Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (13)

Por qué el liberalismo funciona

En aquest blog he parlat repetidament de Deirdre McCloskey, a qui vaig tenir de professora a les classes de doctorat ja fa molts anys. Va ser per aquí aprop fa uns mesos però no vaig poder veure-la. S'ha fet gran, com tots. La seva perspectiva provoca a tota l'audiència perquè és una lliure pensadora que ja no s'estila al món actual. 

Avui selecciono frases escollides del llibre, que són una invitació a la seva lectura i després en poso un resum breu.

Una objeción práctica a la focalización en la igualdad económica es que no podemos alcanzarla, no en una sociedad grande y no de una manera justa y sensata. Dividir una pizza entre amigos es fácil y justo, sí. Realmente podemos ver la relación entre lo que hacemos en realidad y lo que comemos. Pero la igualdad, más allá de lo básico en el consumo y los derechos políticos, no puede alcanzarse en una economía especializada y dinámica. Para empezar, cortar las cabezas que sobresalen implica coerción, por supuesto. Eso es lo que implica la retórica de la «distribución». Pero también, para alcanzar resultados juiciosos, tienes que saber exactamente qué cabezas cortar. Confiar en que un gobierno de personas que tienen sus propios intereses sabrá cómo redistribuir los bienes y servicios de una manera ética y sensata es, en el mejor de los casos, ingenuo. En la mayoría de los gobiernos esa confianza no pasaría la prueba de la risa.

¿Podemos cuantificar los beneficios del crecimiento económico en comparación con la redistribución en el nivel de vida de los pobres?

MCCLOSKEY: Sí, y los resultados son asombrosos. La redistribución sólo puede coger una parte de la pizza y dársela a otra persona. Pensemos en una pizza que han hecho y dividido el señor Jefe y la señora Trabajadora. Si el señor Jefe empieza teniendo para comer, digamos, el 50 por ciento de la pizza, entonces quitársela y darle toda su porción a la señora Trabajadora aumentará la porción de pizza de ella un ciento por ciento. Está bien, si no te preocupa lo más mínimo la coerción aplicada sobre el señor Jefe, que inaugura la costumbre de la coerción redistributiva que suele metastatizar hasta que todos acabamos incluidos (véase todo régimen socialista de la historia). Vinieron a por el señor Jefe y no hice nada, porque yo no era jefe. Vinieron a por los judíos y yo no hice nada, porque no era judío. Después vinieron a por mí. Y, por supuesto, la coerción distributiva contra el señor Jefe sólo puede tener lugar una vez, porque no puedes esperar que vuelva a aparecer para hacer otra pizza si perdió todas las ganancias de la primera. No es idiota. 

Con todo, el ciento por ciento de esa única vez es algo bueno para la señora Trabajadora. Hurra. Pero en comparación con el 1.900, 3.000 o 10.000 por ciento que se produjo durante los dos siglos pasados, en los que se permitió que funcionara la mejora comercialmente probada, está claro que el ciento por ciento procedente de una redistribución incluso tan extrema como ésta es pequeño. Cierto, si hay una tercera persona implicada, el señor Pobre, que en un principio sólo tenía un 10 por ciento de la pizza, y

éste obtiene toda la porción del señor Jefe, mejora mucho más en términos porcentuales. Pero sigue siendo una sola vez, empequeñecida por el gran enriquecimiento, que hace la pizza treinta o cien veces más grandes, y requiere que el redistribuidor dé todos los impuestos sólo a los pobres, una medida política con la que la clase media no estará de acuerdo. Nunca lo ha estado.

El verdadero hurra es por el gran enriquecimiento. Piketty y otros que comparten su ira contra la gente rica no reconocen que el innovismo, que inspira la mejora comercialmente probada, ha hecho extremadamente rico a todo el mundo en términos históricos. Veinte o treinta veces más rico. Él se centra en el consumo, con frecuencia estúpido, de yates y diamantes de la gente rica, y no observa que —en comparación con el mundo previo al liberalismo y su ideología económica de innovismo— el nivel real de verdadero  confort es radicalmente más igual de lo que fue en el pasado. Una economía libre resulta ser una economía igualitaria en las cosas que importan. Dejemos que la gente coopere y compita liberalmente, y el resultado será una mejora sustancial y enorme para los pobres. 

