18 de novembre 2026

Economia de la salut

 Économie de la santé

El llibre Économie de la santé (Dunod, 2025), escrit pels economistes Philippe Batifoulier, Nicolas Da Silva i Jean-Paul Domin, ofereix una anàlisi socioeconòmica, institucionalista i pluralista del sistema de salut francès i de les seves transformacions. L'obra rebat la reducció de l'economia de la salut a un simple càlcul comptable de retallada de costos o a models d'eficiència neoclàssica, defensant que la salut és un benestar fonamental, un dret inalienable i un ingredient primordial per a la vida social i democràtica.

1. Introducció i marc teòric: El pluralisme en economia de la salut

  • La naturalesa del «bé» salut: La salut condiciona la participació en la vida social i econòmica; la malaltia no és un simple desig de consum subjectiu, sinó una necessitat objectiva.
  • Pluralisme teòric: El llibre contrasta la teoria estàndard o neoclàssica (centrada en la racionalitat individual, l'homo œconomicus, els incentius financers i les fallades de mercat) amb les enfocaments heterodoxes (institucionalisme, teoria de la regulació, convenis i marxisme), les quals analitzen la salut integrada en les transformacions del capitalisme i de les seves normes socials.
  • Rebuig de la neutralitat comptable: Els autors sostenen que la focalització exclusiva en la despesa oculta les contrapartides reals: la producció pública de salut i benestar col·lectiu.

2. Capítol 1: De la construcció dels sistemes de salut a la seva reforma

  • Una història conflictiva: La socialització de la salut a França no va sorgir d'un consens acadèmic pacífic, sinó de conflictes socials i de l'impacte de les guerres totals (Primera i Segona Guerra Mundial).
  • El segle XIX i el model d'aïllament: Caracteritzat pel rebuig de l'estat social, la caritat privada i la competència entre metges i officiers de santé (eliminats el 1892 per consolidar el monopoli mèdic).
  • El gir cap a la socialització (1890–1944): Desenvolupament de l'Assistència Mèdica Gratuïta (1893) i de les lleis d'Assegurances Socials (1928–1930), que van establir el pilar del tarif de responsabilitat i el conveni amb la professió mèdica.
  • Creació de la Sécurité Sociale (1945): Dissenyada per Pierre Laroque i Ambroise Croizat sota els principis d'universalitat, unicitat i gestió pels mateixos treballadors.
  • Typologies internacionals:
    • Bismarckià (assegurança social vinculada a l'ocupació i cotitzacions) vs. Beveridgià (universal, finançat per impostos i uniforme).
    • Règims d'Esping-Andersen: Libral, Socialdemòcrata i Conservador-Corporatista.
  • Canvi de referencial: Transició des del referencial d'expansió de les "Trente Glorieuses" (1945–1975), centrat a cobrir necessitats socials, cap al referencial des de 1980 on la salut és percebuda com un "cost insostenible", impulsant politiques de restricció pressupostària (ONDAM, pressupost global i copagaments).

3. Capítol 2: La despesa en salut i les seves contrapartides

  • Agragats estadístics:
    • CSBM (Consommation de soins et de biens médicaux): Mesura els béns i serveis consumits individualment (8,9% del PIB, 235,8 milers de milions d'euros el 2022).
    • DCSi (Dépense courante de santé au sens international): Inclou la CSBM, la prevenció, la gestió i les cures de llarga durada (11,9% del PIB, 313,6 milers de milions d'euros el 2022).
  • El sistema francès és realment massa car?: Les comparacions de l'OCDE mostren que els EUA gasten el 18,2% del PIB (12.555 $ PPA/habitant) amb grans desigualtats, mentre que França (11,9% del PIB, 4.650 € PPA/habitant) se situa prop de la mitjana de l'UE-14 i per sota d'Alemanya (12,6% del PIB, 5.710 € PPA/habitant).
  • Estructura del finançament: La Sécurité Sociale finança el 79,6% de la CSBM, els organismes complementaris (OCAM) el 12,6%, les lars (reste à charge direct) el 7,2% i l'Estat el 0,6%. S'observa una creixent fiscalització a través de la CSG.
  • La salut com a producció de valor: Rebat la idea que la despesa pública és una càrrega improductiva. La despesa en salut finança una producció real de benestar, salut i activitat econòmica que és més eficaç i justa que la producció privada.

4. Capítol 3: L'hospital a la deriva: privatització i patiment del personal

  • De l'hospitalo-centrisme a la crisi: Desenvolupament de l'hospital com a pilar del sistema a la postguerra (Charte hospitalière de 1941, creació dels CHU el 1958). A partir dels anys 1980, l'Estat imposa el control financer amb el pressupost global (1983).
  • New Public Management i T2A: Introducció de les Agències Regionals de Salut (ARH 1996, ARS 2009) i de la Tarification à l'activité (T2A) el 2004, que finança els hospitals mitjançant preus fixos per Grups Homogenis de Malalts (GHM/GRD).
  • Efectes perversos de la T2A: Selecció de pacients rendibles (cherry-picking), sobrecotació (upcoding), altes meitat de terme (reducció de durada de l'estada), degradació de la qualitat de les cures, transferència de costos a les famílies i patiment laboral extrem (burnout) del personal sanitari.
  • Dèficit i concentració lucrativa: Dèficit de l'hospital públic (1,3 milers de milions d'euros el 2022) simultani a la concentració de cliniques privades lucratives en mans de fons d'inversió internacionals (Ramsay, Elsan, Vivalto). El plà Ségur de la santé (2020) va injectar 19 milers de milions d'euros sense modificar la lògica mercantil de la T2A.

5. Capítol 4: La medicina de vila francesa: el liberalisme en qüestió

  • El paradoxa de la medicina libèrala: La professió mèdica ha defensat històricament la seva independència enfront de l'Estat i del mercat (Charte de la médecine libérale de 1927: lliure elecció, pagament directe, llibertat de prescripció). No obstant això, la medicina liberal només va aconseguir la seva prosperitat econòmica quan la Sécurité Sociale va solvabilitzar la demanda de la població.
  • Modes de remuneració:
    • Pagament a l'acte (Paiement à l'acte): Inflacionista i propici a la demanda induïda.
    • Salari: Assegura control de costos prospectiu però redueix l'incentiu de productivitat en la teoria neoclàssica.
    • Capitació: Forfait per pacient, afavoreix la prevenció i el paper de gatekeeper.
  • De la regulació de preus a la regulació de pràctiques: Davant la impossibilitat de frenar els honoraris lliures (creació del Sector 2 el 1980 i expansió dels dépassements d'honoraires), l'Estat s'ha orientat a regular la pràctica mèdica.
  • Institucions de la meva eficiència: Introducció del pagament a la meva eficiència (ROSP, CAPI), guies clíniques (Evidence-Based Medicine) i estandardització via la Haute Autorité de Santé (HAS). Els estudis mostren una eficàcia molt modesta d'aquests incentius, que augmenten la burocràcia sense millorar clarament la salut dels pacients.

6. Capítol 5: La salut i la cerca de lucre: mútues, medicaments i finances

  • Assegurances complementàries (AMC): Mercat repartit entre mútues, institucions de previsió i companyies d'assegurances privades. La reducció de la cobertura de la Sécurité Sociale i normes com els contrats responsables o la llei ANI (2013, complementària d'empresa obligatòria) han provocat una forta concentració (reducció del 76,6% del nombre d'OCAM entre 2001 i 2022) i l'isomorfisme institucional de les mútues cap a comportaments d'asseguradora privada. Els costos de gestió de les AMC (7,8 milers de milions d'euros) són superiors als de la Sécurité Sociale (6,7 milers de milions), malgrat gestionar 6 vegades menys volum de diners.
  • El model d'afers farmacèutic: Basat en el monopoli de patents. Transició del model blockbuster cap al model nichebuster de preus estratosfèrics (ex. Sofosbuvir a 41.000 €, Zolgensma a 2 milions d'euros per dosi) i medicaments me-too. La investigació bàsica finançada amb fons públics és apropiada per empreses privades que generen desabastiments i preus inaccessibles.
  • Financerització de la salut: Penetració del capital privat i fons de private equity a laboratoris d'anàlisis biològiques (el 62% dels llocs controlats per grans cadenes el 2021), radiologia, residències d'avis (escàndol Orpea) i hospitals. L'ACOSS i la CADES emeten el deute de la Seguretat Social als mercats financers internacionals.

7. Capítol 6: El pacient en un món de desigualtats

  • Gradient social de salut: A 35 anys, els quadres tenen una esperança de vida 6 anys superior a la dels obrers; la diferència d'esperança de vida entre el 5% més ric i el 5% més pobre és de 13 anys en homes. La morbiditat i la mortalitat s'organitzen segons la posició a la jerarquia social.
  • Determinants socials vs. Responsabilitat individual: Rebat la culpabilització de l'individu en malalties com l'obesitat o el tabaquisme, demostrant que responen a la vulnerabilitat social, a l'oferta agroalimentària i a les condicions de vida. Durant la COVID-19, l'exposició al virus va seguir un fort gradient social.
  • Deserts mèdics i desigualtats territorials: El 87% del territori francès pateix dèficit mèdic. Impulsat per la llibertat d'instal·lació, el numerus clausus històric (1971–2021) i l'envelliment dels metges.
  • Barreres financeres: Els dépassements d'honoraires van aconseguir els 3,5 milers de milions d'euros el 2021. L'accés a la complementària salut respon a la "llei de l'accés invers" (inverse care law): qui té més necessitat de salut té pitjor cobertura o n'està privat. Milions de persones renunclen a les cures per motius econòmics.

8. Capítol 7: La salut i el futur del capitalisme

  • La salut com a frontera del capitalisme: Representa el 10% de l'ocupació i un motor d'acumulació ("model antropogenètic").
  • Tipologia de les privatitzacions:
    1. Imposada del finançament (desresponsabilització de la Seguretat Social i expansió de l'AMC).
    2. Imposada de la prestació (delegació de serveis públics a operadors lucratius).
    3. Incorporada del finançament (pacient actuant com a consumidor calculador).
    4. Incorporada de la prestació (importació de la gestió privada i del NMP a l'hospital públic).
  • Segmentació del risc: Divisió entre el "petit risc" (delegat al mercat privat) i el "gran risc" (retingut pel sector públic mitjançant ALD, C2S o AME), la qual cosa deconstrueix la solidaritat universal i afavoreix la secessió social.
  • Crisi i capitalisme sanitari post-COVID: Les politiques d'austèria deterioren la salut, mentre que les de relance i protecció social salven vides. El capitalisme reorganitza el seu model d'afers assumint un discurs moral sobre la prevenció i el benestar (wellness) per obrir nous mercats lucratius.
  • Alternativa de la Socialització: Creació de la "Grande Sécu" (cobertura del 100% de la Seguretat Social absorbint les AMC, estalviant entre 5,4 i 6,4 milers de milions d'euros en despeses de gestió), producció pública de medicaments i desenvolupament de serveis públics de cures primàries.

