Polítiques i estratègies per al càncer

Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer 

Les estratègies per afrontar el càncer són objecte de controvèrsia i el llibre de Vinayak Prasad ho explica amb deteniment. Va el llibre resumit amb IA.

El llibre "Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer" de Vinayak K. Prasad critica les polítiques actuals sobre el càncer, els estàndards d'evidència i la regulació de medicaments, argumentant que aquests incentiven la recerca de teràpies marginals o no provades a preus elevats i insostenibles. El llibre se centra en com les accions humanes, incloses les polítiques, els estàndards d'evidència i la regulació de fàrmacs, influeixen en el progrés contra el càncer.

Una part important del llibre es dedica a l'anàlisi de les proves mèdiques i els assajos clínics en oncologia. Prasad examina els dissenys d'estudi comuns, com els estudis observacionals i els assajos controlats aleatoritzats (ECA), i destaca les característiques úniques dels assajos en medicina oncològica. El llibre posa en relleu les limitacions dels estudis controlats històricament i la importància de la randomització per avaluar l'eficàcia dels tractaments.

El llibre també explora les forces socials, polítiques i culturals que afecten la medicina del càncer, com la prevalença del hype i els conflictes d'interès financers. Prasad analitza com el hype pot distorsionar la percepció de l'eficàcia dels medicaments, fins i tot quan no mostren un benefici de supervivència global. Es discuteix el concepte de "spin" com una manera de desviar l'atenció dels resultats negatius dels assajos.

Un altre tema clau és l'examen dels objectius finals substituts utilitzats en els assajos de càncer i la seva correlació amb la supervivència global. El llibre adverteix contra la confiança excessiva en les taxes de resposta com a objectiu final primari, ja que una alta taxa de resposta no sempre es tradueix en una millora de la supervivència.

El llibre també aborda la oncologia de precisió, definint-la com la prescripció de fàrmacs basada en proves genètiques i moleculars. Tot i això, qüestiona la seva capacitat per "salvar-nos", assenyalant les baixes taxes de resposta observades en alguns estudis.

A la part IV del llibre, es proposen solucions per millorar el desenvolupament i l'aprovació de fàrmacs contra el càncer. Prasad suggereix la necessitat d'una agenda d'assajos clínics i d'aprovació de fàrmacs establerta per experts sense conflictes d'interès. També es discuteix la realització d'assajos aleatoritzats per a malalties rares.

Finalment, el llibre ofereix consells per a les persones amb càncer, emfatitzant la importància de comprendre la seva situació específica, fer preguntes informades sobre el tractament i mantenir-se al dia amb la literatura. També ofereix orientació per a estudiants, residents i fellows sobre com avaluar críticament la informació oncològica i convertir-se en aprenents continus.

En conclusió, "Malignant" és una crítica del sistema actual de desenvolupament i regulació de fàrmacs contra el càncer, destacant els problemes amb l'evidència, les polítiques i les influències socials i financeres. El llibre proposa diverses solucions per millorar el sistema i oferir una millor atenció a les persones amb càncer.

La interpretació de les lleis

 How to Interpret the Constitution

Hi ha dos conceptes jurídics clau del moment que vivim: lawfare i dret penal de l'enemic. Amb el primer s'utilitza el dret i la competència legislativa per a la lluita política partidària. Pel segon es reprimeix arbitràriament qui no pensa com el deep state vol que pensis i així reb penes que no en rebria en cap dels casos. Els dos models els tenim entre nosaltres i tots aquells que s'omplen la boca de plena democràcia s'ho haurien de fer mirar seriosament, però us asseguro que no ho faran. En el fons, el problema és la interpretació de la Constitució i com es gestiona. El llibre d'en Carl Sunstein ho explica per als USA, però té moltes semblances amb el que passa aquí. Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre, "How to Interpret the Constitution", explora les diverses maneres d'interpretar la Constitució dels Estats Units i com es prenen les decisions sobre aquestes interpretacions. L'autor presenta un marc per entendre els desacords sobre la interpretació constitucional i argumenta que no hi ha una manera única i correcta d'interpretar la Constitució, sinó que s'ha de triar una teoria d'interpretació basant-se en si farà que l'ordre constitucional sigui millor o pitjor.

Aquí teniu un resum dels punts clau que es tracten al llibre:

• Introducció: El llibre comença amb una reflexió sobre l'experiència personal de l'autor en prendre el jurament de càrrec, i planteja la pregunta de com hem d'interpretar la Constitució. El text constitucional pot ser interpretat de diferents maneres, donant lloc a desacords legítims.
• Teories de la interpretació: El llibre examina diverses teories d'interpretació constitucional, incloent l'originalisme (intencions originals, significat públic original i originalisme semàntic), el textualisme, el tradicionalisme, el common-law constitucionalisme, el Thayerisme, lectures morals i l'activisme judicial per protegir la democràcia. Argumenta que no existeix cap teoria que s'imposi per la mateixa idea d'interpretació.
• L'inevitabilitat de l'elecció: El llibre defensa que l'elecció d'una teoria d'interpretació és inevitable i que s'ha de fer sobre la base de quina teoria farà que el sistema constitucional sigui millor. Argumenta que la idea d'una interpretació inherent a la idea mateixa d'interpretació és incorrecta. Els jutges, i altres, han de triar una teoria i justificar-la, tenint en compte la llei.
• El jurament del càrrec: El llibre explora la rellevància del jurament del càrrec per a la interpretació de la Constitució, argumentant que no imposa una teoria específica. El jurament de donar suport a la Constitució no obliga a una interpretació originalista o a seguir la intenció dels autors.
• Com escollir: El llibre argumenta que per defensar una teoria d'interpretació, els jutges i altres han de buscar un "equilibri reflexiu", intentant assegurar que els seus judicis morals i polítics s'alineïn i se suportin mútuament. Aquest procés implica identificar punts fixos, que són judicis que es tenen amb molta confiança, i posar a prova les teories contra aquests punts, acceptant que es poden revisar. En el context de la llei constitucional, els punts fixos poden ser certs casos o principis constitucionals.
• El paper de la tradició: El llibre també examina la importància de les tradicions per a la interpretació constitucional, argumentant que no haurien d'utilitzar-se per limitar la capacitat de la llei constitucional d'evolucionar. El llibre critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• On posicionar-se: El llibre defensa que la Constitució dels Estats Units hauria de permetre i prohibir determinades coses i que per fer-ho s'han de prendre decisions sobre els principis. El llibre argumenta que els desacords sobre la interpretació constitucional en última instància es redueixen a les diferències en l'equilibri reflexiu de les persones, ja que cadascú posa més pes a determinats valors i principis .
• Equilibri reflexiu i punts fixos: El llibre defensa que la tria d'una teoria d'interpretació no és arbitrària, però sí que hi influeix l'equilibri reflexiu, que depèn de la importància que donem a determinats principis i casos com a punts fixos, que es podrien haver de revisar. El llibre destaca que tant els jutges com altres persones que interpreten la constitució utilitzen els seus punts fixos per decidir, per exemple, si l'originalisme és correcte.
• Originalisme: El llibre explora l'originalisme i les diferents variants, incloent l'originalisme d'intencions, el significat públic original i l'originalisme semàntic. L'autor destaca que l'originalisme és una opció, no una necessitat. També explica que els originalistes tenen opinions diferents sobre si s'han de seguir literalment els textos, o si s'han de tenir en compte el context i els objectius.
• Textualisme: El llibre també explica el textualisme, que se centra en la paraula del text constitucional. L'autor assenyala que el textualisme no és suficient per ell mateix, ja que fins i tot els textualistes han d'interpretar els textos.
• Tradicionalisme: L'autor examina el tradicionalisme, que se centra en les pràctiques i tradicions llargues. L'autor critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• Lectures morals: El llibre també analitza les lectures morals de la Constitució, que impliquen la interpretació de les disposicions constitucionals a la llum de principis morals. L'autor defensa la idea que els principis morals haurien de tenir un paper en la interpretació de la Constitució, però reconeix que hi ha desacords sobre quins principis morals haurien de prevaldre.
• Revisió judicial que reforça la democràcia: El llibre considera una aproximació que posa l'accent en la protecció de la democràcia i els processos democràtics per a la interpretació constitucional. El llibre es refereix a la idea de l' "activa llibertat" per incloure la participació en els processos democràtics.

