fa un segle, la riquesa consistia principalment en terres agrícoles i accions corporatives en mans d'una petita elit. Avui, la major part de la riquesa personal és "riquesa popular", composta per l'habitatge en propietat i els estalvis per a la jubilació.
• Som més igualitaris: L'autor documenta la "Gran Igualació de la Riquesa". Mentre que el 1910 l'1% més ric posseïa tres vegades més riquesa que el 2010, actualment la riquesa està molt més distribuïda entre la classe mitjana i treballadora.

2. El motor de la igualació: Riquesa popular vs. Guerres i Impostos

Una de les tesis centrals del llibre és que la reducció de la desigualtat no es va deure principalment a la destrucció de capital durant les guerres mundials o a la redistribució mitjançant impostos progressius, com sostenia Thomas Piketty.

• L'habitatge i les pensions: Waldenström argumenta que l'autèntic motor de canvi ha estat l'expansió de la propietat d'actius entre els ciutadans corrents. L'accés massiu a la propietat d'un habitatge i el desenvolupament de fons de pensions han democratitzat la riquesa.
• El paper de les institucions: Aquest canvi va ser possible gràcies a reformes institucionals com el sufragi universal, la millora de l'educació i els drets laborals, que van augmentar els ingressos dels treballadors i la seva capacitat d'estalvi.

3. Reavaluació de la riquesa històrica

El llibre utilitza dades actualitzades per mostrar que el capitalisme primerenc (segle XIX) no era tan extremadament desigual com es pensava anteriorment.

• Les noves dades suggereixen que les ràtios riquesa-ingressos a Europa abans de la Primera Guerra Mundial eren més baixes del que es creia, situant-se en nivells similars als dels Estats Units (al voltant del 500%).
• Això indica que l'acumulació extrema de capital no és una característica inherent i permanent del capitalisme desregulat.

4. Temes específics analitzats

• Riquesa Offshore: L'autor examina la riquesa en paradisos fiscals i conclou que, tot i ser significativa, el seu impacte en les tendències de desigualtat a llarg termini és limitat i no canvia la narrativa de la "Gran Igualació".
• Riquesa del sector públic: L'estudi inclou els drets de pensió futurs (seguretat social) com una forma de riquesa. Si s'inclouen aquests actius no comercialitzables, la desigualtat de riquesa es redueix encara més dràsticament (fins a la meitat en alguns casos).
• Herència: Waldenström analitza si les fortunes són heretades o fetes per un mateix ("self-made"). Tot i que les herències són més grans per als rics, proporcionalment són més importants per a les persones amb menys recursos, tenint un cert efecte igualador en la distribució relativa.

5. Lliçons per als responsables polítics

El llibre conclou que el creixement econòmic i la igualtat de riquesa poden anar de la mà. Les recomanacions inclouen:

1. Fomentar la propietat individual de l'habitatge com una eina d'estabilitat i creixement patrimonial.
2. Securititzar els estalvis per a la jubilació (passar de sistemes de repartiment a fons de capitalització) per donar als treballadors actius reals.
3. Prioritzar els impostos sobre els ingressos del capital per davant dels impostos sobre el patrimoni, ja que aquests últims són difícils d'implementar i poc efectius per reduir la desigualtat estructural.
4. Revisar la fiscalitat sobre el treball per permetre que els treballadors puguin acumular actius més ràpidament.

En resum, Waldenström proposa que la clau per a una societat més justa no és "destruir" la riquesa dels de dalt, sinó crear les condicions institucionals perquè la gran majoria de la població pugui construir el seu propi patrimoni.

Economia del frau (5)

The Honey Trap: Swedbank, Russia and the World's Biggest Money Laundering Scheme

 El llibre "The Honey Trap: Swedbank, Russia and the World's Biggest Money Laundering Scheme" (títol original en suec: Honungsfällan), escrit pels periodistes d'investigació Axel Gordh Humlesjö i Lars Berge, és un relat real que sembla tret d'una novel·la d'espionatge.

Publicat el 2024, explica com el banc més emblemàtic de Suècia, Swedbank, va ser infiltrat i utilitzat pels serveis d'intel·ligència russos (FSB) per blanquejar milers de milions d'euros.

Resum dels punts clau del llibre:

1. El punt de partida: La "trampa de la mel"

El títol fa referència a la clàssica tàctica d'espionatge (honey trap) on s'utilitzen relacions sexuals o romàntiques per obtenir kompromat (material comprometedor).

• L'incident: El llibre descriu com un alt executiu de Swedbank va ser captat a l'Hotel Metropol de Moscou amb una prostituta d'alt nivell vinculada als serveis secrets russos.

• L'objectiu: Amb aquest xantatge (fotos o vídeos), l'FSB va aconseguir que la direcció del banc "mirés cap a una altra banda" mentre s'obrien comptes a les sucursals dels països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per a oligarques i empreses pantalla russes.

2. El mecanisme del blanqueig

Swedbank, vist a Suècia com un banc ètic i "de la gent", es va convertir en el canal principal per treure diners bruts de Rússia cap a Occident.

• Escala massiva: Es calcula que a través de les branques bàltiques del banc es van moure uns 40.000 milions d'euros d'origen dubtós entre 2007 i 2015.

• Clients perillosos: Entre els titulars de comptes hi havia persones properes a Vladímir Putin i figures implicades en el famós "Cas Magnitsky" (un frau fiscal massiu a Rússia).

• Connexió amb la guerra: El llibre sosté que aquests diners no només servien per a l'enriquiment personal d'oligarques, sinó per finançar operacions d'influència de l'Estat rus a Europa, incloent-hi la desestabilització política i, finalment, l'esforç bèl·lic.

3. La cultura de la negació

Un dels temes centrals del llibre és la negligència institucional.

• Birgitte Bonnesen: L'ex-CEO de Swedbank és una figura central. El llibre narra com ella i el seu equip van ignorar les alertes internes dels oficials de compliment (compliance) que advertien que alguna cosa anava molt malament a Estònia.

• Mentides públiques: Quan van aparèixer les primeres sospites, el banc va assegurar als inversors i al regulador que no tenien problemes de blanqueig, cosa que va portar a Bonnesen a una condemna de 15 mesos de presó per frau (sentència de l'any 2024).

4. L'amenaça als periodistes

Humlesjö i Berge expliquen en primera persona la perillositat de la seva investigació.

• Vigilància: Durant el procés d'escriptura i investigació per al programa de televisió Uppdrag Granskning, els autors van detectar agents de l'FSB apostats davant dels seus apartaments a Estocolm.

• La "femme fatale": El llibre detalla la trobada d'Axel Gordh Humlesjö amb la dona que va servir d'esquer en l'operació d'espionatge original, confirmant la connexió directa entre el sexe, el xantatge i les finances internacionals.

Per què és important aquest llibre?

A diferència d'altres escàndols financers, The Honey Trap no tracta només de cobdícia, sinó de seguretat nacional. Demostra com el sistema bancari occidental és vulnerable a la guerra híbrida de Rússia:

1. Corrupció d'elits: Com es pot doblegar la voluntat d'un executiu suec amb mètodes de la Guerra Freda.

2. Infiltració: Com els diners russos van comprar influència a les democràcies nòrdiques.

3. Impunitat: Com les institucions triguen anys a reaccionar, fins i tot quan les proves són evidents.

Conclusió: El llibre és una advertència sobre com el blanqueig de diners és, en realitat, una arma política que Rússia ha fet servir per minar les fundacions d'Occident des de dins dels seus propis bancs.