24 de març 2026

El retorn de la geopolítica

La guerra de los mundos. El retorno de la geopolítica y el choque de imperios

El llibre "La guerra dels mons: El retorn de la geopolítica i el xoc dels imperis" (2024), de Bruno Tertrais, analitza el nou escenari global on les relacions de poder territorial han tornat a ser el motor principal de la vida internacional. L'autor sosté que hem entrat en una era de "guerra tèbia", un conflicte híbrid que combina el nacionalisme de principis del segle XX amb elements de la Guerra Freda.

Aquest és un resum detallat de les tesis i temes principals del llibre:

1. El retorn de la geopolítica i el nacionalisme

Tertrais argumenta que el món ha tornat a la "normalitat" històrica, on el poder, el territori i la narrativa s'imposen a la racionalitat econòmica i a les institucions internacionals.

  • La fi de les il·lusions: S'han invalidat les creences de la postguerra freda que deien que la globalització portaria pau, que el desenvolupament generaria democràcia i que els estats-nació perdrien importància.
  • La revenja de les passions: La política internacional actual està moguda per passions "hobbesianes" com la por, l'honor, la cobdícia i, especialment, el ressentiment per humiliacions passades, reals o imaginàries.
  • Primavera nacionalista: El nacionalisme ressorgeix com una reacció contra la globalització, l'occidentalització i la modernització.

2. Els Neoimperis: Rússia i la Xina

Tertrais defineix Rússia, la Xina, Turquia i l'Iran com "imperis ferits" que busquen recuperar la seva antiga grandesa i crear un món "segur per a les autocràcies".

  • La venjança de Putin: El règim rus és una síntesi de tsarisme i estalinisme, guiat per una paranoia messiànica i un profund ressentiment cap a Occident. L'autor descriu la invasió d'Ucraïna com un intent personal de Putin de recuperar el control sobre el que considera "terres russes" ancestralment.
  • El desafiament xinès: A diferència de Rússia (un "fenomen meteorològic" passatger), la Xina representa el "canvi climàtic": un desafiament estratègic i sistèmic a llarg termini. Pequín busca un canvi en l'ordre mundial centrat en la Xina, utilitzant eines com la Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda.

3. El conflicte d'Ucraïna i el futur de Rússia

El llibre analitza la guerra d'Ucraïna com un punt d'inflexió que ha revitalitzat l'OTAN i ha provocat la "desrussificació" d'Europa.

  • Escenaris per a la guerra: L'autor planteja diversos escenaris per al final del conflicte, incloent el model de "Xipre" (conquesta i treva), el de "Corea" (estancament), el de "Croàcia" (col·lapse rus i recuperació llampec) o el d'"Afganistan" (derrota i caiguda del règim).
  • La segona mort de l'URSS: Tertrais contempla la possibilitat d'una implosió de Rússia a causa de la debilitat demogràfica, econòmica i les tensions ètniques internes. Aquesta desintegració podria ser molt més caòtica i violenta que la de 1991.

4. La rivalitat sino-nord-americana i el risc de Taiwan

La competició entre els Estats Units i la Xina és el "partit del segle", que enfronta una democràcia liberal marítima contra un estat autoritari continental.

  • Avantatge dels EUA: Tot i la polarització interna, els Estats Units mantenen avantatges estructurals com la geografia, el domini del dòlar, el poder tou (soft power) i una xarxa d'aliances inigualable.
  • El "Pla B" de Taiwan: Una invasió de Taiwan per part de la Xina és un escenari cada cop més probable però molt arriscat per a Pequín. Tertrais adverteix que una victòria totalitària sobre la democràcia taiwanesa seria una catàstrofe per a la credibilitat occidental i l'economia global.

5. La "Guerra Tèbia" i el nou ordre mundial

Tertrais descriu el món actual com una confrontació entre dues grans famílies: l'euroatlàntica i indopacífica (liberal) i l'euroasiàtica (autoritària).

  • Fi de la globalització il·limitada: Caminem cap a una globalització regionalitzada i preferencial (friend-shoring o de-risking), on la seguretat de les cadenes de subministrament prima sobre la reducció de costos.
  • El paper de la dissuasió: Les aliances militars i les armes nucleares continuen sent el "salvavides" que evita, de moment, que les crisis regionals derivin en una tercera guerra mundial.

6. Lliçons per a les democràcies

Tertrais conclou amb vuit recomanacions per a Occident, destacant que cal acceptar l'enfrontament que ha estat imposat, mantenir una aliança lúcida amb els Estats Units i reforçar la sobirania europea. Sosté que, malgrat la crisi del model liberal, les democràcies són sistemes "antifràgils" capaços d'autocorregir-se, mentre que les autocràcies són estructuralment ràpides a prendre males decisions.