9. Conclusió: Del mite del «forat de la Secu» a la realitat de la necessitat de salut

  • Desmuntant el mite del dèficit: Els dèficits de la Sécurité Sociale no provenen de l'abús dels malalts, sinó de les crisis econòmiques del capitalisme i de politiques d'exempció de cotisations patronals (80 milers de milions d'euros el 2025) i de l'elusió salarial (20 milers de milions d'euros).
  • Centrar-se en les necessitats de salut: El debat públic no ha de ser quina retallada aplicar, sinó quines necessitats demogràfiques, epidemiològiques i ambientals cal cobrir.
  • L'elecció fonamental: Triar entre un Capitalisme Sanitari (mercantilitzat, desigual i lucratiu) o la Socialització de la Salut (universal, finançada públicament, equitativa i democràtica).



La financiarització dels medicaments (2)

The Market in Mind: How Financialization Is Shaping Neuroscience, Translational Medicine, and Innovation in Biotechnology

 The Market in Mind: How Financialization Is Shaping Neuroscience, Translational Medicine, and Innovation in Biotechnology (2019), escrit per l'antropòleg i bioeticista Mark Dennis Robinson i publicat per The MIT Press, ofereix una anàlisi etnogràfica i d'economia política sobre com la financerització ha transformat la recerca biomèdica i la neurociència als Estats Units i a escala global.

1. Tesi Central: La Financiarització de la Salut

  • La TSM com a mecanisme financer: L'autor argumenta que la Ciència i Medicina Translacional (Translational Science and Medicine, TSM) —i específicament la Neurociència Translacional (Translational Neuroscience, TN)— no és primordialment un resultat espontani d'un sobreabundància de descobriments científics ni un moviment orientat exclusivament a la millora de la salut.
  • Desriscació (De-risking): La TSM funciona com un sistema per externalitzar i reduir el risc (de-risking) de les inversions en biotecnologia d'alta incertesa i etapa primerenca. Les grans multinacionals farmacèutiques (Big Pharma) han desmuntat els seus propis departaments d'R+D interns i han transferit els riscos financers i de recerca cap a les universitats públiques i entitats sense ànim de lucre.
  • Creació de valor sense resultats de salut: Aquest model permet crear valor per als accionistes mitjançant la reducció de costos d'R+D abans que es produeixi cap fàrmac nou, diagnòstic o millora real en els pacients. Per tant, la TSM s'ha de comprendre abans com una forma de finança que no pas com una mera evolució científica.

2. Capítol 1: Anàlisi etnogràfica de la neurociència translacional

  • Treball de camp etnogràfic: Basat en 24 mesos d'investigació a Califòrnia del Nord (UC Berkeley, UCSF Mission Bay i fòrums financers de Silicon Valley).
  • La figura de Zack Lynch: A través d'entrevistes amb Zack Lynch (fundador de la Neurotechnology Industry Organization - NIO i la signatura d'anàlisi NeuroInsights), Robinson analitza la retòrica de la «neurosocietat» i la «neurorevolució». Aquest discurs promet curar malalties cerebrals que afecten més de 2.000 milions de persones, utilitzant l'imperatiu moral com a eina per atreure inversions.
  • La «Vall de la Mort» (Valley of Death): La TSM es presenta oficialment com el pont per creuar el buit entre els descobriments del laboratori acadèmic i la comercialització de productes. Tanmateix, sota aquesta narrativa utòpica s'amaguen altes taxes de fallida clínica i un interès per establir nous mercats financers.

3. Capítol 2: Història de la Ciència i Medicina Translacional

  • Context polític i la pressió del contribuent: La TSM va emergir impulsada per debats legislatius i populistes sobre el valor de la ciència finançada amb fons públics (exemplificat en les crítiques de Sarah Palin als fons per a la recerca en moscues de la fruita).
  • El paper dels National Institutes of Health (NIH):
    • El Full de Ruta del NIH (2003) i el programa de subvencions CTSA (2005–2006) van finançar més de 60 centres translacionals universitaris als EUA, reorientant departaments sencers cap a la comercialització de la propietat intel·lectual.
    • La creació del NCATS (2011–2012) amb centenars de milions de dòlars va marcar l'entrada directa de l'Estat en el llicenciament de patents i acords directes entre universitats i empreses privades.
  • El «pensament translacional» (Translational thinking): La recerca acadèmica passa a estar condicionada des de l'inici per la presumpció d'un producte comercializable final (bench to bedside), alterant les preguntes científiques que es plantegen.
  • Narratives de fracàs (Pipeline Problem): Es justifica la TSM per la manca de nous fàrmacs al mercat malgrat l'increment massiu del pressupost públic en neurociència.

4. Capítol 3: La ciència com a finances (Science as Finance)

  • L'abandonament de la neurociència per Big Pharma: Entre el 2006 i el 2012, grans multinacionals (AstraZeneca, GlaxoSmithKline, Merck, Novartis, Pfizer, Sanofi) van tancar o reduir dràsticament els seus departaments interns d'R+D en psiquiatria i neurociència a causa d'una taxa de fracàs en assajos clínics del 92% i de la manca de biomarcadors clars.
  • Desintegració vertical i externalització: En lloc d'abandonar el sector, les farmacològiques van passar a la desintegració vertical. Van crear unitats virtuals (com Neuroscience iMed d'AstraZeneca) o centres d'innovació terapèutica (com els CTI de Pfizer) per subcontractar el treball de recerca a la universitat.
  • La universitat com a «refugi de risc» (Risk Shelter): Les universitats públiques i institucions sense ànim de lucre absorbeixen els costos i la incertesa de la recerca primerenca. La universitat neteja i "desrisca" les línies de recerca perquè la indústria privada pugui adquirir posteriorment les patents millor posicionades.
  • Problemes de coneixement psiquiàtric: La manca de biomarcadors en patologies com la depressió fa que els beneficis financers s'hagin sostingut històricament en la maximització de prescripcions i el màrqueting en lloc d'innovacions terapèutiques reals.

5. Capítol 4: El laboratori acadèmic sota la traducció (The Bench)

  • Arquitectures comercials i entorns construïts: L'exemple del campus Mission Bay de la UCSF, dissenyat en una zona de perill de liqüefacció geotècnica, simbolitza la construcció d'un ecosistema d'innovació sobre una base de risc.
  • Proximitat física i intel·lectual: La convivència del centre de Pfizer amb la UCSF inclou intercanvi de claus d'accés, laboratoris transparents de vidre (glass labs) i acords de plantilla (template agreements) que automatitzen la col·laboració legal i eliminen la negociació de riscs.
  • Consultories internes: Institucions com el CTSI de la UCSF van establir serveis de consultoria interna de pagament per ensenyar als professors i investigadors a esdevenir emprenedors i monetitzar els seus descobriments.
  • Transformació de la pràctica de laboratori: El "pensament translacional" fa que els dissenys experimentals amb models animals es defineixin exclusivament en funció d'objectius comercials predeterminats (com "trobar pastilles" o teràpies per a l'Alzheimer).

6. Capítol 5: La conferència d'inversors com a laboratori primordial

  • La conferència d'inversió com a espai científic: En fòrums com la Neurotechnology Investing and Partnering Conference, la ciència s'avalua, es tradueix i rep valor financer.
  • El model de la «Economia del Barat» (Bazaar Economy): Robinson utilitza el concepte de Clifford Geertz per explicar com els inversors i emprenedors gestionen la informació, busquen "senyals utilitzables" (usable signs) i estableixen relacions de "clientelització" en un entorn ple d'incertesa i por al robatori de la propietat intel·lectual.
  • Discussió sobre el Mecanisme d'Acció (Mechanism of Action - MoA): Mentre els inversors de capital risc demanen conèixer el MoA per reduir el risc biològic, els executius de Big Pharma sovint es mostren agnòstics respecte al mecanisme exacte sempre que el producte tingui vialitat comercial.
  • «Subjectes parcials» (Partial subjects) i l'«epistemologia de les parts»: En aquests espais financers, els pacients són imaginats de manera fragmentada: no com a persones completes sinó a través de les seves parts biològiques (gens, circuits cerebrals, cèl·lules) monetitzables.

7. Capítol 6: La realitat clínica i el pacient (The Bedside)

  • Desconnexió amb la salut real: La retòrica oficial de la TSM afirma situar el pacient al centre, però les realitats clíniques mostren una desconnexió entre la recerca accelerada i les necessitats dels malalts.
  • Estudi de cas d'Estimulació Cerebral Profunda (DBS): Analitza l'ús de dispositius de DBS per a l'epilèpsia i la via regulatòria de l'FDA anomenada Exempció de Dispositius Humanitaris (Humanitarian Device Exemption - HDE). Aquesta via permet comercialitzar tecnologia sense completar assajos clínics tradicionals de seguretat i eficàcia, transferint el risc directament als pacients i al públic.
  • Riscos epistemològics: L'ús de models de ratolins "humanitzats" i la necessitat d'accelerar la sortida al mercat generen fallides en la traducció creuada d'espècies i augmenten els riscs per als pacients.

8. Capítol 7: Conclusió i la necessitat d'una Bioètica Econòmica

  • El desacoblament (Detethering): La financerització ha provocat un desacoblament entre l'activitat de recerca biomèdica/generació de patents i els resultats reals en la millora de la salut de la població.
  • Proposta d'una Bioètica Econòmica (Economic Bioethics): L'autor conclou que la bioètica tradicional ha quedat limitada en centrar-se només en dilemes individuals entre metge i pacient, ignorant les estructures de mercat i les forces financeres que condicionen la ciència. Cal una nova bioètica econòmica capaç d'analitzar com la recerca de valor financer subverteix les normes de la ciència i la medicina pública.



17 de novembre 2026

L'envelliment de qualitat (7)

Going On and On: Why Our Longevity Threatens the Future 

El llibre Going On and On: Why Our Longevity Threatens the Future (2026), de l'assaigista i historiadora Lucinda Holdforth, analitza de manera crítica les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i culturals de l'envelliment de la població i la prolongació de la vida humana.

L'autora sosté que, per primera vegada a la història, el gran problema de la humanitat ja no és morir massa jove, sinó viure massa temps sense un marc que gestioni el relleu generacional.

1. Tesi central i diagnòstic global

  • La revolució demogràfica: Mentre que el 1950 l'esperança de vida mitjana global era de 46 anys, avui supera els 73 anys i arriba als 83-88 anys en països com Austràlia.
  • L'impacte pressupostari i fiscal: Holdforth destaca que al voltant del 40% de l'augment de la despesa pública prevista per a les pròximes dècades es deure exclusivament a l'envelliment poblacional (pensions, cura de la gent gran i atenció sanitària).
  • El buidatge de recursos per al futur: Aquestes despeses creixents absorbeixen recursos fiscals que altrament es podrien destinar a prioritats de futur: l'educació infantil i universitària, la recerca i la innovació, l'habitatge, la protecció del medi ambient o la transició cap a una economia de zero emissions.
  • La gerontocràcia: Es genera una societat dominada demogràficament i política per una població gran, l'interès de la qual es centra en el curt termini i en la protecció de l'estatus quo, afavorint l'estancament i la manca d'acció davant dels grans reptes socials.

