Health Policy Analysis: An Introduction
El llibre "Health Policy Analysis: An Introduction" de Hans Maarse, publicat per Maastricht University Press el 2023, és una introducció a l'anàlisi de la política sanitària. El seu propòsit principal és familiaritzar els estudiants amb els conceptes i models necessaris per estudiar les eleccions i l'elaboració de polítiques sanitàries des d'una perspectiva política.
La tesi central del llibre és que la creació de polítiques sanitàries implica més que la mera traducció de coneixements empírics sobre els determinants de la salut i la malaltia en mesures polítiques efectives. No hi ha un camí lineal del coneixement a la política sanitària, ja que la política sanitària és el resultat de conteses polítiques, creences ideològiques, interessos comercials, poder i pràctiques institucionalitzades. L'objectiu és formar els estudiants per analitzar l'impacte d'aquests factors en la formulació de polítiques sanitàries.
El llibre es divideix en tres parts principals: Introducció, Blocs de Construcció i Models d'Anàlisi de Polítiques Sanitàries.
Part Un: Introducció
- Capítol 1: La Salut Pública
- Explica com els actors públics han augmentat la seva implicació en la salut pública des del segle XIX, un fenomen anomenat "publicitació de la salut pública".
- Defineix la salut pública com la magnitud i distribució de la salut i la malaltia a nivell de població o subpoblació.
- Argumenta que la política sanitària és una acció col·lectiva influenciada per factors contextuals com els culturals, tecnològics, econòmics, demogràfics, polítics i globals.
- Presenta un model analític de salut pública basat en el concepte de camp de salut de Lalonde, que mostra que la salut està influenciada per sis factors principals (biològics, biosfera/atmosfera, socioeconòmics, ambientals, conductuals i de salut).
- Capítol 2: Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Defineix l'anàlisi de polítiques sanitàries com l'anàlisi de i per a la formulació de polítiques sanitàries, amb l'objectiu d'adquirir coneixement empíric que pugui ser utilitzat en la pràctica.
- Distingueix entre coneixement sobre el problema (pertinent a una política específica) i coneixement sobre l'elaboració de polítiques (com es prenen les decisions). El llibre se centra en la dimensió de l'elaboració de polítiques.
- Introdueix el model conceptual de l'anàlisi de polítiques sanitàries del llibre, que combina cinc "blocs de construcció" (política sanitària, procés, actors, governança i efectes) amb quatre "models analítics" (racional, normatiu, de conflicte i institucionalista).
Part Dos: Blocs de Construcció
- Capítol 3: Política Sanitària
- Defineix la política sanitària com l'esforç col·lectiu dels responsables polítics per assolir objectius de salut mitjançant instruments durant un període de temps.
- Aborda els problemes de salut com a constructes polítics.
- Distingeix entre problemes estructurats, moderadament estructurats i no estructurats.
- Analitza els objectius polítics (a curt, mitjà i llarg termini, intermedis i finals, quantificats i no quantificats).
- Descriu els instruments polítics (basats en l'autoritat, el tresor, la informació i l'organització), incloent el "nudging" com a instrument nou.
- Posa èmfasi en el paradigma polític (conjunt de suposicions subjacents) i la narrativa política per legitimar la intervenció pública i generar suport.
- Capítol 4: Procés de Formulació de Polítiques Sanitàries
- Defineix el procés de formulació de polítiques com la dinàmica d'esdeveniments, decisions i accions relacionades amb la salut pública.
- Presenta el model d'etapes (o fases): construcció de l'agenda, desenvolupament de polítiques, formació de polítiques, implementació de polítiques, avaluació de polítiques i terminació de polítiques.
- Introdueix models alternatius com el model de rondes i el model d'intersecció ("crisscross").
- Detalla cada etapa, des de com els problemes arriben a l'agenda política fins a l'avaluació i possible terminació d'una política.
- Capítol 5: Actors en l'Arena de la Política Sanitària
- Defineix un actor com un individu o organització que participa en l'elaboració de polítiques sanitàries.
- Classifica els actors en set categories principals: responsables polítics, experts, organitzacions d'interès (i lobbistes), grups de ciutadans, organitzacions productores, mitjans de comunicació i poder judicial.
- Explora el concepte de xarxes de polítiques (o subsistemes de polítiques) com a forma de coordinació entre actors.
- Analitza el paper de cadascun d'aquests actors, incloent l'arena de la política sanitària internacional i el paper de l'OMS i la Unió Europea.
- Capítol 6: La Governança de la Formulació de Polítiques Sanitàries
- Defineix la governança com el sistema de regles (regles de governança) per a la producció de polítiques públiques.
- Aborda el concepte de bretxa de governança (manca d'ajust entre l'estructura de governança existent i la requerida) i el seu impacte en la capacitat de resolució de problemes dels sistemes de salut.