Forzar de manera iliberal el estilo francés de igualdad de resultados, recortar como he dicho las cabezas que sobresalen, envidiar las tontas fruslerías de los ricos, imaginando que compartir los ingresos es igual de eficaz para el bien de los pobres que las porciones iguales de la proverbial pizza, tratar a los pobres como niños que deben ser empujados o juzgados por expertos de la clerecía, hemos descubierto, a menudo ha tenido un elevado coste en forma de daños a la libertad y de una ralentización de la  mejora. No siempre, pero con frecuencia.

Sería bueno, por supuesto, que una sociedad libre y rica que adoptara el liberalismo smithiano produjera una igualdad francesa y pikettyana. Pero espera. En realidad —viejas noticias, aunque sorprendentes para algunos, y para Piketty—, en gran medida ya lo ha hecho, mediante el único estándar relevante éticamente, el de los derechos humanos básicos y los conforts básicos en antibióticos, vivienda y  educación, lisonjas del plan liberal y escocés. Introducir el plan escocés, como en Hong Kong, Noruega y la propia Francia, ha llevado de manera regular a una asombrosa mejora y una igualdad real de resultados —con los que los pobres adquieren coches y tienen agua caliente, cosas que se les han negado en tiempos anteriores incluso a los ricos, y adquieren derechos políticos y dignidad social,

lo cual se le ha negado en tiempos anteriores a todo el mundo excepto a los viejos ricos.

Resum del llibre amb IA  Por qué el liberalismo funciona de Deirdre Nansen McCloskey.

Introducció: La Tesi del Liberalisme Humà

L'obra de Deirdre N. McCloskey defensa els valors liberals veritables com la solució per vèncer les dues grans amenaces que constrenyen el floriment humà: la tirania i la pobresa. El llibre, que es descriu com a optimista, proposa un liberalisme nou i vell, anomenat liberalisme humà modern o 2.0.

Aquest liberalisme, que es basa en l'ètica i avorreix la coerció, va permetre als humans alliberar-se del sotmetiment i l'endarreriment a partir del segle XVIII, aconseguint una prosperitat sense precedents en els àmbits econòmic, científic i cultural.

I. El Gran Enriquiment: El Món Modern Causat per les Idees

La principal afirmació de McCloskey i el fet més important del món modern és el Gran Enriquiment.

1. Magnitud del Canvi: Des de 1800, el molt denostat «capitalisme» (una paraula que l'autora considera un error científic i enganyosa) ha augmentat els ingressos per cápita reals dels més pobres en més d’un 3.000 per cent. Aquest augment, equivalent a multiplicar per un factor de trenta, va aportar menjar barat, pisos grans, alfabetització, antibiòtics i aviació, entre altres millores.
2. Causa de l'Enriquiment: El Gran Enriquiment no s'explica per causes materialistes com l'acumulació de capital (ladrillos, inversiones) o l'imperialisme, sinó per un canvi en la ideologia i la retòrica. L'element crucial va ser l'emergència d'una igualtat de dignitat i igualtat davant la llei, que va fer la gent prou audaç per buscar millores provades comercialment, un concepte que ella anomena “innovisme”.
3. El Pacte Burgès: Aquesta nova ideologia es basa en el "Pacte Burgès" (Pacto Burgués): permeteu-me obtenir beneficis d'una millora provada comercialment, i en el tercer acte, us faré rics a tots. Els més pobres han estat històricament els majors beneficiaris d'aquesta millora provada comercialment.

II. L'Ètica i la Igualtat Liberal

El liberalisme humà es basa en principis ètics que van més enllà de la simple maximització de la utilitat.

1. Les Dues Regles d'Or: El liberalisme humà té en compte les dues Regles d'Or:
   • La versió negativa de Hillel de Babilònia ("No facis als altres el que no voldries que et fessin a tu"), que corregeix la coerció i el mangoneo.
   • La versió positiva de Jesús de Natzaret ("Fes als altres el que voldries que et fessin a tu"), que corregeix l'egoisme inhumà.
2. La Llibertat Com a No-Coerció: La llibertat (o liberty) que defensa el liberalisme és l'absència de la interferència humana violenta, la llibertat d'actuar sense la coacció física del govern.
3. Igualtat de Dignitat: El liberalisme va substituir la jerarquia antiga per una nova teoria de la justícia basada en la igualtat. L'objectiu èticament rellevant és assegurar la dignitat social i la igualtat d'oportunitats (capacitats) per als pobres. Per contra, l'igualtat de resultats obligatòria (com la justícia com a equitat de John Rawls) és injusta i inhumana.