2. La marató de la vida i el negoci de la longevitat

  • De l'esprint a la marató: La vida ha passat de ser una cursa curta a una marató de llarga durada que exigeix als individus reprogramar contínuament la seva planificació financera, laboral i emocional.
  • L'obsessió comercial contra l'envelliment: L'autora critica com el model neoliberal i el consumisme han transformat l'envelliment en una «malaltia a curar» o un defecte estètic a amagar. Això genera una indústria milionària de cirurgia, suplements i productes de bellesa que imposa una pressió constant sobre el cos humà.
  • El Biohacking i el negoci de la joventut eterna: Es qüestiona el discurs elitista i competitiu d'autors i emprenedors de la longevitat (com Peter Attia amb Outlive, el Project Blueprint de Bryan Johnson o les idees de figures públiques com Robert F. Kennedy Jr. o Rupert Murdoch). Holdforth argumenta que buscar la joventut eterna o convertir la supervivència en una competició personal és una aspiració narcisista i superficial.
  • El mite de les Zones Blaves: L'autora analitza críticament el concepte de les Zones Blaves de Dan Buettner, assenyalant que allò que sovint es celebra com un «secret de longevitat» és en realitat la puresa d'estils de vida marcats per la pobresa, la manca de tecnologia i l'estoïcisme.

3. El dilema mèdic: Prolongar la vida o prolongar la mort?

  • La trampa de les malalties cròniques: La medicina moderna ha aconseguit controlar o retardar la mortalitat immediata per càncer o malalties cardiovasculars, però sovint a costa d'allargar el patiment. A països desenvolupats, els ciutadans passen de mitjana més de 12 anys al final de la seva vida amb una salut deficient i patologies cròniques.
  • Eufemismes i covardia mèdica: Basant-se en l'obra del metge Atul Gawande (Being Mortal), Holdforth denuncia que el sistema mèdic sovint prefereix oferir tractaments dolorosos i poc efectius abans que afrontar converses honestes sobre la mort imminent.
  • El concepte de «vida completada» (A Completed Life): L'autora defensa que la mort no s'ha de veure com un fracàs mèdic sinó com un element natural que dona sentit, ètica i forma a l'existència humana. Proposa facilitar el desenvolupament de les directives d'anticipació (Advance Care Directives), un accés digne a l'eutanàsia o la mort assistida, i reconèixer el dret de les persones grans a concloure la seva vida amb autonomia i pau quan sentin que la seva història s'ha completat.

4. Impacte socioeconòmic i bloqueig de la successió generacional

  • Les víctimes de la longevitat:
    1. La «generació sandvitx» i les dones: Les dones de mitjana edat carreguen de manera disproportionada amb el treball no pagat de cuidar pares octogenaris o noagenaris molt dependents, mentre atenen els seus propis fills i carreres professionals.
    2. La gent gran aïllada: Gran quantitat de persones d'edat molt avançada queden atrapades en la solitud, la demència o la pèrdua d'autonomia en residències o habitatges no adaptats.
    3. Els joves: Enfronten un accés inaccessible a l'habitatge, un mercat laboral basat en la precarietat de la gig economy i l'herència dels costos i efectes del canvi climàtic.
  • El bloqueig de les posicions de lideratge:
    • Consells d'administració i empreses: Fundadors i alts executius s'enroquen en els seus càrrecs fins a edats molt avançades, bloquejant la promoció del talent jove i impedint la digitalització o innovació de les organitzacions.
    • Institucions polítiques i judicials: La manca de límits d'edat fa que els tribunals i les cambres legislatives mantinguin líders octogenaris que decideixen sobre un futur que no hauran de viure (com el cas de Ruth Bader Ginsburg o Joe Biden als EUA).

5. El marc d'Edmund Burke i la revisió de l'«edatisme»

  • El contracte intergeneracional de Burke: Recuperant el pensament d'Edmund Burke, l'autora recorda que la societat és un contracte entre els qui viuen, els qui han mort i els qui estan per néixer. La generació actual actua com a administradora temporal (life renters) i té el deure de no destruir l'herència dels seus successors.
  • La paradoxa de les lleis contra l'edatisme: Holdforth argumenta que les lleis d'antidiscriminació per edat (anti-ageism), promogudes inicialment pels baby boomers, s'han convertit en un mecanisme per protegir privilegis corporatius i laborals.
  • Reinstaurar un edatisme qualificat per seguretat i relleu: Es proposa reinstaurar edats màximes de jubilació o avaluacions capacitatives periòdiques rigoroses en professions d'alt risc o responsabilitat (com metges, pilots, jutges o conductors) per garantir la seguretat pública i obrir oportunitats als joves.
  • Ajustos en els drets de vot: Proposa reduir l'edat de vot als 16 anys per donar pes a les generacions que hauran de viure les conseqüències de les polítiques a llarg termini, i fer el vot opcional per a persones de més de 75 anys internades en residències.

6. «La poda dràstica» (The Hard Prune): Innovació, ciència i cultura

  • La necessitat del relleu per a la ciència: Basant-se en la Llei de Max Planck i la teoria dels canvis de paradigma de Thomas Kuhn (The Structure of Scientific Revolutions), es recorda que la ciència no avança convencent els seus oponents, sinó perquè aquests acaben morint i una nova generació familiaritzada amb noves idees pren el relleu.
  • El cas de Barry Marshall: Se cita el cas del jove metge australià Barry Marshall, que va haver d'enfrontar-se al rebuig de la comunitat Mèdica fins que va demostrar que els sucs gàstrics i les úlceres eren causats pel bacteris Helicobacter pylori, guanyant el Premi Nobel.
  • La cultura i la llibertat creativa: L'autora mostra com la creació artística i intel·lectual (com el cas del Grup de Bloomsbury amb Virginia Woolf) necessita que els joves tinguin independència, espai i absència de la tutela paternal/gerontocràtica per poder revolucionar la cultura i el pensament.

7. Propostes per a un nou pacte intergeneracional

  1. Reorientar el sistema de salut: Passar de la cerca de la vida a qualsevol preu a una medicina centrada en «viure bé i morir bé», ampliant les cures pal·liatives i l'atenció geriàtrica.
  2. Garantir una jubilació digne i segura: Reformar les pensions per protegir la gent gran amb menys recursos financers i evitar la por a la pobresa al final de la vida.
  3. Promoure el relleu generacional actiu: Reinstaurar límits d'edat en càrrecs públics, judiciaris i d'alta direcció per garantir la renovació de les idees i la participació dels joves.
  4. Fomentar la responsabilitat intergeneracional: Acceptar la mortalitat i el procés d'envelliment amb generositat vers els qui vindran rera nostra, deixant espai i recursos perquè les noves generacions puguin construir el seu propi futur.

A la seva obra, Lucinda Holdforth fa una reflexió profunda i agosarada sobre la necessitat de canviar la relació de la societat amb la mort, defensant fermament el dret a una mort digna, l'eutanàsia i l'autonomia individual al final de la vida.

Les seves idees principals sobre aquest tema s'articulen al voltant dels punts següents:

1. La crítica a la prolongació artificial del procés de morir

  • Holdforth denuncia que la medicina moderna s'ha convertit en un sistema d'intervenció obsessiu que busca «preservar la vida a qualsevol preu», la qual cosa sovint no tradueix en més vida útil, sinó en perllongar el procés de morir.
  • Basant-se en l'obra del cirurgià Atul Gawande (Being Mortal), l'autora assenyala que l'interval entre un diagnòstic terminal i la mort s'ha allargat massivament, sotmetent la gent gran a procediments i tractaments dolorosos o inútils que només afegeixen patiment.
  • Denuncia la «covardia moral» o la reticència del col·lectiu mèdic a parlar clarament sobre la imminent mort, recorrent a eufemismes (com ara anomenar una caiguda greu un «esdeveniment de final de vida») i evitant converses honestes amb els pacients.

2. Suport ferm a l'eutanàsia i la mort assistida

  • L'autora defensa les lleis d'eutanàsia i suïcidi assistit (Voluntary Assisted Dying), argumentant que aquests marcs no fan que mori més gent, sinó que molta menys gent pateixi innecessàriament.
  • Rebat els arguments dels detractors que afirmen que l'eutanàsia «trenca el vincle sagrat entre metge i pacient» o converteix el dret a morir en un deure, qualificant de cruel i poc civilitzat condemnar els ciutadans al patiment quan existeixen eines mèdiques per alleujar-lo.

3. El concepte de «Vida completada» (A Completed Life)

  • Un dels arguments més innovadors de Holdforth és que el dret a decidir sobre la pròpia mort no hauria de limitar-se exclusivament a qui pateix una malaltia terminal en fase de sis mesos o menys.
  • L'autora proposa reconèixer el dret a posar fi a la pròpia vida de manera ordenada i senzilla a aquelles persones d'edat avançada que sentin que la seva vida està «completada» i vulguin evitar el declivi, la demència o la pèrdua d'autonomia.
  • Se cita com a exemple el debat als Països Baixos per permetre l'eutanàsia als majors de 75 anys que considerin que el seu cicle vital ha conclos, així com el cas del premi Nobel Daniel Kahneman, qui als 90 anys i en bon estat de salut va viatjar a Suïssa per morir voluntàriament i evitar les indignitats de la degradació final.

4. Autonomia individual vs. interferència familiar i mèdica

  • Holdforth defensa les Directives d'Anticipació de Cures (Advance Care Directives - ACD), però alerta que molt sovint són els mateixos familiars (moguts per la culpa o la incapacitat d'acceptar la pèrdua) els qui incompleixen les ordres del pacient i imposen intervencions agressives.
  • L'autora argumenta que desitjar una mort ràpida i digna quan s'arriba a certs límits de patiment o pèrdua de facultats no és fruït de la «pressió social», sinó un acte de dignitat, llibertat i consideració intergeneracional vers els que queden.

5. Recomanació final: Viure bé i morir bé

  • En lloc de veure la mort com un «fracàs mèdic», l'autora recorda que la mortalitat és el marc indispensable que dona sentit, ètica i valor a la vida humana.
  • Proposa reorientar la medicina cap a la màxima de «ajudar la gent a viure bé i a morir bé», invertint en atenció geriàtrica de qualitat, cures pal·liatives, informació transparent i la plena capacitat de decidir sobre el propi final.



16 de novembre 2026

Robert Hall, premi Nobel d'economia

The Value of Life and the Rise in Health Spending 

El premi Nobel d'aquest any a anat a Robert Hall, i avui mostro un article sobre salut que va fer fa uns anys.