En resum, "How to Interpret the Constitution" ofereix una guia per entendre els diversos enfocaments de la interpretació constitucional i argumenta que la tria de la teoria és inevitable i ha de dependre de quina teoria considerem que farà que l'ordre constitucional sigui millor i més justa, en funció dels nostres punts fixos i de l'equilibri reflexiu.

El sistema de salut al Quebec

 Prendre soin au chevet du système de santé

Un metge explica com veu el sistema de salut del Quebec. Resumit amb IA.

El llibre "Prendre soin au chevet du système de santé" d'Alain Vadeboncoeur ofereix una anàlisi del sistema de salut i proposa solucions per a millorar-lo. L'autor, un metge d'urgències amb molta experiència, aborda una varietat de temes, des de l'accés als serveis fins a la prevenció, la coordinació de l'atenció i la necessitat de posar el pacient al centre del sistema.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• La necessitat de cuidar: L'autor argumenta que el sistema de salut ha de centrar-se en prendre cura de les persones malaltes, assegurant que rebin tractaments pertinents, medicaments útils i atenció oportuna en el lloc adequat. Això implica també coordinar l'atenció i preservar l'accés als serveis.
• El sistema de salut com un tot: El llibre destaca que el sistema de salut és una entitat complexa amb molts actors que hi influeixen, des dels professionals de la salut fins als responsables de la presa de decisions. L'autor subratlla la importància que tots els actors es responsabilitzin del seu paper per tal que el sistema funcioni de manera efectiva.
• La importància de l'acció: L'autor argumenta que és essencial actuar per millorar el sistema de salut, evitant la inèrcia i els efectes secundaris no desitjats de les solucions implementades. El llibre posa en relleu la necessitat d'escoltar les persones que treballen al sistema, així com els pacients, per tal de prendre decisions informades.
• La continuïtat de l'atenció: Un altre aspecte clau és la continuïtat de l'atenció, que implica que els pacients tinguin accés als seus expedients mèdics i que hi hagi una comunicació fluïda entre els diferents proveïdors de serveis. El llibre destaca la importància de la tecnologia en aquest sentit, tot i que posa de manifest que la tecnologia ha d'estar al servei dels professionals i dels pacients, no al revés.
• El paper del "bon soignant": L'autor explora la noció del "bon soignant", assenyalant que no sempre és el metge especialista qui millor pot atendre les necessitats d'un pacient. El llibre subratlla la necessitat de jerarquitzar l'atenció i d'assegurar que els pacients rebin l'atenció adequada al seu nivell de necessitat. També posa de manifest la importància d'altres professionals sanitaris, com ara infermeres, farmacèutics i terapeutes.
• La pertinència de l'atenció: El llibre destaca la importància de la pertinència dels tractaments i els medicaments, que implica utilitzar només aquells que han demostrat ser efectius i beneficiosos per al pacient. També argumenta que cal reduir la influència de la indústria farmacèutica i millorar la informació sobre els medicaments.
• La prevenció: El llibre promou la prevenció com un element clau per millorar la salut de la població, destacant la importància d'hàbits saludables com no fumar, fer exercici i menjar bé. També posa en dubte la utilitat d'alguns cribratges, afirmant que és important que les persones entenguin els seus riscos abans de sotmetre's a proves diagnòstiques.
• L'aprenentatge dels errors: L'autor argumenta que és important aprendre dels errors per tal de millorar la seguretat dels pacients i la qualitat de l'atenció. El llibre posa de manifest la necessitat d'un entorn de confiança on els professionals puguin informar dels errors sense por a represàlies.
• La coordinació de l'atenció: L'autor critica la manca d'integració entre els diferents nivells d'atenció i posa de manifest la necessitat de coordinar millor els serveis. El llibre cita diversos exemples d'èxit en aquest sentit, com ara la creació de clíniques especialitzades i el projecte Défi.
• L'accés als serveis: El llibre aborda el tema de l'accés als serveis de salut, criticant les limitacions en la cobertura pública d'alguns serveis i la creixent privatització del sector. L'autor també posa de manifest la necessitat de reconsiderar el model de finançament de l'hospital, ja que el finançament basat en l'activitat pot generar distorsions en els serveis que s'ofereixen.
• La importància de la responsabilitat: El llibre subratlla que tothom, inclosos els pacients, els professionals de la salut, els gestors i els polítics, té un paper important a jugar per a millorar el sistema de salut. El llibre conclou amb una crida a l'acció i a la responsabilitat col·lectiva per tal d'assegurar que el sistema de salut respongui a les necessitats de la societat.

En resum, el llibre de Vadeboncoeur ofereix una anàlisi lúcida i crítica del sistema de salut, proposant solucions concretes per millorar-lo. L'autor argumenta que el sistema ha de centrar-se en el pacient, coordinar l'atenció i promoure la prevenció, tot tenint en compte els recursos disponibles i els reptes del futur.

PS. Una passejada pel Quebec.

La confiança ho és tot

 Trust: The foundation of health systems

Necessitem confiar per poder conviure. La desconfiança és la llavor de problemes i conflictes. Ho sabem i ho hem explicat anteriorment. Sense confiança no hi ha cooperació. I al sector salut hi ha el nivell sistèmic, confiança en el sistema, i el professional. Mesurar com evoluciona la confiança esdevé clau per comprendre les tendències que observem, però malauradament no tenim una sèrie de dades properes al respecte, més enllà d'això del CEO que és molt general.

El que si tenim avui és un llibre de l'Observatori, on hi trobareu dades europees i reflexions d'interès. Algunes dades que surten les posaria directament en quarentena, són produïdes durant la pandèmia, moment excepcional, recordeu allò d'aplaudir els sanitaris a les 8. El que caldria doncs és disposar de dades més properes, semblant a això de FBBVA que ha sortit recentment .  I veureu que  la medicina encapçala la confiança, i la sanitat pública també. Aquest és un missatge rellevant que convé desgranar i veure quins factors la determinen en l'àmbit de la salut. Potser la confiança és elevada, però la llavor de la confiança està en crisi. Tinc aquesta impressió, però no la puc contrastar a hores d'ara. 

En general, ¿en quina mesura confia en això? 

(a les respostes 0 és gens, 10 és molt)

En general, ¿en quina mesura confia en cadascuna de les següents organitzacions? 

Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre destaca per la integració de perspectives de la filosofia, la sociologia, l'economia, la psicologia i la medicina. El llibre mira cap al futur, explorant com les noves tecnologies sanitàries, la privacitat de les dades i la intel·ligència artificial impacten en la confiança. Emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i la lluita contra la desinformació per construir i protegir la confiança. Fa una crida a la participació activa d'una àmplia gamma de parts interessades i al foment de la col·laboració per tal de mantenir la confiança i abordar els desequilibris de poder.

Aquest volum examina el concepte de confiança en la promoció de la salut individual i en la garantia que els sistemes de salut siguin fiables i aptes per afrontar els reptes actuals i futurs. El llibre pretén introduir al lector el paper i la importància de la confiança en l'òptim funcionament dels sistemes de salut i la seva íntima relació amb la transformació del sistema de salut.

Els editors són Martin McKee, May C. I. van Schalkwyk, Rachel Greenley i Govin Permanand.

El llibre aborda els temes següents:

• Per què la confiança és important per als sistemes de salut i com afecta el seu funcionament.
• Com afecten els diferents tipus de confiança i les relacions de confiança específiques el sistema de salut.
• Com poden les diferents perspectives disciplinàries millorar la nostra comprensió de la confiança en els sistemes de salut.
• Com interactua la confiança amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes de dades en els sistemes de salut.
• Quines són les implicacions polítiques per construir i mantenir la confiança en els sistemes de salut i quines direccions futures s'han de tenir en compte.

El llibre es basa en l'experiència de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, en les conclusions extretes de l'evidència revisada per a l'informe de la Comissió Paneuropea de Salut i Desenvolupament Sostenible. Per tant, l'enfocament se centra principalment en la Regió Europea de l'OMS, amb la majoria d'exemples i literatura extrets d'Europa, amb referències i exemples addicionals d'altres països quan és rellevant.

El llibre examina les relacions crítiques entre pacients, treballadors sanitaris i polítics. Se centra en aquests tres grups d'interès i utilitza exemples per il·lustrar la importància de la confiança i el seu paper en la transformació del sistema de salut.

