Discounting the Future: The Ascendancy of a Political Technology
El llibre "Discounting the Future: The Ascendancy of a Political Technology" (2024), de Liliana Doganova, analitza com la tècnica econòmica de l'actualització (en anglès, discounting) ha passat de ser una eina comptable a convertir-se en una tecnologia política que configura la nostra relació amb el futur. L'autora sosté que aquesta pràctica no només calcula el valor de les coses, sinó que actua com un filtre que determina què mereix existir i qui té la capacitat d'actuar sobre el temps.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per capítols:
1. Què és l'actualització i com estudiar-la?
L'actualització és un càlcul que consisteix a reduir el valor monetari d'un esdeveniment futur (un cost o un benefici) per fer-lo comparable al present.
- La teoria del valor d'Irving Fisher: Doganova es basa en l'economista Irving Fisher, qui va definir el capital com qualsevol cosa que produeixi un flux d'ingressos futurs. Segons aquest "principi de capitalització", el valor d'una cosa depèn exclusivament del seu futur, no del seu passat.
- Una tecnologia política: El llibre proposa que l'actualització té quatre qualitats polítiques: crea valor (transformant objectes en capital), assigna recursos (prioritzant uns projectes sobre altres), governa el comportament (actuant "a distància" sobre els gestors) i defineix el futur com un domini sota el control dels inversors.
2. Els orígens en la silvicultura alemanya
L'autora situa l'origen de l'actualització fora de les finances, en la gestió forestal del segle XIX, concretament amb la fórmula de Faustmann (1849).
- El bosc com a capital: La silvicultura científica va començar a veure els arbres no com a fusta, sinó com a capital que triga temps a madurar.
- Conflicte de temporalitats: Es va generar una tensió entre tres actors: l'Estat (com a ésser "imperible" que pot mirar a llarg termini), el propietari privat (un inversor impacient que vol beneficis ràpids i escurça els cicles de tala) i les poblacions pobres (atrapades en el present de la supervivència, que necessitaven el bosc per a usos immediats).
- El cost del temps: L'actualització va néixer de la idea que esperar que els arbres creixin suposa una "pèrdua" d'interessos que l'inversor ha de recuperar.
3. L'expansió a les pràctiques empresarials
A la dècada de 1950, l'actualització es va estandarditzar als Estats Units sota el nom de DCF (Discounted Cash Flow) gràcies a figures com Joel Dean.
- Del tipus d'interès al cost del capital: Es va produir un canvi fonamental: el descompte ja no es basava en el tipus d'interès bancari, sinó en el "cost del capital", entès com la recompensa que els accionistes exigeixen pel seu risc.
- La desaparició del futur: Aquesta "financerització" va elevar els tipus de descompte (sovint per sobre del 15-20%), fent que qualsevol benefici més enllà dels 10 anys semblés irrisori en el present. Això va provocar una crisi de curttermini en la indústria nord-americana als anys 80, ja que els gestors deixaven d'invertir en infraestructures i recerca a llarg termini perquè les xifres "no sortien".
4. Valoració i incertesa en la biotecnologia
En sectors com el farmacèutic, l'actualització s'enfronta al repte de posar preu a coses que encara no existeixen (com una molècula en fase experimental).
- Incertesa com a coneixement vs. incertesa com a recompensa: L'autora distingeix entre no saber què passarà (incertesa epistemològica) i l'ús de la incertesa per justificar beneficis més alts.
- La producció de "futurs certs": Mitjançant l'ús d'estadístiques i probabilitats de "taxa d'èxit", la indústria transforma la incertesa radical en un risc calculable, permetent que l'actualització segueixi funcionant com si el futur fos una variant del passat.
5. El cas del coure xilè i el dret internacional
El capítol final analitza l'ús de l'actualització en els conflictes estat-inversor en el sector miner de Xile.
- Allende vs. Piñera: Mentre que Salvador Allende va nacionalitzar les mines basant-se en el "valor comptable" (el passat), la dictadura de Pinochet, a través de José Piñera, va introduir l'actualització en la llei minera de 1981.
- L'actualització com a blindatge: El "Valor Present" es va utilitzar com una "espasa" per protegir els inversors: en cas d'expropiació, l'Estat hauria de pagar no el que valia la mina en el passat, sinó el valor de tots els beneficis futurs projectats. Això va traslladar el conflicte de la propietat (qui té la mina?) a la valoració (qui té dret als fluxos futurs?).
Conclusió: Cap a un "Ministeri per al Futur"
Doganova conclou que l'actualització ha creat un món on el present colonitza el futur. No obstant això, suggereix que es pot utilitzar la mateixa eina en contra seva. En lloc de veure el futur com un espai buit per a l'extracció de riquesa, proposa polititzar el tipus de descompte (per exemple, posant-lo a zero per a qüestions climàtiques) per reconèixer els drets de les generacions futures i protegir allò que no es pot capitalitzar.