L'article titulat «The Value of Life and the Rise in Health Spending» (2007) ha estat elaborat pels economistes Robert E. Hall (Universitat de Stanford) i Charles I. Jones (Universitat de Califòrnia a Berkeley / Stanford) i publicat a la revista The Quarterly Journal of Economics

1. Context històric i evolució de les dades

  • Creixement sostingut de la despesa sanitària: Als Estats Units, la proporció de recursos econòmics totals (mesurada com la suma del consum privat i les compres públiques de béns i serveis) destinada a la salut va passar del 5,2% l'any 1950, al 9,4% el 1975 i al 15,4% l'any 2000.
  • Augment de la longevitat: Paral·lelament a aquest augment de la despesa, la salut de la població va millorar de forma significativa. L'esperança de vida en néixer (calculada segons les taxes de mortalitat transversal de cada any) va augmentar a un ritme constant d'aproximadament 1,7 anys per dècada, passant de 68,2 anys el 1950 a 72,6 anys el 1975 i a 76,9 anys l'any 2000.
  • Plantejament del problema: El debat públic sobre política sanitària se sol centrar en com limitar o frenar el creixement del cost sanitari. Tanmateix, els autors investiguen si aquest increment no és cap distorsió, sinó una resposta econòmica racional de la societat davant l'augment del nivell de renda per càpita.

2. La salut com a bé superior i la saturació del consum material

  • La noció de bé superior: Aplicant preferències econòmiques estàndard, l'estudi demostra que la salut actua com un bé superior amb una elasticitat-renda de la demanda clarament superior a u.
  • Rendiments decreixents del consum no sanitari: A mesura que les persones s'enriqueixen i el seu consum de béns materials augmenta, la utilitat marginal que aporta adquirir béns addicionals (com un tercer cotxe, un altre televisor o més roba) disminueix molt ràpidament a causa de la saturació.
  • Valoració de la longevitat: En canvi, la despesa en salut permet allargar la vida i afegir períodes addicionals d'existència. Aquest procés d'allargament de la vida no pateix la mateixa caiguda accentuada de rendiments decreixents que el consum material.
  • Reassignació natural dels recursos: Com a resultat d'aquesta diferència, a mesura que una societat s'enriqueix, la composició òptima de la despesa es desplaça de manera progressiva cap a la salut per comprar més anys de vida.

3. El paper decisiu del nivell de utilitat de la vida

  • Més enllà de la utilitat marginal: En la majoria de branques de l'economia només importen els canvis marginals. No obstant això, en les decisions de vida o mort, el nivell absolut de utilitat de la vida té un paper crucial.
  • Normalització respecte a la mort: En establir que el nivell de utilitat posterior a la mort és igual a zero, la quantitat que una persona està disposada a pagar per viure un any addicional depèn directament de com de positiva sigui la seva experiència de vida.
  • El terme constant en les preferències: Quan la funció de utilitat conté un terme constant positiu, l'elasticitat de la utilitat disminueix a mesura que el consum creix. Això implica que el valor d'un any de vida creix a un ritme superior al de la pròpia renda i del consum, obligant la societat a destinar una fracció cada cop més gran dels seus recursos a la producció de salut.

4. Reorientació de l'explicació tecnològica

  • La teoria tecnològica tradicional: La literatura mèdica i econòmica anterior atribuïa l'augment de la despesa a la invenció de noves i caríssimes tecnologies mèdiques.
  • Incompletesa de l'explicació tradicional: Els autors assenyalen dues raons per les quals la tecnologia per si sola no explica el fenomen:
    1. Les tecnologies cares no s'utilitzen pel simple fet d'haver estat inventades; la despesa sanitària ha crescut en gairebé tots els països desenvolupats, independentment del seu sistema de finançament sanitari.
    2. La invenció de noves eines mèdiques és endògena: la societat inverteix i desenvolupa tractaments cars precisament perquè el valor social d'allargar la vida ha augmentat enormement.

5. Estimació empírica de la tecnologia de salut i el cost de salvar vides

  • Dades i edats analitzades: L'estudi organitza les dades dels EUA entre 1950 i 2000 en 20 grups d'edat de cinc anys.
  • Descomposició de la millora de la mortalitat: Per identificar els paràmetres, els autors assumeixen com a hipòtesi central que dos terços de la reducció de la mortalitat no accidental es deuen al canvi tecnològic i a la major assignació de recursos sanitaris, mentre que l'altre terç s'explica per factors no observats (com millores en l'educació, hàbits de vida o reducció de la contaminació).
  • Elasticitats per edat: L'efectivitat de la despesa sanitària varia segons l'edat:
    • Els nadons i les persones de mitjana edat tenen les elasticitats més altes (entre 0,25 i 0,40).
    • Les edats més avançades mostren elasticitats molt menors (caient fins a 0,042 en els majors de 85 anys), reflectint que la tecnologia Mèdica topa amb forts rendiments decreixents en la vellesa extrema.
  • Cost marginal de salvar una vida (VSL) l'any 2000:
    • Per a una persona de 40 anys, el cost marginal de salvar la seva vida es calcula en 1,9 milions de dòlars (arribant a 2,5 milions en anàlisis de robustesa).
    • Per any de vida salvat, el cost és de 8.000 dòlars en els nadons (0–4 anys), de 39.000 dòlars als 50 anys, i supera els 100.000 dòlars en els majors de 80 anys. Aquestes xifres se situen en la meitat inferior de les estimacions habituals de la literatura econòmica, suggerint que la despesa sanitària real no és excessiva sinó que podria ser fins i tot inferior a l'òptima.

6. Projeccions cap al 2050 i conclusions de política econòmica

  • Projecció del pes de la sanitat: Assumint que la renda per càpita continua creixent a la seva taxa històrica del 2,31% anual, el model prediu que la proporció òptima de la despesa sanitària superarà el 30% del PIB a mitjans del segle XXI (vers el 2050) en la majoria dels escenaris (amb un rang entre el 23% i el 45%).
  • Esperança de vida projectada: En les simulacions, l'esperança de vida en néixer als EUA s'eleva fins als 81,5 anys l'any 2050.
  • Perfil de despesa microeconòmic: La despesa òptima per persona és molt alta en la primera infància, augmenta de forma contínua fins als 80 anys i es redueix lleugerament a partir d'aquesta edat a causa dels rendiments decreixents biològics.
  • Implicació final de política pública: L'augment històric i futur de la despesa sanitària és una evolució socialment desitjable. El debat polític no s'hauria de centrar a contenir artificialment el creixement de la despesa, sinó a dissenyar institucions financeres (com Medicare o les assegurances privades) capaces de gestionar de manera eficient un sistema on la salut absorbeixi un terç o més del PIB nacional.







Per a comprendre com funciona un procés de substitució ètnica








15 de novembre 2026

La contractació pública de medicaments i subministraments mèdics (2)

Contractació pública de medicaments i subministraments mèdics (2022-2025) 

Ahir publicava un informe sobre el mateix tema. Avui hi torno a partir d'un altre connector MCP que ofereix contractes.cat. El quadre adjunt mostra les diferències. Tots els comentaris que vaig fer ahir són d'aplicació també aquí. 

La paradoxa més gran de la transparència és que es mostren contractes i no es pot saber el preu unitari dels medicaments i si en canvi de les vacunes. Ningú valida la qualitat de la transparència. Sembla que només pel fet de publicar contractes ja es compleixi l'objectiu. Algú, algun dia ha d'explicar en seu parlamentària quina transparència és aquesta.

Comparació amb la versió Menjòmetre i limitacions

Les conclusions principals es mantenen amb les dues fonts. Les diferències de xifres venen sobretot del tractament de dos contractes sense data i de petites diferències d'agrupació.

Mesura

Menjòmetre

contractes.cat

Contractes del Departament de 500 k€ o més (2022–2025)

114 i 1.032,1 M€

113 (112 llegits) i 1.057,9 M€

Sense la fila de 670 M€

113 i 362,1 M€

111 i 387,9 M€

Vacunes sobre el total

87,5 %

90,7 %

Quota dels cinc primers (sense la fila)

93,3 %

93,8 %

Import per negociat sense publicitat

39,4 %

43,7 %

Vacunes amb un sol licitador

61 %

55 % (65 % amb els negociats sense dada)

Appeal Agrifood Group

14 contractes, 44,2 M€

10 contractes, 35,2 M€

Preus per dosi de vacunes

47,14; 39,64; 45,00; 120,25

Idèntics

Reactius

249 M€, 29.228 operacions

30.838 coincidències, sense import

Univers de medicaments (18 laboratoris)

5.255 contractes, 1.600,7 M€

No reproduïble

La mateixa base de dades d'origen aporta diferències segons connector MCP i no hauria de ser així. Convé aprofundir en els motius de les diferències.

Aquest és el resum de l'informe:

L'informe «Contractació pública de medicaments i subministraments mèdics (2022-2025)» analitza l'activitat contractual dels òrgans sanitaris públics de Catalunya (Departament de Salut, CatSalut, ICS, ICO, consorcis i hospitals concertats) en productes del CPV 33.

1. Volum global i evolució de la despesa

  • Import total adjudicat: Entre el 2022 i el 2025, els òrgans del perímetre van adjudicar 3.555,4 M€ (sense IVA) en material del CPV 33. D'aquest import, 2.139,6 M€ corresponen a medicaments (1.752,6 M€) i vacunes (387,1 M€).
  • Impacte dels contractes agregats de l'ICS: L'Institut Català de la Salut (ICS) inclou dos contractes agregats de medicaments (187,7 M€ el 2022 i 411,9 M€ el 2025) que sumen 599,6 M€. Si s'exclouen aquests dos contractes puntuals, l'import total del perímetre queda en 2.955,8 M€ i la despesa anual es mostra estable: 696,8 M€ el 2022, 774,4 M€ el 2023, 715,5 M€ el 2024 i 769,1 M€ el 2025.

2. Distribució per famílies de producte (CPV 33)

  • Medicaments i vacunes: Representen el 60% del total adjudicat. Medicaments suma 1.752,6 M€ amb agregats (1.152,9 M€ sense ells) i les vacunes 377,7 M€.
  • Equips i aparells mèdics: Constitueixen la segona línia en volum, amb 492,8 M€.
  • Material sanitari fungible: Suma 389,8 M€.
  • Reactius i diagnòstic in vitro: Aplega 248,9 M€ i és l'única família que creix de manera continuada cada any, passant de 35,3 M€ el 2022 a 93,9 M€ el 2025.
  • Implants i pròtesis: Acumulen 149,6 M€.
  • Instrumental i tècniques quirúrgiques: Sumen 103,4 M€.

