L’obra "Wellbeing: Science and Policy" (2023), de Richard Layard i Jan-Emmanuel De Neve, defineix una nova ciència que busca respondre què produeix una societat i una vida feliç mitjançant evidència empírica d'última generació. El llibre proposa que l'objectiu suprem de la societat ha de ser el benestar subjectiu de la població, transformant la manera com els governs i els individus prenen decisions.
A continuació se'n presenta un resum detallat per blocs:
Part I: El cas del benestar
El benestar es defineix com com se sent una persona respecte a la seva vida (satisfacció vital), més que per les seves circumstàncies externes.
- Mesurament: Els autors defensen l'ús de l'escala evaluativa (0-10) per mesurar la satisfacció vital, ja que és democràtica, fiable i està correlacionada amb activitat cerebral i la longevitat.
- Més enllà del PIB: S'argumenta que el PIB és una mesura insuficient de l'èxit, ja que la renda explica només una petita part de la variància del benestar.
- WELLBYs: Es proposa la unitat de "Anys de Benestar" (Wellbeing-Years o WELLBYs) per avaluar polítiques, multiplicant el benestar mitjà per l'esperança de vida.
Part II: Naturalesa humana i benestar
Aquesta secció analitza com la nostra biologia i psicologia determinen com vivim la felicitat.
- Comportament: Els humans no sempre maximitzen el seu propi benestar a causa de l'addicció, l'adaptació (ens acostumem ràpidament a les coses bones) i l'aversió a la pèrdua.
- Pensament: Es destaca la importància de l'"entrenament mental". La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) i el mindfulness demostren que podem gestionar els nostres sentiments canviant els nostres patrons de pensament.
- Biologia i Genètica: Prop del 32% de la variància del benestar és heretable. Tanmateix, els gens interactuen amb l'entorn, i els problemes genètics sovint són tan tractables com els ambientals.
Part III: Com l'experiència afecta el benestar
Els autors exploren els determinants externs clau, des de la infància fins a la vida adulta.
- Família i Escola: El millor predictor d'una vida adulta feliç no és l'èxit acadèmic, sinó una infància feliç. Les escoles i els professors tenen un impacte en el benestar tan gran com els pares.
- Salut: La salut mental és el pilar més important; en els països rics, explica més la misèria que la pobresa o l'atur.
- Treball: L'atur té un cost psíquic devastador, comparable a la mort d'un cònjuge. En la feina, les relacions socials (especialment amb el cap) són més importants per a la felicitat que el sou.
- Renda i el paradoxa d'Easterlin: Tot i que els rics són més feliços que els pobres en un moment donat, el creixement econòmic nacional a llarg termini no sempre augmenta la felicitat a causa de les comparacions socials i l'adaptació.
- Entorn: El contacte amb la natura, la reducció del soroll i la lluita contra el canvi climàtic són vitals per protegir el benestar de les generacions futures.
Part IV: Govern i benestar
El llibre conclou amb un manual de política pública basat en l'evidència.
- Qualitat institucional: Els governs que fan complir la llei, ofereixen bons serveis i controlen la corrupció tenen ciutadans molt més feliços.
- Democràcia: La participació democràtica té un valor intrínsec ("utilitat procedimental") que millora el benestar independentment del resultat de la decisió.
- Votació: El benestar és un millor predictor dels resultats electorals que els indicadors econòmics tradicionals; els votants infeliços tendeixen a donar suport al populisme.
- Selecció de polítiques: Les administracions haurien d'ordenar els seus projectes segons els WELLBYs per dòlar de cost, prioritzant la reducció de la misèria.
En resum, l'obra sosté que la ciència del benestar és "la reina de les ciències socials", oferint un marc quantitatiu rigorós per produir un món més feliç i sostenible.
Segons el llibre Wellbeing: Science and Policy, el benestar subjectiu es defineix com l'estat intern o la qualitat de vida tal com la viu la persona, i es mesura principalment a través de tres enfocaments, tot i que els autors se centren sobretot en els dos primers:
1. Mesures avaluatives (Satisfacció vital)
És el mètode més senzill i el més utilitzat en el llibre.
- La pregunta clau: Es demana directament a la persona: «En general, com està de satisfet amb la seva vida actualment?».
- Escala: Normalment es respon en una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (molt satisfet).
- Escala de Cantril: Una variant comuna és l'«escala de Cantril», on l'enquestat imagina una escala de 0 a 10 on el graó superior representa la millor vida possible i l'inferior la pitjor.
