Left Behind: A New Economics for Neglected Places
El llibre "Left Behind: A New Economics for Neglected Places" (Els Oblidats: Una Nova Economia per a Llocs Negligits), escrit per l'economista Paul Collier, examina per què regions i països que abans eren pròspers han caigut en un declivi persistent i proposa una nova economia basada en la transformació local per ajudar-los a recuperar-se. El llibre és fruit d'una reavaluació de les ideologies econòmiques dominants.
El llibre s'estructura en dues parts principals: Part I: Spiralling Down (Com la Caiguda s'Accela) i Part II: Spiralling Up (Com la Recuperació es Pot Impulsar).
Part I: Spiralling Down (Com la Caiguda s'Accela)
Aquesta part argumenta que el declivi de les regions marginades no és un fenomen temporal que el mercat solucioni, sinó una fallada estructural causada per ideologies errònies.
1. Crítica a l'Ortodòxia Econòmica (Capítol 2)
Collier critica l'escola de pensament angloamericana dominant (l'economia de Milton Friedman) i les polítiques de la Tresoreria britànica, que assumeixen que els mercats automàticament corregiran els xocs adversos i restabliran la prosperitat ("l'economia del Dr. Pangloss"). Aquesta creença promou una política pública "cega al lloc" (place-blind).
- Síndrome de Fragilitat: L'ortodòxia és "equivocada". La realitat és que, un cop un lloc perd les seves indústries centrals, la norma és un declivi auto-perpetuador, un fenomen anomenat "síndrome de fragilitat". Les expectatives adverses es converteixen en profecies auto-complertes, i la inversió es desplaça als llocs que no han patit el xoc.
- Psicologia Disruptiva: La psicologia social evolutiva revela que els humans són mamífers excepcionalment pro-socials. Però la pèrdua d'indústries i la seva substitució per feines poc qualificades ("jerarquies d'humiliació") genera individus egoistes, atrapats en l'anomia. Això condueix a la fragmentació social, la culpa mútua, i la "indefensió apresa" (learnt dependency).
- Mutinies de Desesperació: La humiliació de les comunitats desencadena "rebel·lions contra l'autoritat: motins". El vot del Brexit al Regne Unit (un motí contra el pròsper Londres) i l'elecció de Donald Trump als EUA (un motí de les regions oblidades) en són exemples d'actes d'autolesió.
- Justícia Contributiva: La responsabilitat d'aquests motins recau en els poderosos que han permès que les desigualtats s'ampliïn. La Justícia Contributiva (conceptualitzada per Michael Sandel) exigeix que tothom tingui el deure de contribuir al propòsit comú, i que els febles tinguin l'agència suficient per fer-ho.
2. Desigualtat Global i Privilegi Ocult (Capítols 3 i 4)
El llibre exposa com la desigualtat s'ha concentrat geogràficament.
- Pobresa Global: La recerca revela que els països més pobres (l'anomenat "bilió inferior", concentrat a Àfrica i Àsia Central) continuen divergint de la resta del món. Aquesta tendència, si es manté, revertiria la disminució global de la pobresa a partir del 2035.
- Fracàs Institucional: El Banc Mundial (World Bank), en lloc d'abordar el problema de creixement lent a Àfrica, va optar per canviar la seva missió i les seves mètriques per evitar informar sobre l'augment de la pobresa global.
- La Nova Aristocràcia (Regne Unit): L'anàlisi de les "oportunitats de vida" (life chances o mobilitat social intergeneracional) mostra que el Regne Unit té un dels índexs més desiguals entre els països d'ingressos alts.
- L'avantatge de ser home, blanc, amb estudis universitaris i residir/treballar a Londres ("Lord Lucky") és tan gran que es considera que ha nascut en una nova casta hereditària anàloga a una aristocràcia.
- La persona més desfavorida ("Miss Misfortune," una dona blanca criada en un barri pobre de Yorkshire) té una probabilitat 6 vegades inferior de ser entre el 40% amb ingressos més alts als 28 anys que "Lord Lucky".
Part II: Spiralling Up (Com la Recuperació es Pot Impulsar)
Aquesta secció detalla els principis i els passos pràctics (sovint incompatibles amb l'ortodòxia econòmica) per revertir la divergència.
3. El Rols dels Lideratge i l'Agència Local (Capítol 5)
El lideratge pot ser transformador.
- Lideratge Sacrificat: Líders com Lee Kuan Yew (Singapur) i Sir Seretse Khama (Botswana) van utilitzar el sacrifici personal i la modèstia per guanyar-se la confiança i persuadir la població de fer sacrificis per a un propòsit comú. Khama va evitar la "maledicció dels recursos" (resource curse) de Botswana assegurant que els beneficis dels diamants fossin nacionals.
- Aprenentatge Ràpid i Devolució d'Agència: Deng Xiaoping (Xina) va impulsar la transformació creant una capacitat per a l'aprenentatge ràpid. Va establir objectius i va delegar l'agència als caps de partit regionals, obligant-los a experimentar i escalar els èxits.