El llibre destaca la importància de la confiança i mostra com el terme s'utilitza àmpliament però sovint de manera inadequada definida o mal entesa. L'estudi estableix una agenda ambiciosa per a la investigació i destaca dues qüestions importants que s'han d'abordar: primer, les definicions dels termes clau, incloent la confiança i la fiabilitat, varien entre i dins de les disciplines; segon, tant la confiança com la fiabilitat són dinàmiques, i fins i tot aquells la confiança dels quals s'està estudiant poden estar lluitant per resoldre percepcions i emocions conflictives i no poden ser fàcilment observats pels investigadors que busquen entendre aquests fenòmens.

El llibre també examina com la psicologia proporciona un marc ric per entendre la dinàmica de la confiança en l'atenció sanitària. La literatura se centra sovint en com un individu que és part d'una trobada decideix si és segur exposar la seva vulnerabilitat i sovint utilitza pistes i heurístiques subconscients per decidir si la persona amb qui està interactuant és fiable.

El llibre destaca les següents accions bàsiques necessàries per construir la confiança pública en els sistemes de salut:

• Desenvolupar una comprensió integral de la confiança pública en l'activitat del sistema de salut d'enfocament.
• Desenvolupar:
  • accions polítiques i de governança que construeixin la confiança pública.
  • estratègies de comunicació que construeixin la confiança pública.
  • mètodes per recollir dades fiables sobre la confiança pública.
• Recollir dades sobre la confiança pública i avaluar si les accions de construcció de la confiança pública compleixen els seus objectius.

PS. Gràfic comparatiu

De diners i de bondat, la meitat de la meitat

Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality

Anteriorment ja m'he referit amb dades properes a quins són els pagaments de la indústria farmacèutica als metges (gairebé l'1% de la despesa farmacèutica pública). El que no he explicat és que se'n treu a canvi. I sobre això tracta l'article d'avui en relació al càncer als USA, i la frase destacable del resum és aquesta: 

Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.

Res a afegir, o si. Caldria que algú fes una anàlisi similar amb dades properes per contrastar si també succeeix el mateix i també hi ha un esforç terapèutic desproporcionat, que representa un cost per uns i guanys per altres, sense valor afegit. Ve resumit en IA.

Aquest article de recerca, titulat "Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality", investiga l'impacte de les transferències relacionades amb el màrqueting entre les empreses farmacèutiques i els metges en la prescripció de medicaments contra el càncer i la mortalitat dels pacients. L'estudi utilitza dades de Medicare i la base de dades federal Open Payments per analitzar les relacions entre pagaments de màrqueting i decisions de prescripció.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Pagaments de màrqueting i prescripció: L'article mostra que els metges augmenten la prescripció de medicaments contra el càncer pels quals han rebut pagaments, especialment durant el mes que reben el pagament. Aquesta augmenta al voltant del 4% i es manté elevada durant uns 10 mesos. L'anàlisi utilitza un disseny que compara la prescripció d'un metge després d'un pagament amb la seva prescripció just abans, per evitar biaixos per selecció.
• Tipus de medicaments i pacients: Els metges comencen a tractar pacients amb una mortalitat predita més baixa després de rebre un pagament de màrqueting. Això suggereix que els medicaments podrien estar sent utilitzats en càncers de creixement més lent o en casos que normalment es tracten amb cirurgia o radiació.
• Impacte en la despesa i la mortalitat: Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
• Mecanismes possibles: L'article suggereix que els pagaments de màrqueting podrien fer que els metges canvïn els pacients a medicaments amb beneficis de supervivència limitats. Això podria ser degut a que l'eficàcia dels assajos clínics no es tradueix en una millora real en la supervivència. També podria ser que els medicaments es facin servir fora de les indicacions en què s'ha demostrat el benefici. Un estudi mencionat a l'article va trobar que el màrqueting directe als metges redueix la concordança amb les directrius en l'atenció del càncer.
• Marketing directe als metges: L'article destaca que les empreses farmacèutiques destinen la major part de la seva despesa en màrqueting als metges, ja que són els que decideixen si prescriure un medicament. Les activitats de màrqueting, com ara visites de detall, mostres o esponsorització de reunions educatives, es consideren sospitoses com a "suborns de les companyies farmacèutiques".
• Regulació i transparència: Tot i que hi ha hagut esforços per regular el màrqueting directe als metges, com la Llei Sunshine de Pagaments als Metges del 2010, que exigeix que les empreses farmacèutiques facin un seguiment i divulguin les interaccions financeres amb els metges, aquest estudi suggereix que aquestes interaccions encara tenen un impacte en la prescripció.
• Anàlisi de costos i efectivitat: L'estudi avalua la relació cost-efectivitat dels pagaments de màrqueting, i mostra que fins i tot en el límit inferior de l'interval de confiança, els pagaments de màrqueting no proporcionen suficient millora en la mortalitat per justificar l'augment de la despesa. Això vol dir que el cost per cada millora en la salut dels pacients és massa alt, i per tant no és cost-efectiu.
• Implicacions de política: L'article destaca la importància de considerar les repercussions del màrqueting farmacèutic per als metges, especialment en el context dels medicaments contra el càncer, on la despesa ha augmentat considerablement. Això posa de manifest la necessitat de polítiques per regular la promoció de medicaments i garantir que la despesa sanitària es dirigeixi a tractaments que millorin realment els resultats dels pacients.
• El disseny de l'estudi: L'estudi compara la prescripció de cada metge abans i després de rebre el pagament per a tenir en compte que les companyies farmacèutiques poden tenir com a objectiu als metges que ja prescriuen més medicaments. També utilitza un model estadístic que té en compte els canvis generals de prescripció de medicaments i les característiques dels metges.

En resum, l'estudi mostra que els pagaments de màrqueting als metges tenen un impacte en les seves decisions de prescripció, augmentant la despesa en medicaments contra el càncer sense que això es tradueixi en una millora de la mortalitat dels pacients. Això posa de manifest la necessitat d'una major regulació i transparència en el màrqueting farmacèutic per garantir que els pacients rebin tractaments efectius i cost-eficients.

El frau mèdic a la ciència i a la societat: el cas de l'Alzheimer

 Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's

Sabem que hi ha conflictes d'interès a la recerca i a la pràctica mèdica. Res de nou. N'hem parlat moltes vegades. La qüestió clau és com som capaços de gestionar-los i evitar que arribin al cas que mostro avui amb aquest llibre sobre la recerca de l'Alzheimer. El frau i la mentida a la recerca en aquesta malaltia mostra com del patiment que causa als afectats i a les famílies en van fer-ne un negoci. El NYT el passat mes de gener ho explicava en un oped per guardar. El fet que això ha durat 25 anys encara ho fa més greu i preocupant alhora. I com tot això s'ha publicat i no s'ha retractat de les revistes obre un altra forat negre a la ciència. The Economist de la setmana passada ho mostra amb totes les seves dimensions. Afegeixo el resum del llibre amb IA.

Aquest llibre, "Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's," explora la investigació sobre possibles fraus i mala conducta en la recerca d'Alzheimer, centrant-se en casos específics i figures clau. El llibre detalla com algunes investigacions, impulsades per l'ambició i l'arrogància, van donar lloc a resultats qüestionables i possiblement falsificats, afectant el camp de l'Alzheimer i la confiança en la recerca científica.

Aquí teniu un resum dels punts clau del llibre:

