The Doom Loop: Why the World Economic Order Is Spiraling into Disorder
El llibre The Doom Loop: Why the World Economic Order Is Spiraling into Disorder (2026), escrit per l'economista Eswar S. Prasad (catedràtic a la Universitat de Cornell i investigador principal a la Brookings Institution), analitza la profunda desintegració i fragmentació de l'ordre econòmic i financer global.
A diferència de les visions optimistes que preveien que la fi de l'hegemonia unipolar nord-americana donaria pas a un món multipolar més estable i equilibrat, l'autor sosté que els factors que haurien de promoure la meva estabilitat (com la integració comercial, la competència financera, el desenvolupament tecnològic i les aliances regionals) s'han deformat. Aquesta distorsió ha generat un «bucle de la perdició» (doom loop), on les tensions econòmiques, la política interna populista i la rivalitat geopolítica es retroalimenten mútuament, convertint la inestabilitat en el nou estatus quo.
1. Les dimensions del poder (Dimensions of Power)
- Shift de pes econòmic: Des de l'any 2000, la quota de les economies del G7 en el PIB mundial va caure del 66% a prop del 44%, mentre que la Xina va augmentar la seva quota fins al 17% i els EUA es van mantenir al voltant del 26%.
- Escletxa de renda per càpita: Tot i el creixement de les potències emergents, persisteix una enorme diferència en la riquesa per habitant. Per exemple, tot i que l'Índia serà la tercera economia mundial cap al 2030, el seu PIB per càpita equivaldrà a amb prou feines una vint-i-cinquena part del dels EUA. Aquesta desigualtat fa molt difícil la cooperació en reptes globals com el canvi climàtic, on els països en desenvolupament consideren injust assumir els costos de la transició energètica.
- Múscul militar i demografia: Els EUA continuen gastant en defensa més que els nou països següents junts. Tanmateix, la Xina expandeix la seva capacitat regional, mentre que el canvi demogràfic (envelliment a Occident i la Xina enfront de poblacions joves a l'Índia o l'Àfrica) i la «maledicció dels recursos» (resource curse) enriqueixen determinats actors però acostumen a generar inestabilitat interna.
2. La competència de monedes (Currency Competition)
- La paradoxal persistència del dòlar: Malgrat la fuita del deute públic nord-americà (que supera els 36 bilions de dòlars), les rebaixes de la qualificació creditícia dels EUA i l'ús de sancions financeres com a arma geopolítica, el dòlar nord-americà continua sent indiscutiblement la moneda dominant en reserves (57%), facturació comercial i pagaments internacionals.
- Alternatives febles: L'euro (la quota del qual en reserves ha caigut al 20%) s'ha vist frenat per la fragilitat financera de l'Eurozona, mentre que el renminbi xinès (RMB) ha quedat estancat a causa dels controls de capitals de Pequín i la manca de transparència i independència institucional.
- El dilema de la liquiditat: Aquesta situació atrapa el món en una trampa: el dòlar actua com a xarxa de seguretat en moments de pànic financer, però alhora exposa la resta del món a la volatilitat i als canvis de política interna de Washington.
3. Globalització: Cohesió o desordre? (Globalization: Cohesion or Disarray?)
- De la suma positiva a la suma zero: La premissa que el comerç internacional uniria els països en una xarxa de beneficis mutus ha col·lapsat. La rivalitat entre els EUA i la Xina ha convertit el comerç en un joc de suma zero.
- Estratègia de resiliència: Les xoc de cadenes de subministrament (per la pandèmia o la guerra d'Ucraïna) i el canvi climàtic han portat les corporacions a prioritzar la «resiliència» sobre l'eficiència pura, mitjançant el reshoring (retorn de la producció) i el friend-shoring (trasllat a països aliats).
- Retorn de les polítiques industrials: Governs d'arreu del món apliquen polítiques d'intervenció estatal i proteccionisme (com la Inflation Reduction Act o la CHIPS Act als EUA, la Dual Circulation xinesa o el Make in India), augmentant els costos per als consumidors i eliminant l'efecte d'equilibri que l'economia exercia sobre les friccions geopolítiques.
