The Forgotten Sense: The New Science of Smell—and the Extraordinary Power of the Nose
L'anòsmia és una de les conseqüències de la covid que han afectat un nombre indeterminat de persones que es mantenen sense olfacte i sense solució a la vista. Tema insuficientment conegut i encara menys difòs.
El llibre, "The Forgotten Sense: The New Science of Smell—and the Extraordinary Power of the Nose" (El Sentit Oblidat: La Nova Ciència de l'Olfacte—i l'Extraordinari Poder del Nas), escrit per Jonas Olofsson (professor de psicologia a la Universitat d'Estocolm), és un viatge d'investigació de vint anys que examina el sentit de l'olfacte, històricament devaluat, i la seva importància en la nostra vida, emocions, memòria i salut.
El treball es basa en tres missatges centrals:
- L'olfacte humà és extraordinàriament sensible.
- Olorar és un procés intel·lectual que comença al cervell (la perspectiva cognitiva), modelat per les expectatives i les experiències.
- Podem enriquir la nostra vida millorant i refinant la nostra capacitat olfactòria.
El llibre s'estructura en tres parts principals:
Part I: El Sentit Oblidat
Aquesta secció desmenteix el mite històric que l'olfacte humà és feble.
La Devaluació Històrica: El sentit de l'olfacte ha estat devaluat culturalment. En enquestes prèvies a la pandèmia, la majoria de la gent preferia sacrificar-lo abans que el telèfon mòbil o el dit petit. Aquesta visió es remunta al segle XIX, quan el neuròleg Paul Broca va classificar els humans com a animals "anòsmics", governats per la intel·ligència (lòbuls frontals), a diferència dels animals "osmàtics", considerats "bestials". Aquest dogma es va mantenir durant 150 anys.
El Poder de l'Olfacte Humà: La recerca recent, com la de Matthias Laska (2015), demostra que l'olfacte humà és millor que el de la majoria d'altres animals, amb l'excepció clara del gos. La capacitat humana de discernir olors s'estima en almenys 1 bilió (mil milions) d'olors, una xifra molt superior al mite de deu mil olors. El nas humà és extremadament sensible, capaç de detectar substàncies com el mercaptà butílic, que s'afegeix al gas, en concentracions minúscules. El bulb olfactori humà té aproximadament 10 milions de neurones, comparable al ratolí.
Olfacte Ortonasal i Retronasal: El llibre distingeix entre l'olfacte ortonasal (olorar coses externes, per la fossa nasal) i l'olfacte retronasal (per la gola, mentre mengem o bevem), sent aquesta última la responsable de percebre els "sabors" dels aliments.
Orígens Evolutius i Culturals: L'olfacte és el sentit més primari; l'evolució de la vida es va basar en la comunicació química (quimiotaxis). La recerca de Buck i Axel (1991) va revelar la gran quantitat de receptors olfactoris, evidenciant la prioritat evolutiva d'aquest sentit. Culturalment, a l'Edat Mitjana, la teoria del miasma considerava les olors com a causants de malalties, utilitzant-se com a eina de diagnòstic i generant la figura dels "metges del bec". Amb la revolució científica del segle XVII, la vista va guanyar prominència cultural i científica.
Part II: El Nas Intel·ligent
Aquesta secció explora com el cervell processa les olors i la seva profunda connexió amb les emocions i la conducta.
Olfacte i Memòria: L'olfacte actua com una "màquina del temps emocional", capaç d'evocar records personals i emocionals intensos. Aquests records, sovint d'infància (bump olfactori als 6-10 anys), es registren aviat perquè el sistema olfactori madura abans que altres sistemes cerebrals.
Perspectiva Cognitiva: La percepció olfactòria és activa i interpretativa. Experiments psicològics, com el de Slosson (1899), mostren que les expectatives poden fer que les persones olorin substàncies inodores o que la mateixa olor provoqui respostes cerebrals diferents segons el seu etiquetatge (p. ex., "formatge" vs. "suor"). La desensibilització ràpida permet al cervell ignorar les olors de fons i detectar eficaçment els canvis (una funció de supervivència).
Llenguatge i Olfacte: Els humans tenen dificultat per anomenar les olors de manera abstracta, utilitzant habitualment comparacions concretes ("fa olor de rosa"), fet que ha contribuït a la seva devaluació com a sentit "mut".
Feromones i Atracció: El concepte de feromones (senyals químics que automàticament controlen el comportament) és controvertit en humans. Tot i la popularitat dels perfums de feromones, la investigació sobre substàncies com l'AND (androstadienona) i l'EST (estratetraenol) és feble, sovint utilitzant concentracions poc realistes. En els mamífers, els efectes de les olors corporals estan molt modulats per l'aprenentatge i el context social.
Disgust i Prejudicis: El desagrat per les olors corporals (una funció biològica per evitar malalties) està relacionat amb actituds socials i polítiques. La sensibilitat al desagrat olfactori prediceix l'autoritarisme i la xenofòbia, reflectint una por profunda a la contaminació i el desconegut, una por que s'ha utilitzat històricament per justificar el racisme.
Part III: Aprendre a Olorar de Nou
Aquesta secció tracta la pèrdua de l'olfacte i les estratègies per recuperar-lo.
L'Olfacte i la Salut del Cervell: La pèrdua de l'olfacte és un problema comú en l'envelliment (afecta la meitat dels adults grans) i està relacionat amb la pèrdua d'apetit i el risc de malnutrició. La capacitat olfactòria pot servir com a predictor primerenc de malalties neurodegeneratives com la demència d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. La pèrdua de l'olfacte en l'Alzheimer es concentra en regions del cervell que processen olors i memòria, especialment en portadors del gen APOE-ε4.
L'Impacte del COVID-19: La pandèmia de COVID-19 va destacar la vulnerabilitat de l'olfacte. El virus SARS-CoV-2 causa una pèrdua d'olfacte (anòsmia) sobtada i, sovint, completa, danyant les cèl·lules de suport de la mucosa olfactòria. Una conseqüència comuna a llarg termini és la paròsmia, una distorsió de les olors que fa que moltes, com el cafè o la carn, es percebin com a repugnants. La paròsmia pot provocar pèrdua d'apetit, problemes en les relacions íntimes i ansietat.
Entrenament Olfactori i Recuperació: Actualment, l'entrenament olfactori és l'únic mètode recomanat per als pacients amb pèrdua d'olfacte postviral. Consisteix a olorar un conjunt d'olors concentrades (com llimona, rosa, clau i eucaliptus) dos cops al dia durant mesos. Aquest entrenament augmenta les probabilitats de recuperació 2,77 vegades. La investigació d'Olofsson suggereix que l'entrenament olfactori (p. ex., amb jocs de memòria d'olors) no només millora l'olfacte, sinó que també pot transferir beneficis a funcions cognitives visuals i generals.
El Nas Expert (Nosewise): Finalment, el llibre aplica la perspectiva cognitiva a l'experiència culinària i enològica. Els grans xefs (com José Avillez) i els experts en vi ("sommeliers") utilitzen una intel·ligència de l'olfacte, combinant profunds coneixements amb les impressions sensorials. Els sentits estan altament interconectats; per exemple, el color influeix en la percepció del gust i l'olfacte, i el soroll de l'embalatge afecta la percepció de la frescor de les patates fregides. L'objectiu final és que el lector esdevingui "nosewise" (conscient de l'olfacte) per gaudir plenament de les experiències i promoure la recerca per restaurar aquest sentit.