• El cas de Cassava Sciences i el simufilam: El llibre examina la història de Cassava Sciences i el seu medicament experimental, simufilam, per a tractar l'Alzheimer. Explica com la companyia, sota el lideratge de Remi Barbier i Lindsay Burns, va promocionar el medicament basant-se en dades potencialment manipulades i estudis amb imatges qüestionables. Es destaca com el nom de la companyia i el del medicament van ser creats de manera poc convencional. També s'examinen els assaigs clínics del simufilam i les controvèrsies que els van envoltar.
• La figura de Matthew Schrag: El llibre presenta Matthew Schrag, un investigador de la Universitat de Vanderbilt, com a figura clau en la descoberta de les possibles falsificacions. Schrag, juntament amb altres investigadors com Elisabeth Bik, van examinar detalladament les imatges dels estudis de Cassava i d'altres investigadors, revelant anomalies i possible manipulació. El llibre narra la seva investigació i el seu paper com a denunciant en el cas de Cassava i altres casos de possible mala conducta.
• El cas de Sylvain Lesné i Aβ*56: El llibre investiga la recerca de Sylvain Lesné sobre l'oligòmer Aβ*56, una proteïna relacionada amb l'Alzheimer. Es detalla com Lesné va publicar resultats aparentment innovadors sobre aquesta proteïna que van influir en la recerca de l'Alzheimer, però també es van trobar indicis de manipulació en les seves imatges. Es destaca com Karen Ashe, la mentora de Lesné, va col·laborar en aquesta investigació i va ser implicada en les controvèrsies. El llibre explora com Denis Vivien, un dels mentors de Lesné, va expressar dubtes sobre les imatges del seu treball molt abans que sortissin a la llum públicament.
• La resposta de les institucions i revistes científiques: El llibre critica la lentitud i la manca d'efectivitat de les institucions i revistes científiques per a respondre a les acusacions de mala conducta. Es destaca la inactivitat de la revista Nature davant les proves de manipulació en l'estudi de Lesné. A més, s'examina com les universitats van intentar minimitzar o retardar les investigacions sobre els casos de frau.
• La importància de la integritat científica: El llibre destaca la importància de la integritat científica i la necessitat de millorar els processos d'investigació i publicació per a prevenir la mala conducta. S'esmenta la funció de l'Oficina d'Integritat de la Recerca (ORI) per supervisar i investigar els casos de frau en la recerca biomèdica. També es discuteix com la pressió per obtenir finançament i resultats pot portar a comportaments qüestionables.
• La hipòtesi amiloide i alternatives: El llibre aborda la hipòtesi amiloide, una teoria dominant en la investigació de l'Alzheimer, que postula que l'acumulació de proteïna amiloide al cervell és la causa principal de la malaltia. El llibre també menciona altres possibles causes i tractaments per a l'Alzheimer. Es critica la "màfia amiloide" i es qüestiona el dogma de la investigació de l'Alzheimer .
• L'impacte en pacients i la recerca futura: El llibre ressalta l'impacte que les falsificacions tenen sobre els pacients i la seva confiança en la recerca científica. També es discuteix la necessitat de reorientar la recerca cap a enfocaments més innovadors i considerar altres possibles causes per l'Alzheimer. Es destaca la necessitat de transparència i responsabilitat en la recerca científica.

En resum, "Doctored" és una investigació exhaustiva sobre la possible mala conducta en la recerca de l'Alzheimer, que revela casos de frau, la lentitud de les institucions i la necessitat de millorar la integritat científica. El llibre ofereix una mirada crítica al camp de l'Alzheimer i als seus actors principals, i planteja importants preguntes sobre el futur de la recerca i el tractament d'aquesta malaltia.

PS. Comentari duríssim a Science.

La regulació farmacèutica als USA (2)

 Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust

Avui un llibre acabat de sortir, sobre la regulació farmacèutica, ve resumit amb IA.

Aquest llibre, "Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust" de Mikkael A. Sekeres, explora la història i el paper de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units en la regulació de medicaments, posant èmfasi en els conceptes de seguretat, eficàcia i la confiança del públic. El llibre analitza diversos casos d'aprovació i retirada de medicaments, així com els desafiaments que afronta l'FDA per garantir la seguretat dels pacients sense frenar la innovació.

Aquí teniu un resum dels punts clau tractats al llibre:

• Història de la regulació dels medicaments: El llibre comença amb una visió de la manca de regulació dels medicaments a principis del segle XX, destacant el cas de Hamlin’s Wizard Oil, un remei patentat per a diverses malalties que finalment va resultar ser ineficaç i perjudicial. També es menciona la Pure Food and Drugs Act de 1902, impulsada en part per la novel·la "The Jungle" d'Upton Sinclair, que va revelar les condicions insalubres en les plantes de processament de carn. Es destaca la figura de Harvey Washington Wiley, cap de química del Departament d'Agricultura, com a arquitecte d'aquesta llei.
• Desastres farmacològics i canvis legislatius: El llibre descriu diversos casos que van portar a canvis en la legislació de medicaments, com l'elixir de sulfanilamida de 1937, que va causar la mort de més de 100 persones degut a un solvent tòxic. També es menciona la tragèdia de la talidomida, un sedant per a dones embarassades que va causar greus defectes de naixement. La figura de Frances Oldham Kelsey, una revisora de la FDA que va resistir l'aprovació de la talidomida als Estats Units, és destacada com una heroïna de la FDA. Aquests casos van portar a l'aprovació de la Food, Drug, and Cosmetic Act de 1938, que va donar més poder a l'FDA per regular els medicaments.
• Processos d'aprovació de medicaments: El llibre explica el procés per portar un nou medicament al mercat, que pot trigar més d'una dècada, des de la investigació i proves en laboratori fins als assajos clínics en humans. Es detallen les diferents fases dels assajos clínics (fase 1, 2 i 3), amb un augment gradual del nombre de pacients i un enfocament en la seguretat i l'eficàcia. També s'explora el concepte d'aprovació accelerada, que permet portar al mercat medicaments prometedors per a malalties greus amb més rapidesa, però que requereix estudis posteriors per confirmar el seu benefici.
• Biaixos en els assajos clínics: El llibre examina com els criteris d'elegibilitat dels assajos clínics sovint exclouen pacients amb certes condicions mèdiques, limitant la representativitat dels resultats i perjudicant a pacients que podrien beneficiar-se de nous tractaments. Es discuteix com els protocols dels assajos clínics poden ser "tallats i enganxats" d'altres estudis, repetint errors i perpetuant l'exclusió de certs pacients.
• Cas d'Avastin: El llibre dedica una part important a l'estudi del medicament Avastin (bevacizumab), un inhibidor de l'angiogènesi utilitzat en el tractament de certs tipus de càncer. S'analitza la decisió de l'FDA de retirar l'aprovació per al tractament del càncer de mama metastàtic, malgrat tenir estudis que mostraven una millora en la supervivència lliure de progressió, però no en la supervivència global. El llibre ofereix una visió detallada del procés de revisió de l'FDA, les discussions en el comitè assessor (ODAC) i les diferents perspectives sobre els beneficis i els riscos del medicament. S'explica com la falta d'una millora clara en la supervivència general, combinada amb problemes de disseny i interpretació en els assajos clínics, van portar a la retirada de l'aprovació.
• Altres medicaments i casos: El llibre també discuteix altres medicaments i casos, com el Mylotarg, l'Iressa, la imatinib (Gleevec), i els medicaments per al VIH/SIDA, destacant els problemes que hi ha amb l'aprovació accelerada i la necessitat d'estudis de confirmació. S'explora com la investigació sobre l'angiogènesi, liderada per Judah Folkman, ha dut al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer. També s'aborden les preocupacions sobre la publicació de biaixos en meta-anàlisis i la necessitat d'una avaluació equilibrada dels beneficis i els riscos dels medicaments.
• El paper de l'activisme i la confiança pública: El llibre aborda la influència de l'activisme, com el grup ACT UP, en la regulació dels medicaments per al VIH/SIDA, i com la pressió pública pot accelerar o influir en els processos d'aprovació. També es discuteix la importància de la confiança pública en l'FDA i com els casos de mala praxis poden erosionar aquesta confiança.
• Lliçons i reflexions: El llibre reflexiona sobre els reptes que afronta l'FDA per equilibrar la necessitat de seguretat dels pacients amb la necessitat d'accelerar l'accés a nous tractaments. S'emfatitza la necessitat de tenir estudis ben dissenyats, transparència i una avaluació objectiva dels beneficis i els riscos dels medicaments. El llibre també destaca que la presa de decisions en el context de la medicina i la regulació farmacèutica sovint involucra zones grises i consideracions ètiques.

En resum, "Drugs and the FDA" ofereix una anàlisi exhaustiva del paper de l'FDA en la regulació de medicaments, explorant la història, els desafiaments i les complexitats de la seguretat i l'eficàcia dels medicaments. El llibre proporciona una visió crítica del sistema regulador i destaca la importància de la confiança del públic en el procés d'aprovació de medicaments.

La naturalesa dels negocis

 The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability

Roche és una empresa singular, i el fet que un dels màxims propietaris escrigui un llibre sobre com gestionar un negoci, n'és un clar exemple poc habitual. La contribució de Roche al diagnòstic i tractament de malalties és i ha estat molt destacable. Aquí va resumit amb IA.

El llibre, "The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability", escrit per André Hoffmann i Peter Vanham, explora la necessitat d'un canvi en la forma en què les empreses operen, emfatitzant la importància de la sostenibilitat i la inclusió. El llibre es basa en l'experiència d'André Hoffmann amb la seva empresa familiar, Roche, i també inclou exemples d'altres empreses i líders que han adoptat un enfocament més sostenible.

