La muerte de la verdad: Notas sobre la falsedad en la era Trump
A l'obra "La muerte de la verdad: Notas sobre la falsedad en la era Trump" (2019), la crítica literària Michiko Kakutani analitza com la veritat i la raó s'han convertit en "espècies en perill d'extinció" a causa de factors històrics, culturals i tecnològics. El llibre utilitza les advertències de Hannah Arendt i George Orwell per explicar com el cinisme i la por fan que la gent sigui susceptible a les mentides dels líders populistes.
1. Decadència i caiguda de la raó
L'autora argumenta que els Estats Units es van fundar sobre els principis de la Il·lustració (raó, llibertat i progrés), però que avui dia la raó sembla haver estat "defenestrada" juntament amb els fets. Kakutani connecta l'actualitat amb l'"estil paranoide" de la política americana descrit per Richard Hofstadter, caracteritzat per la sospita extrema i les fantasies conspiratòries. L'administració Trump es descriu com l'antítesi de la Il·lustració, on les decisions es prenen per instint o caprici i es rebutja el coneixement dels experts.
2. Les noves guerres culturals i el relativisme
Kakutani explora com el relativisme, que va néixer a l'esquerra acadèmica dels anys 60 per qüestionar el pensament occidental, ha estat segrestat per la dreta populista. Els defensors de Trump utilitzen arguments de la postmodernitat (que no existeix una veritat universal, sinó múltiples narratives) per justificar mentides o promocionar "fets alternatius". Això ha creat una "barra lliure epistemològica" on la veritat depèn de la perspectiva de cadascú.
3. "Moi" i l'auge de la subjectivitat
El llibre vincula la crisi de la veritat amb el narcisisme de la societat actual, des de la "dècada del jo" dels anys 70 fins a l'era del selfie. S'ha produït un desplaçament dels fets en favor dels sentiments: els polítics apel·len al que la gent "sent" en lloc del que les estadístiques demostren. Aquest subjectivisme extrem fa que el patrimoni o els fets s'ajustin a l'actitud de l'individu en cada moment.
4. La desaparició de la realitat
L'obra descriu un procés de deformació de la realitat on és difícil distingir entre un titular satíric i una notícia real. Kakutani utilitza el concepte de "hiperrealisme" de Baudrillard per explicar com la gent prefereix les realitats fabricades a la realitat quotidiana. En aquest context, Trump es descriu com un mestre dels "pseudoeveniments" (espectacles dissenyats només perquè se'n parli), provinent del món de la telerealitat.
5. La cooptació del llenguatge
Inspirant-se en la "neollengua" d'Orwell i els estudis de Victor Klemperer sobre el Tercer Reich, l'autora analitza com els règims autoritaris subverteixen el llenguatge per controlar el pensament. Trump utilitza les paraules amb el significat oposat (com anomenar "fake news" a la premsa seriosa) o projecta en els altres els seus propis pecats (acusant els rivals de mentiders o corruptes). El llenguatge s'usa com un arsènic per enverinar la cultura des de dins.
6. Filtres, silos i tribus
La tecnologia ha tancat els ciutadans en "cambres d'eco" i "silos sense finestres" on només reben informació que reforça les seves idees preconcebudes. La polarització ha arribat a un punt on els votants no poden posar-se d'acord ni tan sols en els fets bàsics. L'algoritme de les xarxes socials personalitza la realitat (el "filtre burbuja"), actuant com un mirall que només reflecteix els nostres interessos i ens aïlla de punts de vista divergents.
7. L'economia de l'atenció i la propaganda
En l'era digital, l'atenció és el producte més preuat. Els continguts que generen por, odi o indignació es tornen virals més fàcilment, la qual cosa beneficia les notícies falses. Kakutani descriu la propaganda russa com una "manguera de falsedat": un flux continu i d'alta intensitat de mentides dissenyades no per convèncer, sinó per esgotar la capacitat de pensament crític i aniquilar la veritat. L'objectiu és provocar cinisme i la sensació que no es pot fer res.
8. Els trols i el nihilisme
El llibre conclou que Trump actua com un trol per temperament, utilitzant les xarxes socials per intimidar, polaritzar i buscar bocs expiatoris. Aquest comportament ha fomentat un nou nihilisme i una cultura on la crueltat es disfressa d'ironia. L'acceptació d'aquest comportament transaccional i la pèrdua de confiança en les institucions posen en perill la democràcia.
Epíleg: La resistència
L'autora tanca recordant que la veritat és una pedra angular de la democràcia que ens separa de l'autocràcia. Reclama la necessitat de recuperar el "bé comú", protegir la separació de poders i defensar una premsa lliure i independent com a barreres contra els qui volen evitar que els seus actes siguin investigats. Sense fets compartits, el debat racional és impossible i la democràcia queda lligada de peus i mans.