- Exemples d'Èxit: L'enfocament d'Volodímir Zelenski a Ucraïna, utilitzant les milícies locals i la seva familiaritat amb el terreny, va funcionar perquè va combinar confiança i la modèstia de reconèixer la necessitat d'aprendre ràpidament de les tàctiques locals. L'èxit de Paul Kagame a Rwanda (triplicant la renda) es va basar a construir una identitat compartida abans de la democràcia multipartidista, un enfocament validat pel fracàs de Burundi.
4. Transformació des de la Base (Capítol 6)
El canvi pot venir d'iniciatives des de la base (grassroots) que esdevenen catalitzadors.
- Capital Social: Aquests processos es basen en el capital social (Robert Putnam), que és un actiu acumulat per "hàbits de sociabilitat".
- Comunitats d'Emprenedoria: La Regió Basca (Espanya) es va transformar a través del model cooperatiu de Mondragón, fundat pel Pare José. Mondragón manté una bretxa salarial estreta (actualment per sota d'1:5) i inverteix en centres d'entrenament per mantenir la competitivitat.
- Organitzacions No Governamentals (ONG): L'ascens de Bangladesh es va aconseguir malgrat un lideratge polític feble gràcies a ONG nacionals com el Grameen Bank (microfinances recolzades per la pressió de grup) i BRAC (que utilitza la recerca empírica en contextos locals per a les seves intervencions).
- Aprendre de la Diàspora: La Youth Policy Forum (YPF) a Bangladesh (fundada per Abir Hasan) utilitza xarxes temàtiques i l'aprenentatge mutu per influir en la política, replicant l'expansió orgànica del Rotary Club.
5. Reptes i Solucions Tècniques (Capítols 7, 8, 9, 10)
El llibre aborda els reptes macroestructurals que requereixen polítiques de transformació.
- L'Estat Gros i Inclusiu: L'"èxit del miracle de la productivitat" sense el "miracle de la prosperitat inclusiva" no és sostenible. Per aconseguir la inclusió (com a Dinamarca), es necessita un "Estat gros" (thick state) que recapti grans ingressos i utilitzi aquests recursos per a polítiques inclusives i la igualtat d'oportunitats.
- Urbanització: L'urbanització és un canvi estructural vital, especialment a l'Àfrica, però pot esdevenir una "trampa mortal" si és prematura. Les ciutats han de ser productives i habitables. L'experiència mostra que les ciutats pobres han d'evitar els models d'alt cost com Los Angeles o Nova York i, en canvi, centrar-se en els "gadgets" de la provisió de sòl registrat i serveis bàsics.
- Recursos Naturals: La gestió de recursos és crucial. La mala gestió fiscal (exemplificada per la Tresoreria Britànica, que va recaptar només $11 per barril de petroli del Mar del Nord enfront dels $33 de Noruega) i el fenomen de la "maledicció de la pre-font" (pre-source curse) –on la mera expectativa d'ingressos futurs genera cobdícia, malbaratament i corrupció– s'han d'evitar mitjançant institucions fortes i la gestió de la volatilitat dels preus (com el model de Xile).
- Els Sinus de l'Estat: Els estats pobres necessiten construir un nucli irreducible de funcions (els "sinus de l'estat") que no es poden importar. Els dos pilars són la capacitat de recaptació d'impostos (per augmentar l'agència de l'Estat) i el monopoli de la violència (seguretat). L'èxit en la seguretat (com a Rwanda, utilitzant una cadena de comandament responsable) depèn de l'accountability jeràrquica.
6. Moralitat i Suport (Capítols 11 i 12)
El llibre conclou amb un enfocament en la moralitat i la necessitat que els països rics actuïn com a "suport, no salvadors".
- Justícia Contributiva i Moralitat: La moralitat es basa en la Justícia Contributiva. És immoral que les elits no canviïn les polítiques que generen desavantatge hereditari (com la desigualtat educativa a Gran Bretanya). Les normes morals dels països rics (com a Amèrica, la Gran Bretanya i França) van ser trencades durant les seves pròpies transicions (incloent-hi l'explotació colonial) i, per tant, no s'han d'aplicar com a judici moral als països en transició.
- El Fracàs dels DFIs: Les institucions de finançament al desenvolupament (DFIs) sovint fracassen perquè estan paralitzades per les condicions "moralment exigents" (i sovint contradictòries) imposades pels donants. Aquestes condicions dificulten la inversió en projectes petits i arriscats necessaris per al creixement local a llocs fràgils com el Sahel.
- Acció Local i Imantatge: La recuperació s'ha de liderar des de dins, donant agència a les comunitats. El model d'èxit és el "sacrifici inesperat" dels reeixits cap als oblidats, una acció que pot sorprendre la comunitat desconfiada i trencar el cicle de la desesperació (com el suport alemany a l'Alemanya de l'Est després de la caiguda del Mur).
- Imatges Clau: El llibre rebutja el model de la "arpa" de Friedman i l'autorecuperació, utilitzant en canvi la imatge de les "piragües bolcades" per a la síndrome de fragilitat i l'"escala de caragol" per a la recuperació, on cada pas dona una perspectiva nova dels desavantatges anteriors, percebent-los ara com a avantatges.
