Why We Think What We Think: The Rise and Fall of Western Thought
El llibre "Why We Think What We Think: The Rise and Fall of Western Thought" (2024), de Dan LeRoy, és una crònica del pensament occidental que argumenta que la societat moderna es troba en una crisi intel·lectual i moral a causa d'un "detall" filosòfic que va ocórrer fa gairebé mil anys
1. La base grega: L'encert dels clàssics
L'autor comença defensant que els "Tres Grans" (Sòcrates, Plató i Aristòtil) van establir les bases correctes del pensament
Aristòtil i el realisme: LeRoy destaca la importància de la visió d'Aristòtil sobre el món material i la lògica, que permetia comprendre la realitat a través de la raó i l'experiència
. L'harmonia inicial: Aquesta etapa es caracteritza per la creença que el món té un ordre racional i que els éssers humans poden conèixer les "essències" de les coses
.
2. El cim de la síntesi cristiana: Agustí i Tomàs d'Aquino
Aquesta secció explora com el cristianisme va adoptar i perfeccionar la filosofia grega
Sant Agustí (354-430): Va ser la figura dominant durant 1.600 anys
. LeRoy explica com Agustí va integrar el platonisme en el cristianisme, posant èmfasi en l'ànima i la gràcia de Déu . També aborda temes controvertits com la predestinació i el pecat original . Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274): Considerat per l'autor com el punt més alt del pensament occidental
. Aquino va aconseguir harmonitzar la fe cristiana amb el racionalisme d'Aristòtil . La seva tesi principal era que "la gràcia no destrueix la natura, sinó que la perfecciona", establint que la raó i la fe no estan en conflicte .
3. El punt d'inflexió: L'abandonament i la caiguda
LeRoy identifica el començament de la "caiguda" en la reacció contra Aquino per part de certs sectors de l'Església que temien que la seva filosofia donés massa poder a la raó humana
Guillem d'Ockham i el Nominalisme: Aquest és el moment crític. Ockham va proposar que les "essències" o "universals" no existeixen a la realitat, sinó que són només noms o conceptes en la ment
. Conseqüències del Nominalisme: En negar que puguem conèixer la naturalesa real de les coses, es va crear una esquerda entre Déu i la raó. Déu va passar de ser el "Ser Pur" a ser un "espectador extern" amb una voluntat arbitrària
. Això va sembrar les llavors de l'escepticisme modern .
4. El món modern: El lliure albir en caiguda lliure
El llibre analitza com els filòsofs moderns van intentar construir sistemes sense la base d'Aquino, sovint amb resultats desastrosos segons l'autor
René Descartes: Va marcar el trencament definitiu amb el passat en afirmar que tota la filosofia anterior estava equivocada
. John Locke: LeRoy critica com Locke va prioritzar l'alliberament de l'individu de qualsevol limitació natural o obligació divina, convertint la llibertat en un pur exercici de desig personal
. Friedrich Nietzsche: Representa el final lògic d'aquest camí: la mort de Déu i la substitució de la moral per la "voluntat de poder"
.
5. Conclusió: El "Suïcidi" de l'Home Occidental
En l'epíleg, LeRoy conclou que el projecte modern d'intentar trobar sentit i moralitat sense Déu ha estat una "victòria pírrica"
Alienació: El resultat d'aquesta "màquina del hype" filosòfica ha estat més llibertat nominal, però més aïllament i desolació real
. Esperança: L'autor suggereix que l'única sortida és recuperar les idees de Sòcrates, Plató, Aristòtil i, especialment, la síntesi de Tomàs d'Aquino, que encara avui ofereixen la millor explicació "de sentit comú" de la nostra existència
.
El llibre acaba citant que, tot i que l'home occidental ha decidit "abolir-se a si mateix", la veritat és tossuda i sempre hi ha senyals de retorn cap a la racionalitat i la fe