3. Principals compradors públics

  • Institut Català de la Salut (ICS): És el comprador principal i concentra el 36,7% de l'import total (1.299,7 M€ amb agregats i 700,1 M€ sense ells), dels quals 769,8 M€ corresponen a medicaments i vacunes. Els seus venedors principals són Beigene (89,4 M€), Gilead (73,3 M€) i Janssen (59,4 M€).
  • Departament de Salut: Assumeix el 10,8% del total (382,1 M€, dels quals 378,8 M€ són medicaments i vacunes, representant el 99% de la seva contractació). Els seus principals proveïdors són GSK (139,2 M€), Sanofi (93,2 M€) i MSD (73,9 M€).
  • Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: Suma 302,7 M€ totals (246,3 M€ en medicaments i vacunes), amb Janssen (36,0 M€), AbbVie (32,4 M€) i Novartis (20,0 M€) al capdavant.
  • Hospital Clínic de Barcelona: Registra 283,2 M€ totals (90,5 M€ en medicaments i vacunes).
  • Corporació Sanitària Parc Taulí: Aplega 205,0 M€ (109,7 M€ en farmàcia).
  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Acumula 162,6 M€ (81,0 M€ en farmàcia).
  • Institut Català d'Oncologia (ICO): Registra 147,5 M€ (138,3 M€ en medicaments i vacunes), centrats en Janssen (29,2 M€), Roche (16,2 M€) i MSD (15,0 M€).
  • Servei Català de la Salut (CatSalut): Suma 102,1 M€ en el registre, però amb 0,0 M€ en compra directa de medicaments, atès que licita serveis sanitaris, obres i equipament.

4. Principals laboratoris i concentració del mercat

  • Sense computar els agregats de l'ICS, els 10 primers laboratoris concentren el 66,2% de l'import de medicaments i vacunes (1.020,4 M€ de 1.540,0 M€).
  • Rànquing de laboratoris (sense agregats de l'ICS):
    1. GlaxoSmithKline (GSK): 151,5 M€ (9,9%), destinat principalment a vacunes per al Departament de Salut.
    2. Janssen (J&J): 145,1 M€ (9,5%), especialment fort a l'ICO i hospitals concertats.
    3. Merck Sharp & Dohme (MSD): 132,8 M€ (8,7%).
    4. Sanofi: 121,5 M€ (7,9%).
    5. Gilead: 95,3 M€ (6,2%).
    6. Pfizer: 87,6 M€ (5,7%).
    7. Novartis: 82,9 M€ (5,4%).
    8. Roche: 72,4 M€ (4,7%).
    9. AbbVie: 64,1 M€ (4,2%).
    10. Grifols: 57,8 M€ (3,8%).

5. Procediments de licitació i baixa de preu

  • Tipus de procediment: En medicaments i vacunes (sense agregats), el 37,2% de l'import s'adjudica per acords marc, el 33,6% per negociat sense publicitat, el 25,3% per procediment obert i l'1,5% per sistema dinàmic.
  • Estalvi i baixes: La baixa mitjana en procediment obert és del 7,7%, mentre que en el negociat sense publicitat és de l'1,8% i en contractes basats en acord marc del 2,1% (el 88% dels lots en acord marc s'adjudiquen pel mateix import licitat).
  • Concurrència en vacunes: El 55,1% de l'import de vacunes s'adjudica amb un sol licitador (34,4% per negociat sense publicitat i 20,7% per obert), arribant al 65,2% si s'hi inclouen negociats sense dada, a causa de patents o productes exclusius d'un sol fabricant.

6. Preus per dosi de vacunes i anticossos

  • Grip estàndard: Ha patit una reducció del preu del 60%, passant de 6,80–7,20 €/dosi el 2022 a 2,80 €/dosi el 2025.
  • Nirsevimab (Sanofi) (anticòs per al VRS): Té un preu fix de 209,00 €/dosi en les dosis de 50 i 100 mg (40,8 M€ totals).
  • Herpes zòster (GSK): Baixa de 130,00 €/dosi el 2022 a 120,25 €/dosi entre 2023 i 2025 (71,8 M€ totals).
  • Altres preus fixos per dosi: Antipneumocòccica 20-valent (47,14 €), Meningocòccica B (58,00 €), VPH (45,00 €) i Antipneumocòccica 15-valent (39,64 €).

7. Contractes menors i correccions de dades

  • Volum dels menors: Els contractes menors de farmàcia sumen 19,9 M€ (menys de l'1% de la contractació ordinària), i l'ICS n'executa el 90% (18,4 M€) mitjançant apunts diaris de pocs euros (mediana de 54 €).
  • Correccions d'errors del registre:
    • La línia de 670 M€ a nom de Viatris per a l'expedient SA-2023-39 era un error del registre públic; l'expedient real sumava 36,4 M€ en 25 lots, dels quals Viatris en tenia 3,85 M€.
    • El preu del nirsevimab s'ha establert definitivament en 209 €/dosi.

8. Limitacions del registre

  • Les xifres reflecteixen valors d'adjudicació o pressupostats sense IVA, no el cost final pagat ni facturat.
  • No és possible calcular el preu unitari dels medicaments hospitalaris (oncològics, antiretrovirals, teràpies avançades) perquè les adjudicacions no publiquen les quantitats de cada lot.


Informe sencer:

Contractació pública de medicaments i subministraments mèdics (2022-2025) — versió contractes.cat

Resum executiu (perímetre complet)

Els òrgans sanitaris del perímetre (Departament de Salut, CatSalut, ICS, ICO, consorcis i hospitals concertats) van adjudicar entre 2022 i 2025 un total de 3.555,4 M€ sense IVA en material del CPV 33, dels quals 2.139,6 M€ són medicaments (1.752,6 M€) i vacunes (387,1 M€).

•       Dos contractes agregats de l'ICS distorsionen els anys. El de 187,7 M€ (2022) i el de 411,9 M€ (2025) sumen 599,6 M€; sense ells el total és 2.955,8 M€ i la sèrie anual és plana: 696,8 / 774,4 / 715,5 / 769,1 M€.

•       Els compradors són pocs i grans. l'ICS concentra el 36,6 % de l'import adjudicat (1.299,7 M€, amb els agregats) i el Departament de Salut l'11,0 % (391,5 M€), gairebé tot vacunes.

•       Els laboratoris tenen un pes moderat. Sense els agregats, els 5 primers venedors de medicaments i vacunes acumulen el 42,6 % de l'import i els 10 primers el 66,2 %. GSK, Janssen, MSD i Sanofi encapçalen la llista (8,5 %–9,8 % cadascun).

•       Només una part es licita en obert. En medicaments i vacunes, el 33,3 % de l'import s'adjudica per negociat sense publicitat, el 26,6 % per acords marc, el 20,3 % per sistema dinàmic específic i el 18,1 % per obert. La baixa ponderada és del 7,7 % en obert i d'entre l'1,8 % i el 2,1 % en negociat i en contractes basats en acord marc.

•       Els preus unitaris només són calculables per a les vacunes. El Departament de Salut indica les dosis al lot; amb elles, 160 lots (375,2 M€) donen un preu per dosi. La grip estàndard va baixar de 6,80–7,20 €/dosi (2022) a 2,80 € (2025); el nirsevimab costa 209 €/dosi i l'herpes zòster 120,25 €/dosi.

•       

Abast, fonts i limitacions

L'anàlisi parteix del conjunt de dades obert d'adjudicacions de la DG de Contractació (identificador nn7v-4yxe) amb tots els lots de CPV 33 adjudicats entre 2022 i 2025, i es contrasta amb contractes.cat. El perímetre es defineix pel nom de l'òrgan de contractació, no pel camp de departament, que no és fiable.

•       Dins del perímetre: Departament de Salut, CatSalut, ICS, ICO, consorcis sanitaris, hospitals concertats, Banc de Sang i Teixits, laboratoris de referència i altres entitats sanitàries (26 grups; 17.283 lots d'adjudicació en 5.747 expedients).

•       Fora del perímetre: els instituts de recerca biomèdica (27,5 M€) i la resta d'òrgans (29,0 M€).

•       Imports: sempre sense IVA i per data d'adjudicació, no per any de despesa; no són pagaments.

•       Any de referència: els contractes agregats de l'ICS (adjudicats el 2022 i el 2025) concentren molt import en un sol any; per això es mostren les sèries amb i sense ells.

•       Valors de pressupost: en el 88 % dels lots basats en acord marc l'import adjudicat és igual al licitat, de manera que molts imports són màxims de contracte i no despesa efectiva.

•       No cobert: els contractes menors, que s'estimen a part per paraules clau (vegeu l'apartat corresponent), els lots d'altres CPV que contenen medicaments i el detall d'ofertes i NIF (nn7v no els inclou). Els preus unitaris de medicaments hospitalaris no es poden obtenir perquè les adjudicacions no publiquen la quantitat de cada lot.

•       

Compra per família i any

Medicaments i vacunes sumen el 60 % de l'import; la resta és material i equips. El 2025 el total puja a 1.181,0 M€ només pel contracte agregat de l'ICS (411,9 M€); sense ell queda en 769,1 M€.

Família (M€, sense IVA)

2022

2023

2024

2025

Total

Medicaments (amb agregats ICS)

464,2

304,8

252,4

731,1

1.752,6

Medicaments (sense agregats ICS)

276,5

304,8

252,4

319,2

1.152,9

Vacunes i immunització

94,7

79,0

87,3

116,6

377,7

Equips i aparells mèdics

122,2

166,2

134,1

70,2

492,8

Material sanitari fungible

86,8

97,2

112,4

93,4

389,8

Reactius i diagnòstic in vitro

35,3

51,8

67,8

93,9

248,9

Implants i pròtesis

52,6

26,5

17,2

53,4

149,6

Instrumental i tècniques quirúrgiques

15,4

32,5

35,0

20,6

103,4

Altres i no especificat

13,2

6,9

9,3

1,8

31,2

Total amb agregats

884,5

765,0

715,5

1.181,0

3.546,0

Total sense agregats

696,8

765,0

715,5

769,1

2.946,4

Els reactius i el diagnòstic in vitro són la única família que creix cada any (35,3 → 93,9 M€). Els agregats de l'ICS adjudiquen medicaments exclusius o no substituïbles per a tots els hospitals de l'ICS d'una sola vegada: no són despesa anual.

Revisió manual de les famílies dels compradors grans

He revisat a mà els lots de medicaments i vacunes dels vuit compradors més grans (ICS, Departament de Salut, Mar Parc, Clínic, Taulí, Sant Pau, Reus i ICO) llegint el text de cada lot, en lloc de fiar-me només del CPV. El CPV encerta quasi sempre: moure lots només canvia un 0,7 % de l'import de medicaments i vacunes (de 1.927,5 a 1.941,0 M€).

Comprador

Medicaments i vacunes per CPV (M€)

Després de la revisió (M€)

Diferència (M€)

ICS

769,8

769,8

0,0

Departament de Salut

378,8

378,8

0,0

Consorci Mar Parc de Salut

246,3

249,6

+3,3

ICO

138,3

138,3

0,0

Corporació Sanitària Parc Taulí

109,7

114,3

+4,6

Salut Sant Joan de Reus

103,7

108,0

+4,3

Hospital Clínic de Barcelona

90,5

91,8

+1,4

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

81,0

81,0

0,0

Total

1.918,1

1.931,6

+13,5

•       S'hi afegeixen 94 lots (15,8 M€) que el CPV classifica com a material o reactius: contrastos radiològics (6,5 M€), anticossos monoclonals de Taulí (3,1 M€), antiretrovirals de Reus (3,1 M€), radiofàrmacs (1,2 M€), un hipocolesterolèmic i la resta d'acords marc de medicaments de Reus i Mar (1,9 M€).