III. Crítica als Estatismes i les Idees Illiberalistes

McCloskey critica durament els intents d'utilitzar la coerció estatal, tant des de l'esquerra com des de la dreta, per dirigir la societat.

1. L'Error de la Clerecia: La clerecía (intel·lectuals, professors, periodistes) sovint infravalora les habilitats de la gent corrent i defensa un pessimisme ingenu. Moltes vegades, els polítics i els buròcrates es creuen els "pares savis" que han de millorar les vides dels altres.
2. La Tirania i la Pobresa: Els règims que converteixen els humans en clients o esclaus del govern (ja sigui socialisme, nacionalisme o militarisme) han resultat regularment en la pobresa (com la Xina de Mao o la Veneçuela de Maduro). Una multa o una regulació petita pot convertir un comportament no desitjat en un preu o un permís.
3. El Salari Mínim: Aquesta regulació, que els progressistes solen defensar, es va dissenyar històricament als Estats Units per ser una mesura iliberal per perjudicar a la gent pobre i les dones. Es va idear per protegir els treballadors "competents" (blancs i homes) de la competència dels treballadors no sindicats, dones, nens o immigrants amb salaris baixos.

IV. Refutació de Thomas Piketty sobre la Desigualtat

El llibre dedica un espai considerable a la crítica de Thomas Piketty i la seva obra El capital en el siglo XXI.

1. Desigualtat vs. Enriquiment: Piketty se centra en la desigualtat (el segon moment estadístic) i ignora el Gran Enriquiment (el primer moment). La millora del 3.000% per al pobre és molt més important que les pujades i baixades menors del coeficient de Gini (mesura de la desigualtat).
2. L'Error $r>g$: L'argument central de Piketty és que si el retorn del capital ($r$) és superior a la taxa de creixement econòmic ($g$), la desigualtat augmentarà inevitablement. Aquesta tesi falla perquè:
   • Piketty té un concepte de capital "radicalment estret". Ignora el capital humà (habilitats, educació), el capital social i el capital intel·lectual, que en realitat pertanyen majoritàriament als treballadors.
   • Ignora la destrucció creativa (entrada de competidors) i la peresa (regressió a la mitjana), que impedeixen que la riquesa heredada es reprodueixi indefinidament.
3. La Redistribució No Funciona: La redistribució (impostos als rics per ajudar els pobres) només pot augmentar la porció dels pobres una vegada. Aquest augment és insignificant (un 25%, 100% en casos extrems) comparat amb l'augment del 1.900% al 9.900% obtingut gràcies al creixement econòmic sostingut pel liberalisme. La redistribució destrueix els senyals econòmics (els diferencials de beneficis) que guien el treball i la inversió.

V. Confiança en la Gent Comuna i Optimisme

McCloskey es manté ferma en el seu optimisme.

1. El Floriment Humà: El veritable liberalisme humà permet el floriment de la gent corrent, la qual conté "multituds" d'habilitats. El govern iliberal, per contra, tracta els ciutadans com a esclaus o nens.
2. No a la Decadència: Els relats sobre la decadència d'Occident o l'atur tecnològic (per exemple, per l'auge de la intel·ligència artificial) són històricament erronis i alarmistes. La destrucció creativa és un procés constant (1.7 milions de llocs de treball desapareixen i apareixen cada mes als EUA) necessari per al progrés.
3. El Futur del Liberalisme: Si el món evita arruïnar el progrés amb el nacionalisme i el socialisme, s'espera que en el pròxim segle (o cinquanta anys) països com Sud-amèrica i l'Àfrica s'uneixin al Pacte Burgès i aconsegueixin la mateixa opulència que els països rics actuals.

McCloskey conclou exhortant els lectors a reconsiderar les seves idees polítiques i a escoltar de veritat els nous fets i les idees, ja que només la llibertat i la dignitat (el liberalisme humà) han demostrat ser els motors del món modern.