Conceptes Clau del Llibre:

• Els quatre capitals: El llibre destaca que el capital financer depèn del capital natural, social i humà.
  • Capital financer: Es refereix als recursos econòmics disponibles per a una empresa.
  • Capital social: Són les xarxes de relacions, els nivells de confiança i els recursos derivats dels llaços socials. La ciutat de Basilea, on va néixer Roche, va acumular capital social durant segles, amb l'arribada d'immigrants amb coneixements diversos.
  • Capital natural: Es tracta dels recursos naturals i els ecosistemes dels quals depèn el capital financer. El pare d'André Hoffmann es va interessar per la conservació del medi ambient, particularment per les aus, i li va ensenyar la importància del capital natural.
  • Capital humà: Són els talents i les habilitats de les persones que treballen a l'organització. La contractació per part de Fritz Hoffmann de persones de diferents orígens i religions va ser clau per a l'èxit de Roche.
• La nova naturalesa del negoci: El llibre argumenta que les empreses han de ser regeneratives, aportant més a la societat i al planeta del que en treuen. Això implica replantejar el propòsit de l'empresa, establir objectius que vagin més enllà dels beneficis i mesurar tots els impactes i dependències.
• Lideratge: Els autors proposen un nou model de lideratge que sigui inclusiu, que empoderi altres líders, que reconegui el valor de la democràcia i la societat, i que mantingui una brúixola moral. El llibre ofereix exemples de líders que han aconseguit canvis significatius, com ara Clemens i Cathleen a Holcim, que van convertir el residu de la construcció en un producte reciclable.
• Sostenibilitat: El llibre explora com les empreses poden integrar la sostenibilitat en totes les seves operacions. Roche, per exemple, té l'objectiu de reduir el seu impacte ambiental total a la meitat i duplicar l'accés dels pacients a solucions de diagnòstic d'alt valor mèdic. El llibre analitza la importància de reduir les emissions de carboni i de fer un ús més eficient dels recursos.
• Transparència i mesura: El llibre subratlla la necessitat de mesurar i divulgar els impactes i dependències de les empreses, no només en termes financers, sinó també en termes ambientals, socials i humans. Es discuteix la importància de marcs com el del Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures (TCFD) i l'International Sustainability Standards Board (ISSB), que permeten a les empreses fixar objectius relacionats amb el clima i permetre als inversors veure quins aspectes són materials per a la companyia.

Exemples d'Empreses i Iniciatives:

• Roche: La companyia s'utilitza com a exemple principal de com una empresa pot evolucionar cap a un model més sostenible, mitjançant l'empoderament dels seus empleats, la redefinició del seu propòsit i el seu compromís amb la sostenibilitat. La història de Roche inclou el seu fundador, Fritz Hoffmann, i figures clau com Emil Barell.
• Holcim: L'empresa de materials de construcció demostra com una companyia pot ser un agent de canvi en la lluita contra el canvi climàtic a través de la innovació i el reciclatge de materials de construcció.
• IKEA: La companyia de mobles es destaca per la seva aposta per la sostenibilitat mitjançant l'ús de materials reciclats, la reducció de residus i la col·laboració amb els proveïdors per millorar les condicions laborals.
• Innergia Group: L'empresa d'energia renovable destaca per la seva aposta per la producció d'energia local i sostenible.
• Replanet: Es fa servir com a exemple de com es poden generar crèdits de carboni i biodiversitat a través de la restauració d'ecosistemes.
• The B Team: S'esmenta com a exemple d'una coalició de líders que treballen per un futur més sostenible.
• INSEAD: La escola de negocis està implementant la sostenibilitat en el seu currículum per formar la propera generació de líders empresarials.

En conclusió, el llibre insta a les empreses a adoptar una nova forma de lideratge que sigui més inclusiva i amb una brúixola moral ferma.

El sentiment i la raó en la formació de les preferències polítiques

 The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation

A aquestes alçades, a ningú li passa per alt el paper de les emocions com a factor determinant del vot polític. I molt sovint s'acaba expressant més cap a les identitats o el sentit de pertinença, ho vaig explicar aquí fa temps. 

Sabem que el paper de la política identitària del moment genera la polarització, qüestió que he comentat també fa poc. I la polarització limita la capacitat de consens i avenç social. Amb tot això en marxa, podem confirmar que la raó s'ha esvaït davant el sentiment en la formació de les preferències polítiques. L'agenda política va farcida d'emoció i sentiment de pertinença, i això bloqueja la resolució de molts problemes. Un exemple, el Parlament de Catalunya només ha fet dues lleis el 2024, cap d'elles sobre temes cabdals.

En Josep M. Lozano va fer un article que vaig recuperar en aquest blog sobre la emocràcia destacant el paper de les emocions en el vot i el procés polític. Avui toca posar tot això en solfa i selecciono un llibre molt centrat als USA que afronta de ple el tema, resumit amb IA

El llibre "The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation" de Drew Westen explora la importància de les emocions en la política, argumentant que les decisions dels votants estan impulsades més pels sentiments que per la raó. Westen, un psicòleg i psiquiatre, analitza com els candidats i els partits poden utilitzar narratives emocionals per persuadir els votants, i critica la tendència del Partit Demòcrata a confiar excessivament en arguments racionals.

• Part I: Ment, cervell i emoció en la política

  • Capítol 1: Estats mentals guanyadors: Explora com la política es tracta tant de identitat i comunitat com d'economia. L'autor critica la visió que redueix el Partit Demòcrata a un departament de recursos humans, en lloc d'un partit preocupat per la identitat i el significat de ser americà. També assenyala que la persuasió política es basa en xarxes i narratives.
  • Capítol 2: Ments racionals, campanyes irracionals: Critica la idea que els votants decideixen basant-se en la raó i la lògica, i explica que la campanya política és un mercat d'emocions.
  • Capítol 3: L'evolució del cervell apassionat: Discuteix com el cervell humà va evolucionar per a respondre emocionalment i assenyala que la raó és una "vena prima" sobre les emocions. També ressalta la importància de les emocions en el sentit de la justícia.
  • Capítol 4: Les emocions darrere el teló: Examina com les emocions treballen en el subconscient i com influeixen en la presa de decisions polítiques. Aquest capítol presenta una visió diferent de la ment, el cervell i l'emoció en la política.
  • Capítol 5: Interessos especials a la ment: Analitza com les persones tendeixen a buscar informació que confirmi les seves opinions preexistents, i ignora la que les contradiu. L'autor explora els biaixos emocionals i la manera com influeixen en la política.
  • Capítol 6: Política d'efecte dominó: Explora la influència de la ciència en la política, i critica per què els demòcrates han estat incapaços d'implementar pràctiques científiques en la seva estratègia política.

• Part II: Un pla per a campanyes emocionalment persuasives

  • Capítol 7: Escrivint una constitució emocional: Desenvolupa la importància de tenir una narrativa mestra que defineixi els valors d'un partit. Aquest capítol assenyala que els demòcrates han estat incapaços de construir una narrativa coherent que ressoni amb els votants.
  • Capítol 8: Avortant l'ambivalència: Tracta el tema de l'avortament, i proposa una postura que té en compte la complexitat emocional del tema i connecta amb els votants progressistes, tot reconeixent les preocupacions de la majoria.
  • Capítol 9: Buscant un terreny comú: Explora el tema de les armes i la importància de connectar amb votants que tenen diferents punts de vista.
  • Capítol 10: Consciència racial i inconsciència: Aborda el tema de la raça, i com les xarxes emocionals poden ser activades de manera inconscient per a influir en les decisions polítiques. L'autor utilitza l'exemple de l'anunci de Willie Horton per demostrar com es poden utilitzar imatges per explotar emocions.
  • Capítol 11: Mort i impostos: Discuteix la importància de la gestió d'una cartera emocional en la política i com s'ha de tenir valentia davant la crítica. L'autor també analitza els principis per a la gestió d'una cartera emocional i com utilitzar un enfocament basat tant en la intuïció com en la ciència.
  • Capítol 12: Esperança, inspiració i intel·ligència política: Explora la necessitat d'oferir esperança i inspiració als votants. L'autor subratlla la importància de la intel·ligència política en la construcció de narracions mestres i qüestions insígnia.
  • Capítol 13: Positivament negatiu: Discuteix l'ús d'atacs en la política, i com s'han de respondre per guanyar suports. L'autor planteja la importància de respondre ràpidament als atacs i d'actuar per endavant.
  • Capítol 14: Xarxes terroristes: Analitza l'impacte del terror en la política, i com els líders poden utilitzar la por per a guanyar suport. L'autor critica la resposta del Partit Demòcrata al terrorisme i argumenta que els demòcrates han de parlar directament sobre el tema.
  • Capítol 15: Unions civils i incivils: Aborda el tema del matrimoni homosexual i la importància de reafirmar els valors progressistes de tolerància, empatia i compassió. L'autor explora la relació entre la religió i la política i argumenta que els demòcrates han de parlar sobre valors, moralitat i fe de manera diferent als republicans.

