Peak Human: What We Can Learn from the Rise and Fall of Golden Ages
L'obra "Peak Human: What We Can Learn from the Rise and Fall of Golden Ages" de Johan Norberg (2025) analitza set de les grans civilitzacions de la història per identificar els factors que permeten el sorgiment d'una edat d'or i les causes que inevitablement en provoquen la caiguda. L'autor defineix una edat d'or com un període caracteritzat per una cultura de l'optimisme que fomenta l'exploració de nous coneixements, l'experimentació tecnològica i un creixement econòmic que destaca sobre les èpoques anteriors i posteriors.
Les claus del sorgiment: Obertura i Inclusió
Norberg argumenta que el progrés no depèn de la geografia o la religió, sinó d'una actitud oberta a les sorpreses i a les idees convencionals importades. Les condicions essencials per a aquestes èpoques són:
- L'absència d'ortodòxies imposades des de dalt, permetent que "misfits" i esvalotadors tinguin espai per innovar.
- L'obertura al comerç internacional, els viatges i la migració, ja que les edats d'or solen aparèixer en cruïlles de cultures.
- Un marc de pau, estat de dret i drets de propietat assegurats que permetin als ciutadans experimentar sense por als capritxos dels governants.
Les set edats d'or analitzades
- Atenes: Va destacar per la seva intel·ligència i imaginació, creant la primera democràcia i un esperit d'innovació intel·lectual on es prioritzava la veritat sobre la tradició.
- Roma: La seva força residia en la capacitat d'absorbir i integrar persones, idees i tecnologies d'altres cultures, convertint el títol de "romà" en una identitat política més que ètnica.
- El Califat Abbàssida: Va actuar com la "cruïlla de l'univers", patrocinant un moviment de traducció de textos grecs i indis i fomentant un mercat global integrat on l'emprenedoria era vista com una activitat noble.
- La Xina Song: Va estar al llindar d'una revolució industrial amb la invenció de la impremta, la brúixola i la pólvora, a més d'una urbanització massiva i una meritocràcia basada en exàmens.
- La Itàlia del Renaixement: Va renéixer a través del redescobriment de la llei romana, l'humanisme i la competència entre ciutats-estat independents que actuaven com a laboratoris de pensament.
- La República Holandesa: Va crear la primera economia moderna basada en la tolerància religiosa i la llibertat de mercat, convertint-se en un refugi per a exiliats i intel·lectuals d'arreu d'Europa.
- L'Anglosfera: Des de la Revolució Gloriosa fins a la Revolució Industrial i la Pax Americana, ha estat el motor del progrés material i democràtic més gran de la història, permetent per primer cop un creixement sostingut de la població amb una millora dels nivells de vida.
El declivi: El "Gran Filtre del Status Quo"
El llibre subratlla un aspecte depriment: les edats d'or no duren perquè les societats acaben activant un mecanisme de defensa contra el canvi.
- Les elits que s'han beneficiat de la innovació inicial sovint intenten "retirar l'escala" darrere seu per protegir la seva posició, imposant ortodòxies i controls econòmics.
- Quan una civilització se sent amenaçada per guerres, pandèmies o crisis, l'instint humà és buscar seguretat darrere de murs físics i intel·lectuals, cosa que provoca estancament.
- El declivi comença quan la curiositat és substituïda pel control, i les respostes úniques desplacen la lliure indagació.
Conclusió: L'edat d'or actual
L'autor conclou que vivim en l'edat d'or més extraordinària gràcies a la globalització, que ha reduït la pobresa extrema i ha estès el coneixement a tot el món. No obstant això, adverteix sobre senyals ominosos de declivi en l'actualitat, com el retorn del proteccionisme, el nacionalisme i la polarització illiberal tant d'esquerres com de dretes. Norberg tanca el llibre recordant que la destrucció de la llibertat no sol venir de fora, sinó que una nació de persones lliures només pot morir per "suïcidi" si decideix tancar-se al món.
PS. Cal ser molt naïf o optimista patològic per defensar que som a l'edat d'or. A l'autor li convé llegir FT avui i veure com l'encerta en Martin Wolf una altra vegada i ens explica com es vol esborrar la civilització europea.
*************
PS. La IA em diu, aquests són els llibres clau del 2025 que funcionen com a contrapunt liberal a Rodrik i a la teoria del "món fracturat":
1. El contrapunt total (Filosòfic i Econòmic)
Johan Norberg – Peak Human (2025)
Per què és el millor contrapunt: Si t'ha agradat The Capitalist Manifesto, aquest és el següent pas. Norberg contraataca la idea que "el sistema està trencat" o que hem arribat al límit del progrés.
La tesi: Argumenta que el veritable perill no és el mercat ni la tecnologia, sinó la pèrdua de fe en la capacitat humana de resoldre problemes (el que ell anomena "l'esperit obert"). Alerta que quan les societats s'espanten i es tanquen (proteccionisme, control estatal, por al futur), és quan col·lapsen. És una defensa aferrissada de mantenir les societats obertes precisament quan el món sembla fracturar-se.
2. El contrapunt en Economia del Desenvolupament
William Easterly – Violent Saviors (2025)
Per què és clau: Easterly sempre ha estat la "bèstia negra" de la planificació centralitzada en el desenvolupament (la visió que sovint defensa Rodrik o Sachs de forma més sofisticada).
La tesi: Easterly critica la nova onada de "salvadors" estatals i líders forts que prometen desenvolupament a través de mà dura i política industrial. Contraposa aquests "salvadors violents" (intervencionistes) als "cercadors" (emprenedors i individus lliures), defensant que el progrés real només ve de la llibertat individual i l'intercanvi voluntari, no de plans governamentals "intel·ligents".
3. El contrapunt Històric (Contra el "Nou New Deal")
George Selgin – False Dawn: The New Deal and the Promise of Recovery (2025)
Per què és rellevant ara: Molts defensors del "món fracturat" i de la política industrial (com l'administració Biden/Harris als EUA o la UE) citen el New Deal com a model d'èxit de l'Estat dirigint l'economia.
La tesi: Selgin desmunta aquest mite fundacional. Amb noves dades, argumenta que la intervenció massiva de l'Estat sovint va retardar la recuperació en lloc d'accelerar-la. És una lectura vital per als qui diuen "necessitem un Estat fort com als anys 30", mostrant els perills de repetir aquelles receptes avui dia.
4. El contrapunt Tecnològic/Empresarial
Stephen Witt – The Thinking Machine (2025)
El context: Mentre que autors com Rodrik demanen regular la IA i dirigir la tecnologia per evitar "disrupcions socials", aquest llibre explica la història de l'èxit de la IA (centrant-se en Nvidia i altres actors) com un triomf del mercat descentralitzat i la presa de riscos, no de la planificació estatal.
La lliçó: Mostra com les grans solucions als problemes actuals (com la IA) sorgeixen de llocs que cap buròcrata hauria pogut predir ni planificar en un document d'estratègia nacional.
