Ara que li han donat el Nobel, recupero el llibre The Economics of Growth de Philippe Aghion i Peter W. Howitt, i en faig el resum amb IA.
El propòsit principal del llibre és oferir la teoria formal necessària per entendre el creixement econòmic de manera accessible per a estudiants de postgrau i grau avançat, així com per a responsables polítics. Els autors argumenten que cal un marc teòric clar per organitzar els fets, clarificar les relacions causals i extreure'n implicacions.
Visió General i Paradigmes Clau
El llibre és un intent d'oferir una visió exhaustiva que connecta la teoria formal amb les aplicacions empíriques i les implicacions polítiques. Està estructurat en tres parts principals:
- Fonaments del Creixement: Presenta els quatre paradigmes principals del creixement.
- Comprensió del Procés de Creixement: Analitza la dinàmica del creixement i el desenvolupament.
- Política de Creixement: Se centra en el disseny de polítiques.
Els autors assenyalen que, tot i la cobertura àmplia, el llibre expressa una preferència pel model Schumpeterià a l'hora d'analitzar el procés de creixement i dissenyar polítiques, tot i que utilitzen els altres models repetidament.
Introducció (I.1-I.4)
La Introducció subratlla la importància d'estudiar el creixement econòmic, ja que determina el benestar material de milers de milions de persones, explicant la gran riquesa dels països avançats i la desigualtat global.
Alguns fets i qüestions clau analitzats inclouen: la relació entre creixement i reducció de la pobresa, la convergència, el creixement i la desigualtat, la transició de l'estancament al creixement, i la relació entre finances i creixement.
Es presenten quatre paradigmes fonamentals:
- Model de Creixement Neoclàssic (Solow-Swan): Es basa en una funció de producció amb rendiments decreixents al capital ($\alpha < 1$) i acumulació de capital dependent de l'estalvi. Prediu la convergència condicional i assumeix el canvi tecnològic com a exogen.
- Model AK: Primera versió del creixement endogen. No distingeix explícitament entre acumulació de capital i progrés tecnològic, agrupant-los. Permet el creixement sostingut a llarg termini ja que no hi ha rendiments decreixents a l'acumulació agregada de capital.
- Model de Varietat de Productes (Romer): El creixement es deu a l'expansió d'una varietat de productes intermedis especialitzats (innovacions horitzontals). Les idees són no rivals i excloïbles, i la promesa de rendes monopolístiques motiva la recerca.
- Model Schumpeterià: Es basa en innovacions que milloren la qualitat (innovacions verticals) i impliquen destrucció creativa, ja que les noves tecnologies fan obsoletes les anteriors.
Part I: Paradigmes Bàsics de la Teoria del Creixement (Capítols 1-5)
- Capítol 1 (Neoclàssic): Desenvolupa el model Solow-Swan (amb creixement de la població i canvi tecnològic exogen) i el model Cass-Koopmans-Ramsey (amb optimització intertemporal del consumidor). Tots dos prediuen que les polítiques només afecten el creixement a curt termini, i a llarg termini el creixement per càpita convergeix a la taxa exògena de progrés tecnològic a causa dels rendiments decreixents del capital.
- Capítol 2 (Model AK): Explica com el model AK, mitjançant externalitats de coneixement entre empreses, pot generar creixement sostingut a llarg termini sense la necessitat d'un progrés tecnològic exogen. El model prediu que la taxa de creixement depèn de factors econòmics com la taxa d'estalvi. Es discuteix el debat amb el model Neoclàssic, assenyalant que l'AK no ofereix una explicació convincent per a la convergència.
- Capítol 3 (Varietat de Productes): Explica com el progrés tecnològic s'endogenitza a través d'innovacions que augmenten la varietat d'inputs. El creixement és impulsat per l'especialització creixent i les externalitats de la recerca. Es destaca la limitació del model en no capturar el paper de la sortida o la destrucció creativa.
- Capítol 4 (Schumpeterià): Desenvolupa el model basat en la competència mitjançant innovacions verticals (millora de la qualitat). La taxa mitjana de creixement és igual a la freqüència d'innovacions multiplicada per la mida de les innovacions. També analitza el problema dels efectes d'escala (la predicció que una població més gran implica un creixement més ràpid).
- Capítol 5 (Capital, Innovació i Comptabilitat del Creixement): Examina la comptabilitat del creixement (inventada per Solow) per mesurar la contribució del capital i de la productivitat al creixement. Es qüestiona la distinció entre relació comptable i relació causal. S'introdueix el capital en el model Schumpeterià per crear un model híbrid consistent amb els resultats de la comptabilitat del creixement.
Part II: Comprensió del Procés de Creixement (Capítols 6-11)
- Capítol 6 (Finances i Creixement): Analitza com les restriccions financeres afecten la innovació i el creixement, especialment en el marc Schumpeterià. Es presenten models on els bancs proporcionen serveis de cribratge (screening) o monitorització (moral hazard). S'explora la relació entre restriccions de crèdit, desigualtat de riquesa i creixement, ja sigui a través de rendiments decreixents del capital o diferències de productivitat.
