Why Politics Matters: An Introduction to Political Science
El llibre «Why Politics Matters: An Introduction to Political Science» (4a edició), de Kevin Dooley i Joseph Patten, és un manual introductori que estructura l'estudi de la ciència política des d'una perspectiva global i teòrica, connectant conceptes acadèmics amb esdeveniments actuals.
1. Teoria Política: Fonaments del Pensament
La primera part traça l'evolució de la teoria política des de la cerca de la justícia fins a l'estudi del poder.
- Teoria Antiga: Se centra en filòsofs grecs com Sòcrates, Plató i Aristòtil. Plató, a La República, argumenta que els líders han de posseir un coneixement perfecte per promoure el bé públic i divideix l'ànima i l'estat en tres parts (artesans, auxiliars i guardians). Aristòtil defineix l'home com un «animal polític» i defensa les constitucions mixtes per evitar la tirania.
- Teoria Moderna: Marca un gir cap a l'empirisme amb Maquiavel, que afirma que el poder, i no la justícia, és l'eix central de la política. S'analitzen els teòrics del contracte social: Hobbes (que prioritza la seguretat en un estat autoritari), Locke (pare del liberalisme, que defensa els drets naturals i el govern limitat) i Rousseau (que advoca per la democràcia directa i la voluntat general).
2. Governs Comparats: Institucions i Tendències
Aquesta part examina com s'organitzen els sistemes polítics i com gestionen el poder.
- El Govern dels Estats Units: S'estudia com els fundadors van ser influenciats per la teoria clàssica i moderna per crear una constitució basada en el federalisme, la separació de poders i els contrapesos (checks and balances). S'analitzen casos recents com la decisió Dobbs v. Jackson sobre l'avortament per il·lustrar la dinàmica del poder federal i estatal.
- Nacionalisme i Populisme: S'explora l'auge de moviments populistes tant d'esquerra com de dreta, impulsats per crisis com la financera del 2008. S'analitzen líders com Donald Trump i Viktor Orban (Hongria), així com la crisi migratòria a Europa.
- Legislatures, Executius i Judicatures: Compara sistemes presidencials (EUA) amb parlamentaris (Regne Unit, Índia). També distingeix entre el poder de revisió judicial (capacitat dels tribunals de declarar lleis inconstitucionals) i la supremacia legislativa.
3. Relacions Internacionals (RI): Un Món Interconnectat
La part final analitza com interactuen els estats i altres actors en el sistema global.
- Estats Autoritaris: S'examinen les justificacions intel·lectuals i religioses de l'autoritarisme, amb estudis de cas de l'Aràbia Saudita, Corea del Nord i la Xina.
- Teories de RI: Presenta el Realisme (estats com a actors unitaris que busquen el poder), el Liberalisme (èmfasi en la cooperació i les institucions), el Radicalisme (marxisme i teoria de la dependència) i el Constructivisme (impacte de les normes i valors). S'introdueixen els tres nivells d'anàlisi de Kenneth Waltz per entendre les causes de la guerra.
- Història Diplomàtica i Globalització: Repassa des del Tractat de Westfàlia fins a la creació de l'ONU. Finalment, aborda la globalització, el paper de les corporacions multinacionals (MNC), les organitzacions no governamentals (ONG) i el terrorisme transnacional, debatent si aquest procés és beneficiós o perjudicial.
El llibre conclou que, tot i els reptes de la globalització, l'estat continua sent l'actor dominant, però ara ha de navegar en un sistema més complex de pressions nacionals i internacionals.