• Conclusió: Corrent amb el dipòsit buit

  • El llibre conclou que els demòcrates han de ser més conscients del paper de les emocions en la política i construir narracions que ressonin amb els votants a nivell emocional.
  • L'autor argumenta que els candidats han de preguntar-se quines són les seves creences i com connectar-les amb els sentiments dels votants.

• Postscript a l'edició de butxaca:

  • Aquest apartat descriu com va néixer el llibre, els dubtes inicials sobre si les seves idees serien rebudes o no, i la bona acollida del seu treball.
  • L'autor argumenta que les eleccions es guanyen o es perden no pels "temes" sinó pels valors i les emocions de l'electorat.
  • També hi ha una discussió sobre la campanya de Barack Obama de 2008, i com les seves campanyes havien d'equilibrar tant l'inspiració com les crítiques a l'oposició.

• Altres punts destacables

  • El llibre utilitza exemples de campanyes polítiques reals per a demostrar com les emocions poden influir en les decisions dels votants.
  • L'autor argumenta que els demòcrates han de redefinir el seu missatge per a connectar amb els votants a nivell emocional.
  • Westen destaca la importància de la narrativa mestra d'un partit i la necessitat que aquesta sigui clara, coherent i emocionalment viva.
  • El llibre també ofereix una sèrie de principis per a la gestió de les associacions emocionals en la política.
  • L'autor també fa èmfasi en la importància de la veritat per a generar confiança en els votants.
  • Westen proposa la necessitat de respondre als atacs amb la mateixa contundència amb què s'han fet i, fins i tot, de re-enquadrar-los per a posar la responsabilitat als acusadors.
  • L'autor aborda la importància del llenguatge i com utilitzar paraules que funcionin per a activar emocions positives.
  • Westen assenyala que tant les emocions positives com les negatives són importants per a motivar el vot i que una elecció és una qüestió de selecció, no un referèndum.

En resum, "The Political Brain" és una anàlisi de la psicologia de la política, amb un enfocament especial en la importància de les emocions. Westen ofereix una crítica contundent de l'estratègia demòcrata, i proposa un camí cap a un enfocament més efectiu i emocionalment intel·ligent per a guanyar suport en el mercat de les idees polítiques.

PS. Els costos de la democràcia a Catalunya i els seus resultats: El Parlament gastarà el 2025 63 milions €, un increment del 9,83% respecte al Pressupost prorrogat per a l’exercici del 2024, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), de més de 3 milions d’euros; de la Sindicatura de Comptes, més de 16; i del Síndic de Greuges, de més de 8 milions €. El legislatiu ens costa més de 90 milions a l'any, i creix més de tres vegades la inflació. I ningú se n'adona de la seva ineficiència i que en tot l'any 2024 només ha fet 2 lleis!!! (si dividim només el cost anual del Parlament per 2, vol dir que cada llei ha costat 31,5 milions €). Ho tinc clar que jo no acceptaria cap pressupost sense una productivitat comparable a altres parlaments. O s'augmenta la producció o reducció de plantilla.

PS. Magistral avui en Josep Martí, la paradoxa de Popper per als rancis enemics de la tolerància.

El domini del colonialisme tecnològic

The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley 

Moment oportú per fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre, titulat "The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley", analitza l'impacte de la tecnologia i les empreses tecnològiques en la democràcia i proposa solucions per protegir-la. L'autora, Marietje Schaake, explora com les decisions preses en l'àmbit tecnològic afecten la societat i com es poden revertir els efectes negatius per salvaguardar els principis democràtics.

El llibre està estructurat de la següent manera:

• Introducció: La batalla: Presenta el conflicte entre la tecnologia i la democràcia.
• Capítol 1: El codi: Explora la infraestructura tecnològica i els seus components, així com les decisions clau que s'hi prenen.
• Capítol 2: La pila: Analitza la xarxa complexa d'hardware i aplicacions necessàries per a la digitalització, incloent els cables transatlàntics, els centres de dades i els seus impactes ambientals. Es destaca l'opacitat de les grans empreses tecnològiques en la seva cerca de permisos i incentius fiscals.
• Capítol 3: L'armament de tot: Examina com les tecnologies i serveis quotidians, com els missatges de text i els telèfons mòbils, poden ser utilitzats com a armes. També analitza vulnerabilitats de programari i la ciberseguretat.
• Capítol 4: El final de l'interès públic: Aborda com les empreses tecnològiques, en particular les de xarxes socials i d'anàlisi de dades, influeixen en els governs i en el debat públic, com ara l'ús de Palantir per part de governs. S'hi critica la manca de transparència i l'abús de poder per part de les empreses tecnològiques. També tracta el tema de les criptomonedes i els seus riscos per a l'estabilitat financera i la seguretat.
• Capítol 5: La tecnologia en primera línia: Analitza casos d'ús de la tecnologia en contextos electorals, com les eleccions de Kènia i la desinformació. Examina com les eines digitals poden ser utilitzades per manipular els processos electorals i minar la confiança en la democràcia. Es critica la idea que la tecnologia pot resoldre per si sola els problemes de la corrupció electoral.
• Capítol 6: Els marcadors: Explora el llenguatge i les estratègies de comunicació de les empreses tecnològiques per influir en l'opinió pública i obtenir avantatges polítics i comercials. S'examina l'ús del lobbying i de la filantropia estratègica.
• Capítol 7: La disputa: Analitza la geopolítica de la tecnologia i la lluita per la sobirania digital, especialment entre la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Es parla de la regulació de la tecnologia, incloent-hi la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea i les iniciatives per protegir la privacitat de les dades. Es posa de manifest la tensió entre la innovació tecnològica i la necessitat de protegir els valors democràtics i els drets humans. També analitza l'ús de la tecnologia per part de règims autoritaris.
• Capítol 8: Prioritzar el públic: S'hi exposa com les polítiques públiques poden donar forma al desenvolupament tecnològic per salvaguardar l'interès públic. Es parla de la importància de la transparència, l'ètica i la responsabilitat en el sector tecnològic. Es tracten temes com la intel·ligència artificial (IA) i la necessitat de regulació.
• Conclusió: Ofereix una visió de futur i propostes per a la protecció de la democràcia en l'era digital. Es destaca la necessitat de voluntat política, col·laboració i acció per abordar els reptes que planteja el poder de les empreses tecnològiques.

Temes clau del llibre:

• El poder de les empreses tecnològiques: El llibre posa de manifest com les grans empreses tecnològiques han acumulat un poder considerable, influint en la política, la societat i l'economia.
• La manca de transparència: Es critica la falta de transparència de les empreses tecnològiques en les seves operacions, lobby i decisions, la qual cosa dificulta la supervisió i la rendició de comptes.
• L'impacte en la democràcia: El llibre examina com les tecnologies digitals poden ser utilitzades per erosionar els principis democràtics, per exemple, mitjançant la desinformació, la vigilància i la manipulació electoral.
• La necessitat de regulació: L'autora argumenta que calen mesures reguladores per assegurar que la tecnologia serveixi a l'interès públic i no a l'inrevés.
• La importància de la sobirania digital: El llibre destaca la necessitat de que els estats recuperin el control sobre la seva infraestructura digital i les seves dades.
• La importància de prioritzar l'interès públic: El llibre posa èmfasi en que el disseny i la implementació de les tecnologies haurien d'estar guiades per l'interès públic, i no pels interessos de les empreses tecnològiques.

En resum, "The Tech Coup" és un anàlisi exhaustiu i crític de la relació entre la tecnologia i la democràcia, que ofereix solucions per protegir els valors democràtics en l'era digital. El llibre destaca la necessitat d'una acció política decidida i d'una major participació ciutadana per garantir que la tecnologia serveixi a l'interès públic.

Democràcia representativa aleatòria

Lottocracy: Democracy Without Elections 

Podeu imaginar per un moment què pot passar si a les eleccions enlloc de votar candidats, tot sorgeix d'un procés aleatori, d'una loteria? Seria millor?