- Classifica les regles de governança (autorització, participació, decisió, compliment, coordinació, finançament, transparència, rendició de comptes, integritat i protecció legal).
- Descriu models de governança segons el mode de presa de decisions i compliment (anàrquic, jeràrquic, de votació per majoria, de xarxa i de mercat).
- També presenta models segons el locus de la presa de decisions (governança estatal, autogovern, estat-local i corporatista).
- Examina la centralització i descentralització com a enfocaments de reforma de la governança.
- Discussió de la governança global i els seus límits.
- Capítol 7: Efectes de la Política Sanitària
- Defineix els efectes de la política com els canvis atribuïts a l'ús d'instruments polítics.
- Distingeix entre resultats polítics (output) i efectes polítics (outcomes).
- Analitza l'eficàcia de la política sanitària i les causes del fracàs polític.
- Explora els efectes secundaris, contraproduents i distributius de la política.
- Considera els costos administratius.
- Analitza el rendiment del sistema de salut (efectivitat, qualitat, responsabilitat, equitat i productivitat) i la resiliència del sistema de salut.
- Aborda els efectes polítics de la política sanitària, inclosa la confiança política.
Part Tres: Models en l'Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Capítol 8: El Model Racional en l'Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Destaca el paper crític de la informació en la formulació de polítiques sanitàries.
- Presenta el model sinòptic (presa de decisions com una sèrie de passos lògics per trobar la solució òptima).
- Ofereix el model deliberatiu com a alternativa, subratllant la importància de l'argumentació, la interpretació, la defensa múltiple i la justificació.
- Explora la relació entre observació, informació i interpretació ("sense-making").
- Analitza les múltiples fonts i la utilització de la informació pels responsables polítics.
- Discuteix l'elaboració de polítiques basada en l'evidència i les seves contribucions i límits.
- Aborda la incertesa i el risc com a elements inherents a tota política sanitària, i les estratègies per gestionar-los.
- Capítol 9: El Model Normatiu en l'Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Postula que la formulació de polítiques sanitàries és una activitat lligada a valors i implica judicis morals.
- El model conceptualitza la política sanitària com el resultat de decisions normatives inspirades en creences morals.
- Estudia els judicis morals com a fenòmens empírics.
- Defineix i distingeix entre valors (últims i instrumentals) i normes (morals, legals i socials).
- Identifica dilemes morals comuns en la política de salut pública: drets individuals vs. comunitaris, equilibri entre beneficis/danys/riscos/costos, paternalisme vs. responsabilitat individual, privadesa vs. salut pública, i priorització.
- Analitza la politicització dels conflictes normatius i el paper limitat de l'evidència per resoldre'ls.
- Capítol 10: El Model de Conflicte en l'Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Postula que la formació de polítiques sanitàries és el resultat d'un conflicte.
- Conceptualitza el conflicte com a condició (preferències incongruents) i com a procés (emergència, lluita, resolució).
- Classifica els tipus de conflictes (morals, informatius, de límits, distributius, de coordinació, de poder) i els que tenen o no un interès comú.
- Examina l'impacte dels conflictes en la capacitat de resolució de problemes dels sistemes de salut.
- Aborda la politicització de la ciència, on la ciència esdevé un instrument o objecte de conflicte polític.
- Descriu diverses estratègies de resolució de conflictes (decisions jeràrquiques, votació per majoria, acord negociat, arbitratge, litigis, evitació).
- Analitza el concepte de poder (capacitat de determinar el comportament d'un actor, poder de l'agenda, control del pensament) i els seus recursos.
- Explora el canvi en l'equilibri de poder en l'arena de la política sanitària (augment del poder de l'Estat, declivi del poder mèdic, ascens del sector mèdic corporatiu i interessos comercials).
- Capítol 11: El Model Institucionalista en l'Anàlisi de Polítiques Sanitàries
- Defineix les institucions com regles de joc àmpliament acceptades que donen direcció a l'acció social (sistemes de creences i patrons d'interacció).
- Conceptualitza el sistema de salut com un sistema institucionalitzat.
- Aborda l'institucionalisme pluralista i la incompatibilitat institucional.
- Analitza la relació recíproca entre l'estructura institucional i l'elaboració de polítiques sanitàries.
- Presenta tres versions del model institucionalista: racional, sociològic i històric.
- Explica la continuïtat institucional (resistència al canvi).
- Investiga el canvi institucional, incloent les causes i els models de transformació gradual (deriva, estratificació, desplaçament, conversió i esgotament).
En conclusió, el llibre de Maarse és una guia exhaustiva per a l'anàlisi de polítiques sanitàries, que transcendeix una visió purament instrumental i tècnica, emfatitzant la dimensió política, contextual i dinàmica de la formulació de polítiques de salut mitjançant marcs conceptuals i models analítics.
