From Financialisationto Innovation inUK Big Pharma. AstraZeneca and GlaxoSmithKline
Resum amb IA del llibre en obert. Breu comentari previ, aquí.
El llibre, titulat "From Financialisation to Innovation in UK Big Pharma: AstraZeneca and GlaxoSmithKline", escrit per Öner Tulum, Antonio Andreoni i William Lazonick, i publicat el 2022, investiga la tensió inherent entre la innovació i la financiarització dins de les corporacions modernes. El llibre se centra en les dues principals empreses farmacèutiques del Regne Unit: AstraZeneca (AZN) i GlaxoSmithKline (GSK).
A continuació es detallen la tesi central, els resultats de la investigació i les conclusions principals:
Tesi Central i Marc Conceptual
La investigació utilitza la "teoria de l'empresa innovadora" (theory of innovative enterprise) per analitzar la interacció d'estratègia, organització i finances en cada empresa.
-
La Innovació vs. la Financiarització:
- La innovació implica un règim d'assignació de recursos de "retenir i reinvertir" (retain-and-reinvest), el qual pot establir les bases per a un creixement econòmic estable i equitatiu.
- La financiarització es defineix com un canvi cap a la "reducció i distribució" (downsize-and-distribute) de recursos, impulsada per la ideologia de maximitzar el valor per a l'accionista (shareholder-value ideology, MSV).
- La financiarització es manifesta com l'extracció de valor de l'empresa més enllà de les recompenses justificades per la contribució a la creació de valor.
-
Indicadors de Financiarització: Un indicador clau de la financiarització és una alta ràtio de pagament (payout ratio), que suma els dividends i les recompres d'accions com a percentatge del benefici net.
- Les recompres d'accions (stock buybacks), fetes com a recompres al mercat obert, es consideren un mode de financiarització molt més perniciós que els dividends. El seu propòsit és generalment manipular el preu de l'acció per recompensar els venedors d'accions ben posicionats, incloent-hi els executius que reben pagament basat en accions.
Evolució i Conclusions Clau
Els autors investiguen el període comprès des de les fusions que van crear ambdues companyies (1999 per a AZN i 2000 per a GSK) fins a principis de 2022.
- Adopció Inicial (Anys 2000): Durant la dècada dels 2000, ambdues empreses van adoptar models de governança d'estil nord-americà (US-style governance), que es van manifestar mitjançant recompres d'accions i remuneració executiva basada en accions.
- Transició (Última Dècada): Després de la crisi financera de 2008–2009, primer AZN i després GSK van fer la transició cap a la innovació.
- Decisió Crítica: Un factor fonamental per a aquesta transició va ser la cessació de les recompres d'accions, permetent reenfocar les capacitats en la inversió en una cartera de fàrmacs innovadors.
- Factors Habilitadors: Aquest canvi va ser possible gràcies a les institucions de govern corporatiu del Regne Unit (com el UK Corporate Governance Code), que van mitigar la maximització del valor per a l'accionista d'estil nord-americà.
I. Cas AstraZeneca (AZN)
AZN es va formar el 1999. La seva transició cap a la innovació va ser més decisiva.
- Inicis Financiaritzats: Sota el CEO David Brennan (nomenat el 2005), AZN es va orientar cap al MSV. Entre el 2006 i el 2012, AZN va distribuir gairebé £24.8 mil milions als accionistes, 2,3 vegades més que el període anterior.
- Crisi i Canvi: La financiarització de Brennan va arribar al seu punt àlgid quan el 2012 els seus beneficis van caure a £3.9 mil milions, gairebé exactament la mateixa quantitat que la companyia havia gastat en recompres l'any anterior. Els accionistes influents, liderats per Neil Woodford, van forçar la dimissió de Brennan, en el que es va conèixer com la "primavera dels accionistes del Regne Unit de 2012".
- El Gir de Soriot: Amb el nomenament de Pascal Soriot com a CEO el 2013, AZN va iniciar el gir cap a la innovació. Soriot va aprofitar la seva experiència prèvia a Genentech/Roche.
- Fi de les Recompres: Des del 2013, AZN va cessar completament les recompres d'accions, alineant-se amb la seva estratègia d'inversió.
- Foment de la Innovació: L'estratègia de Soriot va incloure una reorganització de la R+D per fomentar la "recerca de la veritat" (truth-seeking), en lloc de la mentalitat anterior basada en objectius numèrics de volume-based approach.
- Resultats: Aquesta reorientació va augmentar la productivitat de la R+D, superant la mitjana de la indústria. AZN va ser escollida per col·laborar amb la Universitat d'Oxford en el desenvolupament i distribució de la vacuna contra la COVID-19. AZN va créixer significativament, passant de 51.600 empleats globals el 2013 a 79.600 el 2021.
II. Cas GlaxoSmithKline (GSK)
GSK es va formar el 2000. La seva transició va ser més tardana i hesitant.
- Inicis Financiaritzats: El primer CEO, Jean-Pierre Garnier (2000–2008), va ser propens al model d'estil nord-americà. L'empresa va realitzar grans recompres, arribant a £3.8 mil milions el 2007 i 2008, contribuint a quadruplicar el seu deute net fins a £16.2 mil milions a finals de 2008.
- Crisi de Productivitat: Sota el CEO Andrew Witty (2008–2017), GSK va perseguir una estratègia de "gran volum, baix preu", que va resultar en un "dramàtic descens dels beneficis i una caiguda lliure en els preus de les accions". El 2016, GSK va pagar dividends de £4.9 mil milions, tot i que el seu benefici net era de només £912 milions aquell any, finançat per una venda extraordinària d'actius.
- El Gir de Walmsley: La transició va començar amb l'arribada d'Emma Walmsley com a CEO el 2017. Walmsley va centrar-se a reforçar la disciplina en R+D, contractant Hal Barron (ex Genentech/Roche) com a principal científic, que va implementar una estratègia centrada en objectius genèticament validats.
- Fi de les Recompres: GSK va cessar completament les recompres d'accions el 2018, tot i mantenir una alta política de dividends, que era vista com una "servitud" dels accionistes.
- Vulnerabilitat: El canvi de GSK és mig dècada per darrere d'AZN i, malgrat l'escissió del negoci de salut del consumidor (Haleon plc), l'empresa va ser atacada el 2021 pel fons activista Elliott Management, dirigit per Paul Singer, que buscava que Walmsley dimitís, tot i que Walmsley va resistir l'atac.
Remuneració Executiva i Implicacions Futures
- Pagament Basat en Accions: En la dècada dels 2000, ambdues empreses van augmentar la porció de pagament executiu basat en accions, orientant-se cap a objectius financers, com es va veure en la forta correlació entre el pagament total anual i la porció basada en accions.
- AZN vs. GSK en R+D i Payouts (2011–20): Segons les mètriques d'innovació i financiarització (PLY i TSP), AZN i GSK van tenir la productivitat de cartera (pipeline yield, PLY) més alta entre els sis competidors europeus analitzats. No obstant això, ambdues empreses també van tenir la ràtio de pagament total a l'accionista (TSP) més alta, especialment a causa dels dividends elevats.
- Sostenibilitat: Per a un creixement estable i equitatiu, el llibre conclou que cal eliminar la destrucció de valor causada per la financiarització. Si els ingressos i els beneficis disminueixen, per sostenir el procés d'innovació s'hauria de prioritzar reduir els pagaments de dividends en lloc de retallar la força laboral.