Això és precisament el que es pregunta aquest llibre, i aquest és el resum amb IA:

El llibre "Lottocracy: Democracy Without Elections" d'Alexander Guerrero explora un sistema polític alternatiu a la democràcia electoral representativa, anomenat lottocràcia, on els càrrecs polítics es seleccionen per sorteig en lloc d'eleccions. L'autor argumenta que la lottocràcia podria ser una millora comparativa, especialment en les condicions polítiques modernes, abordant problemes com la ignorància dels votants, la distorsió de la informació i la manca de representativitat.

Estructura bàsica de la lottocràcia:

• Legislatures temàtiques (SILLs): El sistema legislatiu es divideix en vint legislatures específiques per àrea temàtica (agricultura, educació, energia, salut, etc.) en lloc d'una única legislatura generalista. Aquestes legislatures, anomenades SILLs (Single-Issue, Lottery-Selected Legislatures), són el nucli del sistema.
• Selecció per sorteig: Els membres de cada SILL són ciutadans escollits aleatòriament d'un grup d'elegibles. Es considera la possibilitat d'una mostra demogràficament proporcional.
• Fases d'aprenentatge i deliberació: Cada SILL té una fase d'aprenentatge on els membres reben informació d'experts, activistes i grups d'interès. També hi ha temps per a la deliberació i la discussió entre els membres.
• Consulta comunitària: Les SILLs realitzen consultes comunitàries per obtenir feedback sobre les qüestions que tracten.
• Establiment de l'agenda: Les SILLs estableixen les seves pròpies agendes per a les següents sessions legislatives.
• Redacció i votació: Les SILLs redacten, revisen i voten les propostes legislatives, amb l'objectiu d'una implementació directa.

Components clau de la lottocràcia:

• Experts: L'ús d'experts és central per informar als membres de les SILLs. Es proposa una base de dades d'experts transparent, amb registres de qualificacions i integritat epistèmica. Els experts serien seleccionats aleatòriament d'aquesta base de dades.
• Deliberació: La discussió i deliberació en grup es veu com una manera d'aprendre, compartir experiències, desenvolupar judicis morals i generar confiança. Es proposa una "lottocràcia reflexiva" amb estructures per promoure la participació i la reflexió.
• Legislatures temàtiques: Les legislatures temàtiques permeten als membres de la SILL centrar-se en un tema específic, reduint la càrrega epistèmica i millorant la competència.

Avaluació comparativa amb la democràcia electoral:

• Ignorància: La lottocràcia busca superar la ignorància dels votants a través de la fase d'aprenentatge, la focalització temàtica i la deliberació.
• Distorsió: La lottocràcia intenta evitar la distorsió causada per campanyes de desinformació, incentius electorals i captures polítiques.
• Competència: L'autor defensa que la combinació de la focalització temàtica, l'aprenentatge, la deliberació i la consulta comunitària millora la competència dels membres de la SILL.
• Representació: La selecció aleatòria busca garantir que la SILL sigui un microcosme de la comunitat política, evitant la manca de representativitat demogràfica que es dona a vegades en els càrrecs electes.
• Responsabilitat: Els membres de la SILL, tot i no tenir preocupacions per la reelecció, són responsables davant de les seves comunitats.
• Legitimitat: L'autor argumenta que la lottocràcia pot ser legítima i democràtica si satisfà els criteris d'igualtat política, participació, respecte als drets individuals i capacitat de resposta.

Transició a la lottocràcia:

• Es suggereix un enfocament gradual, amb experimentació a petita escala i recollida d'evidències científiques.
• Es posa èmfasi en la importància del consens popular i una transició pacífica.

Preocupacions i respostes:

• Captura: L'autor aborda la preocupació que la lottocràcia pugui ser capturada per interessos poderosos, i proposa solucions com una base de dades d'experts independent i assemblees estructurals que supervisin els processos.
• Incoherència: Es considera la preocupació que les legislatures temàtiques puguin generar decisions incoherents, i es proposen mecanismes per evitar-ho, com ara una Assemblea Temàtica.

En resum, "Lottocracy: Democracy Without Elections" presenta una alternativa radical a la democràcia electoral, basada en la selecció aleatòria i la participació ciutadana informada. L'autor defensa que aquest sistema podria oferir una millor manera d'abordar els problemes polítics moderns, tot i reconèixer la necessitat de resoldre possibles dificultats mitjançant un disseny institucional robust.

El concepte i el model d'empresa dels nostres dies

The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong

 El llibre "The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong" escrit per John Kay i publicat per Profile Books el 2024, examina críticament la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI, desafiant les idees convencionals sobre com funcionen i com s'han d'organitzar. El capítol 2 explica amb detall el cas de les empreses farmacèutiques com a mostra d'aquest canvi.

Contextualitzant el llibre

En la introducció, Kay probablement estableix el context del seu argument, destacant la crisi de confiança que envolta les corporacions i la percepció pública negativa de les empreses. Aquesta introducció podria incloure exemples d'escàndols corporatius i la desconfiança generalitzada cap a les grans empreses.

Evolució històrica de les corporacions

A la segona part, l'autor probablement ofereix una perspectiva històrica de l'evolució de les empreses, traçant el seu desenvolupament des de les formes més simples fins a la complexa corporació moderna. Kay esmenta obres clàssiques sobre teoria de l'empresa i història empresarial, com "Strategy and Structure" de Chandler, "The Modern Corporation and Private Property" de Berle i Means, i "Concept of the Corporation" de Drucker. Aquestes obres probablement serveixen com a base per a la seva anàlisi històrica.

Reptes del segle XXI per a les corporacions

A partir de la tercera part, Kay probablement comença a qüestionar els models tradicionals de gestió i organització empresarial. El títol de la quarta part, "L'era de l'individualisme", suggereix una crítica a la idea que les corporacions s'han de centrar exclusivament en la maximització del benefici per als accionistes.

Canvis en les finances i l'impacte en les corporacions

A la cinquena part, "Com va acabar tot", Kay probablement analitza com els canvis en el món de les finances han influït en el funcionament de les corporacions. Aquesta part podria explorar temes com la desmaterialització de la producció (on els actius tangibles són menys importants), la innovació financera (com la creació de nous instruments financers) i la creixent importància dels mercats de capitals. Aquests canvis probablement han contribuït a la creació de la "corporació buida", on les empreses externalitzen moltes de les seves funcions i es centren en la gestió financera.

Casos d'estudi: L'auge i la caiguda d'empreses icòniques

A la sisena part, Kay probablement analitza la caiguda d'empreses icòniques com Boeing i Deutsche Bank. Aquests casos d'estudi probablement serveixen per a il·lustrar els perills de les pràctiques empresarials que prioritzen els beneficis a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.

El concepte de "capital com a servei"

A la setena part, Kay probablement explora el concepte de "capital com a servei". Aquesta idea suggereix que en el segle XXI, el capital ja no és un factor de producció estàtic, sinó un flux dinàmic de serveis. Aquesta part podria analitzar com la tecnologia i la globalització han facilitat l'accés al capital, però també han creat nous reptes per a les corporacions.

El futur incert de les corporacions

A la vuitena i última part, "El millor dels temps, el pitjor dels temps", Kay probablement reflexiona sobre el futur de les corporacions en un món caracteritzat per la incertesa i el canvi constant. Aquesta part podria explorar temes com la creixent importància de la innovació, la necessitat d'adaptar-se a un entorn empresarial globalitzat i la importància de construir confiança amb els stakeholders.

Crítiques als models econòmics tradicionals

Al llarg del llibre, Kay probablement critica els models econòmics tradicionals que veuen les corporacions com a simples màquines de maximització de beneficis. Argumenta que les corporacions són organitzacions socials complexes que necessiten considerar una gamma més àmplia d'objectius, incloent la creació de valor a llarg termini, la sostenibilitat i el benestar dels seus empleats i comunitats.

Alternatives per a un model corporatiu més sostenible

A més de les crítiques, Kay probablement proposa alternatives per a un model corporatiu més sostenible i responsable. Aquestes alternatives podrien incloure un enfocament més col·laboratiu en la presa de decisions, la importància de construir relacions a llarg termini amb els stakeholders i la necessitat de tenir en compte els impactes socials i ambientals de les decisions empresarials.

En general, "The Corporation in the 21st Century" és una anàlisi crítica i provocadora de la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI. El llibre ofereix una visió dels reptes i oportunitats que les empreses afronten en un món globalitzat i en constant canvi.