2. Mesures hedòniques (Afecte)
Aquest enfocament busca capturar com se senten les persones en moments concrets de la seva vida diària.
- Afecte positiu i negatiu: Mesura estats com la felicitat, el gaudi i el riure (positius) o la preocupació, la tristesa, l'ira i l'estrès (negatius).
- Mètodes de recollida:
- Avaluació Momentània Ecològica: Avisar les persones en temps real perquè diguin com se senten.
- Mètode de Reconstrucció del Dia (DRM): Demanar a l'enquestat que reconstrueixi el dia anterior hora per hora i n'anoti els sentiments.
- Preguntes de Sí/No: Preguntar si ahir van experimentar molta felicitat o tristesa.
- Dades massives: També s'esmenta l'anàlisi de l'activitat a les xarxes socials (Twitter) o cerques a Google per calcular el balanç entre paraules positives i negatives.
3. Mesures eudaimòniques (Sentit de la vida)
Aquestes mesures exploren si la persona sent que la seva vida té un propòsit o virtut.
- La pregunta típica: «Sent que les coses que fa a la seva vida valen la pena?».
- Postura dels autors: Tot i que és un enfocament comú, els autors decideixen no utilitzar-lo com a mesura principal de benestar perquè consideren que la virtut és un mitjà per arribar a un fi (el benestar), i no el resultat en si mateix.
Validació científica de les mesures
El llibre subratlla que aquestes dades autoinformades són fiables perquè estan correlacionades amb mesures objectives:
- Activitat cerebral: Els resultats coincideixen amb l'activitat elèctrica en àrees específiques del cervell (com l'escorça prefrontal o l'estriat ventral).
- Informes de tercers: Les puntuacions solen coincidir amb la percepció que amics o col·legues tenen de la felicitat d'aquella persona.
- Poder predictiu: Són bons predictors de la longevitat, la productivitat laboral i fins i tot el comportament electoral.
Finalment, el llibre tracta l'escala de 0-10 com una escala cardinal (o d'interval), assumint que la diferència entre un 3 i un 4 és la mateixa que entre un 8 i un 9, cosa que permet realitzar càlculs estadístics rigorosos per a la política pública.
La renda no explica tota la satisfacció vital perquè, tot i ser un factor rellevant, és només una de les moltes variables que influeixen en el benestar humà i el seu impacte és limitat per diversos motius psicològics i socials:
- Poca potència explicativa: En termes estadístics, les diferències d'ingressos només expliquen al voltant del 2% de la variància de la satisfacció vital dins d'un mateix país. Altres factors, com la salut mental, la salut física i les relacions humanes, tenen un poder explicatiu molt superior (al voltant del 20%).
- Comparacions socials (Renda relativa): Les persones no valoren la seva renda només en termes absoluts, sinó en comparació amb la dels altres. Quan els ingressos dels altres augmenten, el benestar que una persona obté del seu propi sou disminueix. Aquest fenomen, conegut com una externalitat negativa, implica que en una societat on tothom s'enriqueix alhora, la satisfacció general pot no augmentar perquè les posicions relatives es mantenen iguals.
- Adaptació (Habituació): Els éssers humans tenen una gran capacitat per habituar-se a les noves circumstàncies. Quan una persona aconsegueix un augment de sou o una millora en el seu nivell de vida, inicialment experimenta un augment de felicitat, però amb el temps s'hi acostuma i el seu benestar tendeix a tornar al nivell anterior.
- Utilitat marginal decreixent: El guany de benestar per cada dòlar addicional és molt més gran per a una persona pobre que per a una de rica. A mesura que la renda augmenta, el seu impacte positiu en la satisfacció vital es va reduint fins a arribar, en alguns casos, a un punt de saciació.
- La Paradoxa d'Easterlin: Aquesta paradoxa assenyala que, tot i que en un moment donat els rics són més feliços que els pobres, a llarg termini el creixement del PIB per càpita d'una nació no sempre comporta un augment de la felicitat nacional. Això s'ha observat en països com els Estats Units, on el benestar s'ha estancat des dels anys 50 malgrat el gran creixement econòmic.
En resum, factors com la qualitat del treball, la vida comunitària, la confiança en els altres i el suport social són elements que la renda no pot comprar directament i que resulten ser pilars fonamentals per a una vida satisfactòria.