•       En surten 13 lots (2,3 M€) que el CPV posa a medicaments: marcapassos de Reus (1,5 M€), ciment quirúrgic i fungible per a citostàtics (0,8 M€).

•       No es toquen les bombes d'insulina i els sensors de glucosa (uns 40 M€), que són producte sanitari i no medicament, ni els sèrums i la nutrició enteral i parenteral, que es queden a medicaments.

Qui compra

Vuit òrgans sumen el 82,8 % de l'import (2.944,9 M€ de 3.555,4 M€). El Departament de Salut és l'únic gran comprador que adquireix gairebé només medicaments i vacunes (99 %); als hospitals gran part de l'import és equipament i material.

Òrgan o grup

Import total (M€)

% del total

Medicaments i vacunes (M€)

Principals venedors de medicaments (M€)

ICS

1.299,7

36,7

769,8

Beigene 89,4; Gilead 73,3; Janssen 59,4

Departament de Salut

382,1

10,8

378,8

GSK 139,2; Sanofi 93,2; MSD 73,9

Consorci Mar Parc de Salut

302,7

8,5

246,3

Janssen 36,0; AbbVie 32,4; Novartis 20,0

Hospital Clínic de Barcelona

283,2

8,0

90,5

Janssen 18,4; Novartis 8,5; BMS 6,5

Corporació Sanitària Parc Taulí

205,0

5,8

109,7

Janssen 13,4; Vertex 10,2; Novartis 7,7

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

162,6

4,6

81,0

Janssen 11,2; Gilead 10,6; ViiV 6,9

Salut Sant Joan de Reus

152,7

4,3

103,7

Roche 13,8; Janssen 9,0; MSD 8,3

ICO

147,5

4,2

138,3

Janssen 29,2; Roche 16,2; MSD 15,0

Consorci Sanitari Integral

113,6

3,2

43,6

ViiV 5,1; Janssen 4,1; Novartis 3,5

CatSalut

102,1

2,9

0,0

–

Salut del Maresme i la Selva

69,4

2,0

46,9

Janssen 5,1; Roche 3,8; Gilead 3,7

Consorci Sanitari de Terrassa

65,0

1,8

49,7

Janssen 8,3; MSD 4,4; ViiV 4,4

Banc de Sang i Teixits

53,0

1,5

30,0

Grifols 29,8

Altres 13 grups

207,4

5,8

41,9

–

L'ICS inclou els dos agregats de 599,6 M€; sense ells compra 700,1 M€. L'ICO figura aquí amb 147,5 M€: la xifra molt més alta de la primera versió sumava cada any l'acord marc i les pròrrogues del mateix contracte.

Qui ven i com s'adjudica

Sense els agregats de l'ICS, els deu primers venedors de medicaments i vacunes sumen 1.020,4 M€, el 66,2 % dels 1.540,0 M€ adjudicats. Amb els agregats, el top 5 baixa al 38,0 % i l'índex HHI és 458, és a dir, un mercat poc concentrat en conjunt.

Laboratori (sense agregats ICS)

Import (M€)

%

GlaxoSmithKline

151,5

9,9

Janssen (J&J)

145,1

9,5

Merck Sharp & Dohme

132,8

8,7

Sanofi

121,5

7,9

Gilead

95,3

6,2

Pfizer

87,6

5,7

Novartis

82,9

5,4

Roche

72,4

4,7

AbbVie

64,1

4,2

Grifols

57,8

3,8

GSK i Sanofi venen sobretot vacunes al Departament de Salut (139,2 i 102,6 M€). Beigene (89,4 M€) i Vertex (24,8 M€) només apareixen amb dos compradors i amb productes exclusius.

Procediments

Procediment (medicaments i vacunes)

Import (M€)

% amb agregats

% sense agregats

Negociat sense publicitat

702,7

33,0

33,6

Basat en acord marc

569,4

26,7

37,2

Sistema dinàmic específic

435,1

20,4

1,5

Obert

387,4

18,2

25,3

Sistema dinàmic

24,8

1,2

1,6

Emergència

10,8

0,5

0,7

En vacunes, 181,8 M€ es compren per negociat sense publicitat, 186,2 M€ per obert i 10,5 M€ per emergència. La baixa ponderada sobre l'import licitat és del 7,7 % en obert, l'1,8 % en negociat i el 2,1 % en contractes basats en acord marc; en aquests últims, el 88 % dels lots s'adjudiquen pel mateix import que es va licitar.

Preus unitaris de vacunes i anticossos

El preu per dosi (€, sense IVA) surt de dividir l'import del lot pel nombre de dosis que el Departament de Salut indica al text del lot. Cobreix 160 lots i 375,2 M€ dels 387,1 M€ de vacunes; els productes de menys d'1 M€ i alguns lots amb quantitats il·legibles queden fora. Els medicaments dels hospitals no es poden desglossar així.

Producte

2022

2023

2024

2025

Import (M€)

Dosis (milers)

Herpes zòster

130,00 – 141,22

120,25

120,25

120,25

71,8

575

Antipneumocòccica 20-valent

47,14

47,14

47,14

47,14

35,3

750

Nirsevimab (50 i 100 mg)

–

209,00

209,00

209,00

40,8

215

Meningocòccica B

62,70 – 68,00

58,00

58,00

58,00

38,4

650

VPH

45,00

45,00

45,00

45,00

30,8

685

Grip: alta càrrega antigènica

25,00

25,00

25,00

20,00

22,5

950

Grip: inactivada estàndard

6,80 – 7,20

4,40 – 4,90

3,50 – 3,69

2,80

19,9

4.512

Antipneumocòccica 15-valent

–

39,64

39,64

39,64

17,0

430

Varicel·la

19,50

19,50

19,50

19,50

11,2

575

Grip: adjuvada

13,00

13,00

13,00

13,00

11,0

850

Hexavalent

24,90

24,50

19,60

22,90

10,5

470

Meningocòccica ACWY

19,30 – 23,40

18,40 – 21,50

21,02 – 21,15

–

6,8

348

Meningocòccica C

–

11,00 – 17,00

10,20 – 17,00

17,00 – 18,00

5,8

370

Antipneumocòccica 13-valent

42,85

–

–

–

5,1

120

Hepatitis A ped.

10,49

10,49

–

10,49

4,9

470

Tetravírica (SRP + varicel·la)

–

–

36,50

36,70

4,9

135

dTpa

10,20 – 17,00

13,54

14,90

14,90

4,9

340

Triple vírica (SRP)

6,70

6,00

8,20

8,10

4,5

610

Td

4,90

4,49

4,45

3,95

3,2

720

Antitifoïdal

14,65

14,65

11,51 – 19,50

19,50

2,5

150

Grip: atenuada intranasal

11,51

18,52

18,52

17,27 – 18,52

2,2

122

Hepatitis B

5,99 – 9,90

6,00 – 10,74

6,58 – 10,74

6,43 – 10,74

1,9

205

Hepatitis A+B adults

35,00

30,00 – 35,00

30,00 – 35,00

30,00 – 35,00

1,7

49

Febre groga

23,00

23,00

23,00

22,48

1,5

64

Antiràbica

49,73

44,08

44,08

44,08

1,3

30

Tres lectures. Primer, la grip estàndard ha perdut un 60 % del preu en tres anys (de 7,00 a 2,80 €, punt mitjà del 2022), mentre que la d'alta càrrega i l'adjuvada es mantenen o baixen poc. Segon, la majoria de vacunes noves tenen un preu fix durant els quatre anys (VPH 45,00; zòster 120,25; meningocòccica B 58,00 €). Tercer, el nirsevimab té el mateix preu, 209 €/dosi, en les presentacions de 50 i 100 mg.


Contractes menors

Els contractes menors de medicaments i vacunes del perímetre sanitari sumen uns 19,9 M€ entre 2022 i 2025, menys d'un 1 % dels 2.130 M€ adjudicats pels procediments ordinaris. S'han classificat per paraules clau de l'objecte, perquè el conjunt de dades (qjue-2pk9) no té CPV, de manera que és una estimació i no una xifra exacta.

Concepte (contractes de subministraments, sense IVA)

Contractes

Import (M€)

Tots els contractes menors del perímetre sanitari (subministraments, serveis i obres)

218.520

180,4

Subministraments

–

100,8

Medicaments i vacunes (paraules clau)

41.158

19,9

   de les quals «Compra de farmàcia»

37.144

15,8

   de les quals medicaments amb nom concret

4.014

4,1

Material sanitari i diagnòstic (paraules clau)

–

14,5

 

Any

Medicaments i vacunes (M€)

Material sanitari i diagnòstic (M€)

Total menors del perímetre (M€)

2022

9,6

4,7

55,0

2023

8,3

5,0

56,6

2024

1,4

2,4

44,5

2025

0,6

2,5

24,4

•       L'ICS fa el 90 % d'aquests contractes (18,4 M€ de 20,4 M€, comptant tots els tipus de contracte), sobretot amb apunts diaris de «Compra de farmàcia» de pocs euros (la mediana de tots els contractes menors del perímetre és de 54 €).

•       Els medicaments amb nom concret són compres exclusives de fins a 15.000 € cadascuna, normalment a un sol laboratori (Sanofi 0,29 M€, Novartis 0,25 M€, B. Braun 0,16 M€). Cap supera el límit de 15.000 € per als subministraments.

•       La caíguda del 2024 i el 2025 no és fiable. Les dades es tanquen l'1 d'abril de cada exercici: el 2025 tenia 19.371 contractes, enfront de 71.232 el 2023, i l'ICS gairebé deixa d'etiquetar «Compra de farmàcia» després del 2023.

•       El material sanitari és un mínim. Les paraules clau només identifiquen 14,5 M€ dels 100,8 M€ de subministraments menors; la resta, 66,3 M€, queda com a «altres» sense poder-la repartir.

Els imports del fitxer estan multiplicats per 100 (cada import ve en cèntims, sense coma decimal). Ho he comprovat perquè, així, cap subministrament passa de 15.000 €, el límit legal del contracte menor.

Annex. Cerca inicial a contractes.cat (Departament de Salut, contractes de 500 k€ o més)

Les seccions següents són la primera versió de l'informe, feta només amb contractes.cat i només per al Departament de Salut. Substituïdes pel perímetre complet de dalt: no s'han de llegir com a xifres definitives, i els imports d'aquest annex són amb IVA o sense segons s'indica. S'hi han corregit el nirsevimab (209 €/dosi) i la fila de 670 M€ (un expedient de 36,4 M€). Les xifres de l'ICO de contractes.cat sumen cada any l'acord marc i les pròrrogues del mateix contracte i en sobreestimen la despesa.