La confiança quan els sistemes de salut són fràgils

Public Health, Public Trust and American Fragility in a Pandemic Era The Critical Role of Health Care Professionals

Confiança (2)

Trust in Medicine, the Health System & Public Health

Segueixo llegint Daedalus i em trobo un article de Bob Blendon sobre confiança en el sistema de salut. Ell és el gran expert. Fa dècades que publica sobre aquest tema i en aquest article resumeix la situació dels darrers 40 anys. Explica com ha disminuït la confiança als USA, com el declivi ha estat més intens que a altres institucions, i com els esforços per millorar no han donat resultats. En un gràfic:

Observeu l'impacte de la pandèmia l'any 2020-2021. Canvia la tendència momentàniament per als demòcrates a 50% mentre republicans 36%. 

Els autors expliquen que és diferent la confiança en el sistema de la confiança en el propi metge, està clar. Expliquen que la confiança en els líders polítics ha minvat substancialment en la mesura que no enfoquen les qüestions clau de política sanitària, deixant de banda la pandèmia. Als USA preocupen qüestions diferents que aquí, allà el cost els serveis i de la farmàcia és el que els afecta més.

Després entra al detall del perquè de la desconfiança, situant al capdamunt al govern en general i als científics mèdics en particular, tot això banyat per la polarització.

Com es pot recuperar la confiança? Dona algunes pistes genèriques. Però pel que fa a la polarització política assenyala sobretot estratègies comunicatives força clares i la importància del professionalisme en salut pública per tal d'evitar la politització dels càrrecs públics.

En resum, que es un article que malgrat està enfocat als USA serveix plenament per aquí aprop. El missatge és clar, generar confiança és un procés que no s'acaba mai, però cal posar-hi els fonaments i la persistència necessària. El que està passant per aquí aprop és just el contrari (min 45).

No és bo que l'home estigui sol, també necessita els xips

 La guerra de los chips. La gran lucha por el dominio mundial

Sempre he cregut que el tecno-entusiame està sobrevalorat. Pensar que el canvi i la innovació depèn de la tecnologia, de la translació de ciència en innovació, és una forma reduccionista d'entendre la realitat. Els canvis es produeixen per molts factors, la tecnologia n'és un però l'organització i els comportaments i decisions individuals i col·lectives són fonamentals.

Acabo de llegir un llibre excepcional, fonamental per entendre el món (de la tecnologia) i com hem arribat fins aquí. Tracta de l'evolució dels xips, de com ha canviat la indústria que ha fet possible el món digital on som. Sense semiconductors no hi hauríem arribat, ben segur. I al final, al darrera hi ha persones, noms i cognoms que han fet una revolució i que alguns ens sonen, Andy Grove, Gordon Moore (Intel) i molts altres no. Al darrera també hi ha les empreses que han creat tot això, Texas Instruments, Intel, TSMC, ASML, Global Foundries, Samsung i tantes altres. I aquestes empreses han hagut de tenir uns models de negoci. Aquelles que han encertat en el model són les que més han progressat, les que no s'han quedat a mig camí.

M'ha interessat especialment que TSMC, els taiwanesos, van tenir molt clar que ells no dissenyarien chips, només els fabricarien. I van crear un nivell de confiança suficient per protegir la propietat intel·lectual dels seus clients, i ha funcionat així durant dècades.

M'ha interessat també entendre el paper d'Huawei i el 5G, i perquè els nord-americans han vetat tota la seva activitat als USA i amb materials USA. Els xips són al darrera de la carrera militar i l'espionatge. Són massa importants per què els controli un altre. Mireu la llei nord-americana o l'europea.

I sobretot he vist que Europa ha desaparegut del mapa (excepte una gran excepció). Resulta que moltes innovacions han sorgit a Europa. La nova litografia de llum ultraviolada extrema no existiria sense Zeiss per exemple. Europa ha sigut el soci necessari perquè altres fessin negoci, el controlessin i ens passava de llarg. L'excepció és clar, és ASML. Possiblement no heu sentit mai parlar d'aquesta empresa holandesa que té uns 30 anys. És la que té el monopoli de la litografia per a la fabricació de chips. Cada màquina que ven costa més de 100 milions de dòlars, i té més de 450.000 peces. Diuen que aviat se li podria acabar, però no ho veig fàcil. És una història apassionant, no desvelaré res més.

Al darrera de l'èxit dels xips hi ha unes palanques imprescindibles. La primera és el finançament públic. Alguns Estats no han escatimat recursos i van fer una aposta que el capital privat mai hauria estat capaç de fer. La segona palanca és el complex militar i de l'espionatge. Des dels inicis, els militars han tingut un interès profund en disposar d'armes i comunicacions més precises i els chips hi contribueixen decisivament. I per sobre de tot això, els visionaris, els que creien que allò impossible era possible.

Un llibre clau per entendre el món que vivim, les capacitats assolides i els riscos que apareixen, i tot allò que ve ben aviat.

PS. Els microchips a FT

PS. Fins el 26 de març, La Ciberguerra, o com Ucraïna ha esdevingut el banc de proves dels darrers chips.

PS. Gènesi 2:18-19 - "Llavors el Senyor-Déu es digué: No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat. El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home..."

Quins són els valors dels catalans? (2)

 Li pregunto a Gemini AI sobre els valors en sociologia i el resum em sembla raonable i diu:

En sociologia, els valors es refereixen a les creences i principis que guien el comportament individual i col·lectiu dins d'una societat. Poden ser definits com a normes socials compartides que defineixen el que és acceptable, desitjable i important dins d'un context social concret.

Característiques dels valors:

Compartits: Els valors no són idees individuals, sinó que són compartits per un grup social, ja sigui una família, una comunitat, una nació o fins i tot una societat global.

Jerarquia: Els valors no són tots iguals, sinó que existeix una jerarquia que determina quins són més importants que d'altres.

Influència: Els valors influeixen en les nostres decisions, actituds i comportaments.

Dinàmics: Els valors no són estàtics, sinó que poden canviar amb el temps a mesura que la societat evoluciona.

Funcions dels valors:

Proporcionar un sentit de direcció: Els valors ens guien en la presa de decisions i ens ajuden a determinar què és correcte i incorrecte.

Mantenir l'ordre social: Els valors promouen la cohesió social i el funcionament harmoniós de la societat.

Legitimar les desigualtats: Els valors poden ser utilitzats per justificar les desigualtats socials i econòmiques.

Promoure el canvi social: Els valors poden ser un motor de canvi social quan s'identifiquen injusticíes o desigualtats.

Tipus de valors:

Valors morals: Es refereixen a les nostres idees sobre el bé i el mal.

Valors religiosos: Es basen en les creences d'una religió en particular.

Valors culturals: Són els valors que defineixen una cultura específica.

Valors polítics: Són els valors que guien la nostra participació en la vida política.

Valors econòmics: Són els valors que determinen com s'organitza la producció i distribució de recursos en una societat.

El Centre d'Estudis d'Opinió acaba de publicar un estudi titulat els valors del catalans. N'havia publicat un altre el 2021 molt detallat. I si fa 4 dies estàvem a 6,9 de felicitat ara ja estem a 7,2 (p.48), aquí els intervals de confiança no es publiquen ni interessen. Algú s'ho hauria de fer mirar.

El més satisfets amb la vida són a un partit que s'esvaeix, i els que menys a un altre que també. I recordeu la gent més satisfeta amb la vida valora millor la sanitat.

i els casats són els més satisfets amb la vida

i aquests són els valors humans bàsics (que permeten comparar amb el World Values Survey)

i els polítics és en qui menys es confia

i la majoria de la població no se sent orgullosa de ser espanyola, però des de fa anys ningú fa cas d'aquesta resposta ni explica la manera de deixar-ho de ser. Estic convençut que la solució d'aquest factor augmentaria la satisfacció amb la vida d'aquesta majoria.

Podeu consultar l'informe sencer a la web del CEO. Ara bé, si el que voleu és saber els valors dels catalans, l'informe anterior era el rellevant, aquest no dona resposta a la definició de valors que he esmentat al principi, i per tant l'informe és incomplet.

PS. El valor de la salut no queda reflectit, només es pregunta sobre la percepció d'estat de salut, que no caldria perquè ja hi ha una enquesta que ho pregunta amb molt detall, l'ESCA, però el CEO ni se n'ha adonat.

PS. a la premsa no es publica això, només he vist referències a sexe i gènere.