- Capítol 7 (Transferència de Tecnologia i Convergència Transnacional): Aborda el fenomen de la "convergència de clubs" (alguns països convergeixen, altres divergeixen). El model Schumpeterià explica això mitjançant la transferència de tecnologia i la distància a la frontera tecnològica. Les restriccions de crèdit poden ser una font de divergència, ja que un menor multiplicador de crèdit pot conduir a taxes de creixement permanentment inferiors.
- Capítol 8 (Mida del Mercat i Canvi Tècnic Dirigit): Explora l'efecte de la mida del mercat en la direcció de les innovacions. Mostra com el canvi tècnic es dirigeix cap a sectors més grans, citant l'exemple de la indústria farmacèutica. S'aplica aquest concepte per explicar l'augment de la desigualtat salarial i les diferències persistents de productivitat entre països (tecnologia "apropiada").
- Capítol 9 (Tecnologies de Propòsit General - GPTs): S'analitza com l'arribada d'una nova GPT (com l'electricitat o la tecnologia de la informació) pot explicar desacceleracions temporals de la productivitat i alhora un augment de la desigualtat salarial (Prima de qualifiació/experiència). Es descriu el model d'ones Schumpeterianes amb GPTs.
- Capítol 10 (Etapes de Creixement): Examina les transicions estructurals en el desenvolupament: 1) de l'estancament malthusià (on la productivitat creixent només augmenta la població) al creixement sostingut; 2) de l'acumulació de capital a la innovació com a motor de creixement; i 3) de la manufactura als serveis.
- Capítol 11 (Institucions i Trampes de No-Convergència): Es pregunta sobre el paper causal de les institucions (orígens legals o colonials) en el creixement. S'introdueix la noció d'institucions apropiades (adaptades a la distància a la frontera tecnològica) per explicar les trampes de no-convergència: un país es pot quedar atrapat amb institucions que van ser útils en etapes primerenques (per imitació) però que dificulten el creixement a prop de la frontera (per innovació).
Part III: Política de Creixement (Capítols 12-17)
- Capítol 12 (Foment de la Competència i l'Entrada): Examina l'efecte de la competència i l'entrada en la innovació. Es prediu una relació en forma de "U invertida" entre competència i innovació, resultat de dos efectes contraposats: l'efecte Schumpeterià (més competència redueix les rendes) i l'efecte "escapar de la competència" (les empreses innoven per restaurar el seu avantatge tecnològic). L'efecte d'escapament domina a prop de la frontera tecnològica.
- Capítol 13 (Inversió en Educació): Analitza les polítiques educatives. Els models d'acumulació de capital (MRW, Lucas) se centren en la quantitat de capital humà. L'enfocament Schumpeterià/Nelson-Phelps se centra en el vincle entre educació i progrés tecnològic. Es defensa que la composició de la despesa en educació ha de ser apropiada: l'educació superior (postgrau) és més important per a la innovació a prop de la frontera, mentre que la primària/secundària és crucial per a l'absorció de tecnologia lluny de la frontera.
- Capítol 14 (Reducció de la Volatilitat i el Risc): S'explora la relació negativa entre volatilitat macroeconòmica i creixement. El model Schumpeterià, incorporant restriccions financeres (AABM), prediu que la volatilitat és més perjudicial per al creixement en països amb menor desenvolupament financer, ja que dificulta les inversions a llarg termini (R+D). També es tracta el model de diversificació de riscos d'Acemoglu i Zilibotti.
- Capítol 15 (Liberalització del Comerç): Discuteix com el comerç obert afecta el creixement. La liberalització pot augmentar el creixement mitjançant l'augment de la mida del mercat (efecte d'escala) i l'augment de la competència (efecte d'escapament de l'entrada). No obstant això, pot reduir el creixement en alguns països a causa de l'efecte desincentivador de l'entrada estrangera.
- Capítol 16 (Preservació del Medi Ambient): Argumenta que el creixement no pot ser sostingut en el model AK quan hi ha un recurs exhaurible. Però en el model Schumpeterià amb innovació endògena i canvi tècnic dirigit, es pot mantenir el creixement si les innovacions es dirigeixen a sectors "nets". Una política de taxa a la producció contaminant pot induir aquest canvi tècnic cap a tecnologies més netes.
- Capítol 17 (Foment de la Democràcia): Investiga la relació entre democràcia i creixement. Tot i que les dades transnacionals no mostren una correlació clara, el model Schumpeterià prediu que la democràcia fomenta el creixement, especialment en sectors més avançats tecnològicament, ja que facilita l'entrada de noves empreses. També analitza la interacció entre democràcia, desigualtat i creixement.
Conclusió (Capítol 18)
Es resumeixen les conclusions principals i es tracten temes emergents:
- Cultura i Creixement: S'analitza el paper de la cultura (com la confiança o la paciència) en el desenvolupament econòmic. Per exemple, la paciència (preferències intertemporals) es pot modelar com un actiu heretat que influeix en l'acumulació de capital.
- Creixement i Desenvolupament: Es revisa la teoria del creixement a través de la lent de l'economia del desenvolupament, subratllant la importància de l'heterogeneïtat de les empreses i les reassignacions sectorials. Es defensa el cas de la política de creixement dirigida (targeted growth policy) que utilitza mecanismes de mercat per fomentar l'experimentació en sectors adjacents.