4. Les regles del joc (Rules of the Game)
- Crisi del multilateralisme: Institucions nascudes després de la Segona Guerra Mundial com l'OMC, l'FMI i el Banc Mundial pateixen una profunda pèrdua de legitimitat. A l'FMI, els països del G7 mantenen el 41% del poder de vot, mentre que la Xina i l'Índia junts només en tenen el 9%, malgrat el seu pes econòmic real.
- Arquitectura alternativa xinesa: Davant el bloqueig de reformes a les institucions tradicionals, la Xina ha creat els seus pròpis organismes, com el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructura (AIIB) i el Nou Banc de Desenvolupament (NDB) dels BRICS.
- Fragmentació normativa: En lloc de generar una competició saludable que elevi els estàndards, aquesta duplicitat crea un mosaic de regles enfrontades que enterren la seguretat jurídica internacional.
5. Potències mitjanes i aliances (Middle Powers and Alliances)
- El dilema dels països mitjans: Països com l'Índia, el Brasil, Indonèsia o el Vietnam es troben en una posició incòmoda davant la pugna entre Washington i Pequín, sense poder confiar plenament en la protecció de cap de les dues superpotències.
- Aliances tàctiques i transaccionals: En lloc de formar blocs ideològics ferms, molts països opten per la diversificació i les aliances basades en temes concrets. Per exemple, l'Índia manté una postura de neutralitat en la guerra d'Ucraïna per continuar comprant petroli rus barat, mentre manté acords de seguretat amb els EUA. Aquestes relacions pragmàtiques a curt termini no aporten estabilitat al sistema global.
- Feblesa de blocs tradicionals: Aliances consolidades com la NATO o la Unió Europea pateixen friccions internes per l'emergència de moviments populistes i nacionalistes.
6. Noves tecnologies: Panacea o perill? (New Technologies: Panacea or Peril?)
- Fintech i monedes digitals: La digitalització dels pagaments (com l'India Stack) ha permès una gran inclusió financera en països en desenvolupament. Tanmateix, les monedes digitals de bancs centrals (CBDC) i les criptomonedes corren el risc de ser utilitzades per a la vigilància estatal, l'especulació o la fragmentació financera.
- Intel·ligència Artificial (IA): L'emergència de la IA generativa (com ChatGPT o el model xinès DeepSeek) s'ha convertit en un camp de batalla de competició estratègica entre els EUA i la Xina. En lloc d'igualar les oportunitats globals, la IA amenaça amb accelerar la concentració de poder en mans de poques corporacions.
- Tecnologies de la informació: Les xarxes socials han fragmentat el discurs públic en cambres d'eco i han facilitat la propagació de desinformació i ingerències electorals per part d'actors autòcrates o populistes.
7. Visions per al món (Visions for the World)
- La pèrdua del model de referència: La combinació de democràcia liberal i mercat lliure ha perdut el seu atractiu universal a causa de l'augment de la desigualtat interna, la pèrdua de fe en les elits i la degradació de les institucions en països democràtics.
- El model autoritari de la Xina: L'èxit econòmic de la Xina ha demostrat a molts règims que és possible assolir un alt desenvolupament mitjançant un capitalisme dirigit per l'Estat sense necessitat de concedir llibertats polítiques.
- Convergència cap al baix nivell: Tant els mercats lliures occidentals com les meves economies comandades xineses estan convergint en formes més intervencionistes, menys transparents i més rígides, reduint la qualitat dels sistemes polítics i econòmics a escala global.
8. Recuperar l'ordre des del desordre (Reclaiming Order from Disorder)
- Reconstrucció d'institucions: La sortida del bucle de la perdició no serà automàtica. Exigeix reforçar els mecanismes de control (checks and balances), l'estat de dret i la llibertat de premsa a nivell nacional, així com adaptar les institucions multilaterals a la realitat del segle XXI.
- Lideratge i ciutadania: Cal un lideratge polític i corporatiu capaç de pensar a llarg termini i d'articular relacions de cooperació internacional en aquells temes de suma positiva (com el clima o la regulació de la IA), sostingut per una ciutadania compromesa que exigeixi rendició de comptes als seus governants.