Resum executiu

Amb les dades de contractes.cat el patró de la versió Menjòmetre es reprodueix: la contractació del Departament de Salut és, en la pràctica, una compra de vacunes concentrada en pocs laboratoris. Les xifres no són idèntiques, i contractes.cat no permet refer-ne tot l'informe (vegeu el darrer apartat). Les xifres de contractes són sense IVA, tret que s'indiqui el contrari.

•       Departament de Salut: 113 contractes de 500 k€ o més entre 2022 i 2025; 670 M€ són una sola fila (expedient SA-2023-39, atribuïda a Viatris). Sense ella, 111 contractes i 387,9 M€: les vacunes en són 351,7 M€ (90,7 %) i el suport veterinari als escorxadors, 35,2 M€.

•       Concentració: GSK, Sanofi, MSD, Pfizer i Appeal sumen el 93,8 % de l'import dels grans contractes (94,7 % si es compta la fila de 670 M€).

•       Concurrència: el 55 % de l'import de vacunes s'adjudica amb un sol licitador (34 % per negociat sense publicitat i 21 % per obert); arriba al 65 % si s'hi sumen tres negociats sense dada de licitadors.  

•        Preu per dosi: els preus de licitació de les vacunes del Departament coincideixen amb els de l'informe anterior (47,14 € la 20-valent, 39,64 € la 15-valent, 45,00 € el VPH, 120,25 € el zòster) i es poden afegir el zòster de 2022 (130,00 €) i quatre vacunes més.

•       Sector farmacèutic : contractes.cat no permet agregar per família de producte ni per tipus de contracte, de manera que aquestes parts només es refan com a rànquings d'adjudicataris per comprador.

Abast, fonts i metodologia

L'anàlisi cobreix la contractació pública registrada entre 2022 i 2025 (any de la data del contracte), no la despesa sanitària total. Descansa en una única font, consultada el 14 de novembre de 2026 amb el connector MCP de contractes.cat.

•       Font: contractes.cat, un projecte independent (no oficial) que combina els contractes publicats al portal de transparència de la Generalitat amb els propietaris i administradors de les empreses adjudicatàries del BORME.

•       Import: les cerques de contractes retornen l'import sense IVA; els totals per empresa i per organisme s'expressen amb IVA. Cada xifra del document indica quin dels dos és.

•       Departament de Salut: contractes de 500 k€ o més, amb data 2022–2025. Hi ha 113 registres i n'he pogut transcriure 112. Dos contractes sense data (GSK, 16,9 M€, i Pfizer, 10,8 M€) s'han assignat a 2022 pel codi d'expedient (SA-2022-503 i SA-2022-634).

•       Rankings per comprador: s'han obtingut amb la funció d'adjudicataris principals de cada organisme, des de 2022 i sense límit final, de manera que inclouen 2026 fins a novembre i s'expressen amb IVA. No són comparables un a un amb les xifres 2022–2025.

•       Reactius i implants: cerca per paraula a la descripció de tots els contractes de Catalunya. Retorna el nombre de coincidències, però no suma imports.

•       Preu per dosi: contractes.cat no té camp de dosis; les dosis surten del títol del contracte i el preu és l'import sense IVA dividit per les dosis.

•       Contractes.cat i Menjòmetre llegeixen el mateix origen (el portal de transparència). Que les xifres coincideixin, doncs, no és una verificació independent: els errors del registre de partida es mantenen en tots dos.

Departament de Salut: grans contractes

Contractes.cat registra 113 contractes del Departament de Salut de 500 k€ o més amb data entre 2022 i 2025; n'he pogut llegir 112, que sumen 1.057,9 M€ sense IVA. Un d'ells, de 670,0 M€, és la fila de Viatris de l'expedient SA-2023-39 (vegeu «Concentració i dependència de proveïdors»): sense ella queden 111 contractes i 387,9 M€, dels quals 351,7 M€ (90,7 %) són vacunes i 35,2 M€, suport veterinari als escorxadors.

Evolució anual (sense la fila de 670 M€)

Les vacunes passen de l'84,6 % de l'import el 2022 al 100 % el 2025, i el suport veterinari (Appeal Agrifood Group) desapareix dels grans contractes a partir del 2025. Les xifres de 2023 a 2025 són pràcticament les mateixes que a la versió Menjòmetre; la diferència és al 2022, perquè contractes.cat hi inclou dos contractes sense data de GSK (16,9 M€) i Pfizer (10,8 M€), que he assignat a 2022 pel codi d'expedient.

Any

Contractes

Import (M€)

Vacunes (M€)

% vacunes

Altres (M€)

2022

23

82,3

69,6

84,6 %

12,7

2023

25

98,4

83,8

85,2 %

14,6

2024

34

93,7

84,8

90,5 %

8,9

2025

29

113,5

113,5

100 %

0,0

Total

111

387,9

351,7

90,7 %

36,2

Procediments i concurrència

El 43,7 % de l'import s'adjudica per negociat sense publicitat, gairebé tot en vacunes. Un 8,9 % no té procediment registrat.

Procediment

Contractes

Import (M€)

% de l'import

Obert

71

183,8

47,4 %

Negociat sense publicitat

28

169,3

43,7 %

Sense procediment registrat

12

34,7

8,9 %

Total

111

387,9

100 %

Els 100 contractes de vacunes (351,7 M€) es reparteixen així segons procediment i nombre de licitadors:

Modalitat (vacunes)

Contractes

Import (M€)

%

Negociat sense publicitat, un sol licitador

23

121,1

34,4 %

Obert, un sol licitador

19

72,7

20,7 %

Obert, més d'un licitador

31

72,6

20,6 %

Obert, sense dada de licitadors

16

31,7

9,0 %

Negociat sense publicitat, sense dada de licitadors

3

35,6

10,1 %

Sense procediment registrat

8

18,1

5,1 %

Total

100

351,7

100 %

El 55,1 % de l'import de vacunes s'adjudica amb un sol licitador documentat (negociat o obert); arriba al 65,2 % si s'hi sumen els tres negociats sense dada de licitadors. Això és habitual en vacunes i anticossos de marca amb un sol fabricant, com les 70.000 dosis de vacuna de l'herpes zòster de GSK el 2023 (8,4 M€) o les 180.000 dosis de vacuna antipneumocòccica 15-valent de MSD el 2024 (7,1 M€). El negociat és legal quan hi ha exclusivitat, però el registre no en recull la justificació.

Qui ven al Departament

Contractes.cat agrupa els contractes pel NIF de l'empresa, de manera que cada laboratori surt amb una sola fitxa.

Empresa

Contractes

Import (M€)

% de l'import

Objecte

GlaxoSmithKline

24

116,9

30,1 %

Vacunes

Sanofi-Aventis

32

100,2

25,8 %

Vacunes i nirsevimab

Merck Sharp & Dohme

19

72,8

18,8 %

Vacunes

Pfizer

9

38,6

9,9 %

Vacunes

Appeal Agrifood Group

10

35,2

9,1 %

Suport veterinari als escorxadors

Seqirus (CSL)

4

11,1

2,8 %

Vacunes

Viatris

6

7,1

1,8 %

Vacunes (sense la fila de 670 M€)

Altres (AstraZeneca, Medicare Pharma, Sigmados, Mana Pharma, Bavarian Nordic)

7

6,0

1,5 %

Vacunes i enquesta de salut

Total

111

387,9

100 %

 

GSK, Sanofi, MSD, Pfizer i Appeal sumen 363,7 M€, el 93,8 % de l'import.

Suport veterinari als escorxadors

Appeal Agrifood Group té 10 contractes i 35,2 M€ entre 2022 i 2024. El 2022 se li van adjudicar dos contractes per negociat sense publicitat (12,7 M€); el 2023, tres sense procediment registrat (13,7 M€), i el 2024, quatre contractes oberts amb quatre licitadors cadascun (5,9 M€) i un més sense procediment (2,9 M€). És l'únic cas amb un canvi clar cap a la concurrència.

Font: contractes.cat, Departament de Salut, contractes de 500 k€ o més, 2022–2025.

Sector farmacèutic

El Departament de Salut compra gairebé només vacunes; els medicaments de dispensació hospitalària els compren l'ICO, els hospitals i els consorcis. Contractes.cat no classifica els contractes per família de producte ni per tipus (acord marc, basat o autònom), de manera que aquí només es pot mostrar a qui adjudica cada comprador.

Qui compra i a qui (import amb IVA, des de 2022 fins a novembre de 2026)

Comprador

Principals laboratoris (M€ amb IVA, contractes entre parèntesis)

Institut Català d'Oncologia (ICO)

Janssen 102,2 (7); Roche 70,3 (13); MSD 56,5 (8); Novartis 54,3 (9); AstraZeneca 39,8 (8); Pfizer 33,1 (22); BMS 29,5 (9); Gilead 26,9 (7)

Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona

Janssen 27,0 (39); AbbVie 26,4 (36); Gilead 19,6 (16); ViiV 16,9 (13); Novartis 13,6 (26); Roche 11,7 (24); Pfizer 10,9 (41)

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Roche 47,0 (4); Swedish Orphan Biovitrum 24,9 (1); Janssen 11,6 (1); Gilead 10,8 (2); ViiV 7,2 (1)

Departament de Salut

GSK 198,1 (64); Sanofi i MSD en vacunes (vegeu el rankànquing de la secció anterior)

Institut Català de la Salut (ICS)

No es pot desglossar: 428,5 M€ (1 contracte) són a una sola fitxa multiempresa amb més de 70 laboratoris; 42,0 M€ més estan a la fitxa «Varies empreses». Gilead apareix amb 22,5 M€ (38 contractes)

Als tres compradors hospitalaris amb detall, Janssen, Roche i Gilead són a les primeres posicions, com a la versió Menjòmetre. L'ICO suma 492,9 M€ amb IVA entre els 14 laboratoris del seu ranking; la versió anterior en donava 438,6 M€ sense IVA (2022–2025), i la diferència és coherent amb l'IVA i amb els mesos de 2026 que aquí s'hi han afegit.

Per laboratori

•       Janssen: 357 contractes i 216,0 M€ amb IVA entre 2022 i 2025 (13,6; 61,8; 65,7 i 74,9 M€ per any). Els principals compradors són l'ICO (103,3 M€), Sant Pau (46,8), Mar Parc (27,0), Vall d'Hebron (16,7) i Reus (14,3).

•       GSK: 327 contractes i 128,8 M€ amb IVA entre 2022 i 2025. El Departament de Salut és el 83 % del que consta a GSK en tot el registre (198,1 de 237,8 M€), igual que a la versió anterior (84 %).

Preu per dosi: fins on arriben les dades

Contractes.cat no té camp de dosis. Les dosis surten del títol del contracte (només en vacunes i anticossos del Departament de Salut) i el preu és l'import sense IVA dividit per les dosis. Els imports són els adjudicats, no els facturats, i amb IVA les vacunes surten un 4 % més cares.

