Invisible Rulers: The People Who Turn Lies Into Reality
El llibre "Invisible Rulers: The People Who Turn Lies Into Reality", de Renée DiResta (2024), analitza la transformació radical en la dinàmica del poder i la influència que ha tingut lloc durant l'última dècada. L'autora argumenta que el sistema de persuasió tradicional, dominat per elits i institucions, ha estat substituït per una "trinitat" formada per influencers, algorismes i multituds.
Aquest és un resum detallat i exhaustiu de les tesis i continguts principals del llibre:
I. La Teoria del Nou Poder: La Trinitat de la Influència
L'eix central del llibre és la idea que la realitat consensuada s'ha fragmentat en "realitats a mida" (bespoke realities), construïdes per la col·lisió de dos sistemes històricament separats: el moli de rumors (bottom-up) i la màquina de propaganda (top-down).
- L'Influencer: Són els nous líders d'opinió que no només processen la informació, sinó que creen contingut per obtenir fama i benefici. La seva força rau en la relativitat i l'autenticitat percebuda, parlant "amb" l'audiència en lloc de "a" l'audiència. El llibre identifica diversos arquetips, des de l'entretenidor fins al "perpetuament greujat", que canalitza la ràbia de nínxol per augmentar el seu compromís.
- L'Algorisme: Actua com un "rei invisible" que decideix què veiem. Els sistemes de recomanació (com el People You May Know de Facebook) han reorientat les xarxes humanes cap a "gràfics d'interès", creant càmeres d'eco i fomentant involuntàriament la radicalització.
- La Multitud: Les multituds digitals ja no són receptors passius; són participants actius en la creació de virilitat. DiResta distingeix entre multituds tancades (com els grups de Facebook persistents que poden convertir-se en sectes) i multituds obertes (com les "mems" de Twitter que es converteixen ràpidament en turbes).
II. Casos d'Estudi i l'Afectació a la Realitat
El llibre utilitza diversos esdeveniments recents per mostrar com aquesta trinitat altera la percepció de la veritat:
- La Teoria de la Conspiració de Wayfair: El 2020, un rumor infundat sobre tràfic de nens en armaris de mobles es va fer viral gràcies a l'acció combinada d'influencers de QAnon, algorismes que van impulsar el hashtag #SaveTheChildren i una multitud frenètica que va col·lapsar les línies d'ajuda reals.
- El "Big Lie" i les Eleccions del 2020: DiResta detalla com personatges com Ali Alexander van utilitzar el lema "Stop the Steal" per coordinar una narrativa de frau electoral sense proves. El llibre destaca una asimetria de passió: el sector de la dreta va demostrar ser molt més eficaç a l'hora d'operar aquesta maquinària de propaganda en xarxa que l'esquerra.
- La Pandèmia i el Plandemic: El vídeo de Judy Mikovits és el cas paradigmàtic de com la desconfiança en les institucions es va monetitzar. L'autora assenyala que les institucions de salut pública van ser incapaces de competir en les xarxes socials, creient erròniament que "només era gent a internet".
III. Propaganda d'Estat i Noves Tecnologies
El llibre explora com governs com els de Rússia (a través de l'IRA) i la Xina han adoptat aquestes eines per fer "propaganda de tot l'espectre", combinant mitjans estatals oficials amb comptes falsos que s'infiltren en comunitats locals per sembrar divisió.
A més, adverteix sobre el "dividend del mentider" generat per la Intel·ligència Artificial: el fet que el públic sàpiga que es pot crear contingut fals permet als polítics descartar fets reals com si fossin generats per IA.
IV. El "Complex Industrial de la Fantasia" i la Retaliació
En un gir personal, DiResta descriu com ella mateixa va esdevenir el personatge principal d'una teoria de la conspiració. A través dels anomenats "Twitter Files" i l'acció d'activistes com Mike Benz i polítics com Jim Jordan, el seu treball de recerca sobre la integritat electoral va ser reemmarcat com un aparell de "censura" del govern.
Aquesta estratègia, que anomena "Estratègia Serengeti", consisteix a triar un investigador individual per aillar-lo i atacar-lo amb l'objectiu de silenciar tot un camp d'estudi (el de la desinformació).
V. El Camí a Seguir (The Path Forward)
DiResta conclou que no podem tornar al sistema d'elits passat, però que el dissens actual és insostenible per a la democràcia. Proposa:
- Redissenyar els algorismes: Introduir fricció en la virilitat (com els "disjuntors" de la borsa) per donar temps a que els fets atrapin els rumors.
- Més control per a l'usuari: Passar a models de decentralització (com Mastodon o Bluesky) on les comunitats puguin governar les seves pròpies normes de moderació.
- Transparència: Que els governs i les plataformes facin públiques les sol·licituds de retirada de contingut per evitar la manipulació oculta.
- Educació i "Prebunking": En lloc de desmentir fets específics (que sovint no funciona), cal educar el públic en la detecció dels tropes de la propaganda i les estructures de la manipulació.
El llibre és una crida a construir sistemes que serveixin per mediar el consens, no per fabricar-lo, en un món on "qui controla internet controla la realitat".