Producte (laboratori)

2022

2023

2024

2025

Antipneumocòccica 20-valent (Pfizer)

47,14 €

47,14 €

47,14 €

47,14 €

Antipneumocòccica 15-valent (MSD)

 

39,64 €

39,64 €

39,64 €

VPH (MSD)

45,00 €

45,00 €

45,00 €

45,00 €

Herpes zòster (GSK)

130,00 €

120,25 €

120,25 €

 

Meningocòccica MACWY, 12 mesos (Sanofi)

 

18,40 €

21,02 € (21,15 € l'emergència)

 

Grip atenuada intranasal (AstraZeneca)

 

 

18,52 €

 

Hepatitis A pedàtrica (GSK)

 

10,49 €

 

 

Encèfalitis japonesa (Mana Pharma)

 

 

 

131,88 €

Els preus de la 20-valent, la 15-valent i el VPH no varien entre anys, com s'espera d'un preu de licitació fix. El zòster baixa un 7,5 % del 2022 (130.000 dosis, 16,9 M€) al 2023 (70.000 dosis, 8,4 M€), i la MACWY puja un 14 % entre 2023 i 2024. El nirsevimab costa 209 €/dosi: cada expedient té dos lots (40.000 dosis de 50 mg a 8,36 M€ i 25.000 de 100 mg a 5,225 M€), que són les dues files que ara no es mostren.

Per als medicaments hospitalaris (oncològics, exclusius, VIH, biològics) no es pot calcular un preu per unitat: caldrien els quadres de preus dels annexos als contractes i les dades de consum de les farmàcies hospitalàries, que no són a contractes.cat.

Font: contractes.cat, adjudicataris principals per organisme i cerca de contractes, 2022–2025.

Contractació del Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC)

Contractes.cat dona el CSC com a organisme contractant amb 602 contractes i 185,5 M€ amb IVA en tot el registre (més 19 contractes i 0,9 M€ de «Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya, SA»), sense separar per any. La versió anterior en deia 474 contractes i 142,5 M€ sense IVA entre 2022 i 2025; no són comparables perquè aquest total inclou tots els anys. L'evolució anual i la divisió per tipus de contracte (específics, basats, menors) no es poden refer amb contractes.cat.

A qui compra el CSC (import amb IVA, des de 2022)

Adjudicatari segons contractes.cat

Contractes

Import (M€ amb IVA)

Registre multiempresa: ustekinumab (Stada, Fresenius Kabi, Janssen, Kern, Sandoz, Accord, Amgen)

1

30,0

Gilead

7

20,0

Roche Farma

8

12,3

AbbVie

29

11,6

Novartis

17

9,7

Bristol-Myers Squibb

7

7,9

Janssen

12

7,6

Registre multiempresa (Fresenius, Janssen, Sandoz, Biocon, Stada, Amgen, Kern)

1

6,7

Pfizer

29

4,9

Registre multiempresa (AbbVie i Gilead)

1

4,8

Regeneron

2

4,6

AstraZeneca

18

4,5

Sanofi

13

4,4

Bayer

3

4,1

BeOne Medicines (BeiGene)

2

3,7

UCB

11

3,6

Les xifres de Gilead (18,4 M€ sense IVA a la versió anterior) i de l'ustekinumab (28,9 M€ sense IVA) quadren amb les d'aquí un cop afegit l'IVA. A diferència de la versió Menjòmetre, Roche consta amb una sola fitxa (un sol NIF). Els contractes d'adjudicataris múltiples (ustekinumab, material sanitari, hemoderivats) surten com una entrada amb els noms separats per «||» i l'import total, de manera que no es pot saber quant va a cada empresa.

Font: contractes.cat, CSC.

Subministraments mèdics

Entre els 40 principals adjudicataris del Departament de Salut des de 2022, els de diagnòstic són Thermo Fisher Diagnostics (0,92 M€ amb IVA) i Abbott Rapid Diagnostics (0,88 M€ amb IVA): no arriben al milió d'euros. El material el compren altres compradors públics, i els reactius de laboratori són el segment més gran.

Reactius i diagnòstic

La cerca de «reactius» retorna el nombre de contractes que ho esmenten, no l'import total; per tant no es pot confirmar la xifra de 249 M€ de la versió anterior. Els recomptes segueixen el mateix patró que els de Menjòmetre, inclòs el salt de 2022 a 2023, que sembla un canvi de registre més que de volum.

Any

Coincidències a contractes.cat

Operacions a la versió Menjòmetre

Contracte més gran amb «reactius» (M€ sense IVA)

2022

729

641

ICS, Siemens Healthcare, bioquímica de Joan XXIII i Verge de la Cinta: 3,3 (negociat)

2023

7.134

6.616

Clínic, Siemens Healthcare, sistema automatitzat de mostres: 11,7 (obert, 1 licitador)

2024

11.486

10.908

Clínic, Miltenyi Biotec, immunoteràpia amb limfòcits T: 6,7 (negociat, 1 licitador)

2025

11.489

11.063

Laboratori de Referència de Catalunya, Roche Diagnostics: 25,6 (obert, 1 licitador)

El segon contracte més gran de 2025 és el del laboratori intercomarcal CLILAB (Siemens Healthcare, 14,3 M€, obert, 4 licitadors). Els dos grans contractes de 2025 coincideixen amb els de la versió anterior. Les coincidències inclouen falsos positius (obres d'una depuradora, manteniment d'habitatges) i duplicats: el contracte CLILAB 2023/09 de DiaSorin (1,24 M€) apareix més de deu vegades al resultat de 2024.

Implants

Entre 2022 i 2025 hi ha 17 registres d'implants d'1 M€ o més, però la cerca no n'ofereix l'import total i no es pot comparar amb els 73 M€ de la versió anterior. El més gran és el subministrament d'implants de genoll de l'Hospital Moïses Broggi (Consorci Sanitari Integral, Palex Medical, 2,8 M€ el desembre de 2022), que consta tres vegades al registre amb el mateix import i que a la versió anterior constava duplicat. Els altres són sobretot acords marc de l'ICS: implants neurològics (2025, 13 licitadors) i de cardioestimulació (2023 i 2024, 6 licitadors).

Font: contractes.cat, cerca per paraula, 2022–2025.

Concentració i dependència de proveïdors

Cinc empreses concentren el 94-95 % de l'import dels grans contractes del Departament de Salut entre 2022 i 2025, tant si es compta la fila de 670 M€ com si no.

Escenari

Import total (M€)

Cinc primers (M€)

Quota

Amb tots els registres llegits

1.057,9

1.002,2 (Viatris, GSK, Sanofi, MSD, Appeal Agrifood)

94,7 %

Sense la fila de 670 M€

387,9

363,7 (GSK, Sanofi, MSD, Pfizer, Appeal Agrifood)

93,8 %

La fila de 670 M€

L'adjudicació més gran és «Adquisició de vacunes per l'any 2023» (SA-2023-39), atribuïda a Viatris Pharmaceuticals per procediment obert amb set licitadors: 670.041.367 € sense IVA, el 13 de febrer de 2023. El mateix expedient té files de GSK (12,2 M€), Sanofi, MSD i Seqirus d'entre 0,5 i 12,2 M€, així que la de Viatris és 55 vegades més gran que la segona. Per l'estructura de l'expedient (una fila per adjudicatari i lot), 670 M€ és un artefacte: a les dades obertes (nn7v) l'expedient té 25 lots que sumen 36,4 M€, i Viatris hi té 3,85 M€.

El perfil de Viatris a contractes.cat ho reforça: 699,8 M€ amb IVA el 2023 i 5,2 M€ el 2024, i el 99,5 % del que consta a Viatris en total prové del Departament de Salut (707,4 de 710,7 M€ amb IVA). Fora del Departament, els seus compradors principals són Reus (1,1 M€), Terrassa (0,7 M€), Taulí (0,5 M€) i l'ICS (0,3 M€ en 211 contractes).

Permanència

GSK, MSD, Sanofi i Pfizer tenen contractes registrats cada any de 2022 a 2025. Les vacunes de marca amb un sol fabricant expliquen bona part d'aquesta fidelitat, però no tot: GSK va guanyar amb un sol licitador el contracte obert de vacunes de 2025 (24,05 M€).


Fitxes agrupades

Contractes.cat consolida els contractes per NIF, de manera que cada laboratori surt amb una sola fitxa, tot i que el nom varia (Pfizer, per exemple, consta com a «PFIZER, S.L» i «Pfizer, S.L.U»). El problema és el contrari amb els contractes d'adjudicataris múltiples: surten com una sola entrada amb molts noms, amb el NIF del primer. L'exemple més gran és l'ICS (428,5 M€ amb IVA, més de 70 laboratoris), que oculta qui ven realment a l'ICS.


Comparació amb la versió Menjòmetre i limitacions

Les conclusions principals es mantenen amb les dues fonts. Les diferències de xifres venen sobretot del tractament de dos contractes sense data i de petites diferències d'agrupació.

Mesura

Menjòmetre

contractes.cat

Contractes del Departament de 500 k€ o més (2022–2025)

114 i 1.032,1 M€

113 (112 llegits) i 1.057,9 M€

Sense la fila de 670 M€

113 i 362,1 M€

111 i 387,9 M€

Vacunes sobre el total

87,5 %

90,7 %

Quota dels cinc primers (sense la fila)

93,3 %

93,8 %

Import per negociat sense publicitat

39,4 %

43,7 %

Vacunes amb un sol licitador

61 %

55 % (65 % amb els negociats sense dada)

Appeal Agrifood Group

14 contractes, 44,2 M€

10 contractes, 35,2 M€

Preus per dosi de vacunes

47,14; 39,64; 45,00; 120,25

Idèntics

Reactius

249 M€, 29.228 operacions

30.838 coincidències, sense import

Univers de medicaments (18 laboratoris)

5.255 contractes, 1.600,7 M€

No reproduïble

•       Dos contractes sense data. Contractes.cat inclou a 2022 dos contractes sense data de GSK i Pfizer (27,7 M€) que la versió anterior excloïa. Expliquen la major part de la diferència al 2022 i al total.

•       Appeal. Contractes.cat en té 10 per a 2022–2024 (42,6 M€ amb IVA); l'altra versió en comptava 14. No he pogut esbrinar d'on ve la diferència.

•       Un registre no llegit. De 113 registres n'he transcrit 112; la xifra del Departament pot variar lleugerament.

•       No reproduïble amb aquesta eina: la classificació per família de producte, la dels 18 laboratoris, la separació entre acords marc, basats i autònoms, el procediment dominant per comprador, els indicadors de concurrència i el semàfor de Menjòmetre, l'evolució anual del CSC i els totals de reactius i implants.

•       Mateix origen. Les dues fonts descansen en el portal de transparència: els errors de partida (imports de licitació atribuïts a una fila, duplicats, camps buits) es mantenen i la coincidència no els valida.

PS. Amb una mica d'esforç ha trobat els preus de licitació, però no els d'adjudicació de l'ICS.








 

•